Una concejal solicitó al Ayuntamiento de las Franqueses del Vallès el expediente y comunicaciones sobre la renovación de la web municipal. El Ayuntamiento alegó que la información no existía por ser comunicaciones verbales. La GAIP estima parcialmente la reclamación, reconociendo el derecho a acceder a la información sobre el estado de tramitación que sí posee el consistorio.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de cargo electo local no impide el acceso a la vía de reclamación ante la GAIP, aplicándose la legislación de transparencia de forma supletoria al régimen local.
2
Los cargos electos tienen un derecho reforzado de acceso a la información necesaria para el desarrollo de su función, según el artículo 164.1 del TRLMRLC.
3
Se desestima la solicitud de comunicaciones específicas al constatarse, por declaración de la Administración, la inexistencia de documentos preexistentes (siendo solo llamadas y videoconferencias).
4
Se estima la solicitud en cuanto al estado de tramitación de la renovación web, ya que el Ayuntamiento admitió que dicha información existe como trabajo interno del Área de Comunicación.
Texto completo
Resolució 1250/2023, de 21 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1127/2023
Administració reclamada: Ajuntament de les Franqueses del Vallès
Informació reclamada: Contingut facilitat per la Diputació sobre la renovació del web municipal
i comunicacions entre l'àrea i els serveis de la Diputació.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG. El caràcter reforçat com a càrrec electe de la persona reclamant, només fa que
emfatitzar aquest dret d’accés. L’Administració declara que no disposa de la informació
reclamada, per tant cal concloure la desestimació parcial atès que, d’altra banda, manifesta
posar a disposició de la reclamant electa informació sobre l’estat de tramitació de la renovació
del web municipal sobre el qual es demana. Dit això, és procedent declarar el dret de la
persona reclamant a la informació sol·licitada, de la qual sí en disposa l’Ajuntament.
Paraules clau: Ajuntament. Càrrec electe. Informació parcialment inexistent. Desestimació
parcial. Sobre en que consisteix la tramitació de la informació reclamada. Estimació parcial.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 14 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1127/2023, presentada contra
l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant, que és un càrrec electe de l’Ajuntament, no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
El 10 d’octubre 2023 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès una sol·licitud en els termes següents “ Que en la comissió informativa de l'Àrea de
Projectes Estratègics i Comunicació del passat 2 d'octubre vam ser informats que la
Diputació de Barcelona ja havia fet el traspàs de contingut per a la implementació del nou
web.” I és per això que demana ” Accés a l'expedient que conté aquest contingut i les
comunicacions implicades en el procés de petició, gestió i lliurament d'aquest treball”.
El 24 de novembre de 2023, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 24 de novembre de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de les
Franqueses del Vallès i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article
33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. Fins a la data de la Resolució no s’ha rebut cap
informació.
El 13 de desembre de 2023 la GAIP rep informe de l’Ajuntament que conclou “ 1. La
informació sol·licitada sobre la renovació del nou web no existeix pròpiament dita, doncs es
tracta d'una sèrie de trucades telefòniques i videoconferències de treball entre membres
d'aquest Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Si s'han enviat correus electrònics entre
ambdues Administracions públiques, són correus que no contenen informació sobre la
renovació del nou web, sinó que són correus electrònics per concretar emplaçaments en
relació a les trobades telemàtiques entre les parts. 2. Donat que la regidora interessada
desitja conèixer l'estat de tramitació de la renovació del nou web municipal i tenint en
compte que és un treball intern de l'Àrea de Comunicació d'aquest Ajuntament, s'emplaça a
la regidora interessada a sol·licitar cita (presencial o telemàtica) amb aquest departament,
per tal de comentar el progrés efectuat en aquest assumpte.”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com
la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en
la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava
l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés
la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva
Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de
les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la
informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència
respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de
les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el
de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar -los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre la invocació de la inexistència de la informació reclamada
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública,
ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. En
aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les
corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers
(article 164.6 TRLMRLC).
D’acord amb aquest caràcter reforçat de llur dret d’accés a la informació pública, els electes
locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement
o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o
familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre
secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
Pel que fa referència a la petició d’informació l’Ajuntament afirma que no en disposa de la
informació sol·licitada sobre la renovació del nou web, que no existeix aquesta informació
pròpiament dita, i que es tracta de trucades telefòniques i videoconferències de treball entre
membres d'aquest Ajuntament i la Diputació de Barcelona que no contenen informació sobre la
renovació del nou web, sinó que són correus electrònics per concretar emplaçaments en relació
a les trobades telemàtiques entre les parts. D’acord amb això, es constata que atesa la
invocació de forma clara i contundent per part de l’Administració, de la inexistència d’aquesta
informació pública preexistent, als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, cal concloure en conseqüència que en aquest aspecte no té la consideració
d’informació pública.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits
D’altra banda, es constata als antecedents i de la pròpia resposta de l’Ajuntament sobre l'estat
de tramitació de la renovació del nou web municipal, que es tractaria d’un treball intern de
l'Àrea de Comunicació d'aquest Ajuntament, i s'emplaça a la regidora interessada a sol·licitar
cita (presencial o telemàtica) amb aquest departament, per tal de comentar el progrés efectuat
en aquest assumpte.
D’acord amb això, aquesta Comissió constata que efectivament hi ha informació respecte de
l’actuació demanada, en poder de l’Ajuntament, sobre la qual el càrrec electe hi té dret d’accés,
com el propi Ajuntament manifesta, i per tant cal reconèixer el dret d’accés sobre la mateixa.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de desembre 2023, resol per unanimitat:
1. Desestimar parcialment la Reclamació 1127/2023 perquè no existeix la informació pública
reclamada sobre la renovació del nou web;
2. Estimar parcialment la Reclamació 1127/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a
la informació sol·licitada sobre l'estat de tramitació de la renovació del nou web municipal
d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3;
3. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quatre dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès a informar la GAIP, dins del termini
de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució,
així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1127/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.