Solicitud de acceso a las actas de la Comisión de Coordinación de Gobierno y actas de constitución desde 2011 al Ayuntamiento de Banyoles con resultado de estimación parcial

Resolució 1243/2024, de 3 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1135/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Banyoles Informació reclamada: Actes de la Comissió de Coordinació de Govern des de 2011 i actes de la seva constitució en les diferents legislatures. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial, estimació parcial Resum: En caràcter general la TAAD 964 relativa als òrgans col·legiats de caràcter consultiu estableix un règim d’accés lliure, i accés parcial en el cas que hi pugui concórrer algun límit que hagi de prevaler. Pel cas concret recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació i, per tant, té dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). Aquest dret només està limitat quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge; i quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).En definitiva, la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Dret reforçat. Comissions. Actes. Sense límits. Reclamació contra estimació parcial. Manca de lliurament. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 14 d’agost de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1135/2024 presentada contra l’Ajuntament de Banyoles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant és un càrrec electe de l’Ajuntament i actua en nom i representació del GRUP MUNICIPAL ERC/Som Banyoles. L’objecte de la reclamació es concreta en: “-accés a les actes celebració de la comissió staff de les sessions celebrades des de l'existència d’aquesta comissió des del 2011. - accés a les actes de constitució de la comissió staff de les legislatures 2011- 2015, 2015- 2019 i 2019- 2023”. El 8 de febrer de 2024 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a l’Ajuntament de Banyoles en la que demana: [1] “- Accés a les actes de la comissió “Staff” de les sessions ja celebrades i accés també a les futures a celebrar, fent servir la plataforma BPM com a mitjà d’accés a la informació tal i com es realitza a l’actualitat amb la resta de comissions ja constituïdes. [2] - Accés a l’acta constitució de la comissió “staff” de la legislatura 2011- 2015, 2015- 2019, 2019- 2023. Així com també saber qui en formava part, qui va cobrar indemnització per assistències en aquestes comissions i el total percebut per aquest concepte cada membre que en formava part durant les legislatures 2011- 2015, 2015- 2019, 2019- 2023. [3] - Detall i accés a les factures de les despeses de dietes i locomoció dels membres de la corporació amb dedicació parcial o exclusiva que es detallen en el decret 2024DECR00027 del 15/01/2024.” El 19 de febrer l’Ajuntament, mitjançant Resolució núm. 2024DECR000969, de data 16 de febrer de 2024, decreta autoritzar l’accés a la informació pública sol·licitada, és a dir, a les actes de la Comissió “staff”, l’acta de constitució d’aquesta comissió, qui en formava part, qui va cobrar indemnització per assistències, i detall i accés a les factures de les despeses de dietes i locomoció. Respecte a les actes de la comissió “staff” afegeix que: - “la Comissió de coordinació de Govern (anomenat staff) no es configura com un òrgan de govern sinó que és un òrgan de coordinació i que no aprova acords sinó que adopta un paper de deliberació i coordinació, amb funcions informatives i consultives”; - que el seu règim de funcionament s’ajusta al que disposa el ROM i els articles 15 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques del Sector Públic; - que “l’article 18.2 d’aquesta Llei estableix que l’acte es remet als membres de l’òrgan col·legiat i els regidors/es de la oposició no són membres d’aquest òrgan. No obstant això, des del punt de vista de la transparència política, en els termes previstos en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern i, en Catalunya, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que porta el mateix títol, sí que se us facilitarà còpia d’una acta per tal que pugueu verificar aquest extrem, donat que no s’adopta cap acord i no està configurat com un òrgan de govern”. La persona reclamant manifesta que reitera la informació el 19 de febrer i l’Ajuntament li respon mitjançant un ofici signat per l’Alcalde de 18 de març en els següents termes: “Cal recordar que la Comissió de Coordinació de Govern (anomenat “staff”) no s’ha configurat con un òrgan de govern ja que es va crear com un òrgan de coordinació format pels regidors i regidores de l’equip de govern i les/els Caps d’Àrea i les/els Caps de Servei, que en cap cas aprova acords sinó que adopta un paper de coordinació d’assumptes que afecten a les diferents àrees de l’Ajuntament. És per la qual cosa que no estem davant cap òrgan de govern, ni de l’Alcalde ni de la Junta de Govern Local que cita el precepte aquí transcrit, i les actes que s’estenen només recullen aquesta coordinació i/o exposició de fets que han esdevingut o esdevindran durant la setmana sense que, en cap cas, s’adoptin acords. També cita en el seu escrit, en virtut de l’article 164.3 TRLMRLC, que la resolució denegatòria s’ha de motivar i només es pot fonamentar en els supòsits següents: o Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. o Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. En cap cas se li denega l’accés a aquestes actes sinó que en virtut del dret d’informació que ostenten tots els membres de la Corporació Local, regulat en l’article 164 del TRLMRLC i articles 14 i següents del ROF es possibilitarà accés a aquestes actes, tal i com se l’indica més endavant. En l’acord plenari adoptat en sessió del dia 3 de juliol de 2023 es va establir que el seu règim de funcionament s’ajustaria al que disposa amb caràcter supletori el Reglament orgànic municipal i els articles 15 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques del Sector Públic. I al no tractar-se d’un òrgan de govern sí que li és d’aplicació l’article 18.2 d’aquesta Llei que estableix que l’acta es remet als membres de l’òrgan col·legiat (i els regidors/es de la oposició no són membres d’aquest òrgan). No hi ha en la normativa bàsica de règim local ni en l’autonòmica cap precepte que imposi la obligació de facilitar l’acta d’aquestes sessions d’òrgans que no són de govern als membres de la oposició que no són membres de l’òrgan col·legiat. No obstant això, des del punt de vista de la transparència política, en els termes previstos en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern i a Catalunya, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que porta el mateix títol, se us facilitarà vàries actes emeses des de la seva creació, concretament 3 actes, per tal que pugui verificar que no és cap òrgan de govern sinó que és un òrgan de coordinació i de planificació”. El grup municipal reitera novament la seva petició el 21 de març i el 30 de juliol de 2024. El 12 d’agost l’Ajuntament comunica novament a la persona reclamant reiterant-se en el que ja se li va comunicar en l’ofici de data 18 de març de 2024 (antecedent 4). El 27 d’agost de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Banyoles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 23 de setembre l’Ajuntament tramet l’expedient i l’informe requerits en els que exposa els antecedents i realitza les següents consideracions jurídiques: 9.1. “De conformitat amb allò que disposen les disposicions addicionals 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE) i 1a.2 de la LTAIPBG, l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un Règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per la Llei de Transparència. Així, la GAIP només es pot pronunciar en relació a les sol·licituds que demanen l’accés a la informació pública regulat per l’ “ 9.2. Refereix l’article 77 de la Llei 7/1985 i l’article 164 del TRLMRLC. 9.3. Que el 16/02/2024 es va donar accés a: - certificat d’acord plenari de data 29 de juny de 2011 pel qual s’establia la quantia i condicions de les retribucions, indemnitzacions i assistències dels membres de la Corporació (mandat 2011- 2015); - acta de la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de 29 de juny de 2015; - decret 2019DECR003113 pel qual es crea aquesta comissió com un òrgan vinculat a la Junta de Govern Local, de caràcter deliberant i no resolutiu (s’especifica els membres que l’integren, les atribucions i els objectius prioritaris). - certificat de l’acord del Ple de 4 de juliol de 2019 pel qual s’estableix el règim de dedicacions, retribucions assistències i indemnitzacions. - Certificat de l’acord del Ple de 3 de juliol de creació i composició de la comissió - Acord del Ple de 3 de juliol de 2023 d’establiment del règim de dedicació, retribucions, dietes i indemnitzacions. - Decrets d’alcaldia d’aprovació dels imports de les assistències des del mes de juny de 2015 a febrer de 2024. - Actes de la comissió de l’actual mandat, en un total de 4 (02/01/2024, 22/01/2024, 12/02/2024 i 11/03/2024). - Respecte a les anteriors diuen “no consten actes aprovades amb anterioritat”. 9.4. Es refereix a la Comissió de Coordinació de Govern en els mateixos termes descrits en l’antecedent 4. 9.5. Que en virtut de l’article 164 del TRLMRLC i articles 14 i ss del ROF es va donar accés al GM d’ERC-Som Banyoles a quatre actes de la comissió. 9.6. Que al no tractar-se d’un òrgan de govern sí que li és d’aplicació l’article 18.2 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques. 9.7. No existeix ni en la normativa ni bàsica ni en l’autonòmica cap precepte que imposi l’obligació de facilitar l’acta d’aquestes sessions d’òrgans que no són de govern als membres de l’oposició. I conclou: “Per tot l’esmentat es considera que la Corporació ha actuat d’acord amb el que disposa la normativa aplicable adalt referenciada, respectant el dret i obligació de l’oposició de fiscalitzar i controlar l’activitat de govern, que en tot cas, es limitaria a l’actual mandat corporatiu (2023- 2027)”. El 27 de setembre l’Ajuntament tramet a la GAIP còpia de l’escrit enviat a la persona sol·licitant (ara reclamant) en el que es reitera en el que ja se li ha comunicat en diverses vegades i que ja s’ha expressat en els antecedents: que la Comissió de Coordinació no aprova acords i no és cap òrgan de govern. Malgrat aquesta condició de la Comissió i referint-se “principi de transparència política” i les lleis 19/2013 LTAIPBGE i 19/2014 LTAIPBG ofereix l’opció d’accedir a les actes de l’actual mandat (2023- 2027) en format presencial d’acord. L’1 d’octubre de 2024 la persona reclamant presenta al·legacions a la notificació descrita en l’antecedent anterior. Concretament diu: “Posem de manifest la nostra disconformitat amb la resposta que aquest grup municipal ha rebut el dia 27/09/2024 de part de l’ajuntament de Banyoles a la nostra petició d'informació pública, doncs, malgrat les nostres diverses reiteracions, l’ajuntament incomprensiblement segueix sense facilitar-nos accés efectiu a la següent informació pública: - Acta de constitució de la comissió “staff” del mandat 2011- 2015. -Acta de constitució de la comissió staff del mandat 2015- 2019. -Acta de constitució de la comissió staff del mandat 2019- 2023. -Actes de la comissió “staff” celebrades durant el mandat 2011- 2015. -Actes de la comissió “staff” celebrades durant el mandat 2015- 2019. -Actes de la comissió “staff” celebrades durant el mandat 2019- 2023. Cal recordar que consta que s’han cobrat indemnitzacions per assistir en aquesta comissió”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. 2. Finalització per la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest l’Ajuntament ha lliurat parcialment en el marc d’aquest procediment informació relativa a les actes de la Comissió de Coordinació de l’actual mandat (02/01/2024, 22/01/2024, 12/02/2024 i 11/03/2024). Aquest fet suposa la satisfacció parcial extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua parcial sobrevinguda d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar parcialment la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Sobre l’estimació parcial del dret d’accés a la informació pública i límits Pel que fa a la resta d’informació no lliurada - actes d’una Comissió de coordinació des de la seva creació fins al 2023 i de la seva constitució - cal indicar que és, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Amb caràcter general, la Taula d’accés i avaluació documental (TAAD 964, DOGC 7996) relativa als òrgans col·legiats de caràcter consultiu estableix un règim d’accés lliure, i accés parcial en el cas que hi pugui concórrer algun límit que hagi de prevaler. Pel cas concret, en primer lloc convé recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. De les respostes facilitades a la persona sol·licitant en el marc del procediment de SAIP sembla que l’Ajuntament confon l’obligació que tenen els serveis de la corporació ha facilitar directament la informació als seus membres quan aquests exerceixen funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat; es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres; i quan es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans (article 164.2 TRLMRLC) amb el dret que tenen tots els membres de les corporacions locals a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). En definitiva, la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). Aquest dret només, i remarquem, només està limitat quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge; i quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC), i en cap cas, està limitat a un mandat concret, contràriament al que considera l’Ajuntament en les conclusions del seu informe (antecedent 9). El fet que una comissió de coordinació no adopti acords i no sigui cap òrgan de govern no l’exclou del dret que tenen els càrrecs a accedir a la informació que aquesta pugui generar, pel cas concret, a les actes. Tampoc el fet que s’hagi establert que el seu funcionament es reguli pel que estableixi el ROM i els articles 15 i ss de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Així mateix, que el secretari de l’òrgan, en compliment de l’article 18.2 de la Llei 40/2015, hagi de trametre als membres d’aquest òrgan l’acta perquè puguin manifestar la seva conformitat o objeccions al text, als efectes d’aprovar-la no comporta, en cap cas, que aquesta acta pugui ser d’interès per altres persones que no en formin part i, ser objecte d’una sol·licitud d’accés. Respecte a l’afirmació de l’Ajuntament que “no hi ha en la normativa bàsica de règim local ni en l’autonòmica cap precepte que imposi la obligació de facilitar l’acta d’aquestes sessions d’òrgans que no són de govern als membres de la oposició que no són membres de l’òrgan col·legiat”, aquesta Comissió recorda que entre l’exercici de les funcions dels càrrecs electes, siguin o no de l’oposició, hi ha la de supervisió i control de l’Administració. I aquest control i fiscalització no està limitat ni pel TRLMRLC ni per la Llei 19/2014. És convenient referir que de l’informe aportat per l’administració concernida se’n deriva que la participació en aquesta Comissió de Coordinació comporta un règim de dedicacions, retribucions per assistències i indemnitzacions i, per tant, cal considerar l’interès en l’accés a aquesta informació tenint en compte que la finalitat de la Llei 19/2014 és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG). No oblidem que el reclamant és un càrrec electe i entre les seves funcions hi ha la de fiscalitzar l’actuació de l’administració de la que forma part. Sorprèn també a aquesta Comissió que s’afirmi que “des del punt de vista de la transparència política” es faciliti “vàries actes emeses des de la seva creació, concretament 3 actes, per tal que pugui verificar que no és cap òrgan de govern sinó que és un òrgan de coordinació i de planificació” sense concretar de quines actes es tracta. Cal afegir que el fet que no constin actes aprovades amb anterioritat no confirma la no existència d’aquestes actes. Quant als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés. És per tot això, que aquesta Comissió reconeix el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i reclamada, en format digital, i que no hagi estat lliurada. Per al cas que no existeixi la informació sol·licitada, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. 4. Sobre l’accés a la informació mitjançant una plataforma digital Pel que fa al format proposat per accedir a les actes de l’actual mandat (presencial, en horari d’ofici o cita prèvia) la persona reclamant manifesta la seva disconformitat. Aquesta Comissió ja s’ha pronunciat respecte de la carpeta del regidor/a (vegeu Resolució 138/2024). En aquest sentit, si bé l’accés a la plataforma BPM (Business Process Management - gestor d’expedients) pot tenir elements diferencials respecte a la carpeta del regidor/a, la GAIP ja ha expressat que no és competent en determinar i concretar com s’ha d’organitzar una determinada administració i què i com ha de fer visible la informació. Ara bé, pel que fa a l’opció d’accedir a la informació a través de mitjans electrònics, ens reiterem novament a l’article 164 del TRLMRLC relatiu al dret d’informació de tots els membres de les corporacions locals, i concretament l’apartat 5 que diu “Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida”. A títol merament informatiu, recordem que aquest Decret Legislatiu és de l’any 2003, molt anterior temporalment a l’LPACAP i tot i així, ja obria les portes a la posada a disposició de la informació a la que poden tenir accés els membres dels ajuntaments per mitjans electrònics o telemàtics. El context actual ha avançat molt en l’ús de les noves tecnologies i aquest fet ens ha de posar en una nova perspectiva en la relació de les administracions amb la ciutadania en general. No podem oblidar que ens trobem en el marc de la gestió electrònica en l’àmbit de l’administració pública, i per tant, la informació que generen les administracions en l’exercici de les seves competències s’han d’haver generat i/o tramitat en suport electrònic d’acord amb els requeriments de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). Des de la perspectiva de la llei de transparència, l’article 36.1 estableix que si una SAIP és estimada totalment o parcialment l’òrgan competent l’ha de subministrar en el format què s’hagi demanat i l’article 37.1 que si la informació pública existeix en format electrònic, s’ha de lliurar per correu electrònic. En aquest sentit, aquesta Comissió ha defensat en diferents ocasions que aquest lliurament es pot fer per qualsevol altre mitjà electrònic que estigui a l’abast tant de la persona reclamant com de l’administració reclamada. En el cas que ens ocupa, i pel que fa a càrrecs electes, sembla adequat que l’accés a la informació púbica es realitzi a través de l’accés al BPM, bé perquè es facilita l’accés a l’expedient de la SAIP o dels expedients de la “comissió staff” o bé perquè es posa a disposició la informació sol·licitada a través de la carpeta del regidor/a. La plataforma BPM és una eina tecnològica que implica que la informació ja no es troba en format físic i a la seu consistorial, sinó que es troba emmagatzemada en un espai accessible en format digital i de manera immediata. La informació, doncs, és continguda tècnicament en funció de la infraestructura IT emprada per a cada administració (on premise, cloud o cloud hibrid). Aquesta eina permet l’accés al gestor d’expedients des de qualsevol lloc físic amb els mitjans tecnològics adequats, prèvia definició i configuració dels rols i permisos específics en funció de si es tracta de regidors/res amb delegacions de gestió o no i amb l’adequada classificació de la informació a partir del Quadre de Classificació Documental i la tipificació dels documents amb l’assignació del codi de tipologia documental, entre altres funcions. Per tant, és del tot plausible que l’accés i/o lliurament de la informació pública per part dels càrrecs electes es realitzi a través d’aquest mitjà. I fins i tot, en exercici del dret d’accés a la informació pública, l’eina es pot convertir, a partir dels rols, permisos, filtres i criteris de gestió documental en un mitjà perfectament idoni per permetre’ls-hi accedir a la informació pública de forma autònoma, sense necessitat d’haver de fer sol·licituds concretes alleugerint la tasca tècnica i administrativa que comporta la resolució d’aquestes peticions, i contribuint, en definitiva, a la millora qualitativa de la transparència en el marc de l’administració pública. Ara bé, no és competència de la GAIP determinar com han de poder accedir, ni quin format de gestió ha de tenir ni el BPM ni la carpeta del regidor/a. 5. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció púbica de secretaria. L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del sistema d’informació econòmica, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, podria estar classificat dins el nivell Comissions, Juntes i Consells (codi 0009) i sèrie Actes de Comissions , Juntes, Consells i Ponències (1055). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial de l’objecte de de la Reclamació 1135/2024 d’acord amb el fonament jurídic 2. 2. Estimar la Reclamació 1135/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i en el format digital sol·licitat, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 i 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Banyoles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Banyoles a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1135 /2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.