Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Cabrera d'Anoia convenios con asociaciones y subvenciones de 2022 y 2023. Tras alegar que la entrega fue incompleta, la GAIP resolvió que hubo una pérdida parcial del objeto por entrega extemporánea y estimó parcialmente la reclamación, obligando a entregar el resto de la información existente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales mediante la aplicación supletoria de la LTAIPBG a los regímenes especiales de acceso municipal.
2
El derecho de acceso de los concejales solo puede denegarse por resolución motivada si afecta a la intimidad, honor, imagen, secretos oficiales o secreto sumarial.
3
La existencia de un documento en poder de la Administración es un hecho objetivo y no queda sujeta a la discrecionalidad del órgano administrativo.
4
Los borradores o documentos preparatorios de convenios no firmados son considerados información pública accesible para los cargos electos.
5
La información solicitada sobre convenios y subvenciones es objeto de publicidad activa, lo que refuerza la obligación de su entrega inmediata.
Texto completo
Resolució 164/2024, de 15 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1130/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Cabrera d’Anoia
Informació reclamada: Convenis amb associacions i subvencions i ajuts atorgat s, els anys
2022 i 2023.
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte i estimació parcial de la
Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment. Aquest
fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la
Reclamació i comporta la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
Efectuant una estimació parcial, aquesta Comissió conclou que s’ha de reconèixer el dret
d’accés al càrrec electe a la informació reclamada que no hagi estat lliurada per l’Ajuntament;
això és, a tots els convenis que hagin estat elaborats per l’Ajuntament, estiguin en vigor o no,
durant els anys 2022 i 2023. Així mateix, es reconeix el dret d’accés a les subvencions i als
ajuts atorgats per l’Ajuntament durant els mateixos anys a les associacions destinatàries.
En qualsevol cas, el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada es podrà fer efectiu
en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada o en poder de
l’administració.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Convenis. Subvencions. Ajuts. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte. Publicitat activa. Manca de
discrecionalitat. Existència de la informació. Estimació parcial .
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 10 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 983/2023, presentada per un
regidor contra l’Ajuntament de cabrera d’Anoia, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 28 de setembre de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Cabrera
d’Anoia: “Copia convenios año 2022 con las asociaciones del municipio y subvenciones o
ayudas otorgadas – Copia convenios año 2023 con las asociaciones del municipio y
subvenciones o ayudas otorgadas hasta la fecha”. Hi fan constar que “El dret d’accés i
consulta incorpora al dret a rebre una resposta en el termini màxim de quatre dies. En
aquest sentit, el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya a l’article 164.3
estableix que la sol·licitud d’informació s’entén com a acceptada per silenci administratiu si
no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de
presentació de la sol·licitud. Així mateix l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
Reguladora de les Bases del Règim Local que estableix que tots els membres de les
corporacions locals tenen dret a obtenir de l’Alcalde o President o de l la Comissió de
Govern els antecedents, les dades o informacions que obrin en poder dels serveis de la
Corporació i resultin necessaris pel desenvolupament de la seva funció”.
La Reclamació presentada el 10 d’octubre de 2023 indica que es tracta de peticions
presentades com a portaveu del grup municipal i que no han sigut contestades .
Mitjançant un Decret d’Alcaldia número 53/2023, de 24 d’octubre de 2023, l’Ajuntament
senyala que la documentació relativa a les còpies dels convenis (Entrada núm. 2295) “serà
facilitada en el termini màxim d’una setmana”.
El 15 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
En la mateixa data de 15 de novembre, la GAIP comunica la Rec lamació a l’Ajuntament de
Cabrera d’Anoia i li requereix que, dins del termini de cinc dies, faci arribar les dades
identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Administració a
la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la
celebració de la sessió.
El dia 22 de novembre de 2023, la GAIP rep una proposta de dates per part de
l’Ajuntament reclamat.
En data 1 de desembre de 2023, l’electe reclamant fa arribar a la GAIP unes al·legacions,
en les quals manifesta que l’Ajuntament no ha donat resposta complerta a la seva
sol·licitud, atès “no fa entrega de tots els convenis, ja que no han enviat el de l’Associació
de voluntaris de Protecció Civil i el de la Banda de música de Cabrera i d’altres, així com
tampoc han facilitat les subvencions atorgades”. En el mateix escrit d’al·legacions, l’electe
reclamant fa constar la seva voluntat de renunciar al procediment de mediació “degut a la
manca de voluntat i celeritat de l’Ajuntament”.
El 29 de desembre de 2023, la GAIP rep escrit de contestació a les al·legacions de l’electe
reclamant (amb relació a la Reclamació 983/2023 i a les Reclamacions 1130 a 1137/2023),
en el qual l’Ajun tament afirma que “En relació a la còpia dels convenis anys 2022 i 2023
s'han tramès els convenis de les associacions que a data d'avui es troben signats (R.
Entrades núm. 2295) havent-se doncs complimentat també aquesta reclamació de forma
complerta, no obstant revisarem dins del programa de gestor d'expedients si en manca
algún, però s'han tramès els que a data d'avui han estat signats per ambdues parts, i per
tant, els que gaudeixen d'eficàcia”.
Posteriorment, el dia 9 de gener de 2024, l’electe reclamant efectua unes noves
al·legacions, en les quals fa constar que, quant a la instància 2295, l’Ajuntament no fa
entrega de tots els convenis, ja que no han enviat el de l’Associació de voluntaris de
Protecció Civil (signat al gener del 2023), el de la Banda de música de Cabrera, el del club
de futbol de Cabrera amb l’Ajuntament de Cabrera, ja que ens van enviar el conveni amb
l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per la cessió del camp de futbol, etc.. així com
tampoc han facilitat les subvencions atorgades”.
El 24 de gener de 2024, la GAIP trasllada les al·legacions de la part reclamant a
l’Ajuntament, dient que: “En relació amb la tramesa del dia 29 de desembre de 2023
(Registre de sortida S-2023-1078), per la qual aportàveu l'informe requerit relatiu a les
reclamacions 983/2023 i 1130/2023 a la 1137/2023, us fem arribar les al·legacions
presentades per la persona reclamant. Per aquest motiu, us demanem que ens feu arribar,
en el termini de 7 dies, el vostre posicionament al respecte”
A data d’aquesta Resolució, no s’ha rebut resposta al requeriment anterior.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta
condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per
la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022,
sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional
Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
D’acord amb aquesta interpretació es considera vàlida la utilització de la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG per atendre reclamacions dels electes locals, tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’aplicació
supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional
primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en
garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per
demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció
contenciosa administrativa. La reclamació davant la Comissió gratuïta i voluntària també per als
electes locals que no han de tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A més, la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels
drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables
amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició
final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han
d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions
respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les
justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té
l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar
la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional
a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades
per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant una part de la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània d’una part de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
3. Estimació parcial de la reclamació
La informació sol·licitada, consistent en l’accés als convenis amb associacions i ajuts i
subvencions atorgades, els anys 2022 i 2023, és - d’acord amb l’article 2.b LTAIPB- informació
pública, ja que es refereix a la “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en
el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions,
inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta
llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
Cal recordar, a més, el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la
corporació, en els termes exposats en el fonament jurídic anterior.
En el nostre cas, com es desprèn de l’antecedent número 4, l’Ajuntament reconeix l’existència
del dret a la informació del regidor. Així ho expressa en l’esmentat Decret d’Alcaldia número
53/2023 -si bé només referint-se als convenis- quan senyala que la documentació relativa a les
còpies dels convenis (Entrada núm. 2295) “serà facilitada en el termini màxim d’una setmana”.
Posteriorment, l’electe reclamant considera que l’Ajuntament no f a entrega de tots els convenis
existents, i que, a més, no ha facilitat cap mena d’informació respecte les subvencions o els
ajuts concedits.
En un escrit posterior, esmentat a l’antecedent número 9, l’Ajuntament afirma que “e n relació a
la còpia dels convenis anys 2022 i 2023 s'han tramès els convenis de les associacions que a
data d'avui es troben signats (R. Entrades núm. 2295) havent-se doncs complimentat també
aquesta reclamació de forma complerta, no obstant revisarem dins del programa de gestor
d'expedients si en manca algún, però s'han tramès els que a data d'avui han estat signats per
ambdues parts, i per tant, els que gaudeixen d'eficàcia”.
Més enllà del reconeixement que fa l’Ajuntament sobre la possible existència “d’algun” altre
conveni, convé recordar que fins i tot la hipotètica existència de treballs i documents
preparatoris de convenis és informació en poder de l’Administració (i, per tant, informació
púbica, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG). No només perquè tindrien rellevància o interès
públic (en el sentit de l’article 29.1.a LTAIPBG, contrari a la inadmissió de la sol·licituds), sinó
sobretot en la mesura que el règim d’accés de les persones regidores a la informació en poder
de la seva corporació local es regeix per l’article 164.3 TRLMRLC, que expressament preveu
que només pugui ser desestimada quan afecti el dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, a
la llei de secrets oficials i al secret sumarial, i cap d’aquests límits resulta aplicable a un conveni
que no hagi estat signat per les dues parts (i del qual pugui resultar discutible la seva eficàcia) ,
fins i tot al seu esborrany, o de qualsevol altre document que estigui en poder de l’Ajuntament i
no es vegi afectat pels límits excepcionals del dret d’accés dels electes locals.
Com ha senyalat aquesta Comissió en més d’una ocasió (per totes, en la Resolució 94/2021,
de 21 de gener), la condició d’antecedent, dada o informació en poder dels serveis municipals
que li correspon a un document té un caràcter objectiu o fàctic, en absolut d’apreciació
discrecional. Les responsabilitats de l’Alcaldia en ordre a satisfer el dret d’accés a la informació
dels i de les electes locals està perfectament definida pel tan esmentat article 164 TRLMRLC,
l’apartat 3 del qual delimita clarament els únics casos en els que les sol·licituds poden ser
denegades, sense que hi càpiga el menor marge per a la seva discrecionalitat.
Específicament en relació amb allò que constitueix l’objecte de la reclamació presentada, es
considera que l’accés als convenis amb associacions i les subvencions i ajuts atorgats -els
anys 2022 i 2023- demanat pel regidor hauria de ser efectuat de manera immediata, d’acord
amb una eina digital i sense que d’això se’n derivi una actuació de gran complexitat que arribés
a suposar la seva denegació o pròrroga, fins i tot tenint en compte la possibilitat d’excloure la
part d’informació que pogués resultar afectada per algun dels límits legalment previstos, si
escau.
En el cas que el lliurament no es pogués efectuar mitjançant una eina digital, es podria donar
igualment un accés immediat, posant a disposició del regidor els expedients vinculats a la seva
sol·licitud d’accés a la informació. Quant al volum de la documentació sol·licitada en aquest
cas, tampoc adverteix aquesta Comissió que l’obtenció de còpies comporti un volum de feina
que exigeixi una pròrroga en el lliurament. En qualsevol cas, ha passat força temps d’ençà que
l’Ajuntament es va comprometre a efectuar el lliurament (referint -lo només als convenis, i no a
les subvencions), per la qual cosa s’ha disposat d’un marge temporal suficient per t al d’haver
facilitat l’accés a la documentació.
D’altra banda, i atesa la simple petició d’accés a uns expedients municipals de convenis i de
subvencions per part d’un càrrec electe no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap
dels límits d’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar -ne una restricció. I
més encara tenint en compte que la informació sol·licitada pel reclamant ha de ser objecte de
publicació activa (d’acord amb els articles 14.2 i 15 LTAIPBG i els articles 44 i 45 del Decret
8/21, sobre transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP).
D’acord amb tot allò exposat fins ara, aquesta Comissió conclou que s’ha de reconèixer el dret
d’accés al càrrec electe a la informació reclamada que no hagi estat lliurada per l’Ajuntament;
això és, a tots els convenis que hagin estat elaborats per l’Ajuntament, estiguin en vigor o no,
durant els anys 2022 i 2023. Així mateix, es reconeix el dret d’accés a les subvencions i ajuts
atorgats per l’Ajuntament durant els mateixos anys a les associacions destinatàries.
En qualsevol cas, el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada es podrà fer efectiu
en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada o en poder de
l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades,
l’Ajuntament ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligat per aquesta resolució a
elaborar-les per tal de satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar
les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document
electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els
expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació
d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de
cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part del registre general, que ha d’estar degudament classificat de
manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
degudament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria
d’estar classificada dins el nivell Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i acords (1376); i pel cas
de les subvencions i ajudes dins el nivell Subvencions (0099) i sèrie Subvencions atorgades
per part de la corporació local.(2244).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 de febrer de 2023, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’una part de la reclamació, d’acord amb les
consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Estimar la Reclamació 1130/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cabrera d’Anoia que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Cabrera d’Anoia a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1130/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.