Delegados sindicales solicitaron al Ayuntamiento de Almacelles justificación sobre vacaciones del personal de Urbanismo y datos sobre el teletrabajo. La GAIP inadmitió la primera parte por solicitar explicaciones y no documentos preexistentes, pero estimó la solicitud de datos de teletrabajo al ser información pública sin límites aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
Las solicitudes de justificación de vacaciones y protocolos de urgencia son inadmisibles por pretender actuaciones administrativas y explicaciones de políticas públicas, no el acceso a información preexistente.
2
El número y las condiciones de las peticiones de teletrabajo constituyen información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser datos elaborados o en poder de la Administración.
3
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir los informes solicitados por la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
4
No concurren causas legales ni límites de acceso que justifiquen la denegación de la información sobre el teletrabajo.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y acceso a la información.
Texto completo
Resolució 1202/2024, de 19 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1132/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Almacelles
Informació reclamada: Diversa sobre condicions de treball i vacances.
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial
Resum: Pel que fa a la resta informació reclamada i no lliurada cal tenir en compte el següent: la
informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és
“informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de
la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o
l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència
d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Paraules clau: Ajuntaments. Delegats sindicals. Informació sobre condicions de treball. Reclamació
contra silenci. Inadmissió parcial. Estimació parcial. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 12 d’agost entra a la GAIP la Reclamació 1132/2024 , presentada per delegats sindicals contra
l’Ajuntament d’Almacelles en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
El 21 de juny de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament d’Almacelles diverses
qüestions: “Primer: Que el regidor o responsable de l’àrea d'Urbanisme emeti i se'ns faciliti
document justificatiu en el que autoritza concedir període de vacances a tots els treballadors deis
Serveis Tècnics d'Urbanisme municipals durant el període del 12 al 31 d'agost de 2024. .- Motius
pels quals considera justificat el tancament deis Serveis Tècnics a la ciutadania per motius de
concessió de vacances a tot el personal d'aquesta àrea, contravenint el que s'aplica en el
Calendari Laboral i a la resta de treballadors de les altres àrees de l'Ajuntament. .- Si durant
aquest període en el que els Serveis Tècnics d'Urbanisme municipal no estaran operatius hi ha
alguna urgència, emergència o sol·licitud sobrevinguda amb necessitat d'inspecció d'un tècnic
municipal, qui se'n farà càrrec de l'atenció i el protocol a seguir per garantir la correcta actuació de
la incidència en qüestió”. Posteriorment, les persones reclamants en data 25 de juliol de 2024 les
persones reclamants sol·liciten el següent: “.- Que el regidor/a de RRHH ens faciliti el nombre i
condicions de les peticions autoritzades per fer teletreball a l'Ajuntament d'Almacelles fins a la
data d'avui (20 de juny de 2024).”
La Reclamació presentada el 12 d’agost de 2024 indica que l’Ajuntament no ha atès cap de les
dues sol·licituds.
En data 20 d’agost de 2024, la GAIP comunica a la persona reclamant la necessitat que esmeni
la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. En concret, li
demana que aporti “una còpia de la sol·licitud d’informació registrada que és objecte de
reclamació”.
En data 21 d’agost de 2024, la persona reclamant dona resposta a l’esmena, i aporta finalment la
SAIP registrada el 21 de juny de 2024.
El 27 d’agost de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 27 d’agost la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Almacelles i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i,
en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el
termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet
ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot
impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la
manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la inadmissió parcial de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
De la seva banda, l’article 18 LTAIPBG estableix que el dret d’accés es pot exercir en relació amb la
informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG (la informació elaborada per
l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb
el que estableix aquesta llei) i l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública
com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en
els termes i les condicions regulats per aquesta llei”.
Quant a les peticions següents: “ Primer: Que el regidor o responsable de l’àrea d'Urbanisme emeti i
se'ns faciliti document justificatiu en el que autoritza concedir període de vacances a tots els
treballadors deis Serveis Tècnics d'Urbanisme municipals durant el període del 12 al 31 d'agost de
2024. .- Motius pels quals considera justificat el tancament deis Serveis Tècnics a la ciutadania per
motius de concessió de vacances a tot el personal d'aquesta àrea, contravenint el que s'aplica en el
Calendari Laboral i a la resta de treballadors de les altres àrees de l'Ajuntament. . - Si durant aquest
període en el que els Serveis Tècnics d'Urbanisme municipal no estaran operatius hi ha alguna
urgència, emergència o sol·licitud sobrevinguda amb necessitat d'inspecció d'un tècnic municipal, qui
se'n farà càrrec de l'atenció i el protocol a seguir per garantir la correcta actuació de la incidència en
qüestió” que són part de l’objecte de la reclamació que es presenta per part de les persones
reclamants, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació
pública, perquè es pretén de l’administració la realització d’unes determinades actuacions que queden
completament fora de l’àmbit d’aquest procediment de Reclamació, procediment limitat a l’obtenció
per part de la persona que la sol·licita d’informació pública prèviament existent i en poder de
l’administració, d’acord amb els preceptes anteriors. Les peticions es poden emmarcar perfectament
en el tracte habitual i en la relació usual entre la part social i la part institucional en relació a la gestió
dels recursos humans de l’Ajuntament. Aquest seria el marc adequat i natural per a plantejar
aquestes qüestions. Certament, s’estan demanant explicacions i motivacions que vindrien a justificar
una política pública municipal, no l’accés a documentació o dades preexistents.
Vist que aquesta part de la reclamació no està relacionada, en cap cas, amb l’exercici del dret
d’obtenir informació pública és procedent inadmetre- la, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que
estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la
informació pública.
4. Sobre el dret a la informació sol·licitada
Pel que fa a la resta informació reclamada i no lliurada cal tenir en compte el següent: la informació
sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou
“qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden
legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les
seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG).
Així mateix, l’Ajuntament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en
temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés
a la informació pública.
Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici i estima el
dret de les persones reclamants a que li sigui lliurat el següent: “el nombre i condicions de les
peticions autoritzades per fer teletreball a l'Ajuntament d'Almacelles fins a la data d'avui (20 de juny de
2024)”.
Si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona
reclamant, sense que quedi obligat l’Ajuntament a elaborar-la per donar compliment a aquesta
Resolució.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que
l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient
electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que
permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre
de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora,
l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar -ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’expedients administratius, que ha d’estar degudament classificat de
manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el
model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Prestació i
finalització del servei actiu (0060) i la sèrie expedients personals (1484).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19
de setembre de 2024, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1132/2024, d’acord amb les consideracions fetes al
fonament jurídic 3
2. Estimar parcialment la Reclamació 1132/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1132/2024 i fer pública aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.