Reclamación por denegación de acceso a información sanitaria de establecimientos de restauración al Conselh Generau d’Aran y su desestimación

Resolució 1170/2023 , de 30 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1113/2023 Administració reclamada: Conselh Generau d’Aran Informació reclamada: Diversa informació d’un establiment de restauració. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Malgrat que la informació reclamada és, d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, informació pública, la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública. Paraules clau: Conselh Generau d’Aran Persona. Establiments. Actes d ’inspecció. Registre de l’autoritat sanitària. Salut pública. Veracitat de la informació. Reclamació contra resolució. Desestimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents L’11 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1113/2023, presentada per una persona interessada contra el Conselh Generau d’Aran (CGA) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta a la seva sol·licitat d’accés a la informació pública (SAIP) però que no se li ha lliurat la informació. El 2 d’agost de 2023 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) al CGA, demanant diversa informació pública relativa a diferents establiments de restauració i una carnisseria situats a Viella i Salardú, concretament demana “Còpia de las actes d’inspecció, informes i altres documents amb informació sanitària dels anys 2021, 2022 i 2023 fins 30 de juny de 2023. - Conèixer qui és l’autoritat competent del control sanitari d’aquests establiments. - Data d’inscripció al registre de l’autoritat competent, d’acord a l’article 2.2 del Real Decreto 191/2011, de 18 de febrero, sobre Registro General Sanitario de Empresas Alimentarias y Alimentos - Nivell de risc (alt, mitjà, baix o molt baix) - Freqüència mínima de control (cada quants mesos es realitza una inspecció)”. El 21 de setembre de 2023, la Directora del Servici Aranés de Benèstar e Salut comunica a la persona sol·licitant, ara reclamant que: “Tots els establiments que es relacionen, realitzan activitats d´àmbit minorista, essent per tant , les Autoritats competents sanitàries els Ajuntaments corresponents a la seva ubicació”. I afegeix “El Servici Aranes de Benester e Salut (SABS), en la data que s’emet aquest ofici, no té cap conveni signat de control sanitari amb cap dels dos ajuntaments”. Respecte aquesta resposta del CGA, la persona reclamant manifesta en la seva Reclamació que en el marc d’una altra SAIP a l’Ajuntament de Naut d’Aran se li ha informat “que l'autoritat competent és el Consell Generau i aquest Consell no em facilita la informació, indicant-me que m'he de dirigir a l'ajuntament”. El 13 de novembre de 2023, la persona reclamant aporta documentació complementària i que fa referència al Decret 354/2001, de 18 de desembre, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d’A ran en matèria de sanitat i afegeix que “entenc que la informació que sol·licito està al Conelh Generau i no es conforme amb la seva resposta”. El 16 de novembre de 2023, la GAIP tramet a la persona reclamant una notificació perquè esmeni la documentació aportada com a requisit previ a la seva admissió a tràmit en el sentit cal que aporti còpia de l’evidència de la notificació la Resolució del Conselh Generau d’Aran que respon a la vostra sol·licitud d’informació registrada en data 02/08/2023 que és objecte de reclamació. Aquesta notificació és acceptada per la mateixa persona reclamant en data 17 de novembre. La persona reclamant no aporta l’evidència de notificació requerida i com a esmena ens tramet un informe emès pel CGA en el marc de la Reclamació 843/2023 i que se li havia tramès per part de la GAIP. El 20 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació de la reclamació La informació pública sol·licitada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Malgrat no haver esmenat adequadament amb l’aportació de l’evidència de la notificació (antecedents 6 i 7), la persona reclamant manifesta no estar d’acord amb la resposta rebuda i aporta la documentació complementària (antecedent 4 i 5). Pel que fa al contingut de la resposta, cal dir que el dret d’accés a la informació pública es consolida com una eina de control social de l’Administració i de la seva activitat en benefici d’una major qualitat democràtica. En aquest sentit, l’article 6.b LTAIPBG estableix que per fer efectiu el principi de transparència, “els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació”. Altrament, i amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Fins i tot, la hipotètica manca de veracitat de la informació pública precisament pot oferir – per ella mateixa- una imatge real, i prou veraç, de l’administració afectada. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació que una Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. Dit això, aquesta Comissió no pot posar en dubte ni la competència informada pel CGA i en conseqüència la no existència de la informació reclamada al CGA i per tant, és procedent desestimar aquesta Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de novembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 1113 /2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1113/ 2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.