Acceso a información sobre nombramiento, retribuciones e informes del interventor accidental del Ayuntamiento de l'Ametlla del Vallès

Resolució 347/2023, de 10 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 1150/2022 Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Informació reclamada: Determinada informació relativa al nomenament per ocupar amb caràcter accidental el càrrec d’interventor de l’Ajuntament, informació relativa als complements retributius i l’accés als informes emesos en un determinat període de temps. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La persona reclamant està exercint funcions representatives dels treballadors perquè ostenta el càrrec de delegat sindical i, per tant, té reconegut per l’ordenament jurídic un dret d’accés a la informació públic reforçat, ja que la informació obtinguda li ha de permetre, per una banda, desenvolupar les tasques de control que li ha estat atribuïdes per la normativa sindical i de funció pública, així com per la normativa laboral, i d’un altra, li ha permetre a endegar aquelles accions administratives o judicials que estigui habilitat a impulsar. Aquesta condició de delegat sindical és rellevant també en el supòsit que ens ocupa, ja que és un element que ha de permetre ponderar els eventuals límits al dret d’accés que s’hagin de tenir en compte per a resoldre aquesta reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Representants de persones treballadores. Personal. Retribucions. Procés de selecció. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 18 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1150/2022, presentada per una persona en qualitat de delegada de personal contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de novembre de 2022 la persona reclamant va presentar un escrit al registre municipal en el qual, per a l’exercici de la seva funció sindical, sol·licitava: “se me entregue copia del informe emitido por la Dirección General de Administración Local, relativo a la autorización del señor Jordi Domínguez Martí, inspector de la Policía grupo A subgrupo A2, para ocupar con carácter accidental el puesto de trabajo de interventor del ayuntamiento de l’Ametlla del Vallès. Se me informe de todas las retribuciones completarias que ha cobrado en el periodo que, realizado las funciones de interventor accidental, así como todos los informes de intervención emitidos durante el mes de octubre de 2022”. 3. La Reclamació presentada el 18 de desembre indica que no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 2 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 3 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Depassat àmpliament el termini, l’Administració reclamada no ha aportat la documentació requerida. 6. El 29 de gener de 2023, la persona reclamant fa arribar a la GAIP el Decret d’Alcaldia nº 2023/0051, el qual resol: “Primer.- Desestimar, conformement amb l’informe objecte de transcripció, la petició formulada en data 16/11/2022 RE 4270 pel Sr. Oscar Fernández Ballesteros en nom i representació del sindicat SPL-CME. Segon.- Notificar la present resolució al Sr. Fernández, amb oferiment dels recursos pertinents”. 7. El 27 de febrer de 2023 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació de termini que comporta aquest fet. 8. El 20 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, el qual es pronuncia en el següents termes: “Cal tenir en compte que es desconeix el contingut concret de l’informe al qual pretén accedir la persona reclamant, ara bé, sembla clar que des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, entre les dades afectades en aquest informe hi constaran les dades identificatives de qui ostenta el càrrec o exerceix les funcions de direcció general d’Administració Local i les relatives a la persona funcionària proposada per la corporació local per ocupar accidentalment el càrrec d’interventor/a. Tampoc es descarta la possibilitat que també constin les dades de qui ostenta la presidència de la corporació local.” (...) “Però, amb independència de la finalitat de l’accés, cal tenir en compte que les dades personals afectades per la sol·licitud, i que consten en l’informe emès per la Direcció General d’Administració Local, són les identificatives de la persona funcionària a qui s’autoritza o es nomena accidentalment per ocupar el lloc de treball d’interventor de l’Ajuntament i, si escau, les del president o presidenta de la corporació local.” (...) “En conseqüència, no sembla que la normativa de protecció de dades personals pugui impedir l’accés a aquesta informació, atès que l’afectació que pot tenir l’accés a aquesta informació per la via del dret d’accés a la informació pública a priori no ha d’afectar en major grau als drets de les persones afectades per la sol·licitud que es produeix per la via de la publicitat activa.” (...) “Així doncs, mentre que pel que fa a les retribucions percebudes pels alts càrrecs de l’Administració pública la normativa estableix que han de ser publicades de manera individualitzada per a cada lloc de treball i per qualsevol concepte retributiu, indemnització o dieta, quant a les retribucions percebudes per la resta de treballadors, aquesta informació ha de ser agrupada en funció dels nivells i els cossos.” (...) “En conseqüència, respecte de la persona interventora, tot i que la llei no preveu expressament la publicació al portal de transparència de les seves retribucions, en la ponderació dels drets que cal fer respecte de les sol·licituds d’accés a la informació, en tractar-se de llocs de treball que per la seva singularitat dins de l’organització, i també pel nivell retributiu que solen portar associat, el coneixement de les seves retribucions pot ser rellevant per al control de la utilització dels recursos públics i, per tant, el resultat hauria de ser a favor de l’interès públic en la seva divulgació.” (...) “Pel que fa a la intrusió al dret a la protecció de dades de la persona afectada, és a dir, la persona funcionària nomenada accidentalment per ocupar el lloc de treball d’interventor de l’Ajuntament, és evident que l’accés a aquesta informació pot afectar no només a la seva esfera professional o laboral, fins i tot a l’estrictament personal o bé l’esfera patrimonial, en la mesura que permet reconèixer no només dades relatives a la seva ocupació sinó també altres que poden afectar la seva vida privada de manera més directa com ara el nivell aproximat d’ingressos per la seva feina. Ara bé, en sintonia amb el que s’ha analitzat fins aquest punt en relació amb el règim de la publicitat activa, no sembla que en el cas que ens ocupa concorrin circumstàncies a partir les quals es pugui considerar que la ingerència en el dret a la protecció de dades, en comunicar aquesta informació a la delegada sindical, sigui superior o agreugi la causada per l’aplicació del règim de la publicitat activa. En definitiva, en el cas que ens ocupa, no semblaria justificat denegar l’accés pretès als complements retributius, en la mesura que les disposicions relatives a la publicitat activa ja permetrien conèixer aquesta informació sense que l’afectació sigui major.” Finalment, l’informe conclou: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a una còpia de l’informe emès per la Direcció General de l’Administració Local, relatiu a l’autorització d’una persona funcionària per ocupar amb caràcter accidental el lloc de treball d’interventor en l’Ajuntament i a la informació relativa a les retribucions complementàries d’aquest lloc de treball. Ara bé, l’accés als informes emesos per qui ha exercit la funció interventora amb caràcter accidental dependrà de les dades personals que estiguin afectades, prenent en consideració el seu contingut i l’aplicació dels límits relatius a la protecció de dades a què fa referència els articles 23 i 24 de l’LTC, en els termes que s’han exposat”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès no ha aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP reiteradament, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració reclamada amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés La reclamació de la persona sol·licitant abasta diversa informació que conté una varietat destacable de dades de caràcter personal, com ha posat de manifest en el seu informe l’APDCAT. En aquestes circumstàncies, atès el caràcter complex de la sol·licitud, la GAIP procedirà a analitzar els tres ítems sol·licitats pel reclamant de forma separada. Abans però de fer aquesta anàlisi, cal tenir en compte que la persona reclamant està exercint funcions representatives dels treballadors ja que ostenta el càrrec de delegat sindical i, per tant, té reconegut per l’ordenament jurídic un dret d’accés a la informació públic reforçat, ja que la informació obtinguda li ha de permetre, per una banda, desenvolupar les tasques de control que li ha estat atribuïdes per la normativa sindical i de funció pública, així com per la normativa laboral, i d’un altra, li ha permetre a endegar aquelles accions administratives o judicials que estigui habilitat a impulsar. Aquesta condició de delegat sindical és rellevant també en el supòsit que ens ocupa, ja que és un element que ha de permetre ponderar els eventuals límits al dret d’accés que s’hagin de tenir en compte per a resoldre aquesta reclamació. Entrant ja en l’anàlisi dels ítems que constitueixen la informació sol·licitada, en primer lloc, la persona reclamant demana accedir a una còpia del “[...] del informe emitido por la Dirección General de Administración Local, relativo a la autorización de […], inspector de la policía grupo A subgrupo A2, para ocupar con carácter accidental el puesto de trabajo de interventor del Ayuntamiento […]”. En aquest cas, la Comissió entén que la persona reclamant està fent referència a l’informe previst a l’article 30 del Decret 195/2008, de 7 d'octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya. Atès que l’Ajuntament no ha tramès la informació requerida a la GAIP, sense tenir accés a l’informe concret reclamat, es poden realitzar les següents consideracions. És certament rellevant constatar que en l’esmentat informe constaran dades de caràcter personal de diverses persones. En primer lloc, hi constaran dades de la persona que va elaborar l’informe -el director general d’Administració Local-, en segon lloc, s’hi hauran consignat dades relatives a la persona autoritzada per ocupar el càrrec i en tercer lloc, s’hi hauran esmentat dades relatives a l’Alcalde del municipi. En relació amb les primeres, s’ha de tenir en compte que si són dades merament identificatives de la persona que va elaborar l’informe en exercici de les seves funcions, aquestes dades han de poder ser revelades, d’acord amb l’article 24.1 de la LTAIPBG, ja que de les circumstàncies que emmarquen la reclamació no es deriva que, en aquest cas, hagi de prevaldre la protecció de dades, ni s’estigui afectant a d’altres drets constitucionalment protegits. En aquest punt s’ha d’invocar el que estableix l’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, quant a les dades merament identificatives. D’acord amb el Decret esmentat aquestes serien el nom, els cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces de contacte professional referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic. Pel que fa a les segones, és a dir, les dades de la persona autoritzada a ocupar el càrrec, cal tenir en compte que les administracions públiques estan obligades a fer públics els resultats dels processos de selecció del seu personal, d’acord amb l’article 9.1 e) de la LTAIPBG, a la llum de l’article 21.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, d’una banda. D’altra banda, cal constatar, a més, que aquestes dades que consten a l’informe en qüestió són dades merament identificatives de la persona autoritzada a ocupar el lloc de treball, per la qual cosa i, com en el cas anterior, també haurien de ser accessibles per a la persona reclamant. Finalment, pel que fa a les dades de l’alcalde del municipi, d’acord amb l’article 28 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, les administracions públiques han de publicar la identificació mitjançant noms, cognoms, càrrec i àrea o òrgans en què participen els seus alts càrrecs, així com el perfil laboral o professional i el telèfon o via electrònica de contacte professional. En aquest cas, és lògic que les dades personals de l’alcalde del municipi que puguin constar a l’informe seran dades merament identificatives i que ja haurien d’haver estat objecte de publicitat activa, per la qual cosa res n’impedeix el seu accés. En definitiva, aquesta comissió reconeix el dret d’accés a una còpia de l’informe objecte de reclamació en els termes expressats en els paràgrafs anteriors. En segon lloc, la persona reclamant sol·licita l’accés a les retribucions complementàries percebudes per la persona funcionària nomenada amb caràcter accidental per exercir les funcions d’interventor de l’Ajuntament. Aquestes dades ja no tenen la consideració de dades merament identificatives, d’acord amb l’article 24.1 de la LTAIPB, i per tant, cal realitzar la ponderació prevista per l’article 24.2 de la mateixa norma. En aquesta ponderació cal sospesar l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. En aquest cas, s’ha de valorar que malgrat que la normativa de transparència no obliga específicament a publicar les retribucions de l’interventor municipal, no és menys cert que l’article 11.1.b) de la LTAIPBG obliga a la publicació de la “informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos”. Igualment, s’ha de valorar que, malgrat que la persona afectada per l’accés no és un alt càrrec d’acord amb la normativa aplicable, la seva posició en l’organització i les responsabilitats que se li atribueixen la fan equiparable a aquests, en el marc de les sol·licituds d’accés a la informació pública. Això ens fa concloure que la ponderació dels béns jurídics i drets en presència, en aquest cas concret, permet una ampliació en l’accés a les dades personals més enllà de les dades merament identificatives. En aquest supòsit, s’ha d’emfasitzar igualment que, als efectes de poder controlar la gestió dels recursos públics, és rellevant que la persona reclamant -recordem-ho, delegat sindical- tingui accés a les retribucions complementàries percebudes per la persona funcionària nomenada amb caràcter accidental per exercir les funcions d’interventor de l’Ajuntament, tenint en compte, a més, que una part substancial de la informació a la que fa referència la sol·licitud d’accés ja hauria d’haver estat objecte de publicitat activa i que l’accés a aquestes dades via reclamació derivada de l’exercici del dret d’accés a la informació pública no suposa una ingerència major respecte a les dades personals de la persona afectada. A tall de conclusió, aquesta Comissió reconeix i empara el dret d’accés a aquesta informació relativa a les retribucions complementàries percebudes per la persona funcionària nomenada amb caràcter accidental per exercir les funcions d’interventor de l’Ajuntament. Finalment, la persona reclamant sol·licita tenir accés als informes emesos per la persona que ha exercit la funció interventora de forma accidental durant un determinat lapse de temps (octubre de 2022). Atès que l’Ajuntament no ha col·laborat amb aquesta Comissió i no ha tramès ni l’informe, ni l’expedient sol·licitats en el marc d’aquest procediment, la GAIP no pot valorar concretament el contingut dels informes l’accés als quals es sol·licita. Per tant, la GAIP no té forma de constatar el contingut i les dades exactes que contenen aquests informes. Amb tot, i d’acord amb la normativa aplicable, la GAIP ha de reconèixer el dret d’accés de forma plena a tots aquells informes que no continguin dades personals de terceres persones alienes a l’Ajuntament, entenent que, com ja s’ha dit, sí són accessibles les dades merament identificatives del personal al servei de les administracions púbiques, d’una banda. D’una altra banda, cal tenir en compte que en alguns dels esmentats informes d’intervenció poden constar-hi dades de caràcter personal de terceres persones alienes a l’organització administrativa de l’Ajuntament, i, fins i tot, dades especialment protegides d’acord amb l’article 23 de la LTAIPBG. Aquestes dades personals de terceres persones- tant les ordinàries, com les especialment protegides- han de ser excloses de l’accés. Per tant, malgrat que la GAIP reconeix el dret d’accés als informes sol·licitats, aquests que esmentem ara es lliuraran degudament anonimitzats, d’acord amb la normativa de protecció de dades personals aplicable, excepte en el cas de les dades merament identificatives de la persona que ha realitzat l’informe en l’exercici de la funció interventora. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de de 10 de maig de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1150/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en els termes expressats en el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació reclamada dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1150/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.