Se solicitó al Ayuntamiento de Navàs el acceso a diversos decretos municipales citados en un acta del pleno. Ante el silencio administrativo, la GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, otorgando acceso a los decretos que no afecten a terceros y ordenando la retroacción del procedimiento para proteger posibles datos personales de personas físicas.
Puntos clave de la argumentación
1
Los Decretos de Alcaldía constituyen información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG y su acceso solo puede restringirse por límites legalmente establecidos.
2
La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento no impide la resolución de la reclamación, aunque se califica como una falta de colaboración con la efectividad del derecho de acceso.
3
La inactividad de la Administración no implica la desprotección irremisible de datos personales, especialmente en casos de sanciones, ayudas por vulnerabilidad o servicios sociales.
4
Resulta procedente la retroacción del procedimiento para que el Ayuntamiento concrete la exclusión de datos personales protegidos y dé traslado a los afectados según el artículo 31 LTAIPBG.
5
El derecho de acceso prevalece sobre los intereses del Ayuntamiento cuando este no ha justificado ni invocado límites legales dentro del plazo establecido.
Texto completo
Resolució 178/2023, de 23 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1159/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Navàs
Informació reclamada: Decrets mencionats a una acta del Ple municipal.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: La manca de resolució de l’Ajuntament de Navàs de la sol·licitud d’informació i de
participació en aquest procediment de reclamació no permet conèixer el seu posicionament en relació
amb l’accés ni l’eventual invocació de límits que hi puguin concórrer, i tampoc poden apreciar-se
d’ofici per aquesta Comissió des del desconeixement del contingut dels Decrets reclamats. En el cas
que en algun dels Decrets reclamats hi concorri un límit que protegeixi els interessos de l’Ajuntament,
no sembla que la seva aplicació hagi de prevaldre sobre el dret d’accés reclamat, vist que
l’Ajuntament no s’hi ha oposat dins del termini ni n’ha justificat la seva aplicació. Però en el cas que el
contingut dels Decrets tingués relació amb sancions a persones físiques, a ajuts per vulnerabilitat
social o prestació de serveis socials o de dependència l’accés a la qual s’hagués d’excloure ex legem,
o contingués dades personals l’accés a les quals no quedi establert ja en règim de publicitat activa de
l’LTAIPBG ni en la previsió d’exclusió de l’article 15.1.c LTAIPBG, i s’hagués de ponderar d’acord
amb l’article 24.2 LTAIPBG, no sembla que la inactivitat de l’Administració hagi de comportar
irremissiblement la seva desprotecció, i resulta procedent propiciar que puguin al·legar el què estimin
addient als seus drets i interessos.
Paraules clau: Ajuntaments. Decrets municipals. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració
de l’Administració. Límits a l’accés. Retroacció del procediment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 20 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1159/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Navàs, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 10 de novembre de 2022, la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de
Navàs, en els termes següents: “Relación de los decretos del pleno municipal que se cita en el
acta del pleno ordinario de fecha 21 de marzo de 2022 (página 3), correspondientes a los
numerados del 2021- 0696 al 2022- 0167 ambos incluidos”.
3. La Reclamació presentada el 20 de desembre indica que no ha rebut resposta a la sol·licitud
anterior.
4. El 5 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El mateix 5 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Navàs i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
Depassat amb escreix aquest termini, l’Ajuntament no ha atès aquest requeriment de la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret
d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de
l’LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament de Navàs no ha aportat a aquest procediment ni
l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP reiteradament,
incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o
entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient,
un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a
la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació
sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració reclamada
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte
que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la
informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de
tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés
Els Decrets d’Alcaldia reclamats són, sens dubte, informació pública en els termes en què la defineix
l’article 2.b LTAIPBG, i per tant, el seu accés està garantit a qualsevol persona que la sol·liciti, i
només pot ser restringit per algun límit legalment establert, d’acord amb l’article 20.1 LTAIPBG.
La manca de resolució de l’Ajuntament de Navàs de la sol·licitud d’informació i de participació en
aquest procediment de reclamació no permet conèixer el seu posicionament en relació amb l’accés ni
l’eventual invocació de límits que hi puguin concórrer, i tampoc poden apreciar-se d’ofici per aquesta
Comissió des del desconeixement del contingut dels Decrets reclamats. En el cas que en algun dels
Decrets reclamats hi concorri un límit que protegeixi els interessos de l’Ajuntament, no sembla que la
seva aplicació hagi de prevaldre sobre el dret d’accés reclamat, vist que l’Ajuntament no s’hi ha
oposat dins del termini ni ha justificat la seva aplicació. Però en el cas que el contingut dels Decrets
tingués relació amb sancions a persones físiques, a ajuts per vulnerabilitat social o prestació de
serveis socials o de dependència l’accés a la qual s’hagués d’excloure ex legem, o contingués dades
personals l’accés a les quals no quedi establert ja en règim de publicitat activa de l’LTAIPBG ni en la
previsió d’exclusió de l’article 15.1.c LTAIPBG, i s’hagués de ponderar d’acord amb l’article 24.2
LTAIPBG, no sembla que la inactivitat de l’Administració hagi de comportar irremissiblement la seva
desprotecció, i resulta procedent propiciar que puguin al·legar el què estimin addient als seus drets i
interessos.
Per això, és procedent finalitzar la reclamació amb l’estimació del dret d’accés a tots els Decrets
d’Alcaldia reclamats que no afectin drets de terceres persones, i ordenar a l’Ajuntament la retroacció
del procediment de sol·licitud per tal que concreti l’exclusió de l’accés de les dades personals
especialment protegides, traslladi la sol·licitud d’accés a les persones afectades per tal que puguin fer
les al·legacions que estimin oportunes, d’acord amb l’article 31 LTAIPBG, i resolgui la sol·licitud en
relació amb cadascun d’aquests Decrets de manera motivada, sens perjudici que la persona
reclamant pugui presentar nova reclamació en relació amb aquelles resolucions que en desestimin
l’accés.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23
de febrer de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 1159/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir
al contingut de tots els Decrets d’Alcaldia sol·licitats que no afectin drets de terceres persones.
2. Ordenar la retroacció del procediment de sol·licitud per tal que l’Ajuntament verifiqui si els
Decrets contenen dades personals de terceres persones l’accés a les quals s’hagi d’excloure o
ponderar, d’acord amb el fonament jurídic 3, i en el darrer cas, els faci trasllat de la sol·licitud
d’accés per a què puguin fer les al·legacions que estimin oportunes, d’acord amb l’article 31
LTAIPBG, si escau.
3. Requerir a l’Ajuntament de Navàs que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1159/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.