Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de l'Ametlla del Vallès los decretos de nóminas y datos variables de los trabajadores. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación, obligando al Ayuntamiento a facilitar los decretos previa anonimización de datos personales, justificándolo en la función de control de legalidad del representante sindical.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes, interpretándose estas restricciones de forma restrictiva.
2
La condición de delegado sindical es relevante ya que posee funciones legales de representación y vigilancia del cumplimiento de las normas en materia de condiciones de trabajo y retribuciones.
3
El acceso a datos personales es posible tras una ponderación donde el interés público del control de legalidad de la actuación administrativa prevalece sobre el derecho de protección de datos.
4
Se aplica el principio de minimización de datos (RGPD), obligando a la anonimización de los empleados públicos y limitando el acceso a la información estrictamente necesaria para la finalidad solicitada.
5
El delegado sindical queda sujeto al deber de sigilo según la Ley Orgánica de Libertad Sindical y a la normativa de protección de datos personales sobre la información recibida.
Texto completo
Resolució 346/2023, de 10 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 1130/2022
Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
Informació reclamada: Decrets de les nòmines de tots els treballadors del consistori.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: S’ha de facilitar al delegat sindical una còpia dels decrets d’alcaldia d’aprovació de la nòmina del
personal al servei de l’Ajuntament, prèvia anonimització de les dades dels empleats públics que es vegin
afectats, però caldrà limitar el seu accés, quan s’escaigui, a qualsevol altra informació que pugui constar
en els decrets sol·licitats, quan aquesta informació excedeixi de l’objecte de la seva reclamació. L’accés a
la documentació requerida resulta justificat per a la finalitat de control de legalitat de l’actuació
administrativa, si bé limitant-ne el seu ús i forma d’accés a la satisfacció d’aquesta finalitat i imposant les
cauteles necessàries per evitar un dany innecessari al dret a la protecció de dades personals de les
persones afectades.
Paraules clau: Ajuntaments. Representants de persones treballadores. Personal . Reclamació contra
silenci. Decrets de nòmina.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 13 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1 130/2022, presentada per una persona
en qualitat de delegada de personal contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 9 de novembre de 2022 la persona reclamant va presentar un escrit al registre municipal en el qual,
per a l’exercici de la seva funció sindical, sol·licitava: “DE: Delegado de personal funcionario,
presidente de la sección sindical del sindicato SPL- CME del Ayuntamiento de L’Ametlla del Vallès. A:
Señor ilustrísimo Don Pep Moret Tanya, Alcalde presidente del Ayuntamiento de L’Ametlla del Vallès.
Que desde hace meses no se me está facilitando la información de los decretos de nóminas, ni los
datos variables de los trabajadores. El artículo 10. de la LOLS establece que los delegados, deben
tener acceso a la misma información y documentación que la empresa ponga a disposición de este.
La libertad de información constituye un elemento esencial del derecho fundamental a la libertad
sindical. Sol·licito: Tal y como establece la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso
a la información pública y buen gobierno, y lo dispuesto en el artículo 10. de la LOLS, se me entregue
copia de los decretos de nóminas y los datos variables de todos los trabajadores del Ayuntamiento de
los meses de enero de 2022 a octubre de 2022. Que en lo sucesivo se me siga enviado tal y como se
venía haciendo” .
3. La Reclamació presentada el 13 de desembre i ndica que no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior.
4. El 24 de desembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El mateix 24 de desembre de 2022 la GAIP comunica, per error, la Reclamació a l’Ajuntament de
l’Ametlla de Mar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 3 de febrer de 2023 la GAIP deixa sense efectes el requeriment notificat a l’Ajuntament de l’Ametlla
de Mar.
7. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Depassat aquest
termini, l’Ajuntament no ha atès aquest requeriment de la GAIP.
8. El dia 2 de març de 2023, l’Ajuntament tramet a la GAIP un informe en el qual exposa bàsicament que
“(...) el que es demana no forma part de les seves atribucions en els termes assenyalats i a més conté
informació protegida identificable en els termes de l’article 23.2 de la Llei 19/2014, de 29 de
desembre”.
9. El dia 7 de març la GAIP sol·licita l’informe a l’APDCAT d’acord amb les previsions de la LTAIPBG.
10. El dia 7 de març la GAIP comunica al sol·licitant que s’ha acordat l’ampliació del termini de resolució
del procediment, atès la sol·licitud d’informe a l’APDCAT.
11. El dia 8 de març la GAIP notifica a l’Ajuntament l’ampliació del termini de resolució del procediment de
reclamació, atesa la sol·licitud d’informe a l’APDCAT.
12. El 23 de març l’APDCAT lliura l’informe sol·licitat a la GAIP on hi fa constar com a conclusió el
següent: “La normativa de protecció de dades permet, en aquest cas, l’accés al delegat sindical a una
còpia dels decrets de l’alcaldia d’aprovació de la nòmina del personal de l’Ajuntament, prèvia
anonimització de les dades dels empleats públics afectats i limitant-ne l’accés, si escau, a qualsevol
altra informació que hi pugui constar en els dits decrets que excedeixi de l’objecte de la seva
reclamació, en virtut del principi de minimització de les dades (art. 5.1.c de l’RGPD). No obstant això,
sí que seria possible facilitar la informació merament identificativa que consti als decrets de l’alcaldia
relativa a l’alcalde/alcaldessa, en els termes que han estat exposats.”
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret
d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació
cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte de la reclamació i límits a l’accés
La persona reclamant en la seva sol·licitud d’accés a la informació pública fa constar que vol que se li lliuri
la següent informació: “(...) copia de los decretos de nóminas y los datos variables de todos los
trabajadores del Ayuntamiento de los meses de enero de 2022 a octubre de 2022 ”.
Cal tenir en compte que l’objecte de la sol·licitud d’accés a la informació pública ha d’estar en poder
d’aquesta administració en exercici de les seves funcions, i per tant, és informació pública (article 2.b) d’un
subjecte obligat, l’Ajuntament, (article 3.1 LTAIPBG) sobre la qual es projecta el dret d’accés (article 18
LTAIPBG) i, per tant, l’accés només pot ser restringit en aplicació d’algun dels límits legalment establerts
(article 20.1 LTAIPBG), que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència
d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Com diem, aquest dret d’accés a la
informació no és absolut i pot ser denegat o limitat per les causes establertes de forma expressa a les lleis.
En aquest cas la informació a la que es vol accedir conté dades personals, la qual cosa implica que s’han
de considerar les restriccions i els criteris previstos a la legislació de transparència (articles 23 i 24
LTAIPBG), i els principis que dimanen de la normativa de protecció de dades personals.
Abans d’analitzar l’eventual concurrència de límits legals al dret d’accés a la informació pública, una
qüestió prèvia a destacar és que la persona que presenta la reclamació ho fa en qualitat de delegat de
personal funcionari i president d’una secció sindical. Aquesta condició també queda palesa en l’escrit de
sol·licitud prèvia registrada a l’Ajuntament, i consta igualment a l’expedient.
El fet que la persona reclamant sigui un delegat sindical és rellevant, atès que els delegats de personal
tenen atribuïdes, d’acord amb la normativa els regula, les funcions de representació dels treballadors
públics (art. 39 del TRLEBEP (Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós
de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic). Així mateix, l’article 40.1 del mateix Estatut determina que
els delegats de personal tenen, entre d’altres, les funcions següents: “a) Recibir información, sobre la
política de personal, así como sobre los datos referentes a la evolución de las retribuciones, evolución
probable del empleo en el ámbito correspondiente y programas de mejora del rendimiento (...) [i] e) Vigilar
el cumplimiento de las normas vigentes en materia de condiciones de trabajo, prevención de riesgos
laborales, Seguridad Social y empleo y ejercer, en su caso, las acciones legales oportunas ante los
organismos competentes”.
Les còpies dels decrets de nòmina, en la mesura en què es refereixen a una persona física identificable,
s’han de considerar dades personals, l’accés a les quals s’ha de regir pel règim de ponderació previst a
l’article 24.2 LTAIPBG, d’acord amb el qual: “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació
raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme
aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps
transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i
les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui
afectar la seguretat de les persones”.
Nogensmenys, cal apreciar un especial dret a la informació del delegat sindical reclamant en l’exercici de
la seva funció de control de la legalitat de les actuacions en matèria de personal de l’Administració, que
podria justificar un accés a informació personal sempre que resulti essencial i rellevant per a aquest
control: els decrets de nòmines als quals es vol accedir són informació clarament rellevant en termes de
control de legalitat de l’actuació de l’Ajuntament en la matèria.
Quant a les garanties a les que es refereix l’article 24.2.b) de la LTAPIBG hem d’emfasitzar que d’acord
amb l’article 10.3.1 Ley Orgánica 11/1985, de 2 de agosto, de Libertad Sindical , els delegats sindicals
estan subjectes al deure de sigil en aquelles matèries en les que la llei així ho estableixi, com és el cas que
ens ocupa.
Per tant, resulta proporcionat en aquest cas que cedeixi el dret de protecció de dades personals davant de l
dret d’accés a la informació pública. Amb tot, aquesta valoració cal llegir-la a la llum del principi de
minimització en la cessió de dades personals previst a l’article 5.1.c del Reglament (UE) 2016/679 del
Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel
que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la
Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), d’acord amb el qual, fins i tot quan la
cessió de dades personals sigui legítima, les dades personals cedides s’hauran de reduir a les que siguin
“c) Adequades, pertinents i limitades al que és necessari en relació amb les finalitats per a les quals es
tracten (minimització de dades)”. Aplicat aquest principi al cas, portaria a concloure, d’una banda, que s’ha
de facilitar al delegat sindical una còpia dels decrets d’alcaldia d’aprovació de la nòmina del personal al
servei de l’Ajuntament, prèvia anonimització de les dades dels empleats públics que es vegin afectats, i
d’una altra, que caldrà limitar el seu accés, quan s’escaigui, a qualsevol altra informació que pugui constar
en els decrets sol·licitats, quan aquesta informació excedeixi de l’objecte de la seva reclamació.
Ponderant tots aquests elements, aquesta Comissió conclou, que l’accés a la documentació requerida
resulta justificat per a la finalitat de control de legalitat de l’actuació administrativa, si bé limitant-ne el seu
ús i forma d’accés a la satisfacció d’aquesta finalitat i imposant les cauteles necessàries per evitar un dany
innecessari al dret a la protecció de dades personals de les persones afectade s. El delegat sindical no
podrà fer-ne altre ús ni difusió que l’estrictament relacionat amb el control de legalitat de l’actuació de
l’Ajuntament, quedant obligat un cop hi accedeixi a tractar aquestes dades personals d’acord amb la
normativa de protecció de dades personals, tal i com ho disposa l’article 15.5 de la Llei 19/2013, del 9 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En els termes abans indicats,
s’estima la Reclamació 1130/2022 i es declara el dret del delegat sindical reclamant a accedir amb vista i
còpia als decrets de nòmina sol·licitats, d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG i el principi de minimització de
dades personals.
Quant a la forma d’accés, i tenint en compte que la persona reclamant demana accés amb vista i còpia, cal
recordar que l’article 37.2 LTAIPBG i l’article 72.5 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la
transparència i el dret d’accés a la informació pública, preveuen que es pugui repercutir el cost de les
còpies en la persona que les sol·licita, d’acord amb el règim de taxes i preus públics vigent d’aquella
corporació local, i que, en el cas que l’administració es proposi girar aquesta taxa, ha d’informar-ne
prèviament a la persona sol·licitant, amb caràcter previ a l'expedició de les còpies o a l'execució de la
transposició de formats, tant del deure concret d'haver d'abonar la taxa corresponent, com del
condicionament del lliurament de la informació al seu abonament previ, si escau, com del mecanisme per
calcular l'import.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada
de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de
març de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1130 /2022 i declarar el dret de la persona reclamant d’acord amb el fonament
jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1 130/2022 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.