Una persona jurídica solicitó al Ayuntamiento del Vendrell la propuesta de desestimación de alegaciones y la aprobación definitiva del expediente de modificación de créditos 02P/2023. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y reconoce el derecho de acceso al ser información pública, subrayando la falta de colaboración del Ayuntamiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se califica como pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad.
2
El Ayuntamiento del Vendrell está sujeto al ámbito de aplicación de la LTAIPBG y obligado a resolver las solicitudes de acceso en tiempo y forma.
3
La falta de remisión de informes o documentación solicitada por la GAIP no impide la continuación y resolución del procedimiento de reclamación.
4
Corresponde exclusivamente al Ayuntamiento acreditar y justificar cualquier límite legal que restrinja el acceso a la información, basándose en criterios de proporcionalidad.
5
Los titulares de documentos públicos deben disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de los expedientes administrativos.
Texto completo
Resolució 17/2024, d’11 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1149/2023
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Proposta d'aprovació de la desestimació de les al·legacions presentades
contra l'expedient de modificació de crèdits 02P/2023 i aprovació definitiva del mateix.
GCOM2023000066.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant
és informació pública. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu
d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés. En
tercer lloc, quant als límits que puguin concórrer per restringir l’accés a la informació reclamada,
atès que aquesta Comissió no n’ha pogut examinar el contingut, per la manca de col·laboració de
l’Ajuntament, no és sobrer recordar que correspon exclusivament a l’Ajuntament del Vendrell donar
compliment a allò establert als articles 23 i 24 de la LTAIPBG. En definitiva, aquesta Comissió
declara el dret de la persona jurídica reclamant a obtenir la informació reclamada.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Associació. Expedient modificació de crèdits.
Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Estimació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 28 de novembre entra a la GAIP la Reclamació 1149/2023, presentada per una persona
jurídica interessada contra l’Ajuntament del Vendrell en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. En data 5 d’octubre la persona jurídica reclamant sol·licita a l’Ajuntament del Vendrell la
següent informació: “Proposta d'aprovació de la desestimació de les al·legacions presentades
contra l'expedient de modificació de crèdits 02P/2023 i aprovació definitiva del mateix.
GCOM2023000066” .
3. La Reclamació presentada el 28 de novembre de 2023 indica que l’Ajuntament no ha atès la
sol·licitud d’accés presentada.
4. El 14 de desembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 14 de desembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és
informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que
l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que
li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació
de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que
disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei.
En tercer lloc, quant als límits que puguin concórrer per restringir l’accés a la informació
reclamada, atès que aquesta Comissió no n’ha pogut examinar el contingut, per la manca de
col·laboració de l’Ajuntament, no és sobrer recordar que correspon exclusivament a l’Ajuntament
del Vendrell donar compliment a allò establert als articles 23 i 24 de la LTAIPBG.
En definitiva, aquesta Comissió declara el dret de la persona jurídica reclamant a obtenir la
informació següent: “Proposta d'aprovació de la desestimació de les al·legacions presentades
contra l'expedient de modificació de crèdits 02P/2023 i aprovació definitiva del mateix.
GCOM2023000066”.
Pel cas que l’Ajuntament del Vendrell no disposi d’aquesta informació, aquesta és la resposta que
s’ha de fornir a la persona jurídica reclamant, sense que quedi obligat per aquesta resolució a
elaborar la informació reclamada.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt
ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels
processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la
normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la
correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la
conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars
respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar
les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document
electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els
expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient
electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que
permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un
quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la
integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han
de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i
la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la
normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han
d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne
el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions
públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible,
l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme;
que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es
consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei
relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat
legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un
sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer
de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de
documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al
Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació
de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la
destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització
de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c)
Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació
fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de
documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme
o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar degudament classificat de
manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint
el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Gestió
del pressupost (codi 0077 ), sèrie Modificacions de crèdit del pressupost general (1627 ).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’ 11
de gener de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1149/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1149/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.