Solicitud de copia de atestado policial y acceso a datos del causante de un accidente con estimación parcial

Resolució 163/2024, de 15 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1125/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Badalona Informació reclamada: Còpia íntegra de l’informe/atestat de la Guàrdia Urbana arran d’un accident a la via pública. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La informació pública sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, i d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En el cas concret, el motiu de controvèrsia és justament pel que fa a les dades personals que figuren en l’atestat dels fets i que l’Ajuntament considera que han de ser protegits en aplicació de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDP). Altrament, sembla clar que la persona reclamant, per poder exercir les accions legals que consideri oportunes, ha de poder disposar de la informació sobre la identitat de la persona responsable de l’accident i per tant, existeix un interès legítim en l’accés a dita informació que ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades. Cal tenir en compte que la normativa de protecció de dades no suposa en aquest cas un impediment a l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada ja que d’acord amb l’article 6.1.f del RGPD estaria legitimat l’accés a aquesta informació per concórrer un interès concret en defensa de l’exercici de drets subjectius de la persona sol·licitant. D’acord amb el principi de minimització del tractament de les dades personals, l’Ajuntament hauria de facilitar a la persona reclamant, les dades identificatives de nom, cognoms i domicili de la persona causant de l’accident, per tal que pugui iniciar les accions judicials que consideri pertinents. Per tant, aquesta Comissió estima parcialment el dret d’accés a la informació sol·licitada pel que fa a les dades identificatives de nom, cognoms i domicili de la persona causant de l’accident, per tal que pugui iniciar les accions judicials que consideri pertinents. Paraules clau: Ajuntament. Accidents. Atestats. Informes policials. Dades personals. Límits. Protecció de dades. Reclamació contra estimació parcial. Manca de col·laboració. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 13 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1125/2023, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Badalona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant s ol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta de l’Administració i que ha rebut parcialment la informació pública sol·licitada. S’expressa en els termes següents: “el informe recibido está incompleto ya que no se facilitan los datos de la persona causante, alegándose una posible protección de datos de una de las persones implicadas, pero el hecho de no facilitar esta información condiciona el derecho de defensa, me encuentro en una situación de clara indefensión para poder reclamar una indemnización por las lesiones sufridas a raíz del accidente”. I concreta l’objecte de la reclamació en l’obtenció de la còpia íntegra de l’atestat/informe elaborat per la Guàrdia Urbana de Badalona de l’accident ocorregut el 10 de maig de 2023 al carrer Francesc Macià, 1. Donat que la persona reclamant aporta com a documentació complementària a la Reclamació diferents justificants de presentació al registre de l’Ajuntament però no aporta les sol·licituds presentades, i que la persona reclamant no és coincident amb la persona que presenta aquestes peticions, el 23 de novembre de 2023 la GAIP li requereix que acrediti la representació d’acord amb la qual al·lega actuar en el marc de la reclamació i concreti quina és la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) sobre la qual reclama. El 28 de novembre de 2023 la GAIP tramet a l’Ajuntament de Badalona la Reclamació i li requereix perquè en el termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran l’Administració a la sessió de mediació així com dues possibles dates per a agendar la celebració de la sessió i pel cas que es vulgui celebrar per mitjans telemàtics, indiqui els motius de la preferència. L’1 de desembre de 2023 la GAIP rep informe de l’Ajuntament que diu: “Un cop rebuda la reclamació número 1125/2023 de la GAIP en relació a la obtenció de l’atestat/informe elaborat per la Guàrdia Urbana de Badalona per l’accident sofert per la reclamant en data 10 de maig de 2023 al carrer Francesc Macià número 1 de Badalona amb les dades completes de la persona causant, us informo que l’objecte de la reclamació no és un expedient de dret d’accés a la informació pública, es tracta d’una petició reglada subjecte a taxa competència de la Guàrdia Urbana i, per tant, no hi ha expedient de transparència. D’altra banda, atès que el lliurament de la informació reclamada afecta a dades personals, tenim constància que s’ha demanat informe al Delegat de Protecció de Dades, informe que a data d’avui encara no ha lliurat. Fins que no disposem d’aquest informe no podem pronunciar-nos sobre la viabilitat i procedència del lliurament de les dades sol·licitades”. L’1 de desembre de 2023 la persona reclamant aporta a la GAIP la documentació requerida en l’antecedent 2 i que es refereix a : - Autorització de la persona reclamant a la persona sol·licitant de la informació. - Còpia de la petició formulada el 27 de juny de 2023 per la persona reclamant en la que es demana: “Sol·licitud còpia incident 835973”. - Còpia de l’informe emès per l’inspector de la Guàrdia Urbana de Badalona de data 28 de juny de 2023 en relació a l’incident ocorregut en el que es fan constar que en el resum de novetats hi ha una incidència d’una persona que ha caigut a la via pública per un cop d’una cadira autònoma de discapacitat el dia 10 de maig de 2023, a la cruïlla del carrer Francesc Macià. A continuació hi ha recull detallat de la cronologia dels fets i un informe on es recull l’informe policial amb l’omissió de les dades de la persona que condueix la cadira de rodes. Aquestes dades s’ometen perquè estan subjectes a LO 3/2018 PDP. - Còpia de l’escrit presentat el 22 de juliol de 2023 pel representant de la persona reclamant dirigit al Delegat de protecció de dades de l’Ajuntament en el que es requereix còpia de l’informe amb totes les dades de les persones implicades en l’accident, i possibles testimonis. Ho justifica pel fet que no facilitar aquesta informació condiciona el dret de defensa de la persona accidentada. Refereix l’article 6 i 9 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu. - Còpia de la SAIP presentada a l’Ajuntament de Badalona de data 28 de setembre de 2023 en la que es demana: “sol·licitud d’informe complet de l’accident de data 10 de maig de 2023”. El 21 de desembre de 2023 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe emès per l’Ajuntament per al seu coneixement. En la mateixa data la persona reclamant desisteix del procés de mediació sol·licitat. El 19 de gener de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Badalona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. A data de la Resolució l’Ajuntament no ha aportat la informació requerida. En la mateixa data demana l’informe previst per l’article 42.8 a l’APDCAT i comunica a les parts l’ampliació de termini de què disposa la Comissió per resoldre de conformitat amb el que estableix l’article 42.9 de la Llei 19/2014 LTAIPBG. El 9 de febrer de 2024 la GAIP rep l’informe jurídic de l’APDCAT que conclou: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés del reclamant a les dades identificatives de nom, cognoms i domicili de la persona causant de l’accident per poder iniciar les accions judicials que consideri oportunes”. El 12 de febrer la GAIP tramet l’informe de l’APDCAT a les parts per al seu coneixement. Fonaments de dret 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració Els antecedents 4 i 8 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació i límits Pel que fa a la sol·licitud d’accés a la informació pública, -còpia íntegra de l’atestat/informe -, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), i de conformitat amb el referit article 2.b, inclou com a informació pública “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. El fet que la petició es trobi subjecte a “una petició reglada subjecte a taxa competència de la Guàrdia Urbana” com afirma l’Ajuntament, no exclou que hagi de ser tractada diferent o no considerada com un dret d’accés a la informació pública amb independència del sistema organitzatiu de l’administració reclamada. Dels antecedents descrits, el motiu de controvèrsia en aquesta Reclamació és justament pel que fa a les dades personals que figuren en l’atestat dels fets i que l’Ajuntament considera que han de ser protegits en aplicació de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDP). El primer que cal assenyalar és que la informació de la identitat de que pugui disposar l’Ajuntament no és informació que es pugui considerar, a efectes de l’article 23 de l’LTAIPBG, com a dades especialment protegides i per tant, caldrà tenir en consideració el que estableix l’article 24.2, és a dir “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. I per aquesta ponderació caldrà tenir en compte, entre altres, la finalitat de l’accés (article 24.2.b)). En quant a la finalitat de l’accés, si bé l’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del dret d’accés “no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma”, el cert és, que pel cas concret, conèixer el motiu pot ser rellevant als efectes de fer una ponderació acurada entre els diferents drets i interessos en joc. Per altra banda, l’article 20.2 LTAIPGB refereix que “les limitacions legals al dret d’accés han de ser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia”. La persona reclamant va expressar en l’escrit tramès al delegat de protecció de dades la necessitat d’obtenir còpia íntegra per poder exercir el dret de defensa de la persona accidentada ja que de no poder disposar de l’informe complert comporta situar-la en una situació de clara indefensió per poder reclamar una indemnització per les lesions sofertes arran de l’accident. Cal tenir en compte que la disposició addicional desena de la invocada LOPDP reconeix la possibilitat que les administracions públiques comuniquin dades personals a terceres persones amb un interès legítim, sempre que aquest interès hagi de prevaler sobre els drets i interessos de les afectades, d’acord amb l’article 6.1.f) de l’RGPD. En aquest cas no es tracta d’un interès difús sinó d’un interès concret que persegueix l’exercici de drets subjectius de la persona sol·licitant. Sembla clar doncs, que la persona reclamant per poder exercir les accions legals que consideri oportunes ha de poder disposar de la informació sobre la identitat de la persona responsable de l’accident i per tant, existeix un interès legítim en l’accés a dita informació que ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades, per la qual cosa, la normativa de protecció de dades no suposa en aquest cas un impediment a l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Ara bé, cal assenyalar que el principi de minimització exigeix que les dades siguin adequades, pertinents i limitades a allò que és necessari per a la finalitat per a la qual són tractades (article 5.1.b) de l’RGPD). Per tant, tenint en compte per una banda, que l’article 399.1 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil (LEC) explicita que “el judici comença per demanda, en la qual, consignades d’acord amb el que estableix l’article 155 les dades i les circumstàncies d’identificació de l’actor i del demandat i el domicili o la residència en què poden ser citats, s’han d’exposar numerats i separats els fets i els fonaments de dret i s’ha de fixar amb claredat i precisió el que es demani”; i, per una altra, que l’article 437 de l’LEC pel que fa als judicis verbals explicita que el “judici verbal comença mitjançant una demanda, amb el contingut i la forma propis del judici ordinari [...]” i que “[...] el demandant pot formular una demanda succinta, en la qual s’han de consignar les dades i les circumstàncies d’identificació de l’actor i del demandat i el domicili o els domicilis en què poden ser citats [...]” aquesta Comissió estima parcialment el dret d’accés a la informació sol·licitada pel que fa a les dades identificatives de nom, cognoms i domicili de la persona causant de l’accident, per tal que pugui iniciar les accions judicials que consideri pertinents. En darrer terme, i en via d’execució de la resolució, cal fer avinent la importància de donar trasllat de la sol·licitud a la persona afectada, tal com preveuen els articles 31.1 i 42 de l’LTAIPBG per part de l’Ajuntament de manera que es pugui conèixer si concorre alguna circumstància personal concreta que justifiqui la limitació del dret d’accés. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics i de les dades a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar degudament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Actuacions dels cossos de seguretat i protecció ciutadana (codi 0243), sèrie Atestats de trànsit de la policia local (2942). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2023 , resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1125/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a les dades identificatives de nom, cognoms i domicili de la persona causant de l’accident, per tal que pugui iniciar les accions judicials que consideri pertinents t enint en consideració el que s’ha establert en el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Badalona q ue lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1125/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.