Finalización de reclamación por entrega extemporánea del Reglamento sobre el uso de la lengua catalana del Ayuntamiento de Sant Antoni de Vilamajor

Resolució 85/2022, de 3 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1151/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor Informació reclamada: Reglament sobre l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Sindicats. Normativa. Llengua catalana. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 29 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1151/2021, presentada en representació d’un sindicat contra l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de novembre de 2021 la part reclamant, com a representant de Unió General de Treballadors i Treballadores de Catalunya, adreça una instància a l’Administració reclamada mitjançant la qual demana: “Que es faciliti a aquesta part l’accés al Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor adoptat en acord de ple del 19 de juny de 2001, anunci del qual es va publicar el 3 de juliol de 2007” 3. La Reclamació presentada el 29 de desembre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada i que és necessària per a la defensa dels drets i interessos dels treballadors públics, així com per emprendre possibles accions legals. 4. El 7 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 10 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. L’11 de gener de 2022 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’Ajuntament que indica en quin apartat del web municipal hi consta l’edicte relatiu a l’aprovació del Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor pel Ple de l’Ajuntament en sessió del 19 de juny de 2001 i l’edicte del Consell Comarcal del Vallès Oriental publicat al BOPB núm. 41 de data 16 de febrer de 2001, en el qual hi consta el text íntegre del Reglament. 7. El 12 de gener de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la part reclamant i obre un termini de cinc dies per presentar al·legacions. 8. En la mateixa data, la part reclamant presenta les següents al·legacions a la GAIP: “Acabem de rebre notificació de vostès amb la resposta de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor a la reclamació presentada per la UGT de Catalunya número 1152/2021. Però la informació que facilita no és la demanada. Ja que el que es demana és el “Reglament per l’ús de la llengua catalana en l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor” per poder conèixer el seu contingut. I en lloc de facilitar el reglament el que se’ns ha facilitat és l’edicte d’aprovació publicat al BOP, però sense el text del reglament que és el que es demana per conèixer el seu contingut. Demanem que l’Ajunt. Sant Antoni de Vilamajor ens faciliti el reglament aprovat”. 9. El 13 de gener de 2022 la GAIP trasllada les al·legacions de la part reclamant a l’Administració reclamada i la requereix que, en un termini de cinc dies, lliuri el Reglament de referència o bé comuniqui les raons que n’impedeixen el lliurament. 10. El 19 de gener de 2022 des de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor s’informa a la GAIP que s’ha procedit a trametre a la persona reclamant la informació que mancava. 11. El 20 de gener de 2022 la GAIP trasllada la documentació a la persona reclamant i obre un termini de cinc dies per a presentar al·legacions. Depassat aquest termini, no s’han presentat al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ha que deriva d‘una sol·licitud d’informació adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de febrer de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1151/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.