Pérdida de objeto 02/02/2023 · 45 días en resolverse

Solicitud de información sobre recursos para actividad física de personas con discapacidad y resultado de pérdida de objeto por entrega de la información

Se solicitó al Departament de la Presidència información sobre la reserva de fondos para eliminar barreras arquitectónicas y fomentar la actividad física de personas con discapacidad. Ante el silencio administrativo, se reclamó ante la GAIP. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la Administración estimó la solicitud y entregó la información.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre resoluciones expresas, presuntas o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas legalmente establecidas.
3 Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4 La satisfacción extemporánea de la solicitud de información por parte de la Administración conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
5 Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso a la información ya estimada se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.

Texto completo

Resolució 87/2023, de 2 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1151/2022 Administració reclamada: Departament de la Presidència Informació reclamada: Reserva de recursos per a l’activitat física de persones amb discapacitat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Ajuts a l’esport. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1151/2022, presentada contra el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de novembre de 2022 la persona reclamant, en relació amb un anunci del Govern de destinar 10,2 milions d’euros per a gestors esportius, demana al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya: 1. Quin percentatge d’aquests 10,2 milions es destinarà exclusivament a eliminar barreres arquitectòniques a les instal·lacions esportives? Es reservarà alguna partida específica per eliminar barreres contràries a la llei del 1991?. 2. Quin percentatge dels 10,2 milions es reservarà al col·lectiu de persones amb discapacitat, per fomentar l’activitat física, en front del 74 % de la població sana? Hi ha alguna reserva exclusiva per al foment de l’activitat física de les persones amb discapacitat? 3. En relació amb la mesa de l’esport i l’activitat física, hi ha alguna previsió de què sigui un òrgan veritablement participatiu de la ciutadania i de què hi puguin participar persones amb discapacitat, o serà merament acadèmic i teòric?. Demana rebre la informació per correu postal. 3. La Reclamació presentada el 19 de desembre de 2022 indica que el Departament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 2 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 9 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 25 de gener de 2023 la GAIP rep l’informe i l’expedient del Consell Català de l’Esport. Segons l’informe, “en data 16 de novembre de 2022 el Sr. xxxx presenta, en mà, al Registre del Departament de Salut, edifici Salvany de Roc Boronat, la sol·licitud d’accés a la sol·licitud d’informació pública objecte d’aquesta reclamació. El mitjà demanat per a rebre la informació és el correu postal. El Consell Català de l’Esport, com a responsable tramitador, segueix aquesta via per a notificar la recepció de la sol·licitud en data 29 de novembre lliurada, segons prova d’entrega, el 13 de desembre 2022. Aquesta notificació de recepció informa també que la data de resolució és el 16 de desembre de 2022. És el 14 de desembre que es notifica resolució estimatòria total amb evidència d’admissió del 16 de desembre i de lliurament el 19 de desembre de 2022. Finalment es gestiona l’enviament de la documentació de resposta, tal com informa la resolució d’estimació total notificada el 14 de desembre, dins el termini de 30 dies a comptar des d’aquest data i, així doncs, es lliura la informació de resposta amb notificació de 12 de gener de 2023, confirmació de certificat de burofax i evidència de lliurament en data 16 de gener de 2023. Segons l’exposat, el CCE aporta l’expedient de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’aquesta reclamació per certificar l’acompliment de la tramitació amb lliurament de la documentació de resposta en termini, informat a la resolució estimatòria total notificada en data 14 de desembre de 2022. El CCE considera que la GAIP hauria de desestimar la petició per pèrdua de l’objecte del procediment”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 1151/2022. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1151/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.