Reclamación contra la inadmissión de solicitud de acceso a expedientes de personal y formación en el Ayuntamiento de Mollet del Vallès

Resolució 329/2022, de 28 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 1147/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Mollet del Vallès Informació reclamada: Resolucions i expedients de nomenaments, adscripcions, comissió de serveis, complements retributius i formació. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La reclamació es presenta contra la inadmissió de la sol·licitud motivada en la causa de l’article 29.1.b (tasca complexa d’elaboració), que d’acord amb la pròpia resolució i amb l’informe aportat en el marc d’aquest procediment, es fonamenta en la complexitat del tràmit del trasllat, que és el què ocupa la major part de l’esforç en temps i recursos humans requerit per a cada expedient. La necessitat del trasllat de la sol·licitud a totes les persones afectades es fonamenta per l’Ajuntament en l’article 31 LTAIPBG, que preveu que “si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució”. Cal dir, però, que la finalitat del trasllat a les persones afectades (les persones treballadores la informació de les quals reclama el sindicat) previst a l’article 31 LTAIPBG no és la d’obtenir-ne el seu consentiment, com sembla informar l’Ajuntament al sindicat reclamant. La finalitat del trasllat és permetre que s’al·leguin, si escau, aquelles circumstàncies especialíssimes i personalíssimes que concorrin i que puguin alterar la ponderació general dels drets i interessos, si n’hi ha (situacions d’assetjament, violència o amenaces contra una persona que comportin, per decisió judicial, la necessitat de protegir la divulgació del seu lloc de treball, per exemple). Això és rellevant perquè descarta que el règim jurídic d’accés a la informació reclamada sigui el règim de consentiment previst a la normativa de protecció de dades personals per a les cessions de dades personals a terceres persones diferents de les responsables del seu tractament. En aquest cas, el marc jurídic a aplicar, vist que es tracta d’una sol·licitud d’accés a informació pública, és l’establert per l’LTAIPBG en els seus articles 23 i 24, i no pas el règim jurídic de cessió consentida de dades personals a tercers previst a la normativa de protecció de dades personals, tal i com ho disposa expressament l’article 8 i la Disposició Addicional segona de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD); i l’article 23 LTAIPBG limita l’exigència de consentiment a les dades personals sensibles, mentre que l’article 24.3 remet a la legislació de protecció de dades personals només quan el què es sol·licitin siguin dades personals pròpies, de manera que no resulta adequat sotmetre l’accés a qualsevol dada personal al consentiment previst a la legislació de protecció de dades personals. De la valoració anterior se’n desprèn que no és adequat l’accés directe del sindicat als expedients a través de la consulta autònoma del gestor electrònic, sinó que cal una prèvia revisió dels expedients per part del personal de l’Ajuntament per tal d’eliminar les dades personals sensibles o excessives, d’acord amb les consideracions anteriors. Aquesta tasca de revisió de les dades personals existents als expedients no es pot considerar complexa com per inadmetre la sol·licitud, per bé que el volum d’expedients afectats per la reclamació justifica que l’accés es produeixi de manera gradual i concertada amb el sindicat, prèvia revisió per part del personal municipal dels expedients. Quant a la informació relacionada amb els costos de la formació, la remissió al pressupost publicat al web municipal només és adequada si s’indica l’enllaç url concret que porta directament a aquesta informació desagregada. Vist que el trasllat a les persones afectades per l’accés no és necessari d’acord amb l’informe de l’APDCAT, en atenció a les previsions de publicitat prèvia d’aquesta informació en compliment de la normativa de transparència i de la reguladora del règim de personal de les entitats locals - segons es justifica més extensament en l’antecedent 14- , i atès que és en previsió de la realització d’aquest tràmit que s’ha qualificat el treball associat a la preparació dels expedients com de complex pel temps requerit per a la notificació a la persona afectada i la valoració de les al·legacions rebudes (ocupant 310 minuts dels 345 minuts necessaris per preparar la documentació), s’ha de concloure que no resulta justificada la resolució municipal d’inadmissió de la sol·licitud d’informació amb base a l’article 29.1.b LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Nomenaments. Adscripcions. Comissions de servei. Expedients. Retribucions. Formació. Reclamació contra inadmissió. Límits. Dades personals. Trasllat. Consentiment. Anonimització. Tasca complexa. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1147/2021, presentada per una secció sindical contra l’Ajuntament de Mollet del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de novembre de 2021 la part reclamant presenta una instància en la qual, invocant la Llei de transparència, demana la “còpia de la resolució i accés a l’expedient des de l’1 de gener de 2019 de: nomenaments del personal interí i funcionari carrera. - Adscripcions provisionals, adscripcions de funcions, encàrrecs de funcions, comissió de serveis. - complementació econòmica de les adscripcions provisionals, adscripcions de funcions , encàrrec de funcions , comissió de serveis. - Canvis organitzatius, aprovació d'organigrama - costos desglossats de les accions formatives col·lectives i individuals - Aprovació de bases”. 3. El 14 de desembre de 2021 l’Ajuntament de Mollet del Vallès resol la sol·licitud fent constar que, si bé la informació sol·licitada té la consideració d’informació pública, al tractar-se d’expedients de recursos humans de l’Ajuntament hi consten dades personals de terceres persones, i que tenint en compte que es demana una gran quantitat de documentació, existeix un gran nombre de terceres persones afectades a les què se les hauria de donar trasllat, i que l’Ajuntament disposa de recursos humans i informàtics limitats. Per això, es considera que el gran volum d’informació demanat és desproporcionat i que preparar tota la documentació suposaria un bloqueig del normal funcionalment de la institució, i resol inadmetre a tràmit la sol·licitud, “d’acord amb que preveu la lletra b) de l’article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, perquè l’obtenció, l’extracció o la disposició de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible i desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades i arxius, i conté un gran volum d’informació que no pot ser preparada amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. 4. La Reclamació presentada el 27 de desembre de 2021 concreta, com a informació objecte de reclamació, la documentació “[...] relativa des de gener de 2019 dels nomenaments de personal funcionari interí i de carrera, així com adscripcions provisionals, encàrrecs de funcions i les seves complementacions econòmiques. També hem sol·licitat informació relativa a la formació, desglossada entre individual i col·lectiva i els seus costos també desglossats” i motiva la reclamació en què “és una informació necessària per a la nostra activitat com a representants dels treballadors reconeguda aquests drets i interessos en la normativa laboral vigent així com la Llei de transparència”. 5. El 7 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 28 de gener de 2022 l’Ajuntament de Mollet del Vallès notifica a la GAIP l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe jurídic es fa constar que el Servei d'Organització, Persones i Innovació a l'Administració presenta regularment aquesta informació a les meses de negociació, i que es facilita, quan es demana, l’accés a un expedient en concret, perquè puguin complir amb les obligacions sindicals reconegudes a l'Estatut Basic de l'Empleat Públic i a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical. Seguidament, quantifica l’esforç d’elaboració de la informació en 345 minuts per a cada expedient, dels quals la cerca i consulta de l’expedient n’ocupen 35 minuts, i la resta de temps (310 minuts) es correspon amb la tasca de trasllat de sol·licitud a cada persona afectada i valoració de les al·legacions que pugui presentar. Quantifica econòmicament aquesta dedicació de temps en un cost en recursos humans de 100,05 euros emprant el valor mitjà de referencia del cost per hora del personal que estableix el Manual de Simplificación Administrativa y Reducción de Cargas para la Administración del Estado de 17,4€, i d’aquest càlcul unitari per expedient en desprèn que: “Donar l’accés als 495 expedients administratius, d’acord amb el càlcul de quantificació del temps de treball que suposaria l’accés a un sol expedient administratiu, suposaria un total de 170.775 minuts (2.846,25 hores). Tenint en compte que la jornada laboral de l’Ajuntament és de 7 hores efectives i que el Servei d’Organització, Persones i Innovació a l’Administració disposa de 5 persones; suposaria interrompre el normal funcionament del Servei d’Organització, Persones i Innovació a l’Administració durant un total de 81 dies” i conclou que: “Tenint en compte que per tal de donar accés a tots els expedients administratius sol·licitats es necessiten un total de 2.846,25 hores, i que tal com s’ha justificat anteriorment, cada hora de treball li suposa a l’Ajuntament 17,4€; s’extreu que per tal de facilitar tota la documentació requerida, l’Ajuntament de Mollet del Vallès tindria uns costos econòmics que ascendeixen a un total de 49.524,75 euros”. Quant a la informació relativa als costos desglossats de les accions formatives col·lectives i individuals, l’informe municipal exposa que: “el Servei d’Organització, Persones i Innovació a l’Administració, com cada any, està elaborant la memòria de totes les formacions cursades per les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament de Mollet del Vallès durant l’any 2021. Tan bon punt es finalitzi l’elaboració de la memòria de 2021, l’Ajuntament de Mollet del Vallès es compromet a facilitar la informació tant a la Secció Sindical de CCOO de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i a la resta de sindicats laborals de la corporació com ha fet cada any”. Seguidament, l’informe reprodueix l’article 29.1.b LTAIPBG i l’article 66 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública que el desplega, així com l’article 31 LTAIPBG i 62 del Decret 8/2021 abans esmentat, que fan referència al trasllat a les persones afectades, i finalment a la Disposició Addicional Primera.2 LTAIPBG que establiria l’aplicació del règim jurídic especial d’accés, quan n’hi hagi, així com les referències al dret a la informació dels representants de les persones treballadores contingudes a l’article 40 de l’EBEP i a l’article 10.3.1 de la Llei de llibertat sindical, per concloure que: “1. La informació demanada té la consideració d’informació pública. 2. Es considera desproporcionada d’acord amb l’article 29.1.b de la LTAIPBG i l’article 66 del Decret 8/2021, la tasca de recopilar, escanejar i enviar tota la documentació sol·licitada. Suposaria interrompre el Servei d’Organització, Persones i Innovació a l’Administració durant un mínim de dos mesos i mig i una quantia econòmica de més de 49.000 euros. 3. La via perquè la persona sol·licitant pugui obtenir la documentació sol·licitada no és el dret d’accés a la informació pública sinó a través dels mitjans que té reconeguts a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, i que ja se li ha estat facilitant amb anterioritat i regularitat”. 7. El 2 de febrer la GAIP admet provisionalment a tràmit la reclamació i el 8 de febrer de 2022 la GAIP ho notifica a la persona reclamant, juntament amb l’informe de l’Ajuntament, donant-li un termini de deu dies per a presentar al·legacions. Així mateix, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 14 de febrer de 2022 el sindicat reclamant presenta a la GAIP les al·legacions següents: cita la Resolució 263/2019, de 9 de maig: “El nom i cognoms del personal al servei d’una Administració són dades personals identificatives que, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, estan sotmeses al règim general d’accés i, per tant, en principi i com a regla general, la normativa de protecció de dades personals no impedeix que s’hi pugui accedir en exercici del dret d’accés a la informació pública, sinó que el seu tractament i cessió a les persones que exerceixen aquest dret queda legitimat per l’LTAIPBG, sense que sigui necessari el consentiment de la persona afectada. Altra cosa, ben diferent de demanar-ne el consentiment, és permetre que les persones afectades pugin oposar -se a l’accés quan les seves circumstàncies personals i extraordinàries ho justifiquin, per exemple, en casos en què s’hagi d’evitar la divulgació de la seva identitat i lloc de treball per la vulnerabilitat especial de la persona, si és víctima de violència masclista o si la seva vida o la seva integritat física estan amenaçades. Només en casos excepcionals, al·legats i justificats per la persona interessada i ponderats per l’Administració, l’accés a les dades identificatives del personal públic pot ser restringit o limitat. En el cas particular del personal integrant de la policia local, caldrà tenir en compte, a més de la normativa de protecció de dades, la normativa sectorial d’aplicació als cossos de seguretat, que preveu que s’identifiquin amb una tarja d’identitat professional (TIP) en substitució del nom i cognoms, per raons de seguretat. D’acord amb aquesta normativa sectorial relativa a la identificació dels agents policials, i considerant que no s’han acreditat raons que puguin justificar la seva inaplicació a la petició objecte de reclamació, la identificació del personal integrant de les policies locals no es farà, com demana la sol·licitud, per noms i cognoms, sinó indicant-ne el seu TIP.” I afegeix: “- Segons el que estableix la normativa de protecció de dades així com la del dret a la informació pública, s’està demanant informació que no afecta a dades personal de tipus tributari, d’empadronament, de salut, de patrimoni que es podrien considerar restringit en el seu accés. - Per tant en la petició realitzada d’accés a la informació pública és d’aplicació la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública (Decret 8/2021). - Tenint en consideració que la Llei no obliga en cap cas a manifestar el motiu per al qual es demana la informació, no obstant cal afegir que no és cert que s’estigui lliurant la informació com queda recollit a l’informe de data 28/01/2022 del tècnic de seguretat de l’Ajuntament de Mollet en el seu punt 3 de les conclusions i en el punt E. Informació demanada relativa als costos desglossat de les accions formatives col·lectives i individuals (pàg. 6 de 9). - Els expedients d’accés a la informació pública estan digitalitzats i existeix un programa tramitació d’expedient, TEO i AIRO, que faciliten la recerca en funció del tipus d’expedient i departament. - Pel que fa a la quantia de les accions formatives, l’ajuntament té una aplicació o aplicacions pressupostàries destinades a accions formatives, de les quals es podria extreure la informació. - Si tal i com recull l’informe del Tècnic de Seguretat la informació que es reclama s’hagués lliurat, és evident que no s’hagués produït aquesta reclamació via instància i posteriorment davant aquesta Comissió. - També volem remarcar que no disposem de la informació que sol·licitem i per això hem hagut d’utilitzar aquesta via de reclamació. - Si la informació a la qual tenim dret en l’accés es produís de forma sistemàtica, donant trasllat de les resolucions relatives a personal, ara no es tindria aquest volum. - Entenem que l’informe que ha realitzat el tècnic de seguretat és un informe tècnic però no jurídic”. 9. El 25 de febrer de 2022 la GAIP notifica les al·legacions de la part reclamant a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i li demana que li faci arribar les seves consideracions al respecte en un termini de cinc dies. 10. El 4 de març de 2022 l’Ajuntament de Mollet del Vallès exposa les seves consideracions en resposta a les al·legacions de la persona reclamant. Insisteix en què “l’Ajuntament de Mollet del Vallès, d’acord amb el Reial decret Legislatiu 5/2015, del 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i la Llei Orgànica 11/1985, del 2 d’agost, de Llibertat Sindical, convoca les meses de negociació amb totes les organitzacions sindicals de l’Ajuntament per tractar els temes que són d’interès en l’àmbit de l’Ajuntament tal i com s’exposa més endavant en el present informe”. Per donar resposta als costos desglossats de les accions formatives que va realitzar l’Ajuntament indiquen l’enllaç a partir del qual pot accedir la liquidació del pressupost. Fa constar que “l’Ajuntament es ratifica en la quantificació de l’informe emès en data 28 de gener de 2022, de l’esforç que suposa la consulta i la preparació de la documentació sol·licitada. Aquest càlcul ja té en compte les capacitat de cerca que ofereix les eines electròniques que disposa l’Ajuntament de Mollet del Vallès en compliment de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu de les administracions públiques. En relació als costos desglossats de les accions formatives que ha realitzat l’Ajuntament en els anteriors anys, conviden a la persona reclamant a visualitzar la liquidació del pressupost que té publicat l’Ajuntament en el seu portal de Transparència”, i n’indiquen l’enllaç. També es fa referència les meses de negociació i de la Comissió de Seguiment Paritària Informativa que hi ha hagut des del 2019 al 2021 i als aspectes tractats i conclou: “1. L’Ajuntament de Mollet del Vallès es ratifica en l’informe el Tècnic de Seguretat notificat a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés (...). 2. Davant les al·legacions presentades per la persona reclamant es considera que s’ha donat resposta amb tot el que s’ha exposat en el present informe. 3. Tot i així, s’informa que el Servei d’Organització, Persones i Innovació l’Administració de l’Ajuntament de Mollet del Vallès ha citat de nou a la persona reclamant per tal que pugui obtenir de nou tota la informació que requereixi a través de la visualització de la informació que consideri oportuna en els termes previstos a la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (s’adjunta còpia de la convocatòria)”. 11. El 16 de març de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal. Així mateix, comunica a les parts l’ampliació del termini per a resoldre la reclamació. 12. El 24 de març de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP les al·legacions següents: “Atès que en data 17 de març a les 12h la secció sindical va comparèixer davant la Cap de Secció de RRHH i una tècnica de RRHH per tal d'accedir a la documentació sol·licitada i que mitjançant ofici de citació se'ns deia que hi tindríem accés. Cal dir que no es va produir l'accés atès que se'ns va informar que s'havia elaborat un llistat amb els expedients que havien sol·licitat traient les dades personals i que només es podia consultar amb elles davant sense possibilitat a disposar del llistat per poder veure de quins expedients es tractava, i també se'ns va comunicar que en cas de voler accedir a qualsevol expedient, el que farien es demanar autorització a la persona interessada per saber si ens autoritzaven a accedir a aquesta informació. Per tant considerem que no ha hagut accés a la informació publica.” 13. L’1 d’abril de 2022 la GAIP notifica a l’Ajuntament l’escrit següent: “En relació amb la Reclamació 1147/2021, la persona reclamant ens ha comunicat que l'heu citada a l'Ajuntament per tal de facilitar-li informació de forma anonimitzada relativa a la que és objecte del procediment. És per aquest motiu que us demaneu que ens informeu sobre: - quina és la informació que ha estat facilitada a la part reclamant; - si aquesta ha estat anonimitzada, quines son les dades que s'han suprimit o a les quals no s'ha donat accés i, -quins han estat els criteris aplicats per a la realització de l'anonimització. Per això us demanem que ens informeu de quina informació li heu facilitat i quina anonimització heu aplicat”. A data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament no ha donat resposta a aquesta petició. 14. El 7 d’abril de 2022 l’APDCAT notifica l’informe sol·licitat a la GAIP el qual fa, entre d’altres, les consideracions següents: “Atesa la naturalesa de la informació sol·licitada, des del punt de vista dels límits a la protecció de dades que preveu la normativa de transparència, no es pot descartar que hi pugui haver dades especialment protegides en els termes previstos a l’article 23 de l’LTC, com ara dades relatives a la salut, com seria el cas si entre la documentació a la qual es pretén accedir hi ha informació relativa a alguna discapacitat, o bé els resultats de proves psicotècniques. En cas que hi hagi informació d’aquest tipus, o qualsevol altra de les previstes a l’article 23 de l’LTC – a més de les relatives a la salut, dades relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor- i a manca de consentiment exprés del titular per mitjà d’un escrit, o la informació s’hagi fet manifestament pública pel propi afectat en el cas que faci referència a la ideologia, afiliació sindical, religió o creences (art. 15.1 de l’LT), caldria limitar - ne l’accés. (...) A partir de tot el que s’ha exposat, es desprèn que tant la normativa de transparència com la normativa de règim local, preveuen diferents obligacions de publicitat en relació amb els processos selectius de provisió i promoció del personal. En la mesura que la mateixa normativa preveu la necessitat de publicar determinada informació que afecta dades personals relacionades amb els diferents actes administratius dels processos, en principi no sembla que la normativa de protecció de dades personals pugui impedir l’accés a aquesta informació que consti en els expedients. Ara bé, cal tenir en compte que a l’expedient hi haurà informació, com ara dades de contacte, dades de formació i professionals, proves i entrevistes realitzades etc. que si es faciliten per la via del dret d’accés pot comportar una ingerència pel dret a la protecció de dades que va més enllà que la que es deriva de la publicació durant el procés selectiu de la informació que preveu la normativa examinada. Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’anàlisi sobre l’accés a aquesta informació ha de passar per una ponderació raonada prèvia entre l’interès públic en la divulgació i el dret de les persones afectades (art. 24.2 de l’LTC). En aquesta ponderació cal tenir en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret amb l’objectiu de determinar si ha de prevaler el dret d’accés de la persona reclamant o el dret a la protecció de dades de les persones afectades, prenent com a base els diferents elements que enumera el citat article. A tal efecte, l’article 24.2.b) de l’LTC preveu que un dels elements que es poden considerar és la finalitat de l’accés sol·licitat. Si bé l’article 18.2 de l’LTC disposa que l’exercici del dret d’accés no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, i no resta subjecte a motivació ni requereix la invocació de cap norma, conèixer la motivació per la qual la persona reclamant desitja obtenir la informació pot ser un element rellevant a tenir en compte en la ponderació. En el cas que ens ocupa, la reclamació exposa que la informació sol·licitada és necessària per a la seva activitat com a representants del personal, atesos els drets i interessos que la normativa vigent li reconeix. Així, s’entén que fa referència a la funció de vigilància i control de la legalitat. Amb caràcter general, és evident que conèixer aquesta informació permetria la delegada sindical verificar la legalitat dels procediments de selecció o de provisió realitzats per la corporació, com ara, que s’acompleix el principi d’igualtat, mèrit i capacitat. Alhora, aquesta finalitat estaria en sintonia amb l’objectiu de la normativa de transparència, és a dir, “establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTC), o en altres termes, establir la possibilitat d’oferir eines a la ciutadania per al control de l’actuació dels poders públics. Des del punt de vista de les persones seleccionades, facilitar informació sobre la puntuació obtinguda pot estar justificat per tal de poder conèixer les condicions en què la persona afectada ha accedit al seu lloc de treball, fent una comparació amb la resta d’aspirants, i sense que això suposi revelar informació com ara els exercicis realitzats o els fets concrets que s’han valorat com a mèrit. En canvi, pel que fa a les persones no seleccionades, facilitar informació com ara la seva identitat, sobre les puntuacions obtingudes o la puntuació dels mèrits, no sembla que sigui rellevant a l’hora de dur a terme el control de l’actuació administrativa. Doncs, més enllà del control via jurisdiccional que les mateixes persones afectades han pogut exercir, el control pel conjunt de la ciutadania, o per la delegada sindical que exercita el dret d’accés, es pot assolir igualment mitjançant informació anonimitzada. Per altra banda, la ingerència en el dret a la protecció de dades, o les conseqüències del coneixement d’aquesta informació en la vida privada de les persones afectades, sempre poden ser superiors en les persones que no han superat el procés, que per a les persones seleccionades, atès que el que posa de manifest és que van participar en aquell procés (circumstància que en principi no té per què ser coneguda en la seva esfera social o laboral), i que no van superar el procés. Això sens perjudici que, tal com ja ha admès aquesta Autoritat en altres informes (IAI 18/2021 i IAI 20/2021), en el cas que es tracti d’una delegada sindical d’una organització que tingui la condició d’organització sindical més representativa se li pugui facilitar també la documentació vinculada al contingut de les proves realitzades, la documentació acreditativa dels mèrits al·legats i la puntuació obtinguda, atesa la legitimació que els reconeix l’article 31.6 de l’EBEP. Per això, cal considerar que en el cas particular el dret a la protecció de dades no impedeix facilitar la informació relativa a l’anunci de la convocatòria, les bases, i les puntuacions obtingudes per les persones seleccionades que constin en els expedients afectats per la sol·licitud d’accés, i la data del seu nomenament, en la mesura que aquesta informació pot permetre a la delegada sindical exercir el control sobre l’actuació de l’administració derivada dels procediments de selecció i provisió de llocs de treball, sense accedir però a informació de contacte, de formació i professional o altra informació com ara els exercicis realitzats, les entrevistes o els fets concrets que s’han valorat com a mèrit, llevat que es tracti d’una delegada d’una organització sindical que tingui la condició de més representativa. En canvi, no resulta justificat l’accés a la informació sobre la resta de persones participants a la convocatòria, per la qual cosa caldria facilitar-la de manera anonimitzada. (...) la informació sol·licitada relativa als complements econòmics dels llocs de treballs proveïts a través d’adscripció provisional, encàrrec de funcions o comissió de serveis hauria de ser accessible a través de la relació dels llocs de treball i de la informació agrupada per cossos i nivells que l’administració ha de fer pública d’acord amb el règim de la publicitat activa que preveu la normativa de transparència. Aquesta informació és evident que es pot relacionar amb persones físiques en la mesura que la normativa preveu la necessitat de donar publicitat, d’acord amb el que s’ha analitzat al fonament jurídic anterior, a determinada informació relativa a la selecció i provisió de llocs de treball pel personal al servei de l’administració pública. Per aquest motiu, l’accés a la informació sol·licitada que afecta el règim retributiu requereix també l’anàlisi a través de la ponderació a la qual fa referència l’article 24.2 de l’LTC, entre l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. No sembla que a priori hagi de prevaldre el dret a la protecció de dades de les persones afectades per la sol·licitud d’accés sobre l’interès públic en la divulgació d’aquesta informació per diferents raons. Primerament perquè, d’acord amb el que s’ha analitzat prèviament, la informació relativa als llocs de treball, la qual ha d’incloure entre altra informació les retribucions complementàries, està subjecte al règim de publicitat activa que preveu la normativa de transparència, sens perjudici que no hagi d’incloure dades personals. Per altra banda, tal com s’ha exposat, la normativa preveu la necessitat de donar publicitat al nomenament del personal, en el qual queda identificat el lloc de treball al qual s’adscriu i que pot incorporar altra informació relativa a les característiques del lloc (grup, nivell, categoria, complements...), o bé aquesta informació es pot obtenir a través de la relació dels llocs de treball. Per tant, existeix una probabilitat raonable que, a partir de les obligacions de publicitat activa ja es pugui relacionar, encara que sigui indirectament, la informació retributiva associada a un lloc amb una persona determinada. Una de les circumstàncies que pot ser tinguda en compte en la ponderació, d’acord amb el que s’ha exposat més amunt, és la finalitat de l’accés. En el cas particular, sembla que la finalitat correspon a la necessitat de la delegada sindical d’exercir la funció de vigilància i control de la legalitat, finalitat la qual és evident que pot justificar l’accés a aquesta informació per verificar, per exemple, que els complements retributius s’ajusten a la normativa que regula el règim de les retribucions dels funcionaris de l’administració local. A més, aquesta finalitat no s’oposaria a allò que persegueix la normativa de transparència, això és, el control per part de la ciutadania de determinats aspectes de l’activitat de les administracions. Pel que fa a la intrusió al dret a la protecció de dades de les persones afectades, és evident que l’accés a aquesta informació pot afectar no només a la seva esfera professional o laboral, fins i tot a l’estrictament personal o bé l’esfera patrimonial, en la mesura que permet reconèixer no només dades relatives a la seva ocupació sinó també altres que poden afectar la seva vida privada de manera més directa com ara el nivell aproximat d’ingressos per la seva feina. Ara bé, en sintonia amb el que s’ha analitzat fins aquest punt en relació amb el règim de la publicitat activa, no sembla que en el cas que ens ocupa concorrin circumstàncies a partir les quals es pugui considerar que la ingerència en el dret a la protecció de dades, en comunicar aquesta informació a la delegada sindical, sigui superior o agreugi la causada per l’aplicació del règim de la publicitat activa. En definitiva, en el cas que ens ocupa, no semblaria justificat denegar l’accés pretès als complements retributius relatius als llocs de treball proveïts a través de l’adscripció provisional, encàrrec de funcions i comissió de serveis des de l’1 de gener de 2019, en la mesura que les disposicions relatives a la publicitat de la relació de llocs de treball i la que afecta les convocatòries i processos de selecció de personal, ja permeten considerar que hi ha una probabilitat raonable de relacionar tota aquesta informació amb les dues treballadores. En qualsevol cas, això no inclouria la retribució concreta percebuda per cada persona, sinó la informació retributiva associada als llocs de treball coberts mitjançant aquestes formes de provisió provisional. (...) La delegada sindical també sol·licita l’accés a informació sobre formació, incloses les despeses desglossades de les accions formatives col·lectives i individuals (...) facilitar aquesta informació per la via del dret d’accés pot comportar una ingerència pel dret a la protecció de dades superior a la que es deriva de la publicació en aquest termini, atès que la informació s’ha de mantenir al portal de transparència durant el termini que va des de la data d’inici de l’activitat formativa fins a dos mesos des de la data de finalització de l’activitat formativa. En qualsevol cas, l’accés a aquesta informació permetria realitzar la funció de control a la qual fa referència la normativa de transparència en relació amb els fons públics que es destinen a formació i, des de la perspectiva de de les condicions laborals, també contribueixen a assegurar l’efectivitat del dret del personal a rebre formació, sense que es produeixi cap situació discriminatòria. Des de la perspectiva de les persones afectades, és evident que aquesta informació comporta una ingerència en el dret a la protecció de dades, en la mesura que revela informació acadèmica. Ara bé, sens perjudici que l’accés comporti la difusió sobre l’assistència a una determinada formació, es considera que a priori aquesta informació no l’ha de perjudicar significativament en els seus drets. En definitiva, en el cas de les activitats formatives de recepció no obligatòria i directament relacionades amb la promoció interna, econòmica o professional, no sembla que des de la perspectiva de la protecció de dades personals hagi d’haver impediment en accedir a la informació relativa a les llistes del personal admès on consti la identificació dels noms i cognoms de les persones admeses, el lloc de treball que ocupen i la unitat orgànica en què s’integra, etc. (art.22.2 de l’LRTLC) Una altra qüestió que cal tenir en compte, respecte del que preveu l’article 22 de l’LRTLC, és que el règim de publicitat activa únicament opera en relació amb les activitats formatives de recepció no obligatòria i que estiguin directament relacionades amb la promoció interna, econòmica o professional, i que estigui organitzada per l’administració pública. És a dir, en sentit contrari, queden excloses les activitats formatives que no estiguin organitzades per l’administració pública. No obstant això, no sembla que en aquest cas la conclusió hagi de ser diferent pel que fa al dret d’accés ateses les funcions del delegat sindical, la possibilitat de realitzar un control de l’ús dels recursos públics i el fet que la ingerència per a les persones afectades no seria diferent que en el cas dels cursos organitzats per la pròpia administració i relacionats amb la promoció interna, econòmica o professional.” I amb base a aquestes consideracions, l’APDCAT conclou que: “La normativa de protecció de dades no impedeix accedir a la informació relativa a: - La convocatòria, les bases, i les puntuacions obtingudes per les persones seleccionades que constin en els expedients afectats per la sol·licitud d’accés, i la data del seu nomenament. Igualment també poden tenir accés a la relació de persones que han estat en situació d’adscripció de funcions, encàrrec de funcions o comissió de serveis. En el cas que es tracti d’una delegada d’una organització sindical que tingui la condició de més representativa, també pot accedir a la documentació vinculada al contingut de les proves realitzades, la documentació acreditativa dels mèrits al·legats i la puntuació obtinguda. - La informació relativa als complements econòmics dels llocs de treball proveïts pel sistema d’adscripció provisional o encàrrec de funcions. - Llistat del personal admès de les activitats formatives organitzades o finançades per l’Ajuntament, incloent la despesa que hagi assumit l’Ajuntament”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una Administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació i trasllat a les persones afectades. D’acord amb l’escrit presentat al registre d’aquesta Comissió, és objecte d’aquesta reclamació la informació prèviament sol·licitada i desestimada a l’Ajuntament de Mollet següent: la documentació des de gener de 2019 relativa als nomenaments de personal funcionari interí i de carrera, així com adscripcions provisionals, encàrrecs de funcions i les seves complementacions econòmiques, i la formació desglossada entre individual i col·lectiva i els seus costos, i de manera congruent, aquesta Resolució es pronunciarà sobre el dret d’accés a aquesta informació, sense tenir en compte altra informació inicialment sol·licitada però tanmateix no inclosa en l’escrit de reclamació (adscripcions de funcions i les comissions de serveis del personal i les seves complementacions econòmiques, canvis organitzatius i l’aprovació de l’organigrama, aprovació de bases). La reclamació es presenta contra la inadmissió de la sol·licitud motivada en la causa de l’article 29.1.b (tasca complexa d’elaboració), que d’acord amb la pròpia resolució i amb l’informe aportat en el marc d’aquest procediment, es fonamenta en la complexitat del tràmit del trasllat, que és el què ocupa la major part de l’esforç en temps i recursos humans requerit per a cada expedient. La necessitat del trasllat de la sol·licitud a totes les persones afectades es fonamenta per l’Ajuntament en l’article 31 LTAIPBG, que preveu que “si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució”. Cal dir, però, que la finalitat del trasllat a les persones afectades (les persones treballadores la informació de les quals reclama el sindicat) previst a l’article 31 LTAIPBG no és la d’obtenir-ne el seu consentiment, com sembla informar l’Ajuntament al sindicat reclamant (antecedent ...). La finalitat del trasllat és permetre que s’al·leguin, si escau, aquelles circumstàncies especialíssimes i personalíssimes que concorrin i que puguin alterar la ponderació general dels drets i interessos, si n’hi ha (situacions d’assetjament, violència o amenaces contra una persona que comportin, per decisió judicial, la necessitat de protegir la divulgació del seu lloc de treball, per exemple). Això és rellevant perquè descarta que el règim jurídic d’accés a la informació reclamada sigui el règim de consentiment previst a la normativa de protecció de dades personals per a les cessions de dades personals a terceres persones diferents de les responsables del seu tractament. En aquest cas, el marc jurídic a aplicar, vist que es tracta d’una sol·licitud d’accés a informació pública, és l’establert per l’LTAIPBG en els seus articles 23 i 24, i no pas el règim jurídic de cessió consentida de dades personals a tercers previst a la normativa de protecció de dades personals, tal i com ho disposa expressament l’article 8 i la Disposició Addicional segona de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD); i l’article 23 LTAIPBG limita l’exigència de consentiment a les dades personals sensibles, mentre que l’article 24.3 remet a la legislació de protecció de dades personals només quan el què es sol·licitin siguin dades personals pròpies, de manera que no resulta adequat sotmetre l’accés a qualsevol dada personal al consentiment previst a la legislació de protecció de dades personals. Efectivament, el règim d’accés condicionat al previ consentiment de la persona afectada està regulat a l’article 23 LTAIPBG per a les dades personals següents: la ideologia, l'afiliació sindical, la religió, les creences, l'origen racial, la salut i la vida sexual, així com les relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives que no comportin l'amonestació pública de l'infractor. Desplegant aquest precepte, l’article 70.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTDAIP) especifica que “correspon a la persona sol·licitant aportar el consentiment exprés i escrit de les persones titulars de les dades personals afectades per l'accés sol·licitat”, sens perjudici que l’Administració en pugui comprovar la veracitat donant trasllat de la sol·licitud i del consentiment aportat a la persona titular de les dades si dubta de la seva veracitat. Per tant, l’accés a les dades personals de les categories de l’article 23 LTAIPBG que puguin constar als expedients reclamats ha de ser desestimat, vist que el sindicat reclamant no ha aportat el consentiment exprés dels afectats juntament amb la seva sol·licitud, sense que sigui exigible a l’Administració promoure un trasllat als afectats perquè es pronunciïn sobre el seu consentiment. Quant a les dades merament identificatives del personal públic, l’article 24.1 LTAIPBG estableix un règim general d’accés, i l’article 70 DTDAIP concreta que s’entén per dades identificatives el nom i cognoms (o el codi o número identificatiu professional, TIP, en cas de cossos de seguretat), el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional. Cal dir, però, que la pretensió d’accés del sindicat desborda aquest contingut merament identificatiu. La informació que es demana (nomenaments, adscripcions, comissions de servei, formacions i complements retributius) és informació personal ja que es demana associada a una persona física identificada, que no té el caràcter sensible de la categoria de dades de l’article 23 LTAIPBG, ni és informació merament identificativa regulada a l’article 24.1 LTAIPBG, i vist que fa referència a terceres persones diferents de la que la sol·licita, el seu accés s’ha de regir pel règim d’accés ponderat de l’article 24.2 LTAIPBG, que estableix el següent: “2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones” La finalitat de l’accés expressada a l’escrit de reclamació fa referència genèrica a l’exercici de la funció de representació de les persones treballadores que correspon a la delegada sindical reclamant. D’acord amb aquesta finalitat i amb la rellevància de la informació reclamada per a l’exercici de la funció sindical caldrà ponderar si ha de ser prevalent el dret d’accés a la informació o la protecció de les dades personals, d’acord amb el principi d’aplicació restrictiva dels límits a l’accés establert a l’article 20.2 LTAIPBG i aplicant un criteri de proporcional a la seva finalitat, d’acord amb l’article 22.1 LTAIPBG. Nogensmenys, es tindrà en compte el principi de minimització en la cessió de dades personals previst a l’article 5.1.c RGPD, d’acord amb el qual, la cessió legítima de dades personals (i la què s’ajusta a la normativa de transparència ho és de legítima) evitarà igualment cedir les dades personals que no siguin adequades i pertinents per a la finalitat de l’accés, limitant-la a les que siguin necessàries per assolir -la. Segons els darrers antecedents, l’Ajuntament no s’oposa a l’accés parcial a la informació reclamada, prèvia anonimització de les dades personals, i amb aquesta finalitat ha emplaçat al sindicat a la consulta a través del personal tècnic municipal, però que en tot cas condiciona l’accés a l’expedient personal de la persona treballadora a la prèvia autorització de cada persona afectada. I de l’informe municipal, que es ratifica en la resolució de la sol·licitud, se’n desprèn que és, precisament, la càrrega de feina derivada de la realització del trasllat per recollir el consentiment del personal municipal afectat en el què es justifica la inadmissió de la sol·licitud per la complexitat d’elaboració. Ja ha quedat establert que l’accés del sindicat a la informació reclamada no s’ha de supeditar al consentiment de les persones afectades, sinó que s’ha de valorar d’acord amb l’LTAIPBG, i en especial, en relació amb l’aplicació del límit de protecció de dades personals de l’article 24.2. En tot cas, vist que l’Ajuntament ha invocat la protecció de dades personals, la GAIP ha demanat a l’APDCAT que emeti informe sobre l’adequació a la normativa de protecció de dades personals de l’accés que es reclama. D’aquest informe, àmpliament reproduït a l’antecedent 14, se’n desprèn que la protecció de dades personals no ha d’impedir l’accés del sindicat reclamant, sense requerir el trasllat a les persones afectades, a la informació següent: - La convocatòria, les bases, i les puntuacions obtingudes per les persones seleccionades que constin en els expedients afectats per la sol·licitud d’accés, i la data del seu nomenament. Igualment també poden tenir accés a la relació de persones que han estat en situació d’adscripció de funcions, encàrrec de funcions o comissió de serveis. En el cas que es tracti d’una delegada d’una organització sindical que tingui la condició de més representativa, també pot accedir a la documentació vinculada al contingut de les proves realitzades, la documentació acreditativa dels mèrits al·legats i la puntuació obtinguda. - La informació relativa als complements econòmics dels llocs de treball proveïts pel sistema d’adscripció provisional o encàrrec de funcions. - Llistat del personal admès de les activitats formatives organitzades o finançades per l’Ajuntament, incloent la despesa que hagi assumit l’Ajuntament. La GAIP coincideix amb la valoració de l’APDCAT quant a l’aplicació ponderada del límit a la protecció de dades personals, que impediria l’accés a les dades sensibles incloses a l’article 23 LTAIPBG que puguin existir a l’expedient (incapacitats laborals, salut, proves psicotècniques, comissió d’infraccions). En aquest cas, l’Ajuntament no ha de fer el trasllat a les persones afectades, sinó que és procedent desestimar parcialment l’accés en no presentar el sindicat reclamant l’autorització de les persones afectades. Igualment, considera adequat, aplicant el principi de minimització de dades personals, ometre de l’expedient, si hi consten, les dades de contacte o dades personals que inadequades o excessives per a la funció de vigilància i control de legalitat del sindicat reclamant respecte del procés de selecció. Coincideix també la GAIP amb l’APDCAT en què la protecció de dades personals no ha d’impedir l’accés de la delegada sindical reclamant a la informació sobre nomenaments de personal funcionari interí i de carrera, adscripcions provisionals, encàrrecs de funcions i les seves complementacions econòmiques, i la formació individual. De la valoració anterior se’n desprèn que no és adequat l’accés directe del sindicat als expedients a través de la consulta autònoma del gestor electrònic, sinó que cal una prèvia revisió dels expedients per part del personal de l’Ajuntament per tal d’eliminar les dades personals sensibles o excessives, d’acord amb les consideracions anteriors. Aquesta tasca de revisió de les dades personals existents als expedients no es pot considerar complexa com per inadmetre la sol·licitud, per bé que el volum d’expedients afectats per la reclamació justifica que l’accés es produeixi de manera gradual i concertada amb el sindicat, prèvia revisió per part del personal municipal dels expedients. Quant a la informació relacionada amb els costos de la formació, la remissió al pressupost publicat al web municipal només és adequada si s’indica l’enllaç url concret que porta directament a aquesta informació desagregada. Per tant, vist que el trasllat a les persones afectades per l’accés no és necessari d’acord amb l’informe de l’APDCAT, en atenció a les previsions de publicitat prèvia d’aquesta informació en compliment de la normativa de transparència i de la reguladora del règim de personal de les entitats locals - segons es justifica més extensament en l’antecedent 14- , i atès que és en previsió de la realització d’aquest tràmit que s’ha qualificat el treball associat a la preparació dels expedients com de complex pel temps requerit per a la notificació a la persona afectada i la valoració de les al·legacions rebudes (ocupant 310 minuts dels 345 minuts necessaris per preparar la documentació), s’ha de concloure que no resulta justificada la resolució municipal d’inadmissió de la sol·licitud d’informació amb base a l’article 29.1.b LTAIPBG, i s’estima parcialment la reclamació, declarant el dret de la persona reclamant a accedir a les resolucions i els expedients des de l’1 de gener de 2019 dels nomenaments de personal funcionari interí i de carrera, adscripcions provisionals i encàrrecs de funcions i les seves complementacions econòmiques, i la formació desglossada entre individual i col·lectiva i els seus costos, prèvia eliminació de les dades personals sensibles de l’article 23 LTAIPBG i de les protegides pel principi de minimització de dades personals per ser innecessàries per a la funció de control de legalitat per part de la delegada sindical. Atès l’elevat volum d’informació reclamada, l’Ajuntament podrà allargar l’execució d’aquesta Resolució al llarg de 3 mesos, durant els quals citarà al sindicat en successives compareixences per a la consulta parcial dels expedients reclamats, prèviament revisats pel personal tècnic i eliminades les dades personals sensibles o excessives, en els termes d’aquest fonament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 d’abril de 2022 resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1147/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a les resolucions i els expedients des de l’1 de gener de 2019 dels nomenaments de personal funcionari interí i de carrera, adscripcions provisionals i encàrrecs de funcions i les seves complementacions econòmiques, i la formació desglossada entre individual i col·lectiva i els seus costos, prèvia eliminació de les dades personals sensibles de l’article 23 LTAIPBG i de les protegides pel principi de minimització de dades personals per ser innecessàries per a la funció de control de legalitat per part de la delegada sindical, d’acord amb el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Mollet del Vallès que emplaci en successives compareixences a la persona reclamant per a la consulta dels expedients estimats per aquesta Resolució al llarg dels tres mesos següents a la seva notificació. 3. Requerir a l’Ajuntament de Mollet del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1147/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.