Solicitud de decreto de expediente sancionador al Ayuntamiento de Calafell y desestimación por protección de datos personales

Resolució 61/202 4, de 18 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1118/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Calafell Informació reclamada: Decret d’expedient sancionador. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Tot i que el que la informació reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b de l’LTAIPBG, és procedent desestimar la Reclamació perquè en aplicació de l’article 23 LTAIPBG no es poden divulgar dades relatives a infraccions administratives vinculades a persones físiques determinades. Paraules clau: Ajuntaments. Infraccions. Expedients sancionadors. Límits. Article 23. Taules d’avaluació i accés documental. TAAD. Reclamació contra resolució. Desestimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 13 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1118/2023 , presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Calafell , en relació amb una sol·licitud d’accés a la informació pública descrita en els antecedents següents i desestimada parcialment . La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La representació va quedar acreditada en el marc del procediment de la Reclamació 938/2023. La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta de l’Administració però que no se li ha proporcionat la informació. El 31 d’octubre de 2023 per Decret 2023/7458, en relació a una sol·licitud d’informació sobre les actuacions administratives respecte a un expedient sancionador incoat pel vessament d’aigües residuals a la via pública al carrer xxxx, la tinent d’alcalde de l’Àrea de Drets Socials i Govern Obert resol, pel que fa l’objecte de la reclamació: “No traslladar la informació corresponent als expedients sancionadors incoats i resolts d’acord amb el que disposar l’article 14 de la L19/2013 sobre límits a la informació. No obstant, i com consta a la part expositiva (antecedents) s’han seguit tres expedients sancionadors (11503/2020, 11601/2020 i 9430/2020). El 20 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calafell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 5 de gener de 2024 la GAIP reitera aquesta informació a l’Ajuntament de Calafell. El 9 de gener de 2024 l’Ajuntament tramet a la GAIP la informació requerida del que es desprèn que: 6.1 En data 22 de juliol de 2023 (RE 29112) es va presentar una sol·licitud en la qual es demana, entre altres coses, la informació que ja s’havia demanat en dos sol·licituds anteriors (RE 40874 i 40878). I s’afegeix al respecte “La sol·licitud es dirigeix de diferents departaments de l’ajuntament: Medi Ambient, Serveis Jurídics, Urbanismes, Eficiència Energètica, Alcaldia”. 6.2 Que el 6 d’octubre de 2023, els serveis jurídics inicien expedient 11570/2023 “en compliment de la Llei de transparència i bon govern i en l’àmbit de la matèria que li correspon: procediments sancionadors. No es disposa d’informació sobre altre matèria que consta a la sol·licitud” . 6.3 Que de la sol·licitud amb RE 29112/2023 “es desprèn que demana documentació- informació que diu ja haver demanat: documentació tècnica sobre obres i els demanat en el registres 40874 i 40878. Sobre la documentació tècnica sobre les obres podria correspondre resoldre al departament de Medi Ambient”. 6.4 En RE 40878 (no s’indica la data de presentació) la persona sol·licitant demana els “decrets municipals d’execució i de sanció emesos contra el Sr. XXXX i també l’informe de novetat 11085- 2020 emès pel caporal 094 de la Guàrdia Urbana”. 6.5 En RE 40874 (tampoc s’indica la data de presentació) demana: “se tomen las medidas necesarias para solucionar el problema”. 6.6 Que el 27 de juny de 2023 (RE 25975) presenta instància en la que exposa: “MANIFESTA QUE VA SOL·LICITAR DECRET DE SANCIÓ EL DIA 05/12/2022 AMB REGISTRE 2022/40874 I 2022/40878. MANIFESTA QUE VA REBRE RESPOSTA QUE AQUESTA SOL·LICITUD ÉS TRASLLAD ADA AL DEPARTAMENT DE SERVEIS JURÍDICS. MANIFESTA QUE NO HA REBUT CAP RESPOSTA DEL DEPARTAMENT DE SERVEIS JURÍDICS. Sol·licito: TORNA A SOL·LICITAR EL DECRET DE SANCIÓ SOL·LICITAT AMB REGISTRE D'ENTRADA 2022/40874 I 2022/40878” . 6.7 S’exposen els tràmits realitzats respecte al procediment sancionador . 6.8 Que la resolució referida en l’antecedent 2 es fonamenta en l’informe jurídic que diu: “Per tot el què, en compliment del dret d’informació que disposen els interessats, es proposa donar trasllat del contingut d’aquest informe jurídic, com a detall de les actuacions administratives realitzades i informació sol·licitada pel sol·licitant en l’àmbit de competència d’aquesta unitat (Gabinet Tècnic de Gestió Interna) envers els expedients sancionadors, sense poder oferir còpies d’informes per manca de la condició d’interessat ja que d’acord amb l’art. 14 de la L19/2023 existeixen límits a la informació en els expedients administratius sancionadors, com és el cas”. 6.8 I finalment conclou: “L’article 14 de la Llei 19/2013, estableix que es podrà limitar l’accés a la informació que suposi un perjudici davant d’irregularitats administratives sancionables sempre que sigui justificat i proporcionat a l’objecte i finalitat de la protecció. També l’article 15 de la Llei (apartat 1, segon paràgraf) estableix que la informació amb dades personals referents a infraccions administratives que no té la naturalesa de pública solament podrà ser autoritzada amb el consentiment exprés de l’afectat, extrem que no es disposa. No obstant tot, si es va informar de l’obertura dels expedients sancionadors, però no de la persona inculpada, ni del resultat final dels expedients per tal de complir l’indicat, en tant que disposat, així no resta exposat per part del sol·licitant l’interès públic en la divulgació de la informació (art. 15.3)” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits aplicables La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix en poder de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Aquesta documentació s’emmarca en la gestió de procediments per la via administrativa, -decret sancionador-, i sens dubte és informació pública tal i com estableix l’art. 2.b LTAIPBG, i per tant pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa d’acord amb l’article 20.1. Cal fer palès que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern (llei que no es recull en el desplegament legislatiu del Decret resolutori 2023/7458 de 31 d’octubre) i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Igualment, i tal i com preveu la DA 4a de la Llei 19/2014, “les administracions, les institucions, les entitats i els organismes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han de promoure i fer les adaptacions organitzatives, procedimentals i de règim intern que calguin per a ajustar llur activitat i complir el que estableix aquesta llei abans que la dita norma entri en vigor”. Per tant, amb independència de a qui vagi dirigida la sol·licitud i/o quin sigui l’òrgan responsable de la informació, l’Ajuntament ha d’establir els mecanismes interns necessaris i regular el procediment per donar resposta a les sol·licituds d’accés a la informació pública d’acord amb dita llei. Fetes aquestes necessàries consideracions prèvies, i entrant a valorar el dret d’accés a la informació reclamada, indicar que hi concorre el límit de la protecció de les dades personals, concretament de les dades personals especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG, segons el qual “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud” . Així mateix s’expressen les Taules d’avaluació i accés documental 777, 778 i 776 referides als expedients sancionadors per infraccions de procediment general ( greus, molt greus i lleus respectivament) publicades als DOGC 6874 que estableixen un accés restringit en el cas d’expedients en què les interessades són les persones físiques i accés lliure amb restriccions en el cas que es tracti de persones jurídiques perquè ocasionalment poden contenir dades personals no especialment protegides. I pel que fa a l’avaluació, les infraccions lleus i greus es poden eliminar als quatre anys des de la finalització de l’expedient, mentre que les infraccions molt greus, són de conservació permanent. Donada la claredat del supòsit concret, no s’ha considerat necessari sol·licitar informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). Així doncs, i pel tot el que s’ha exposat, és procedent desestimar la Reclamació en aplicació de l’article 23 LTAIPBG perquè no es poden divulgar dades relatives a infraccions administratives vinculades a persones físiques determinades a excepció que es disposi del consentiment exprés, que no s’ha acreditat. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de gener de 2024, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1118/2023, per aplicació del límit al dret d’accés a la informació pública de l’article 23 LTAIPBG, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.