Un delegado de personal solicitó al Ayuntamiento de l'Ametlla del Vallès el decreto de nombramiento y los informes jurídicos de una contratación. Tras recibir la documentación de forma parcial, el solicitante reclamó la falta de los informes. La GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar dichos informes o manifestar su inexistencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento ante los requerimientos de la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
2
El derecho de acceso debe estimarse ya que el Ayuntamiento no invocó ningún límite legal y la información solicitada es relativa a la contratación de personal.
3
La condición de delegado de personal del solicitante refuerza la procedencia del acceso a la documentación relativa a la contratación.
4
En caso de que los informes jurídicos no hayan sido elaborados previamente a la solicitud, la Administración queda obligada a manifestar formalmente su inexistencia.
Texto completo
Resolució 231/2023, de 10 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 1135/2022
Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
Informació reclamada: Informes jurídics relatius a la contractació d’una persona.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La reclamació fa constar que ha rebut la documentació parcialment pel que fa als informes
jurídics i per tant, cal entendre que el Decret de nomenament sol·licitat ja s’ha lliurat i queda fora de la
reclamació. Quant als informes jurídics, la manca de col·laboració de l’Administració impedeix saber
si realment existeixen, o no. En el primer cas, vist que l’Ajuntament no ha invocat cap límit i que es
tracta de documentació relativa a una contractació de personal i qui la reclama és un delegat de
personal, és procedent estimar-ne el dret d’accés. Per al cas que l’Ajuntament hagi lliurat tota la
informació prèviament elaborada i els informes jurídics que es reclamen no existeixin prèviament a
ser sol·licitats, l’Ajuntament només queda obligat per aquesta Resolució a manifestar-ne la
inexistència.
Paraules clau: Ajuntaments. Representants de persones treballadores. Informes. Reclamació contra
lliurament parcial. Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 14 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1135/2022, presentada per una
persona en qualitat de delegada de personal contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 27 de juliol de 2020 la persona reclamant va presentar un escrit al registre municipal en el
qual, per a l’exercici de la seva funció sindical, sol·licitava “1 .- Que se tenga por presentada la
presente instancia en tiempo y forma y se le de los trámites oportunos según los Art. 20, 21, de
la Ley 39/2015, de 1 de octubre. 2.- Que se me entregue vista y copia del decreto de
nombramiento del Sr XXX en fecha de julio de 2019 y sus informes jurídicos. 3.- Que se inicie
una Revisión de oficio de los actos administrativos según la Ley 39/2015, de 1 de octubre.”
3. El 19 d’octubre de 2020, l’Alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va dictar el Decret
2020/659, que resol: “Primer.- Estimar parcialment la instància núm. 2020- 5436, en el sentit de
facilitar la còpia de la documentació sol·licitada, desestimant-se la revisió d’ofici pels motius que
consten a la part dispositiva. (...)
4. La reclamació, presentada el 14 de desembre, fa constar que “he solicitado copia de la
documentación (informes jurídicos) se me da respuesta parcial no entregando la
documentación que debería tener como delegado sindical y delegado de funcionarios electos”.
5. El 12 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El mateix 12 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Depassat amb escreix aquest termini, l’Ajuntament no ha atès aquest requeriment
de la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret
d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de
l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès no ha aportat a aquest
procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP
reiteradament, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la
reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que
puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i
la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració reclamada
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte
que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la
informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de
tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Objecte de la reclamació
La sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació demanava, en el què pot ser objecte
d’aquest procediment, còpia del Decret de nomenament d’una persona contractada com a peó per
l’Ajuntament “y sus informes jurídicos”. La resolució de l’Ajuntament estima la petició d’informació i
diu lliurar-la, i desestima la pretensió de revisió de la contractació que queda fora de revisió en aquest
procediment. Per tant, en el què és pertinent a aquesta reclamació, l’Ajuntament ha estimat
plenament el dret d’accés, sense oposar-hi cap límit i afirma haver lliurat la informació.
La reclamació fa constar que ha rebut la documentació parcialment pel que fa als informes jurídics i
per tant, cal entendre que el Decret de nomenament sol·licitat ja s’ha lliurat i queda fora de la
reclamació. Quant als informes jurídics, la manca de col·laboració de l’Administració impedeix saber
si realment existeixen, o no. En el primer cas, vist que l’Ajuntament no ha invocat cap límit i que es
tracta de documentació relativa a una contractació de personal i qui la reclama és un delegat de
personal, és procedent estimar-ne el dret d’accés. Per al cas que l’Ajuntament hagi lliurat tota la
informació prèviament elaborada i els informes jurídics que es reclamen no existeixin prèviament a
ser sol·licitats, l’Ajuntament només queda obligat per aquesta Resolució a manifestar-ne la
inexistència.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
de març de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1135/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir els
informes jurídics emesos prèviament a la seva sol·licitud en relació amb la contractació de la
persona identificada a la sol·licitud, o a la manifestació de la seva inexistència. a la plantilla de
personal de l’Ametlla del Vallès i el seu organigrama, o la manifestació de la seva inexistència.
2. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini
a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir -la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1135/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.