Se solicitó al IMSSB de Barcelona documentación sobre un servicio de asistencia domiciliaria, incluyendo capturas de pantalla, un anexo al pacto de condiciones, un correo electrónico y un acta. El solicitante alegó que los documentos existían pese a ser calificados como borradores. La GAIP estima la reclamación y ordena el acceso por no justificarse la falta de interés público ni la naturaleza de borrador.
Puntos clave de la argumentación
1
Un documento no es un borrador inconcluso sin entidad propia si fue presentado para la firma del interesado, lo que indica que estaba concluido.
2
La inadmisión por ser borrador o documento de trabajo interno requiere que la Administración justifique que carece de relevancia o interés público, lo cual no ocurrió en este caso.
3
El derecho de acceso a la información pública abarca cualquier dato en poder de la Administración, independientemente de si forma parte o no de un expediente administrativo.
4
El hecho de que un documento sea un correo electrónico no constituye por sí mismo una causa de inadmisibilidad, ya que estos pueden contener valoraciones con relevancia pública.
5
No es procedente denegar el acceso a un correo electrónico basándose en precedentes de otras solicitudes si no se acredita que la información específica ya fue facilitada al reclamante.
Texto completo
Resolució 108/2022, de 10 de febrer
Número d'expedient de la Reclamació: 1154/2021
Administració reclamada: Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona
Informació reclamada: Documentació relativa a un servei d'assistència domiciliària.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Les consideracions municipals no justifiquen que aquest apartat de la sol·licitud
s'inadmeti per la causa indicada; d'una banda, perquè no som davant d'un document inconclús
sense entitat pròpia, ja que el document en qüestió va ser presentat a la firma de la persona
reclamant, la qual cosa indueix a pensar que si estava preparat per ser firmat, això era senyal
que el document a firmar estava conclòs; per una altra, perquè l'article 29.1.a LTAIPBG justifica
la inadmissió de sol·licituds si el sol·licitat és un document (esborrany, resum, opinió o
document de treball intern) “sense rellevància o interès públic”, i en cap moment no s'ha
justificat que tal document, que formaria part del pacte de servei d'atenció domiciliària, manqui
de rellevància o interès públic. D'altra banda, s'ha d'assenyalar també que el dret d'accés a la
informació pública no es limita a obtenir informació que formi part d'expedients administratius,
ja que pot tenir per objecte qualsevol informació en poder de l'Administració, formi part o no
d'un expedient administratiu. El fet que en un anterior procediment s'hagi inadmès l'accés a
correus electrònics no serveix en absolut de precedent per considerar atès aquest apartat de la
sol·licitud; si l'Ajuntament acredités haver facilitat anteriorment a la persona reclamant el correu
electrònic sol·licitat en aquest procediment, això podria constituir certament una causa
d'inadmissió d'aquesta part de la sol·licitud, que fins i tot podria considerar-se abusiva per
aquesta raó; però no és aquest el cas: no només no s'acredita haver facilitat anteriorment a la
persona reclamant el correu electrònic ara facilitat, sinó que es fa remissió a un precedent que
intenta justificar exactament el contrari, és a dir, que no és procedent l'accés a correus
electrònics en els procediments d'accés a la informació pública. En conseqüència, és precís
valorar la procedència d'aquesta causa d'inadmissió a què es remet l'informe i la resolució de
l'IMSSB. En contra del criteri aplicat pel precedent de la sol·licitud 230 de l'IMSSB, la GAIP en
diverses ocasions ha estimat favorablement l'accés a correus electrònics; només són
admissibles les causes d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública previstes per
l'ordenament jurídic, i ni l'article 29 LTAIPBG, ni l'article 65.1 del reglament que la desenvolupa,
transcrit en els paràgrafs anteriors, preveuen que un correu electrònic, pel mer fet de ser-ho,
constitueixi una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública. El correu
electrònic és certament un mitjà de comunicació interna de les Administracions i de les
empreses, i també ho és de comunicació externa, tant entre Administracions, com entre
Administracions i particulars, i si bé sovint el seu contingut té escassa rellevància, tampoc no és
estrany que amb freqüència els correus electrònics continguin dades, valoracions o aportacions
que puguin revestir interès o rellevància pública per conèixer o escrutar l'activitat administrativa.
En aquest cas es demana un correu electrònic originat en els serveis socials municipals, amb
destinació a una empresa prestadora d'aquest tipus de serveis; no sembla que un correu amb
aquests interlocutors pugui qualificar-se genèricament de document de treball intern, perquè
d'intern no té res; tampoc no s'ha qüestionat l'eventual rellevància o interès públic d'aquest
correu en qüestió. Per tant, i tenint en compte que tampoc no s'ha invocat l'eventual presència
de límits al dret d'accés a la informació pública en la informació sol·licitada, eventualitat que
El text original d’aquesta resolució, redactada pel ponent, s’ha escrit en castellà.
sembla poc plausible, és procedent declarar l'admissibilitat d'aquest apartat de la sol·licitud, així
com el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Organismes municipals. Persona interessada. Servei d'atenció domiciliària.
Reclamació contra inadmissió. Esborranys. Expedients administratius. Correus electrònics.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 31 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1154/2021, presentada per una
persona interessada contra l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB),
en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La
persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de desembre de 2021 (número d'expedient 2021_EXP_454, número de registre
0801930008-1-2021-0473541-2) la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament de
Barcelona la documentació que hi consta en relación al aplicativo del servicio de atención
domiciliaria y documentos que constan en el informe SUARA facilitado en la comunicación
del expediente SAIP 393 del Ayuntamiento de Barcelona”.
3. El 2 de desembre de 2021 (número de registre 0801930008-1-2021-0473541-2, número
d'expedient 2021_EXP_454) la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament de Barcelona:
“1. Se me facilite/n, todas la/s copia/s de las pantallas del aplicativo municipal en donde
conste la petición del servicio de atención domiciliaria de xxxx y subsidiariamente toda
información de carácter documental que conste en el aplicativo en relación al servicio de
atención domiciliaria y documental de comunicaciones internas. 2. Se me facilite copia
literal del documento anexo al pacto de condiciones del servicio redactado por los
servicios jurídicos municipales (el cual consta en la respuesta de la SAIP 393 del
ayuntamiento de Barcelona) y este fue enviado a SUARA el 08/10/2020. 3. Se me facilite
una copia literal del email enviado recibido por la coordinadora técnica del SAD de la
empresa SUARA, enviado el 15/10/2020 por la referente municipal del centro de servicios
sociales de Pueblo Seco. 4. Se me facilite una copia literal del acta realizada por la
abogada municipal en relación a la comparecencia del día 15/10 y la misma es informada
de manera telefónica por la dirección del centro según consta en el informe de SUARA
facilitado en la comunicación del expediente SAIP 393 del Ayuntamiento de Barcelona”.
4. L'informe de 29 de desembre de 2021 del Director Territorial de Serveis Socials del
Districte de Sants Montjuic de les respostes següents a cada un dels apartats de l'anterior
sol·licitud: “1. No hi ha cap documentació relacionada amb el Servei d’Atenció Domiciliària
a xxxx perquè aquest no es va arribar a realitzar degut a que no va haver acord amb el
seu pare i tutor legal el Sr. xxxx per tal de poder-lo portar a terme. En l’aplicatiu SAD
només es guarda aquella documentació relacionada amb serveis efectuats. Per tant el
servei en l’aplicatiu està denegat sense cap documentació adjunta. 2. Respecte a aquesta
petició ja es va aportar document en resposta a la seva petició d’accés 2021_EXP_393. Al
no signar el Sr. xxxx el document voluntàriament, aquest va quedar com un mer esborrany
que no es va incorporar a l’expedient. 3. Aquesta qüestió ja va ser resolta en la seva
petició d’accés 2021_EXP_230. 4. Aquesta petició queda recollida en la resposta a la seva
segona demanda. Al no signar el Sr. xxxx el document voluntàriament, aquest va quedar
com un mer esborrany que no es va incorporar a l’expedient”.
5. La resolució de 29 de desembre de 2021 de la Gerent de l'IMSSB inadmet parcialment la
sol·licitud anterior, en els següents termes: “Primer.- Inadmetre parcialment en virtut del
previst a l’article 29.1 a) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern, la sol·licitud d’accés formulada en data 2 de desembre
de 2021 pel Sr. xxxx, mitjançant instància presentada per registre electrònic, amb número
d’entrada 0801930008-1-2021-0473541-2, pel què fa als seus extrems segon i quart, atès
que la documentació objecte dels mateixos ha estat qualificada com a esborrany pel
Director Territorial de Sants Montjuïc en el seu informe de data 29 de desembre de 2021,
que s’adjunta a la present Resolució. Segon.- Donar resposta als extrems primer i tercer
de la petició mitjançant allò manifestat al respecte pel Director Territorial de Sants Montjuïc
en el dit Informe de data 29 de desembre de 2021”.
6. La Reclamació presentada el 31 de desembre de 2021 fa les següents consideracions en
relació amb l'informe del Director Territorial de Serveis Socials del Districte de Sants
Montjuic, en el qual es basa la resolució d'inadmissió parcial de la sol·licitud: “1. No se me
facilita el acceso a la información pública solicitada, (todas las copias de las pantallas del
Aplicativo municipal donde conste la petición del SAD, y subsidiariamente toda información
de carácter documental que conste en el aplicativo en relación al servicio de atención
domiciliaria y documental de comunicaciones internas. En cuanto a la respuesta dada por
el IMSS, independientemente que el servicio no se efectúe, quedan grabados en el
aplicativo, dado que hay datos incorporados y no se pueden borrar sin consentimiento
expreso (la Reclamación adjunta una copia de pantalla con referencias solicitadas). 2. No
se me facilita la copia del documento solicitado independientemente que el IMSS alegue
que es un borrador. En opinión de esta parte es un documento público que se elaboró y
como tal se me tiene que dar acceso al mismo. Aunque no se incorporara al expediente. Y
como consta en el anexo queda probado que dicho documento se envió, dada la
respuesta del informe de SUARA que se solicitó en la SAIP 393 del Ayuntamiento de
Barcelona y que al aportarse, no se efectuó reclamación ante esta GAIP. 3 En relación con
la respuesta del IMSS, no se ajusta a la verdad, dado que esta comisión en relación con la
Reclamación con código znh459yg2 con número de registro 9015-2018765/2021 de fecha
19/11/2021 en donde se solicitaba al IMSS “se facilite todos los correos
electrónicos/comunicaciones internas y cualquier documento que obre en poder del IMSS
recibidos entre el 12/06/20 hasta el 01/10/2021 de la siguientes unidades administrativas: -
CSSB - Servicios territoriales del DTASF y del actual Departamento de derechos sociales -
Secretaria de asuntos sociales y de la Dirección general de la autonomía personal y
discapacidad del antiguo DTASF y del actual Departamento de DS”, esta GAIP optó por
dar traslado a la autoridad de protección de datos. En este punto de esta solicitud, se
solicita concretamente una copia literal de un email recibido por la Coordinadora técnica
del SAD de la empresa SUARA y el mismo fue enviado por la referente municipal del
centro de servicios sociales de Pueblo Seco, dicha información fue aportada en la SAIP
393. Por lo tanto, es incierto que la información solicitada en este punto, fuese resuelta por
la petición de acceso 2001_exp_230. 4. no se me facilita (el documento), de la copia literal
solicitada del acta realizada por la abogada municipal, según consta en el informe de
SUARA en la respuesta de la SAIP 393. Con el presente anexo a modo de documental
probatoria se adjunta la solicitud de acceso a la información pública en donde se solicitaba
el informe de SUARA (el Ayuntamiento de Barcelona le dio el siguiente número de
expediente 393), también se aporta el informe de SUARA, en donde consta la documental
que se solicita”.
7. L'11 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
8. El 12 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un
informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual
porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
9. El 2 de febrer de 2022 la GAIP rep l'informe de l'IMSSB, que ratifica la resolució i les
consideracions expressades en els antecedents 4 i 5: “En darrer lloc i en relació als
documents objecte de la petició del Sr. xxxx (extrems segon i quart) que han estat
qualificats pel Director Territorial de Sants Montjuïc com a esborranys, cal fer referència a
allò previst a l’article 29.1 a) de la Llei 19/2014 respecte de la inadmissió a tràmit de les
sol·licituds d’accés a la informació pública quan es demanin “notes, esborranys, resums, o
opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic”. En
idèntics termes contempla l’esmentada causa d’inadmissió el Decret 8/2021, de 9 de
febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, mitjançant allò
previst a l’article 65.1 que desenvolupa l’establert a l’article 29.1 a) de la Llei 19/2014, en
els següents termes: “Als efectes del que preveu la lletra a) de l'article 29.1 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la
informació pública quan tinguin per objecte, entre d'altres, alguna de les informacions
següents: a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al
marge de l'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que
les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de
decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat
pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes
organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment.” Així aquest institut
mitjançant el present escrit es reafirma en els motius exposats al dit informe jurídic de data
29 de desembre de 2021 per inadmetre parcialment la petició del Sr. xxxx: - La
documentació objecte dels extrems segon i quart de la petició del Sr. xxxx van ésser
qualificats com a esborranys pel Director Territorial de Sants Montjuïc en el seu informe de
data 29 de desembre de 2021, que fou notificat a l’interessat juntament amb la Resolució
de l’expedient. Per aquest motiu li en fou denegat l’accés en base al previst a l’article 29.1
a) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern. - La documentació objecte dels extrems primer i tercer ja li havia estat lliurada
en resposta a peticions anteriors formulades pel Sr. xxxx a aquest Institut amb un objecte
molt similar i/o en ocasions idèntic a l’objecte de la petició 2021_EXP_454 de la que deriva
la present Reclamació”.
10. El 4 de febrer de 2022 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant en
relació amb l'informe anterior: “Me ratifico en lo manifestado y expuesto en la reclamación
efectuada el 31/12/2021 ante esta Comisión y añado que si ha sido un borrador como
manifiesta tanto el informe aportado como la resolución de acceso, dicha información
independientemente que sea un borrador se tiene que guardar en el expediente
administrativo (por si esta parte en algún momento se realizara contencioso
administrativo,) y además porque al contener datos estos de acuerdo con la normativa
europea se han de guardar si a instancia de parte no solicita su cancelación, circunstancia
que no se ha realizado, si la petición llega a través del aplicativo habilitado al efecto eso
nos demuestra que debe de haber sido otro órgano administrativo el solicitante por lo
tanto, hay constancia y a entender de esta parte ha de facilitar lo solicitado. Y hacer
constar que las solicitudes que se han realizado en relación al SAD, todas ellas son
distintas solicitudes las cuales se han ido formulando según se han obtenido la
documentación”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre la informació sol·licitada i el dret de la persona reclamant d'accedir-hi.
S'analitza seguidament allò sol·licitat per cada un dels quatre apartats de la sol·licitud, la
resposta obtinguda de part de l'IMSSB i els arguments de les parts sobre l'eventual satisfacció
de la sol·licitud d'informació de què deriva la Reclamació.
El primer apartat de la sol·licitud demana “todas la/s copia/s de las pantallas del aplicativo
municipal en donde conste la petición del servicio de atención domiciliaria de xxxx y toda
información de carácter documental que conste en el aplicativo en relación al servicio de
atención domiciliaria y documental de comunicaciones internas”. A aquesta part de la sol·licitud
el Director Territorial de Serveis Socials del Districte de Sants Montjuic respon el següent: “no
hi ha cap documentació relacionada amb el Servei d’Atenció Domiciliària a xxxx perquè aquest
no es va arribar a realitzar degut a que no va haver acord amb el seu pare i tutor legal el Sr.
xxxx per tal de poder-lo portar a terme. En l’aplicatiu SAD només es guarda aquella
documentació relacionada amb serveis efectuats. Per tant el servei en l’aplicatiu està denegat
sense cap documentació adjunta”. La resolución de 29 de diciembre de 2021 de la Gerente del
IMSSB da respuesta formal a este apartado de la solicitud remitiéndose a lo que acaba de
señalar el Director Territorial de Servicios Sociales de Sants Monjuic (es decir: que no existe la
información solicitada por este apartado). El escrito de Reclamación hace las siguientes
consideraciones en relación con la respuesta anterior del IMSSB: “no se me facilita el acceso a
la información pública solicitada (…) Independientemente que el servicio no se efectúe, quedan
grabados en el aplicativo, dado que hay datos incorporados y no se pueden borrar sin
consentimiento expreso” (la Reclamació adjunta una còpia de pantalla amb referències
sol·licitades). L'informe aportat per l'Ajuntament a aquest procediment indica que la informació
sol·licitada per aquest apartat ja hauria estat facilitada a la persona reclamant en anteriors
procediments d'accés a la informació pública.
A la vista del contingut del paràgraf anterior és inevitable advertir una certa contradicció entre
els escrits aportats pels serveis municipals a aquest procediment. D'una banda, el Director
Territorial de Sants Montjuic i la Gerent de l'IMSSB sostenen que la informació sol·licitada per
l'apartat primer de la sol·licitud no existeix, perquè no va arribar a prestar-se cap servei
d'atenció domiciliària al fill de la persona reclamant, i en aquests casos l'aplicador no guardaria
cap informació; en canvi, l'informe aportat per l'Ajuntament a aquest procediment indica que la
informació sol·licitada per aquest apartat ja hauria estat facilitada a la persona reclamant
anteriorment. Tenint en compte aquesta contradicció, del fet que la persona reclamant aporta
una captura de pantalla que podria qüestionar la veracitat de la resposta donada per l'IMSSB, i
de la constatació del qual la informació sol·licitada per aquest apartat és pública i no sembla
concórrer en ella límit legal algun que pugui justificar la seva denegació, és procedent requerir
a l'IMSSB que revisi la possibilitat d'obtenir la informació sol·licitada de l'aplicador del servei
d'atenció domiciliària i la faciliti a la persona reclamant i, en cas de no obtenir cap informació,
ho argumenti en termes més concloents i fonamentats.
El segon apartat de la sol·licitud demana “copia literal del documento anexo al pacto de
condiciones del servicio redactado por los servicios jurídicos municipales (el cual consta en la
respuesta de la SAIP 393 del ayuntamiento de Barcelona) y éste fue enviado a SUARA el
08/10/2020”. A esta parte de la solicitud el Director Territorial de Servicios Sociales del Distrito
de Sants Montjuic responde lo siguiente: “Respecte a aquesta petició ja es va aportar
document en resposta a la seva petició d’accés 2021_EXP_393. Al no signar el Sr. xxxx el
document voluntàriament, aquest va quedar com un mer esborrany que no es va incorporar a
l’expedient”. La resolució de 29 de desembre de 2021 de la Gerent de l'IMSSB inadmet aquest
apartat de la sol·licitud partint de l'argument que el que sol·licita ha estat qualificat d'esborrany
pel Director Territorial de Sants Montjuïc. L'escrit de Reclamació fa les següents consideracions
en relació amb la resposta anterior de l'IMSSB: “no se me facilita la copia del documento
solicitado independientemente que el IMSS alegue que es un borrador. En opinión de esta
parte es un documento público que se elaboró y como tal se me tiene que dar acceso al
mismo. Aunque no se incorporara al expediente. Y como consta en el anexo queda probado
que dicho documento se envió, dada la respuesta del informe de SUARA que se solicitó en la
SAIP 393 del Ayuntamiento de Barcelona”. L'informe aportat per l'Ajuntament a aquest
procediment aprofundeix en el caràcter d'esborrany que, al seu entendre, té la informació
sol·licitada, la qual cosa comportaria la inadmissió d'aquest apartat de la sol·licitud.
El que, d'acord amb l'Ajuntament i de l'IMSSB, justifica la inadmissió d'aquest segon apartat de
la sol·licitud és el caràcter d'esborrany que tindria la informació sol·licitada. L'article 29.1.a
LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública en els següents
supòsits: “Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball
intern sense rellevància o interès públic”. Per la seva part, l'article 65.1 del Decret 8/2021, de
transparència i accés a la informació pública, desenvolupa en els següents termes la causa
d'inadmissibilitat de l'article 29.1.a LTAIPBG: “als efectes del que preveu la lletra a) de l'article
29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la
informació pública quan tinguin per objecte, entre altres, alguna de les informacions següents:
a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l'àmbit
de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i
manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b)
Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en
comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin
tràmits del procediment.” Per a l'informe municipal, la inadmissió d'aquest apartat de la
sol·licitud es basaria en el seu caràcter d'“esborrany de documents inconclusos sense entitat
pròpia”. Les consideracions municipals no justifiquen que aquest apartat de la sol·licitud
s'inadmeti per la causa indicada; d'una banda, perquè no som davant d'un document inconclús
sense entitat pròpia, ja que el document en qüestió va ser presentat a la firma de la persona
reclamant, la qual cosa indueix a pensar que si estava preparat per ser firmat, això era senyal
que el document a firmar estava conclòs; per una altra, perquè l'article 29.1.a LTAIPBG justifica
la inadmissió de sol·licituds si el sol·licitat és un document (esborrany, resum, opinió o
document de treball intern) “sense rellevància o interès públic”, i en cap moment no s'ha
justificat que tal document, que formaria part del pacte de servei d'atenció domiciliària, manqui
de rellevància o interès públic. D'altra banda, s'ha d'assenyalar també que el dret d'accés a la
informació pública no es limita a obtenir informació que formi part d'expedients administratius,
ja que pot tenir per objecte qualsevol informació en poder de l'Administració, formi part o no
d'un expedient administratiu. S'ha de concloure, per tant, que no s'ha fonamentat
adequadament la inadmissibilitat d'aquest apartat de la sol·licitud, motiu pel qual és procedent
declarar la seva admissibilitat, així com el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, tenint en compte que no sembla plausible que es presenti en ella cap límit legal que
pogués justificar la denegació de la sol·licitud.
El tercer apartat de la sol·licitud demana ““una copia literal del email enviado recibido por la
coordinadora técnica del SAD de la empresa SUARA, enviado el 15/10/2020 por la referente
municipal del centro de servicios sociales de Pueblo Seco” A aquesta part de la sol·licitud el
Director Territorial de Serveis Socials del Districte de Sants Montjuic respon el següent:
“aquesta qüestió ja va ser resolta en la seva petició d’accés 2021_EXP_230”. La resolució de
29 de desembre de 2021 de la Gerent de l'IMSSB dona resposta formal a aquest apartat de la
sol·licitud remetent-se al que acaba d'assenyalar el Director Territorial de Serveis Socials de
Sants Monjuic (és a dir: que aquesta qüestió ja va ser resolta a l'anterior sol·licitud 230 de
2021). La resolució de la sol·licitud 230 inadmet la sol·licitud de correus electrònics partint de
les següents consideracions d'un informe del Director Territorial del Districte de Sants Montjuic
de l'IMSSB: els correus electrònics ““són mers instruments de treball que els professionals
poden lliurement decidir conservar o eliminar, segons el seu criteri, de la mateixa manera que
fan amb els esborranys, les anotacions personals i altres documents de caràcter intern.
Insisteixo, els dits correus electrònics són mers instruments de comunicació que tenen per
objecte la coordinació dels nostres professionals amb altres serveis per tal de poder donar una
atenció el més completa possible a la persona usuària, però manquen d’identitat material, no
contenen elements configuradors d’un expedient administratiu, no s’inclouen als expedients
administratius (excepte rares excepcions), i en conseqüència no tenen cap rellevància jurídica
que pugui justificar la seva revelació”. L'escrit de Reclamació fa les següents consideracions en
relació amb la resposta anterior de l'IMSSB: “la respuesta del IMSS no se ajusta a la verdad
(…) En este punto de esta solicitud, se solicita concretamente una copia literal de un email
recibido por la Coordinadora técnica del SAD de la empresa SUARA y el mismo fue enviado
por la referente municipal del centro de servicios sociales de Pueblo Seco, dicha información
fue aportada en la SAIP 393. Por lo tanto, es incierto que la información solicitada en este
punto, fuese resuelta por la petición de acceso 2001_exp_230”. L'informe aportat per
l'Ajuntament a aquest procediment reitera que la informació sol·licitada per aquest apartat ja va
ser facilitada en un anterior procediment a la persona reclamant.
L'Ajuntament i l'IMSSB coincideixen a remetre's a una resolució anterior que inadmetia una
sol·licitud de correus electrònics per considerar-los simples mitjans de treball intern, sense
rellevància jurídica i sense identitat material. El fet que en un anterior procediment s'hagi
inadmès l'accés a correus electrònics no serveix en absolut de precedent per considerar atès
aquest apartat de la sol·licitud; si l'Ajuntament acredités haver facilitat anteriorment a la persona
reclamant el correu electrònic sol·licitat en aquest procediment, això podria constituir certament
una causa d'inadmissió d'aquesta part de la sol·licitud, que fins i tot podria considerar-se
abusiva per aquesta raó; però no és aquest el cas: no només no s'acredita haver facilitat
anteriorment a la persona reclamant el correu electrònic ara facilitat, sinó que es fa remissió a
un precedent que intenta justificar exactament el contrari, és a dir, que no és procedent l'accés
a correus electrònics en els procediments d'accés a la informació pública. En conseqüència, és
precís valorar la procedència d'aquesta causa d'inadmissió a què es remet l'informe i la
resolució de l'IMSSB. En contra del criteri aplicat pel precedent de la sol·licitud 230 de l'IMSSB,
la GAIP en diverses ocasions ha estimat favorablement l'accés a correus electrònics; només
són admissibles les causes d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública previstes
per l'ordenament jurídic, i ni l'article 29 LTAIPBG, ni l'article 65.1 del reglament que la
desenvolupa, transcrit en els paràgrafs anteriors, preveuen que un correu electrònic, pel mer fet
de ser-ho, constitueixi una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública. El
correu electrònic és certament un mitjà de comunicació interna de les Administracions i de les
empreses, i també ho és de comunicació externa, tant entre Administracions, com entre
Administracions i particulars, i si bé sovint el seu contingut té escassa rellevància, tampoc no és
estrany que amb freqüència els correus electrònics continguin dades, valoracions o aportacions
que puguin revestir interès o rellevància pública per conèixer o escrutar l'activitat administrativa.
En aquest cas es demana un correu electrònic originat en els serveis socials municipals, amb
destinació a una empresa prestadora d'aquest tipus de serveis; no sembla que un correu amb
aquests interlocutors pugui qualificar-se genèricament de document de treball intern, perquè
d'intern no té res; tampoc no s'ha qüestionat l'eventual rellevància o interès públic d'aquest
correu en qüestió. Per tant, i tenint en compte que tampoc no s'ha invocat l'eventual presència
de límits al dret d'accés a la informació pública en la informació sol·licitada, eventualitat que
sembla poc plausible, és procedent declarar l'admissibilitat d'aquest apartat de la sol·licitud, així
com el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
El quart apartat de la sol·licitud demana “una copia literal del acta realizada por la abogada
municipal en relación a la comparecencia del día 15/10 y la misma es informada de manera
telefónica por la dirección del centro según consta en el informe de SUARA facilitado en la
comunicación del expediente SAIP 393 del Ayuntamiento de Barcelona”. A aquesta part de la
sol·licitud el Director Territorial de Serveis Socials del Districte de Sants Montjuic respon el
següent: “Aquesta petició queda recollida en la resposta a la seva segona demanda. Al no
signar el Sr. xxxx el document voluntàriament, aquest va quedar com un mer esborrany que no
es va incorporar a l’expedient”. La resolució de 29 de desembre de 2021 de la Gerent de
l'IMSSB inadmet aquest apartat de la sol·licitud partint de l'argument que el que sol·licita ha
estat qualificat d'esborrany pel Director Territorial de Sants Montjuïc. L'escrit de Reclamació fa
les següents consideracions en relació amb la resposta anterior de l'IMSSB: “no se me facilita
(el documento), de la copia literal solicitada del acta realizada por la abogada municipal, según
consta en el informe de SUARA en la respuesta de la SAIP 393. Con el presente anexo a modo
de documental probatoria se adjunta la solicitud de acceso a la información pública en donde
se solicitaba el informe de SUARA (el Ayuntamiento de Barcelona le dio el siguiente número de
expediente 393), también se aporta el informe de SUARA, en donde consta la documental que
se solicita”. L'informe aportat per l'Ajuntament a aquest procediment aprofundeix en el caràcter
d'esborrany que, al seu entendre, té la informació sol·licitada, la qual cosa comportaria la
inadmissió d'aquest apartat de la sol·licitud.
Són enterament reproduïbles en relació amb aquest quart apartat de la sol·licitud les
consideracions formulades en relació amb el segon, en el sentit que ni la manca de firma de la
persona reclamant no converteix un document acabat (en aquest cas, una acta aixecada per
una advocada municipal) en un esborrany, ni el fet de no formar part d'un expedient exclou que
un document pugui ser objecte del dret d'accés a la informació pública. D'altra banda, no
sembla plausible que es presentin en aquest cas límits legals al dret d'accés a la informació
pública, que en tot cas no han estat invocats. En conseqüència, és procedent estimar la
Reclamació en relació amb el quart apartat de la sol·licitud i declarar l'admissibilitat de la
sol·licitud i el dret de la persona reclamant a una còpia literal de l'acta realitzada per l'advocada
municipal en relació amb la compareixença del dia 15/10.
3. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de febrer de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1154/2021 i:
1.1. Requerir l'IMSSB que revisi la possibilitat d'obtenir la informació sol·licitada de
l’aplicatiu del servei d'atenció domiciliària i facilitar-la a la persona reclamant i, en cas
de no obtenir cap informació, ho argumenti en termes més concloents i fonamentats.
1.2. Declarar l'admissibilitat de l'apartat segon de la sol·licitud, així com el dret de la
persona reclamant a una còpia literal del document annex al pacte de condicions del
servei redactat pels serveis jurídics municipals enviat a SUARA el 08/10/2020.
1.3. Declarar l'admissibilitat de l'apartat tercer de la sol·licitud, així com el dret de la
persona reclamant a una còpia literal de l'email rebut per la coordinadora tècnica del
SAD de l'empresa SUARA, enviat el 15/10/2020 pel referent municipal del centre de
serveis socials de Poble Sec.
1.4. Declarar l'admissibilitat de l'apartat quart de la sol·licitud i el dret de la persona
reclamant a una còpia literal de l'acta realitzada per l'advocada municipal en relació
amb la compareixença del dia 15/10.
2. Requerir l'IMSSB perquè lliuri la informació indicada en l'apartat anterior a la persona
reclamant en el termini de quinze dies des de la notificació de la present resolució i perquè
tot seguit n'informi la GAIP.
3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1154/2021 i disposar la publicació
de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.