Se solicitó a la GAIP la mediación contra el Departament d'Educació por información sobre la obtención de sexenios. El solicitante no aportó la copia de la solicitud registrada requerida por el organismo. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por desistimiento al no haberse subsanado la deficiencia en el plazo de 10 días.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para tramitar reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública se define como el derecho subjetivo de las personas para solicitar y obtener información elaborada o en poder de la Administración.
3
Se aplicó el artículo 68 de la Ley 39/2015, que establece el desistimiento del procedimiento cuando el interesado no repara una esmena requerida en el plazo de 10 días.
4
La resolución se basa en que, tras la notificación del requerimiento de subsanación, transcurrió el plazo legal sin que constara respuesta alguna por parte del reclamante.
Texto completo
Resolució 1251/2023 , de 21 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1146/2023
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Informació sobre l’obtenció de sexennis.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: La GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, tot invocant
l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment
en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona
reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut a bastament, i no
consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. En conseqüència, és procedent finalitzar la
Reclamació per desistiment.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Sexennis. Manca de SAIP.
Requeriment d’esmena. Manca de reparació. Desistiment.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 17 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1146/2023, presentada per una
persona interessada, contra el Departament d’Educació en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
A la reclamació s’acompanya un escrit sol·licitant informació i orientació en relació a
l’obtenció de sexennis com a professor. L’escrit adjunt no especifica a l’administració on va
adreçat ni té cap tipus de registre.
El 29 de novembre de 2022 la GAIP envia una esmena al reclamant als efectes que aporti
una còpia de la sol·licitud d’informació registrada i li requereix que si no esmena la
documentació requerida en 10 dies, la Comissió entendrà que desisteix del procediment de
reclamació 1146/2023.
En la mateixa data, la persona reclamant té accés a la notificació indicada a l’antecedent
anterior i no consta a la Comissió cap resposta a aquest requeriment d’esmena.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de
la Reclamació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú,
que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la
data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha
transcorregut, i no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. En conseqüència, és
procedent finalitzar la Reclamació per desistiment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de desembre de 2023, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1146 /2023 per
desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.