Reclamación del Comité de Empresa al ATL sobre el acceso a actas y valoraciones de méritos de un proceso selectivo, resuelta con estimación

Resolució 257/2025, de 27 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1158/2024 Administració reclamada: Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL) Informació reclamada: Diversa sobre procés de selecció. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Aquesta Comissió no comparteix el parer expressat a l’informe evacuat per l’APDCAT en el present cas, ja que considerem que cal facilitar a la persona reclamant la informació l’acta de reunió de l’òrgan de selecció on es detallen les conclusions definitives, i les dades de l’experiència professional, així com la puntuació respecte els mèrits que hagin estat tinguts en compte en el procés de selecció i les puntuacions atorgades en relació a totes les persones que haguessin participat en el procés i no només d’aquelles que han estat seleccionades. I això perquè, cal tenir en compte que l’article 64.7.a.1r de l’Estatut dels Treballadors reconeix al Comitè d’empresa, en l’exercici de la seva funció de vigilància del compliment de les normes vigents en matèria laboral i d’ocupació, així com la legitimació per formular, si s’escau, les accions legals oportunes davant l’empresari i els organismes i tribunals competents. Paraules clau: Ens instrumental. Processos selectius. Comitès d’empresa. Reclamació contra desestimació. Límits. Protecció de dades. Estimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 25 d’agost de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1158/2024 presentada per la presidenta del Comitè d’empresa contra l’Ens d’abastament d’aigua Ter-Llobregat (ATL), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El 13 de maig de 2024 la persona reclamant sol·licita a ATL el següent: “1. Acta de la reunió de l’Òrgan de Selecció on es detallen les conclusions que donen lloc a la variació dels resultats definitius respecte dels provisionals, en el procés selectiu. Detall específic, de valoració de mèrits de cada candidat. Especificant si els mèrits són a ATL, en empreses del Sector o bé en Administracions, empreses o Ens públics. Detallant el/els lloc/s de treball, dates en què s’ha ocupat, grup professional, nivell professional o categoria del lloc de treball, data d’inici i final del període a meritar i les funcions realitzades.” La Reclamació presentada el 25 d’agost de 2024 indica que ATL no ha atès la SAIP registrada, ni ha facilitat a la persona reclamant la informació pública demanada. El 30 de setembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 23 de setembre la GAIP comunica la Reclamació a ATL i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 23 d’octubre de 2024 ATL trasllada un informe a la GAIP amb el contingut extractat següent: “entenem que la persona reclamant, en aquest cas en nom del Comitè d’empresa d’ATL, no és part interessada en el procés de selecció i que, tractant-se d’informació confidencial que afecta a tercers, per protecció de dades no es pot difondre més enllà del procés de selecció i, sempre que hi hagi una reclamació formal adient, es pot facilitar l’audiència per a vista de l’expedient però únicament a la persona aspirant interessada. Val a significar que, en cap moment del procés selectiu, ni posteriorment i fins a la data, s’ha presentat cap reclamació per les parts interessades sobre acció alguna de la selecció en aquest procés. Així doncs, entenem que es no vulnera, en cap cas, els seu accés a la informació.” En data 14 de novembre de 2024 la GAIP sol·licita informe a l’APDCAT atès que en l’informe d’ATL apareixen consideracions sobre el límit al dret d’accés a la informació pública en relació al dret de protecció de dades de caràcter personal. En data 13 de gener de 2025 la GAIP rep l’informe evacuat per APDCAT en el supòsit que ens ocupa amb el contingut extractat següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés al Comitè d’Empresa, com a òrgan de representació dels treballadors, a la informació sobre l’acta de reunió de l’òrgan de selecció on es detallen les conclusions definitives, i les dades de l’experiència professional, així com la puntuació respecte els mèrits que hagin estat tinguts en compte en el procés de selecció i les puntuacions atorgades en relació a les persones que haguessin estat seleccionades en el procés selectiu.” En data 16 de gener de 2025 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a ATL amb la comunicació següent: “En relació amb la Reclamació 1158/2024, us traslladem l'informe emès per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) perquè, en el termini de 10 dies hàbils, feu arribar el vostre posicionament al respecte.” Superat el termini previst, a data d’aquesta resolució, la GAIP no ha rebut cap consideració al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada En primer lloc, la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que el ATL previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’ATL resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’esmentada Llei. En tercer lloc, quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada i atès que el ATL ha invocat el límit relatiu a la protecció de dades com a element que permetria denegar l’accés a la informació reclamada, aquesta Comissió ha sol·licitat el parer de l’APDCAT, conforme les previsions legals aplicables i n’ha obtingut un posicionament fonamentat en dret. Aquesta Comissió no identifica cal altre límit que sigui aplicable en aquest supòsit concret. Amb tot, aquesta Comissió no comparteix el parer expressat a l’informe evacuat per l’APDCAT en el present cas, ja que considerem que cal facilitar a la persona reclamant la informació de l’acta de reunió de l’òrgan de selecció on es detallen les conclusions definitives, i les dades de l’experiència professional, així com la puntuació respecte els mèrits que hagin estat tinguts en compte en el procés de selecció i les puntuacions atorgades en relació a totes les persones que haguessin participat en el procés i no només d’aquelles que han estat seleccionades. I això perquè, cal tenir en compte que l’article 64.7.a.1r de l’Estatut dels Treballadors reconeix al Comitè d’empresa, en l’exercici de la seva funció de vigilància del compliment de les normes vigents en matèria laboral i d’ocupació, així com la legitimació per formular, si s’escau, les accions legals oportunes davant l’empresari i els organismes i tribunals competents. A més, s’ha d’emfasitzar que lliurar la informació reclamada permet materialitzar allò previst a l’article 1.2 de la LTAIPBG on es disposa que “La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.” Les funcions de control que la normativa atorga al Comitè d’Empresa respecte d’aquests procediments quedarien molt limitades si només es poguessin exercir respecte l’actuació de l’ens quant a les persones seleccionades, quan, precisament, el que potser esdevé més necessari és controlar la globalitat del procediment selectiu a fi d’assenyalar, quan s’escaigui, i si s’escau, qualsevol tipus d’actuació arbitrària per part de l’empresa, per exemple, si s’apartés del procés selectiu, sense motiu algun dels candidats o grups de candidats. A aquesta facultat del comitè d’empresa se li aparella l’obligació de servar el degut sigil professional sobre aquella informació que coneguin per raó de l’exercici d’aquestes funcions sindicals. En definitiva, aquesta Comissió empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada. Concretament al següent: “1. Acta de la reunió de l’Òrgan de Selecció on es detallen les conclusions que donen lloc a la variació dels resultats definitius respecte dels provisionals, en el procés selectiu. Detall específic, de valoració de mèrits de cada candidat. Especificant si els mèrits són a ATL, en empreses del Sector o bé en Administracions, empreses o Ens públics. Detallant el/els lloc/s de treball, dates en què s’ha ocupat, grup professional, nivell professional o categoria del lloc de treball, data d’inici i final del període a meritar i les funcions realitzades.” 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1158/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’ens d’abastament Ter -Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’ens d’abastament Ter-Llobregat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1158/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.