Solicitud de plan de evaluación de riesgos psicosociales de la policía local y finalización por pérdida de objeto

Resolució 84/2022, de 3 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1149/2021 Administració reclamada: Ajuntament del Prat de Llobregat Informació reclamada: Pla d’avaluació de riscos psicosocials i estat de tramitació. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte Resum: L’LTAIPBG preveu en diversos articles (34.8 i 36) que es pugui satisfer el dret d’accés a la informació amb la indicació de la forma d’accedir-hi de manera directa i autònoma, quan la informació es troba publicada, i la única cosa que resulta exigible per considerar aquesta via de lliurament de la informació com a satisfactòria és que la remissió a la publicació de la informació sigui concreta i específica (enllaç web directe), i no una remissió genèrica a un portal o web institucional sense major precisió de la ubicació de la informació ni de com accedir-hi, que seria insuficient per donar per satisfet el dret d’accés. I això perquè aquest és un procediment de garantia de l’accés material a la informació per part de qui la sol·licita, de manera que, un cop constatat que aquest accés s’ha posat a l’abast de la persona que l’ha demanada, s’ha de considerar adequadament satisfet, sense que empari la pretensió que la informació li sigui subministrada en exclusiva, o de manera directa. Paraules clau: Ajuntament. Delegat de personal. Policia local. Riscos psicosocials. Reclamació contra silenci. Forma d’accés. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 28 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1149/2021, presentada pel representant d’una secció sindical contra l’Ajuntament del Prat de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de novembre de 2021 la persona reclamant adreça una instància a l’Ajuntament del Prat de Llobregat mitjançant la qual exposa: “en qualitat de delegat de personal de la secció sindical SPL-CME i part denunciant a l’expedient núm. E/08- 017773/20 de la inspecció de treball i la seguretat social, sol·licito còpia de l’estat actual de les planificacions de l’avaluació de riscos psicosocials per l’any 2021 a la policia local, que van ser lliurades als delegats de prevenció els dies 19 i 20 d’abril de 2021, així com el seu contingut, essent requerit tot això per la inspectora de treball de l’expedient mencionat a dalt”. 3. La Reclamació presentada el 28 de desembre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 10 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Prat de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 10 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 26 de gener de 2022 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’Ajuntament del Prat de Llobregat que informa del següent: “La informació de l’estat de la planificació de l’avaluació de riscos laborals s’ha posat a disposició dels/de les delegats/des de prevenció en diverses ocasions durant el 2020 i el 2021. Entre els delegats de prevenció hi ha un agent de Policia local. Les actuacions de la planificació han patit un cert retard sobre el que estava previst pel context COVID, però aquest mes de gener ja s’han donat per finalitzades, tant l’avaluació de riscos psicosocials del col·lectiu de la Policia local com l’avaluació de riscos psicosocials de la resta de la plantilla de l’Ajuntament. Els documents de les planificacions són documents vius que estaven sent treballats per part de les persones responsables de les mesures correctores corresponents de cada departament i una vegada rebudes hem pogut armar el document final i tancar les planificacions. Un cop finalitzades s’han posat a disposició de tot el personal a través de la intranet de l’Ajuntament en les dates següents: - Avaluació Policia local: 13/01/2022 – Avaluació àmbit general: 25/01/2022” . 7. El 27 de gener de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la part reclamant i obre un termini de cinc dies per al·legacions. 8. El 27 de gener de 2022 la persona reclamant s’adreça a la Comissió i posa de manifest que l’Ajuntament no hauria facilitat directament la informació a la persona reclamant sinó a tots els empleats públics i demana que li sigui lliurada a ell individualment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació La sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació, de 22 de novembre de 2021, demanava “còpia de l’estat actual de les planificacions de l’avaluació de riscos psicosocials per l’any 2021 a la policia local, que van ser lliurades als delegats de prevenció els dies 19 i 20 d’abril de 2021, així com el seu contingut”. D’aquest enunciat se’n desprèn clarament que l’interès de la persona reclamant era accedir, d’una banda, a la còpia del text del pla d’avaluació de riscos psicosocials que ja hauria estat lliurat als delegats de personal mesos enrere, i de l’altra, saber- ne l’estat actual de tramitació. En relació amb aquesta segona qüestió, la informació aportada per l’Administració en el marc d’aquest procediment indica que en el moment de la sol·licitud s’estarien recollint les aportacions i confegint el document definitiu, que actualment ja ha estat aprovat i publicata la intranet. Per a aquest punt, doncs, la reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte, en haver estat informat en el marc d’aquest procediment i no haver formulat la part reclamant cap objecció sobre la què s’hagi de pronunciar aquesta Comissió. Quant al pla d’avaluació de riscos psicosocials, la sol·licitud portava implícit el reconeixement de què el document del què se’n demanava còpia era un pla en tràmit, i per tant, susceptible de ser modificat, i l’identificava clarament com aquell document que s’havia lliurat als delegats de personal el mes d’abril. En aquests termes, no està justificat que l’Administració esperés a disposar d’un pla definitiu aprovat per satisfer la sol·licitud de la persona reclamant, sinó que li hauria d’haver lliurat aquell document provisional que sol·licitava, sense que se li pugui atribuir la condició de document intern o d’esborrany sense rellevància o interès públic, vist que tenia prou substantivitat pròpia per ser lliurat com a projecte a debat i que va servir a l’interès públic de garantir la participació dels representants de les persones treballadores en la planificació; i en tot cas, l’Administració no ho va invocar per resoldre la seva inadmissió dins del termini legal d’un mes establert a l’article 33.1 LTAIPBG. En aquest punt, doncs, cal dir que la reclamació no es pot considerar mancada sobrevingudament d’objecte, ja que la informació a la què es facilita l’accés no coincideix amb la informació sol·licitada, i per tant, si la persona reclamant mantingués l’interès en accedir al document provisional que es va remetre als delegats de personal al mes d’abril, es podria mantenir com a objecte d’aquesta reclamació, i el seu accés hauria de ser estimat, ja que res s’invoca per l’Administració, ni s’aprecia per aquesta Comissió, que pugui justificar limitar l’accés a un document que va ser lliurat per la pròpia administració als delegats de personal, vist que la persona reclamant també té aquesta condició. Tanmateix, la persona reclamant, en les al·legacions posteriors a l’informe municipal, no s’oposa a la satisfacció per la manca de coincidència amb el document sol·licitat, sinó per la forma d’accés, el què porta a considerar que, quant al contingut de la informació, se’n dona per satisfet. Correspon analitzar, doncs, la única discrepància entre les parts que es manté en el moment d’aquesta Resolució: si l’Administració té l’obligació de lliurar el document de forma directa i individualitzada a la persona reclamant per satisfer la seva sol·licitud, o si és admissible que li comuniqui la forma d’accedir-hi de manera autònoma a la intranet. L’LTAIPBG preveu en diversos articles (34.8 i 36) que es pugui satisfer el dret d’accés a la informació amb la indicació de la forma d’accedir- hi de manera directa i autònoma, quan la informació es troba publicada, i la única cosa que resulta exigible per considerar aquesta via de lliurament de la informació com a satisfactòria és que la remissió a la publicació de la informació sigui concreta i específica (enllaç web directe), i no una remissió genèrica a un portal o web institucional sense major precisió de la ubicació de la informació ni de com accedir- hi, que seria insuficient per donar per satisfet el dret d’accés. I això perquè aquest és un procediment de garantia de l’accés material a la informació per part de qui la sol·licita, de manera que, un cop constatat que aquest accés s’ha posat a l’abast de la persona que l’ha demanada, s’ha de considerar adequadament satisfet, sense que empari la pretensió que la informació li sigui subministrada en exclusiva, o de manera directa. D’acord amb l’exposat, i vist que la persona reclamant no manifesta cap dificultat d’accedir al document a través de la intranet, tal i com li indica l’Administració, ni a descarregar- se’n una còpia, s’ha de considerar satisfet el dret d’accés amb l’accés directe i autònom a la informació publicada a la intranet, Per tant, correspon finalitzar la reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte amb la informació lliurada per l’Administració en el marc d’aquest procediment, vist que res objecta al seu contingut la persona reclamant, i sense que es pugui apreciar la única discrepància que manté la part reclamant de rebre-la de manera individualitzada i directa, en la mesura en què no s’ha acreditat que existeixi cap impediment per al seu accés autònom a través de la intranet. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de febrer de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1149/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.