Una persona interesada solicitó al Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB) comunicaciones electrónicas sobre servicios de dependencia. El CSSB inadmitió la solicitud alegando que debía regirse por la ley de procedimiento administrativo. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando al acceso a la información preexistente y denegando la futura.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de persona interesada en un procedimiento administrativo no es motivo de inadmisibilidad para ejercer el derecho de acceso a la información pública ante la GAIP.
2
El hecho de que la información forme parte de un expediente en trámite no impide su solicitud vía transparencia, aunque el régimen material aplicable pueda ser el de procedimiento administrativo.
3
No es jurídicamente válido inadmitir una solicitud de información pública basándose únicamente en que deba regirse por la legislación de procedimiento administrativo.
4
Las comunicaciones entre administraciones distintas tienen carácter externo, por lo que no pueden calificarse como información de carácter interno para denegar el acceso.
5
El derecho de acceso a la información pública solo se proyecta sobre información temporalmente preexistente a la presentación de la solicitud.
Texto completo
Resolució 123/2022, de 17 de febrer
Número d'expedient de la Reclamació: 1122/2021
Administració reclamada: Consorci de Serveis Socials de Barcelona
Informació reclamada: Comunicacions electròniques.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial
Resum: Certament, el més apropiat és que les persones interessades en un procediment
administratiu en tràmit puguin accedir amb normalitat a l'expedient i que sigui precisament
l'òrgan responsable de la seva tramitació el que garanteixi i faci efectiu aquest dret, de manera
que el puguin exercir efectivament en els terminis que millor els convingui per a la resolució
més favorable, no tant de l'accés per si mateix, sinó del procediment principal. Però si l'òrgan
administratiu competent denega l'accés sol·licitat, res no impedeix que, sense perjudici de la
continuació normal del procediment, ni dels efectes impugnatoris que la falta d'accés a
l'expedient pugui tenir en el futur sobre la resolució del fons de l'assumpte, la persona
interessada pugui acudir a la via especial de garantia instituïda per la legislació de
transparència (la reclamació a la GAIP). Amb independència del règim substantiu aplicable,
aquests també són casos d'exercici del dret d'accés a la informació pública, matèria que
constitueix la missió de la GAIP, de manera que res no permet qüestionar la seva competència,
si la llei no l'exclou expressament, cosa que sens dubte no fa. La necessitat que la sol·licitud
s'hagi de regir per la legislació de procediment administratiu, i no per la de transparència i dret
d'accés a la informació pública, no és ni de lluny assimilable a cap de les causes
d'inadmissibilitat previstes legalment, que són les úniques que poden aplicar -se legítimament.
Per tant, la inadmissibilitat parcial de la sol·licitud decidida pel CSSB no té cap fonament jurídic,
ja que l'article 20.1 LTAIPBG garanteix que les sol·licituds d'informació pública només poden
denegar-se per les causes establertes per llei, i cap llei no permet inadmetre o desestimar una
sol·licitud d'informació pública pel fet que s'hagi de regir per la legislació de procediment
administratiu. Implícitament s'invocaria la causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació
pública de l'article 29.1.a LTAIPBG. Però aquesta causa d'inadmissibilitat no pot concórrer en
aquest cas, perquè les comunicacions sol·licitades, per més que no formin part de l'expedient,
no poden ser qualificades com de caràcter intern, perquè són comunicacions entre dues
administracions diferents, la qual cosa els confereix necessàriament caràcter extern a cada una
d'elles, i la persona reclamant té dret a valorar fins a quin punt tenen o no relació amb el fons
de l'assumpte.
Paraules clau: Consorcis. Persona interessada. Falta de col·laboració de l'Administració.
Comunicacions. Reclamació contra inadmissió. Procediment administratiu. Admissibilitat de la
Reclamació. Admissibilitat de la sol·licitud. Informació preexistent. Informació de caràcter intern.
Expedient.
Ponent: Josep Mir Bagó
El text original d’aquesta resolució, redactada pel ponent, s’ha escrit en castellà.
Antecedents
1. El 17 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1122/2021, presentada per una
persona interessada contra el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB), en
relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La
persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 de juliol de 2021 la persona reclamant sol·licita la següent informació al CSSB: “En
relación con xxxx, en lo relativo a sus servicios reconocidos por resolución administrativa,
llar-residencia de estación del mar de la Fundación Pere Mitjans, y centro de día de terapia
ocupacional Andrade, y en todo lo que concierne a su reingreso y los que se hayan
emitido de manera general, dentro del ámbito del ejercicio de sus funciones (…), se me
facilite copia de todos los correos electrónicos, mensajes de whatsapp y todo tipo de
servicios de mensajería telefónica emitidos por el antiguo departamento de trabajo,
asuntos sociales y familias (DTASF), y el actual Departamento de Derechos Sociales,
entre el 12 de marzo del 2020, y el 31 de julio del 2021 y aquellos que se emitan
posteriormente a la fecha del 31/07/2021”.
3. El 14 de desembre de 2021 el CSSB contesta en els següents termes la sol·licitud
indicada per l'antecedent 2: “La solicitud de acceso a la información pública presentada no
resulta admisible ya que consta un procedimiento administrativo en trámite sobre los
derechos y prestaciones de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la
Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, solicitado en
nombre y representación de su hijo. La información solicitada hace referencia a un
procedimiento administrativo y expedientes, en los que el solicitante tiene la condición de
persona interesada, y los interesados en un procedimiento administrativo tienen un
derecho más intenso o reforzado de acceder a la documentación incluida en dicho
procedimiento. En los expedientes que se hallan todavía en trámite, la disposición
adicional primera de la Ley 19/2014, en su punto 1, establece que: El acceso de los
interesados a los documentos de los procedimientos administrativos en trámite se rige por
lo que determina la legislación sobre régimen jurídico y procedimiento administrativo. Y,
con carácter general, el artículo 53.1.a) de la Ley 39/2015, del Procedimiento
Administrativo Común de las Administraciones Públicas, establece el derecho de una
persona que tenga la condición de interesada en un procedimiento administrativo a
conocer, en cualquier momento, el estado de la tramitación de los procedimientos en los
que tengan la condición de interesados. También se le indicaba que se daba traslado de
su petición al organismo responsable para resolverla de conformidad con el procedimiento
administrativo. A continuación, damos respuesta a la petición, y le comunicamos que los
mensajes de correo electrónico que forman parte del expediente al cual hace referencia en
su solicitud ya obran en su poder y el resto de comunicaciones tienen carácter interno, sin
trascendencia ni relación con el fondo del asunto, y no son objeto de tratamiento”.
4. La Reclamació presentada el 17 de desembre de 2021 indica que la persona reclamant no
està d'acord amb la resposta rebuda i invoca en el seu favor la Resolució de la GAIP
1046/2021, en relació amb la Reclamació 953/2021.
5. El 22 de desembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de
procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. El 22 de desembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al CSSB i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre
la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta
causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. No consta resposta del Consorci a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l'Administració
L'antecedent 6 posa de manifest que el CSSB no aporta a aquest procediment la informació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d'acord amb el previst per l'article 33.4 RGAIP (“La
Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li
sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de
reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la
Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una
manca de col·laboració de l'Administració amb l'efectivitat dels procediments previstos
legalment per a la garantia del dret d'accés a la informació pública, no pot impedir la resolució
de la Reclamació, especialment si es té en compte que, l'article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les
responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”.
3. Objecte i admissibilitat de la Reclamació
Aquesta Reclamació porta causa d'una sol·licitud que demana còpia de les comunicacions
entre el CSSB i el Departament de la Generalitat competent en matèria d'autonomia personal i
discapacitat sobre els serveis prestats al fill de la persona reclamant. La resolució del CSSB
inadmet la sol·licitud perquè considera que té per objecte informació que forma part d'un
procediment administratiu en tràmit, l'accés a la qual ha de ser atès segons la legislació de
procediment administratiu, i no per la de transparència i accés a la informació pública, d'acord
amb el previst per la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG (“L'accés dels interessats als
documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació
sobre règim jurídic i procediment administratiu”); en conseqüència, el CSSB entén que la
sol·licitud s'ha d'inadmetre com a sol·licitud d'informació pública. En vista d'aquesta
argumentació, i prèviament a la seva eventual revisió, és precís valorar l'admissibilitat de la
Reclamació i la competència de la GAIP per tramitar-la i resoldre- la.
Des de la Resolució de 23 de desembre de 2015, sobre la Reclamació 17/2015, la GAIP ve
admetent a tràmit reclamacions en relació amb sol·licituds d'accés a la informació pública
afectades per la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG, sobre la base de les següents
consideracions:
No hi ha cap disposició en l’LTAIPBG, inclosa la seva disposició addicional primera, que
estableixi cap motiu d'inadmissió, ni cap límit d'accés que es defineixin en funció del caràcter
obert (o en tràmit) o tancat (o finalitzat) dels procediments administratius. Això comporta que el
dret d'accés a la informació pública s'ha de poder exercir amb independència de si aquesta
informació forma part d'un procediment en tràmit o finalitzat, o de cap procediment determinat.
Així mateix, no hi ha cap precepte de l’LTAIPBG del qual es pugui desprendre que la condició
de persona interessada en un procediment administratiu degui o pugui ser un motiu
d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública o de les reclamacions a la GAIP. La garantia
de reclamació a la GAIP, que protegeix mitjançant un procediment breu i gratuït davant d'un
òrgan independent el dret general d'accés a la informació pública de la ciutadania, amb igual o
més motiu ha d'emparar el dret de les persones interessades a obtenir la informació que forma
part dels procediments administratius que les afecten, i res hi ha en la disposició addicional 1a
LTAIPBG que ho impedeixi.
Més aviat al contrari: el que estableix aquesta disposició és que la posició jurídica que
correspon a les persones interessades en un procediment administratiu, en relació amb l'accés
a la informació pública que l'integra, es defineix no tant pel règim jurídic aplicable al dret
d'accés a la informació pública, sinó pels drets de més intensitat d'accés a l'expedient que els
reconeix la legislació de procediment administratiu, tot això amb independència de si qui resol
les sol·licituds d'accés és l'Administració responsable de tramitar el procediment que es tracti o,
en la via de reclamació, la GAIP, o el jutge o tribunal que hagi de resoldre l'eventual recurs
jurisdiccional. La disposició addicional 1a.1 LTAIPBG no qüestiona la competència de la GAIP
per entendre de reclamacions en matèria d'accés a la informació pública formulades per
persones interessades en un procediment administratiu, sinó que només incideix en el dret
material (l’LTAIPBG o la legislació de procediment administratiu) que haurà d'aplicar aquesta
Comissió per resoldre- les.
Certament, el més apropiat és que les persones interessades en un procediment administratiu
en tràmit puguin accedir amb normalitat a l'expedient i que sigui precisament l'òrgan
responsable de la seva tramitació el que garanteixi i faci efectiu aquest dret, de manera que el
puguin exercir efectivament en els terminis que millor els convingui per a la resolució més
favorable, no tant de l'accés per si mateix, sinó del procediment principal. Però si l'òrgan
administratiu competent denega l'accés sol·licitat, res no impedeix que, sens perjudici de la
continuació normal del procediment, ni dels efectes impugnatoris que la manca d'accés a
l'expedient pugui tenir en el futur sobre la resolució del fons de l'assumpte, la persona
interessada pugui acudir a la via especial de garantia instituïda per la legislació de
transparència (la reclamació a la GAIP). Amb independència del règim substantiu aplicable,
aquests també són casos d'exercici del dret d'accés a la informació pública, matèria que
constitueix la missió de la GAIP, de manera que res no permet qüestionar la seva competència,
si la llei no l'exclou expressament, cosa que sens dubte no fa.
En conseqüència, s'ha de concloure que la GAIP té competència plena per resoldre aquesta
Reclamació, malgrat que s'hagi formulat en relació amb una sol·licitud d'informació relativa a un
procediment administratiu en tràmit i que qui sol·licita la informació tingui la condició de persona
interessada en el procediment en qüestió.
4. Sobre l'admissibilitat de la sol·licitud d'informació pública de què deriva la
Reclamació
La sol·licitud presentada per la persona reclamant el 31 de juliol de 2021 demana, sens dubte,
informació pública, ja que sol·licita còpia de les comunicacions en poder d'un organisme públic,
com és el CSSB, que hagin estat emeses per un altre organisme públic, com és un
Departament de la Generalitat, i en conseqüència l'Administració podria inadmetre- la únicament
per les causes previstes legalment, que són les enunciades per l'article 29 LTAIPBG.
La necessitat que la sol·licitud s'ha de regir per la legislació de procediment administratiu, i no
per la de transparència i dret d'accés a la informació pública, no és ni de lluny assimilable a cap
de les causes d'inadmissibilitat previstes legalment, que són les úniques que poden aplicar-se
legítimament. Per tant, la inadmissibilitat parcial de la sol·licitud decidida pel CSSB no té cap
fonament jurídic, ja que l'article 20.1 LTAIPBG garanteix que les sol·licituds d'informació pública
només poden denegar -se per les causes establertes per llei, i cap llei no permet inadmetre o
desestimar una sol·licitud d'informació pública pel fet que s'hagi de regir per la legislació de
procediment administratiu.
Més que inadmetre la sol·licitud pel motiu adduït, allò procedent hauria estat tramitar -la d'acord
amb la legislació de procediment administratiu, que precisament atorga a les persones
interessades en un procediment en curs el dret ple d'accedir a la informació del mateix (així es
desprèn de l'article 53.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, LPAC), així
com un termini molt breu d'accés a l'expedient en curs sol·licitat (segons l'article 66 del Decret
76/2020, de 4 d'agost, de l'Administració digital, en cas de sol·licitud d'accés a l'expedient
administratiu, aquest ha de ser posat a disposició de la persona sol·licitadora en el termini de
cinc dies).
D'altra banda, s'ha de tenir en compte que l'incís final de la sol·licitud demana les
comunicacions que s'emetin a partir de la data de la sol·licitud. Aquesta pretensió ha de ser
inadmesa, perquè el dret d'accés a la informació pública es projecta sobre la informació en
poder de l'Administració, i no és aquest el cas d'informació inexistent en el moment de
sol·licitar-la. En aquest sentit, l'article 53 del Decret 8/2021, de transparència i dret d'accés a la
informació pública, estableix que “2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha
de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència
de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 3. D'acord amb els
apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions
que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol
altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que es dirigeixin a
l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses a
l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”.
En atenció a les consideracions anteriors, és procedent estimar parcialment la Reclamació i
declarar el dret de la persona reclamant que el CSSB admeti a tràmit la sol·licitud indicada per
l'antecedent 2, a excepció de la relativa a la part que sol·licita accés a les comunicacions
posteriors a la data de la sol·licitud, que s'ha d'inadmetre per tractar-se d'informació futura i, per
tant, no preexistent a la sol·licitud.
5. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
Com ja s'ha indicat anteriorment, l'objecte de la sol·licitud és informació pública, ja que es tracta
de comunicacions entre dos organismes públics, concretament entre el CSSB i l'antic
Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies (DTASF) i l'actual Departament de Drets
Socials, entre el 12 de març del 2020, i el 31 de juliol del 2021. En conseqüència, i en aplicació
dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a ella, tret que es presentin causes
legals que puguin comportar la seva denegació. No s'ha invocat cap límit legal al dret d'accés a
la informació pública, i no sembla plausible que es pugui presentar, ja que l'objecte de les
comunicacions seria el fill (i representat) de la mateixa persona reclamant.
El CSSB assenyala que ja ha facilitat a la persona reclamant tota la informació sol·licitada que
forma part de l'expedient administratiu en el qual té la condició de persona interessada, i
considera que la que no forma part de l'expedient en qüestió i que la resta de comunicacions
sol·licitades “tenen caràcter intern, sense transcendència ni relació amb el fons de l'assumpte, i
no són objecte de tractament”. Amb aquesta referència, implícitament s'invocaria la causa
d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública de l'article 29.1.a LTAIPBG. Però
aquesta causa d'inadmissibilitat no pot concórrer en aquest cas, perquè les comunicacions
sol·licitades, per més que no formin part de l'expedient, no poden ser qualificades com de
caràcter intern, perquè són comunicacions entre dues administracions diferents, la qual cosa
els confereix necessàriament caràcter extern a cada una d'elles, i la persona reclamant té dret
a valorar fins a quin punt tenen o no relació amb el fons de l'assumpte.
D'altra banda, el fet de no formar part d'un expedient administratiu no constitueix cap causa
legal per inadmetre o desestimar una sol·licitud d'informació pública. El dret d'accés a la
informació pública es projecta sobre tota la informació en poder de l'Administració, amb
independència que formi part d'un expedient administratiu, o no.
En conseqüència, la persona reclamant té dret a les comunicacions sol·licitades prexistentes a
la sol·licitud que no li hagin estat facilitades pel CSSB, encara que no formin cap informe
d'expedient administratiu.
6. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 17 de febrer de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 1122/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a
còpia de tots els correus electrònics, missatges de whatsapp i tot tipus de serveis de
missatgeria telefònica emesos per l'antic Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
(DTASF), i l'actual Departament de Drets Socials, entre el 12 de març del 2020, i el 31 de
juliol del 2021 i que es trobin en poder del CSSB.
2. Inadmetre parcialment la Resolució 1122/2021, en relació amb la informació sol·licitada
posterior al 31 de juliol de 2021 perquè no és preexistent a la sol·licitud.
3. Requerir el CSSB perquè lliuri la informació indicada en l'apartat anterior a la persona
reclamant en el termini de deu dies des de la notificació de la present resolució i perquè tot
seguit n'informi la GAIP.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1122/2021 i disposar la publicació
de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.