Reclamación por inadmisión parcial de acceso a datos individualizados de escuelas de música municipales en el estudio Cercle de Comparació

Resolució 86/2023, de 2 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1139/2022 Administració reclamada: Diputació de Barcelona Informació reclamada: Sobre municipis que han participat en una comparació d’escoles de música. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: La GAIP ha requerit la veracitat de la informació com a requisit per a l’admissibilitat de la sol·licitud quan aquesta veracitat és rellevant per a la finalitat de l’accés; tret d’aquests casos, la manca de veracitat d’informació pública precisament pot oferir una imatge real, i veraç, de l’administració concernida. En aquest cas, no sembla que la veracitat de la informació individualitzada sigui un element rellevant per a la finalitat de la sol·licitud, i així ho explicita la persona reclamant al formular la Reclamació. Pel que exposen la resolució impugnada i l’informe de la Diputació, les aportacions individualitzades dels ajuntaments als Cercles de Comparació no són notes, ni esborranys, ni opinions, ni un document de treball intern, ja que l’Ajuntament l’ha tramès a la Diputació, és a dir, l’ha enviat a l’exterior. El fet que aquestes aportacions municipals puguin ser influïdes per la subjectivitat de qui les produeix no les converteix en opinions o esborranys, ja que des del punt de vista municipal són dades correctes que s’aporten a una altra administració, per ser compartides amb altres ajuntaments. Una altra cosa és el procés d’elaboració dels indicadors, a partir de les aportacions municipals. Si la sol·licitud demanés, per exemple, els indicadors resultants de la mitja de les aportacions municipals, i ho demanés quan aquestes aportacions encara estan en brut, sense les verificacions o revisions requerides per la metodologia aplicada, llavors sí que es podria al·legar justificadament la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG, perquè els indicadors es trobarien en una fase incipient d’elaboració i, per tant, poc fiables en la perspectiva d’allò que hom espera d’uns indicadors. Però no és això el que es demana en aquest procediment. L’informe aportat a aquest procediment afegeix un argument addicional, en el sentit que la Diputació no ostenta competències en matèria d’educació i que les dades que obté ho són en base a les seves competències de cooperació amb els municipis, i insisteix que tenen la consideració de documents de treball intern. La competència no és rellevant per determinar allò que és informació pública, ja que l’article 2.b LTAIPBG utilitza bàsicament un criteri de possessió per definir-la. Tampoc té fonament jurídic considerar els ajuntaments terceres persones afectades, perquè les administracions obligades al dret d’accés a la informació pública són això, obligades, i no titulars de drets o interessos en relació amb la sol·licitud. L’informe aportat per la Diputació a aquest procediment al·lega una motivació addicional més consistent: l’audiència i conformitat prèvia de la Diputació serien requerides per la confidencialitat a la qual s’haurien compromès les persones que participen en el programa del Cercle de Comparació. Els compromisos de confidencialitat que puguin formalitzar administracions o personal al seu servei poden ser eficaços per a algunes finalitats, però en cap cas ho són per oposar-se al dret d’accés a la informació pública, que només pot ser limitat per la confidencialitat declarada legalment (article 21.1.c LTAIPBG), i no és aquest el cas. Permetre que acords de confidencialitat entre administracions o personal al seu servei fossin oposables al dret d’accés a la informació pública podria convertir aquest dret, de garantia legal, en quelcom disponible voluntàriament per les administracions obligades. Paraules clau: Diputacions. Associacions. Ajuntaments. Esborranys i documents de treball intern. Reclamació contra inadmissió parcial. Rellevància o interès públic. Veracitat de la informació. Competència. Confidencialitat. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1139/ 2022, presentada en representació d’una associació d’escoles de música contra la Diputació de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta aquesta sol·licitud a la Diputació de Barcelona: “D'acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i al bon govern, volíem sol·licitar a la Diputació de Barcelona les següents dades: Les dades individualitzades de totes i cadascuna de les escoles municipals de música participants a les edicions 13a., 14a.,15a.,16a. dels indicadors que es relacionen a continuació de l'estudi "Cercle de Comparació Intermunicipal d'Escoles de Música" publicat per la Diputació de Barcelona. - Despesa corrent del Servei d'Escola Municipal de Música. - Import total de les aportacions dels Usuaris. - Percentatge de autofinançament del servei d'escola de música per aportacions dels usuaris. - Import total de les aportacions d'altres Institucions. - Percentatge de finançament del servei d'escola de música per aportacions d'altres institucions. - Import total de les aportacions de l'Ajuntament al servei d'escola de música. - Percentatge de finançament del servei d'escola de música per part de l'Ajuntament. - Finançament del Servei d'Escola Municipal de Música (Estructura de finança- ment del Servei). - Nombre d'alumnes de l'Escola de Música de llarga durada. - Nombre d'alumnes de llarga durada de l'Escola de Música que han rebut ajuts municipals. - Percentatge d'alumnes de llarga durada que han rebut ajuts. - Despesa corrent de llarga durada per alumne de llarga durada. - Preu mitjà ingressat per alumne de llarga durada. 3. Per decret de 25 de novembre de 2022, després de comunicar a l’entitat reclamant l’ampliació del termini per resoldre, la Diputació inadmet parcialment i estima parcialment la sol·licitud. La inadmissió parcial es fonamenta en les consideracions següents: “es considera que part de la informació està afectada per la causa d’inadmissió prevista a l’article 29, apartat 1.a) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, atès que es tracta de dades/informació de treball intern sense rellevància pública, pels motius que s’exposen a continuació: Els Cercles de Comparació Intermunicipal és un projecte, creat i dirigit per la Diputació de Barcelona, que respon a la necessitat dels ens locals de disposar d’eines útils en la millora dels serveis públics, i de generar espais on intercanviar i transferir experiències i coneixement, amb l’objectiu de prioritzar i activar polítiques que hagin mostrat evidència d’èxit, a través dels indicadors de gestió. No obstant això: - l’origen de les dades de gestió recollides no provenen d’una font o registre oficial. II. la fiabilitat de les dades està condicionada per la pròpia dinàmica del projecte, poden ser inexactes i la seva fiabilitat resta condicionada, freqüentment, per la subjectivitat dels participants - la validació de la informació que aporten els participants es realitza de forma sistemàtica però fora de les normes de control econòmicopressupostari, legal o financer a les que estan subjectes les diferents administracions públiques i per tant són vàlides únicament en el marc del projecte - l’ús de les dades recollides per a cadascun del ens locals participants s’utilitza en el marc d’un grup de treball, i els indicadors resultants es calculen pel conjunt de municipis, per mitjanes - la finalitat d’aquesta recollida de dades és l’elaboració d’uns indicadors de gestió propis i agregats, per aquest motiu en molts casos es produeixen discrepàncies entre els participants sobre els criteris de recollida i validació de dades que es resolen de forma cooperativa en el marc del projecte i amb la finalitat única de la millora de la gestió dels serveis - Abans d’aquesta agregació, el valor d’aquestes dades està circumscrit a l’àmbit intern del projecte sense cap altra rellevància externa - la fiabilitat de la informació dels indicadors calculats es produeix en agregar la informació, mitjançant aquesta metodologia. L’agregació de dades permet compensar les desviacions produïdes per dades extremes, amb errors de recollida o de criteri però les dades no són valuoses ni transferibles en si mateixes - la configuració dels indicadors es dissenya mitjançant dinàmiques entre els propis participants del projecte segons les seves necessitats, a través de grups de treball interns i tancats sense ànim de que siguin vàlids per altres persones alienes al projecte. D’acord amb l’anterior, aquesta Gerència considera, en tant que les dades/informació són de treball intern sense rellevància pública, que únicament és possible facilitar la informació relativa als ens locals que han manifestat de forma expressa i inequívoca que no s’oposen al lliurament de la mateixa. Els ens locals que així ho han comunicat són els ajuntaments de: Castellbisbal, Manresa, Olesa de Montserrat, Palafolls, Palau- solità i Plegamans, El Papiol, Sitges, Súria i Terrassa”. En quant a l’estimació parcial, és formulada en els termes següents: “Estimar parcialment i lliurar la part de la documentació no afectada per la causa d’inadmissió esmentada en l’anterior resolutiu. En concret, lliurar la documentació proposada per la Coordinadora de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut de la Diputació, que és: Fitxer en format Excel, que inclou les següents dades, i que es lliurarà a través del correu electrònic indicat a la sol·licitud xxxx : 1. Despesa corrent del Servei d’Escola Municipal de Música. 2. Import total de les aportacions dels Usuaris. 3. Import total de les aportacions d’altres institucions. 4. Import total de les aportacions de l’ajuntament. 5. Nombre d’alumnes de llarga durada. 6. Nombre d’alumnes de llarga durada que han rebut ajuts. 7. Percentatge de finançament dels usuaris. 8. Percentatge de finançament d’altres institucions. 9. Percentatge de finançament per part de l’Ajuntament. 10. Percentatge d’alumnes de llarga durada que han rebut ajuts. 11. Despesa corrent per alumne de llarga durada. - Preu mitjà ingressat per alumne de llarga durada. Informar que les dades relatives als cercles de comparació intermunicipal d’escoles de música, relatives a les mitjanes dels indicadors, són accessibles i obertes i estan publicades al web de la Diputació de Barcelona: https://www.diba.cat/es/web/oel/cercles. La informació s’ha de lliurar en el termini màxim de trenta dies hàbils preveu l’article 36.1 de la LTC a comptar des de l'endemà de la data en què es dicti la present resolució” . 4. La Reclamació presentada el 14 de desembre de 2022 és fonamentada en les consideracions següents: “En el present cas, les dades sol·licitades són dades objectives, xifres preexistents a la sol·licitud d’accés, les quals no constitueixen notes, resums, esborranys, opinions o informes. Es tracta de dades i informacions que els municipis participants ja han facilitat voluntàriament als Cercles de Comparació Intermunicipal d’escoles de música anteriorment. Són per tant, dades i informacions ja existents que no requereixen de cap elaboració per part dels municipis afectats i que són consultables de forma desagregada únicament pels municipis mitjançant el PIESL (Portal de Informació Econòmica i de Serveis Locals). En el decret 15119, la Diputació fonamenta la seva decisió d’inadmissió (“parcial”), prevista a l’article 29.1a) LTC, en el fet que les dades/xifres sol·licitades no són “fiables” o “validades”. En aquest sentit, el sol·licitant d’accés no fa cap requeriment pel que fa a l’exactitud i/o fiabilitat de les dades en qüestió, tot i que cal dir que a les pàgines 19, 20 i 21 de la 16a edició dels Cercles de Comparació Intermunicipal d’Escoles de Música en la seva versió de lliure difusió, descriu amb detall els procediments de recollida i validació de les dades facilitades pels municipis tot establint mecanismes de validació tant conceptuals com estadístics. Per altra banda, el sol·licitant d’informació reitera que en cap moment es sol·licita informació sobre la metodologia per a l’elaboració dels indicadors que apareixen en les edicions sol·licitades, ja que aquests indicadors ja figuren publicats en les versions de lliure difusió consultables per internet. En relació a la rellevància o interès públic de les dades sol·licitades, en el present cas, resulta evident, ja que en la pròpia descripció dels motius que justifiquen la realització dels “Cercles de Comparació Intermunicipal d’Escoles de Música” es descriuen com una “eina per la millora del Servei” (“comparar per millorar”) respecte de les escoles de música municipals. En aquest sentit, es vol posar èmfasi en que l’Associació d’Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associades de Catalunya està formada per escoles de música, autoritzades pel Departament d’Educació, de titularitat privada. Cal recordar que les escoles de música autoritzades pel Departament d’Educació, amb independència que la seva titularitat sigui pública o privada tenen el mateix marc normatiu que és el Decret 354/21 d’Escoles de Música. És obvi que ofereixen un mateix Servei públic educatiu. En conseqüència, eines com els “Cercles de comparació Intermunicipal d’Escoles de Música” són instruments per millorar el Servei Educatiu que s’ofereix a la societat, tant per part de les escoles municipals com per les escoles de música de titularitat privada autoritzades pel Departament d’Educació, ja que l'únic element diferenciador és la mera titularitat del centre, però no del Servei que s’ofereix a la ciutadania en general. Així doncs, resulta evident que les dades i informacions que es sol·liciten resulten de rellevància i interès públic. En tot cas, es posa de manifest que la pròpia Diputació, en el seu decret 15119, malgrat faci referència a una inadmissió parcial (basada en la causa prevista a l’art. 29.1a LTC), la realitat és que aquesta entitat requerida ha facilitat tota la informació sol·licitada, però ho ha fet només respecte dels ajuntaments (tercers “afectats”) que així ho han consentit expressa i inequívocament. (...) la informació relativa a la resta de municipis que no han formulat l’esmentada comunicació, no ha estat objecte d’entrega. Tot i així, aquest procedir de la Diputació no resulta conforme a la normativa esmentada. En primer lloc, perquè parteix d’una presumpció de denegació d’informació, ja que segons el seu criteri, requereix d’una manifestació expressa i inequívoca de no oposició, per part dels ens locals “afectats” al lliurament de la informació, la qual cosa no resulta conforme amb una interpretació restrictiva en benefici de l’accés a la informació pública (art.20.2 LTC i art.64.2 Decret 8/2021). En segon lloc, la Diputació de Barcelona no ha notificat al sol·licitant d’informació cap dada o element determinant, hipotèticament al·legats per part dels tercers “afectats”, i que poguessin afectar als drets o interessos d’aquests com a conseqüència de l’accés a la informació sol·licitada. A més, en cas que s’haguessin al·legat aquests elements o dades determinats, hagués obligat a la Diputació a fer una ponderació dels possibles drets o interessos afectats; ponderació la qual tampoc consta que la Diputació hagi elaborat ni notificat al sol·licitant d’informació. En conseqüència, la Diputació no ha respectat el que disposa l’article 62.7 del Decret 8/2021, anteriorment transcrit, ja que en cap resolució de la Diputació es posa de manifest que els tercers “afectats” hagin fet valer dades o elements determinants per ponderar els drets i interessos de les terceres persones eventualment afectades per la sol·licitud d'accés; i si més no, la negativa (parcial) a l’accés de la informació sol·licitada per part de la Diputació es fonamenta, exclusivament, en la manca d’autorització dels tercers “afectats” que s’han negat a l’accés. En aquest sentit, la Diputació s’ha limitat a facilitar la informació sol·licitada només respecte d’aquells Ajuntaments que ho han autoritzat expressament. Ara bé, aquesta manera de procedir no resulta conforme amb la llei de transparència catalana, la qual només reserva aquesta actuació respecte a determinada informació relacionada amb dades personals especialment protegits”. 5. El 2 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 3 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 24 de gener de 2023 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient de la Diputació. L’informe reitera les consideracions en base a les quals la Diputació va resoldre l’estimació parcial de la sol·licitud d’informació i afegeix les següents: “La Diputació de Barcelona no presta el servei d’educació i menys l’específic servei d’escoles municipals de música, ni té la competència material per fer-ho. L’article 36 de la Llei 7/1085, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) en regular les competències pròpies de les diputacions no conté cap referència a competències en matèria d’educació. No preveuen tampoc cap menció respecte d’aquesta competència els articles 91 i 92 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC). En aquest cas doncs, la Diputació no genera ni obté la informació com a conseqüència de l’exercici d’una competència pròpia singularment atribuïda en matèria d’educació. La informació que es posseeix és aquella que es recull en funcions d’assistència i cooperació tècnica amb els municipis, en el marc d’un treball de camp, que fa que es disposi únicament d’esborranys i documents de treball intern, no elaborats més enllà de l’informe final que es publica. D’aquesta manera, les dades que configuren l’informe de Cercles que acaba publicant-se, no es correspon amb informació elaborada, generada o obtinguda amb criteris de fiabilitat, veracitat o exactitud que permetin la seva consideració d’informació pública, sinó que consisteix únicament en esborranys i documents de treball, dades sense entitat pròpia. 4.Confidencialitat de la informació sol·licitada Com es recull en l’informe proposta de resolució emès per la Coordinació de la Gerència de Serveis d’Educació de 21/11/2022 i en el Decret de 27/12/2022, els Cercles de Comparació Intermunicipal és un projecte, creat i dirigit per la Diputació de Barcelona, que respon a la necessitat dels ens locals de disposar d’eines útils en la millora dels serveis públics, i de generar espais on intercanviar i transferir experiències i coneixement, amb l’objectiu de prioritzar i activar polítiques que hagin mostrat evidència d’èxit, a través dels indicadors de gestió. Els tècnics dels ens locals participants signen un full de confidencialitat on s’obliguen a una sèrie de condicions: A) Utilitzar aquesta informació amb una finalitat exclusivament professional dins de l’àmbit de treball que l’usuari té dins del seu municipi B) No fer publicitat, en cap mitja de comunicació independentment del canal utilitzat sense consentiment exprés de l’entitat i/o entitats, de la informació corresponent a altres municipis (diferent al propi) de manera individualitzada, ni cap altra manera través de la qual sigui fàcilment identificable el/s municipi/s que l’originen. C) A no realitzar un ús comercial de la informació obtinguda de l’explotació de les dades del Portal. D’acord amb l’anterior, es desprèn que la Diputació de Barcelona no pot fer difusió d’aquestes dades ni traspassar-la a terceres persones sense el consentiment i inequívoc exprés dels participants. Conclusió Estem davant d’una sol·licitud d’accés a la informació pública respecte de la qual la Diputació de Barcelona no ostenta competència pròpia per raó de la matèria ni pot prestar el servei. Les funcions d’assistència tècnica es duen a terme mitjançant treballs grupals que fan que la fiabilitat de les dades estigui condicionada per la mateixa dinàmica del projecte i que no se’n pugui garantir la veracitat. Per aquesta raó, la Diputació ha facilitat tota aquella informació de què disposa i de la qual pot garantir que compleix un grau de fiabilitat suficient. En quant a la resta de dades, no poden ser considerades informació pública en els termes de la LTC, més enllà de l’informe que s’elabora com a treball final i que és accessible públicament. En conclusió, resulta d’aplicació la causa d’inadmissió prevista a l’article 29.1.a de la LTC”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la concurrència de la causa d’inadmissibilitat invocada La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana tot un seguit de dades individualitzades aportades per les escoles municipals de música que participen a les edicions 13a., 14a.,15a.,16a. de l'estudi "Cercle de Comparació Intermunicipal d'Escoles de Música" publicat per la Diputació de Barcelona. La sol·licitud és inadmesa parcialment en aplicació de l’article 29.1.a LTAIPBG, segons el qual “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic”. Nogensmenys, la Diputació facilita part de les dades individualitzades demanades, concretament les relatives als ajuntaments que han donat la seva conformitat. La resolució impugnada justifica la concurrència de la causa d’inadmissibilitat invocada principalment en la manca de garanties de veracitat o fiabilitat de la informació sol·licitada, perquè les dades individualitzades són aportacions que fa cada escola municipal de música, susceptibles de ser influïdes per subjectivitat de la persona que les fa, i perquè el valor de la seva aportació són els indicadors finals (que ja es divulguen) i la dinàmica de participació i intercanvi de les escoles que hi prenen part. Però aquest argument té escassa consistència, perquè la resolució impugnada estima parcialment la sol·licitud en relació amb els ajuntaments que autoritzen facilitar la informació que han aportat al Cercle de Comparació, informació que deu tenir més o menys la veracitat i fiabilitat que la de la resta d’escoles municipals de música. La veracitat de la informació és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir aquesta qualitat a la que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i funcionament de l’Administració, que és l’objecte de la publicitat activa. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir de fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. I és que les administracions públiques, com les empreses o les persones físiques, acumulen informació que no sempre és veraç, i el dret d’accés a la informació pública també es projecta damunt d’ella. La GAIP ha requerit la veracitat de la informació com a requisit per a l’admissibilitat de la sol·licitud quan aquesta veracitat és rellevant per a la finalitat de l’accés; tret d’aquests casos, la manca de veracitat d’informació pública precisament pot oferir una imatge real, i veraç, de l’administració concernida. En aquest cas, no sembla que la veracitat de la informació individualitzada sigui un element rellevant per a la finalitat de la sol·licitud, i així ho explicita la persona reclamant al formular la Reclamació. La causa d’inadmissibilitat invocada (article 29.1.a LTAIPBG) textualment és que es demanin notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. Pel que exposen la resolució impugnada i l’informe de la Diputació, les aportacions individualitzades dels ajuntaments als Cercles de Comparació no són notes, ni esborranys, ni opinions, ni un document de treball intern, ja que l’Ajuntament l’ha tramès a la Diputació, és a dir, l’ha enviat a l’exterior. El fet que aquestes aportacions municipals puguin ser influïdes per la subjectivitat de qui les produeix no les converteix en opinions o esborranys, ja que des del punt de vista municipal són dades correctes que s’aporten a una altra administració, per ser compartides amb altres ajuntaments. Una altra cosa és el procés d’elaboració dels indicadors, a partir de les aportacions municipals. Si la sol·licitud demanés, per exemple, els indicadors resultants de la mitja de les aportacions municipals, i ho demanés quan aquestes aportacions encara estan en brut, sense les verificacions o revisions requerides per la metodologia aplicada, llavors sí que es podria al·legar justificadament la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG, perquè els indicadors es trobarien en una fase incipient d’elaboració i, per tant, poc fiables en la perspectiva d’allò que hom espera d’uns indicadors. Però no és això el que es demana en aquest procediment. L’informe aportat a aquest procediment afegeix un argument addicional, en el sentit que la Diputació no ostenta competències en matèria d’educació i que les dades que obté ho són en base a les seves competències de cooperació amb els municipis, i insisteix que tenen la consideració de documents de treball intern. La competència no és rellevant per determinar allò que és informació pública, ja que l’article 2.b LTAIPBG utilitza bàsicament un criteri de possessió per definir-la: la informació que és en poder de l’administració sol·licitada, ja sigui perquè l’ha elaborat, l’ha obtingut en exercici de les seves activitats o hagi estat facilitada per altres subjectes obligats al dret d’accés a la informació pública. I sobre les consideracions de manca de veracitat o de treball intern o esborrany que concorreria a la informació sol·licitada, ja han estat desacreditades als paràgrafs anteriors. A més a més, està clar que la informació sol·licitada té rellevància o interès públic, perquè contribueix a millorar la prestació del servei de les escoles municipals de música, i també poden servir per ajudar a millorar el servei que presten les escoles privades de música. I la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG requereix per poder ser aplicada que es compleixin acumulativament les dues condicions següents: que es demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern i que, a més a més, sigui sense rellevància o interès públic. De les anteriors consideracions se n’ha de concloure que no s’acredita la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG. 3. Sobre la confidencialitat i el trasllat a les terceres persones afectades De la resolució impugnada sembla deduir-se’n que la Diputació sotmet la sol·licitud a audiència dels municipis afectats i subjecta l’estimació de la sol·licitud a la seva conformitat perquè en són els autors i amb la seva autorització podrien contrarestar els efectes de la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG. Aquesta motivació no té gaire sentit en el marc de l’LTAIPBG, segons la qual si la informació és en poder de la Diputació, sigui qui sigui qui l’hagi elaborada, és la Diputació qui ha d’atendre la sol·licitud (articles 2 i 30 LTAIPBG). Tampoc té fonament jurídic considerar els ajuntaments terceres persones afectades, perquè les administracions obligades al dret d’accés a la informació pública són això, obligades, i no titulars de drets o interessos en relació amb la sol·licitud. L’informe aportat per la Diputació a aquest procediment al·lega una motivació addicional més consistent: l’audiència i conformitat prèvia de la Diputació serien requerides per la confidencialitat a la qual s’haurien compromès les persones que participen en el programa del Cercle de Comparació. Els compromisos de confidencialitat que puguin formalitzar administracions o personal al seu servei poden ser eficaços per a algunes finalitats, però en cap cas ho són per oposar-se al dret d’accés a la informació pública, que només pot ser limitat per la confidencialitat declarada legalment (article 21.1.c LTAIPBG), i no és aquest el cas. Permetre que acords de confidencialitat entre administracions o personal al seu servei fossin oposables al dret d’accés a la informació pública podria convertir aquest dret, de garantia legal, en quelcom disponible voluntàriament per les administracions obligades. Per tant, ni la confidencialitat a què s’han compromès les persones que participen en el Cercla de Comparació, ni les eventuals al·legacions resultants de l’audiència donada per la Diputació als municipis afectats no condicionen en absolut el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 4. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la relativa a les dades indicades per l’antecedent 2, individualitzada per a cada un dels municipis que participen en el Cercle de Comparació citat, i que es troba en poder de la Diputació perquè ha estat aportada per cada un dels ajuntaments afectats. En la mida que es troba en poder de la Diputació, aquesta informació és pública i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). La Diputació ha invocat la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG, que s’ha de descartar d’acord amb les consideracions fetes als fonaments jurídics anteriors. No han estat invocades altres causes d’inadmissibilitat, ni límits al dret d’accés a la informació pública, ni és previsible que hi puguin concórrer, ja que es tracta d’informació de naturalesa estadística, que no afecta drets ni interessos de terceres persones. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1139/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació individualitzada indicada per l’antecedent 2. 2. Requerir a la Diputació de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 que encara no li hagi lliurat, dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a la Diputació de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1139/202 2 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.