Estimada parcialmente 10/03/2023 · 92 días en resolverse

Solicitud de acceso al Protocolo de Acoso Laboral del expediente 940/2020 y estimación parcial por la GAIP

Una funcionaria y representante sindical solicitó al Ayuntamiento de Caldes d'Estrac el Protocolo de Acoso Laboral de un expediente en el que es la denunciante. Tras el silencio administrativo, la GAIP estima parcialmente la solicitud, reconociendo el derecho de acceso por su condición de interesada, aunque excluye datos especialmente protegidos de terceros.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de representante del personal no constituye un régimen especial de acceso, sino un interés adicional a ponderar según la jurisprudencia del TSJC (Sentencia 5208/2020).
2 La solicitante posee un derecho reforzado de acceso a sus propias données personales, incluidas declaraciones y entrevistas, conforme al Reglamento General UE 2016/679.
3 Los datos de los funcionarios que actuaron en la comisión del protocolo son meramente identificativos y relacionados con el funcionamiento de la administración, por lo que prevalece el derecho de acceso.
4 El acceso a datos de testigos terceros se decanta a favor de la solicitante debido a su condición de interesada y la finalidad de defensa de sus derechos, salvo que existan datos especialmente protegidos.
5 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación solicitada no impide la resolución de la reclamación por parte de la GAIP.

Texto completo

Resolució 230/2023, de 10 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1113/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Caldes d’Estrac Informació reclamada: Vista i còpia del Protocol d’assetjament laboral. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La persona que demana la informació invoca la doble condició d’interessada (que deriva del fet d’haver presentat la denúncia, en tant que presumpta assetjada) i de delegada del personal, a més a més de representant sindical. Tot i que l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment considera que les seves funcions representatives podrien comportar l’aplicació preferent d’un suposat règim especial d’accés a la informació pública dels representants del personal, el cas és que les escasses referències que fa l’EBEP al dret d’aquests representants a determinades informacions laborals no constitueix un règim especial, com ha establert la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sentència 5208/2020), sinó un interès o dret addicional al d’accés que caldrà tenir en compte, s’ escau, a la ponderació dels drets i interessos en joc requerida per l’article 24.2 LTAIPBG. A més, el fet més rellevant que proporciona a la persona reclamant una situació jurídica especialment reforçada per accedir a la informació sol·licitada és la seva condició de persona interessada, i és a en base a ella que es valora el seu dret a la informació demanada (...). En tercer lloc, les dades de terceres persones que constin al protocol com a testimonis o fent funcions similars, en tot cas que ni són la persona reclamant, ni personal municipal que hi exerceix les seves funcions. Es poden donar dues situacions: que hi tinguin dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, cas en el qual no es poden divulgar, de manera que caldria desestimar l’accés sol·licitat respecte d’elles. O que les dades personals d’aquest tipus de persones que consten a l’expedient no són especialment protegides (ni merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’administració), cas en el qual l’Ajuntament pot facilitar-les en funció de la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG. El caràcter d’interessada en aquestes dades que té la persona reclamant, i la finalitat de defensa dels seus drets i interessos en virtut de la qual les demana comporten que la ponderació dels drets i interessos en joc s’hagi de decantar favorablement al seu dret a accedir-hi, sens perjudici de què en el tràmit d’audiència a les persones afectades alguna d’elles posi de manifest circumstàncies en les quals es dedueixi la necessitat de protegir prioritàriament les seves dades personals. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Representació del personal. Assetjament laboral. Protocol. Expedient. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Audiència a les terceres persones afectades. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 8 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1113/2022, presentada per una persona interessada i, al mateix temps, delegada de personal, contra l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 d’octubre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac: “Xxxx, funcionària de carrera d'aquest Ajuntament, com a interessada de l'expedient 940/2020 per haver presentat denúncia d'assetjament laboral, segons consta en els documents R.E. 3269 de 09/10/2020, R.E. 3371 de 21/10/2020, i en la Resolució 2021-0179, actuant també en representació dels treballadors i treballadores de l'ajuntament de Caldes d'Estrac, en funcions de Delegada del Personal Funcionari i com a Secretària General de la Secció Sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF) de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. Que d'acord amb l'establert a l'article 53.1 a) de la Llei 39/2015, d'1 de octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, i d'acord amb les competències establertes; a l'article 40.1.e) del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Estatut Bàsic de l'empleat públic, a l'article 34.2 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, i als articles 52.7, 53. 5. 6. 7., i 66 del Conveni del Personal funcionari i laboral de l'ajuntament de Caldes d'Estrac, aprovat l'any 2009, sol·licita vista i còpia del Protocol d'Assetjament Laboral de l'expedient 940/2020, d'acord amb l'establert a l'article 53.1 a), de la Llei 39/2015, d'1 de octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, a l'article 12 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aprovada por les Corts Generals , i a l'article 18 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aprovada por la Comunitat Autònoma de Catalunya”. Segons la documentació adjunta a la Reclamació, la persona reclamant hauria presentat la denúncia que dona lloc a l’expedient sol·licitat per considerar-se víctima d’assetjament per part del Secretari municipal i de l’Alcaldessa; l’Ajuntament hauria activat el protocol previst per a aquests casos, amb la constitució de la comissió pertinent, amb participació d’un advocat extern, que hauria resolt la inexistència de l’assetjament denunciat. 3. La Reclamació presentada el 8 de desembre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 23 de desembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 23 de desembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 30 de gener de 2023 la GAIP reitera el requeriment. No consta resposta municipal a aquest requeriment. 6. El 8 de febrer de 2023 la GAIP notifica a l’Ajuntament la següent petició: “necessitaríem poder consultar de forma telemàtica el "Protocol d'Assetjament Laboral de l'expedient 940/2020" per poder resoldre amb ple coneixement de causa. La consulta la faria el ponent que gestiona aquest expedient, amb compromís de confidencialitat. Així mateix, el 23 de desembre de 2022, us vam sol·licitar l'informe de l'expedient, i el 30 de gener de 2023, novament us vam demanar l'informe Per això, us demanem que un termini de cinc dies ens citeu telemàticament per poder consultar el "Protocol d'Assetjament Laboral de l'expedient 940/2020" i ens envieu l'informe de l'expedient. Tal com estableix l'article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Comissió adoptarà les mesures necessàries per assegurar la reserva d'aquesta informació durant la tramitació del procediment de reclamació, si així ho demaneu”. No consta resposta municipal a aquest requeriment. 7. El 13 de febrer de 2023 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG. 8. El 3 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés i còpia del Protocol d’Assetjament Laboral per part de la persona reclamant. Pel que fa a l’accés de la persona reclamant a l’expedient reclamat, es podria donar accés a les seves pròpies dades personals i, en principi, a la identitat dels testimonis que hagin intervingut aportant informació sobre la persona reclamant que constin a la documentació, llevat que respecte d’aquestes terceres persones concorrin circumstàncies concretes que en justifiquin la limitació, en els termes exposats al fonament jurídic IV. Així mateix, la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a identitat dels empleats o càrrecs públics encarregats de la tramitació i resolució de l’expedient, ja que es tracta d’actuacions realitzades en l’exercici de les seves funcions. Finalment, s’ha de tenir present que caldria ometre aquella informació que contingui categories especials de dades de terceres persones així com altra informació de terceres persones que puguin constar a l’expedient i que no tingui una relació directa amb la persona reclamant i la denúncia per assetjament que va presentar”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst pels articles 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”) i 33.6 RGAIP (“La Comissió pot demanar a l'òrgan o entitat afectat les informacions que hagin estat sol·licitades quan el seu coneixement sigui necessari per a la resolució de les reclamacions, amb l'adopció de les mesures corresponents per garantir la reserva d'aquestes informacions, en la mesura que aquesta reserva sigui exigible. En el cas d'informació especialment sensible, l'òrgan o entitat afectada pot proposar de manera suficientment motivada que els membres de la Comissió o el personal de suport consultin la informació a la seva seu. La Comissió pot fixar criteris per a identificar la informació especialment sensible a aquests efectes”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és l’aplicació d’un protocol d’assetjament (expedient 940/2020), en el qual la pròpia persona reclamant n’és interessada, per haver presentat la denúncia corresponent, al considerar-se víctima de l’assetjament denunciat. Al tractar-se d’un expedient administratiu, que té per objecte una qüestió en matèria de relacions de treball de personal de l’Ajuntament, cal entendre que allò sol·licitat és sens dubte informació pública, motiu pel qual qualsevol persona hi pot accedir, tret que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). La persona que demana la informació invoca la doble condició d’interessada (que deriva del fet d’haver presentat la denúncia, en tant que presumpta assetjada) i de delegada del personal, a més a més de representant sindical. Tot i que l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment considera que les seves funcions representatives podrien comportar l’aplicació preferent d’un suposat règim especial d’accés a la informació pública dels representants del personal, el cas és que les escasses referències que fa l’EBEP al dret d’aquests representants a determinades informacions laborals no constitueix un règim especial, com ha establert la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sentència 5208/2020), sinó un interès o dret addicional al d’accés que caldrà tenir en compte, s’ escau, a la ponderació dels drets i interessos en joc requerida per l’article 24.2 LTAIPBG. A més amés , el fet més rellevant que proporciona a la persona reclamant una situació jurídica especialment reforçada per accedir a la informació sol·licitada és la seva condició de persona interessada, i és a en base a ella que es valora el seu dret a la informació demanada. En aquest cas, en principi sembla (no es pot fer una valoració més acotada, degut a la manca de col·laboració de l’Ajuntament) que l’única causa legal recurrent que podria impedir l’accés sol·licitat és la presència de dades personals a l’expedient objecte de la sol·licitud. Aquestes dades personals, des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública per part de la persona reclamant, poden ser de diversos tipus: En primer lloc, les dades de la pròpia persona reclamant, de qualsevol naturalesa, incloses les especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG. Per a la persona reclamant no només no concorre un hipotètic límit d’accés a les seves pròpies dades persones, sinó que hi té un dret reforçat d’accés, emparat per l’article 15 del Reglament general UE 2016/679, de protecció de dades personals. Per tant, la persona reclamant té dret a totes les seves dades personals, incloses declaracions, escrits que hagi presentat o entrevistes que constin a l’expedient. En segon lloc, les dades de les persones que constin a l’expedient en exercici de les seves funcions en relació amb l’aplicació del protocol d’assetjament, en tot cas les que formen part de la comissió corresponent, inclòs l’advocat extern que, en tant que contractat per l’Ajuntament, els és assimilable a aquests efectes. El règim jurídic aplicable a l’accés a les dades personals d’aquestes persones (i a les altres que, si s’escau, constin també a l’expedient en relació amb l’exercici de les seves funcions) és l’establert per l’apartat 1 de l’article 24 LTAIPBG, ja que es tracta de dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’administració, en relació amb les quals preval legalment el dret d’accés a la informació sobre elles. Per tant, la persona reclamant té dret a accedir-hi. En tercer lloc, les dades de terceres persones que constin al protocol com a testimonis o fent funcions similars, en tot cas que ni són la persona reclamant, ni personal municipal que hi exerceix les seves funcions. Es poden donar dues situacions: que hi tinguin dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, cas en el qual no es poden divulgar, de manera que caldria desestimar l’accés sol·licitat respecte d’elles. O que les dades personals d’aquest tipus de persones que consten a l’expedient no són especialment protegides (ni merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’administració), cas en el qual l’Ajuntament pot facilitar-les en funció de la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG. El caràcter d’interessada en aquestes dades que té la persona reclamant, i la finalitat de defensa dels seus drets i interessos en virtut de la qual les demana comporten que la ponderació dels drets i interessos en joc s’hagi de decantar favorablement al seu dret a accedir-hi, sens perjudici de què en el tràmit d’audiència a les persones afectades alguna d’elles posi de manifest circumstàncies en les quals es dedueixi la necessitat de protegir prioritàriament les seves dades personals. Si de les consideracions anteriors, un cop aplicades a la realitat del cas, en resulta la necessitat d’impedir la divulgació d’alguna informació sol·licitada, aquesta informació ha de ser anonimitzada o tatxada i s’ha de lliurar a la persona reclamant la resta d’informació sol·licitada, d’acord amb les previsions de l’article 25 LTAIPBG sobre l’accés parcial. 4. Audiència a les terceres persones afectades El fonament jurídic anterior posa de manifest la necessitat de donar audiència a les persones afectades per la Reclamació, d’acord amb allò previst per l’article 31 LTAIPBG. Aquesta audiència no ha estat possible prèviament a la resolució de la Reclamació, degut a la manca de col·laboració de l’Ajuntament i, en conseqüència, s’haurà de dur a terme en la fase de compliment de la Resolució. Amb aquesta finalitat, la Resolució insta l’Ajuntament a donar trasllat de la Reclamació (i també d’aquesta Resolució) a les persones afectades per ella (els documents indicats han de ser anonimitzats de les dades personals que continguin), especialment les que han comparegut com a testimonis o similar en el protocol d’assetjament, i a donar-les 10 dies per formular les al·legacions que considerin necessàries per a la defensa dels seus drets i interessos. L’Ajuntament haurà de comunicar a la GAIP les al·legacions que es formulin, i aquesta Comissió serà qui resolgui sobre la seva eventual estimació. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de març de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1113/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada (protocol d’assetjament objecte de l’expedient 940/2020), sens perjudici de l’apartat següent i d’allò que resulti de l’audiència a les terceres persones afectades prevista per l’apartat 3. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 1113/2022, en relació, si s’escau, amb les dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG de terceres persones afectades. 3. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac que, dins del termini de 10 dies de la notificació de la Resolució, sotmeti la Reclamació, acompanyada del text de la Resolució, a consulta de les terceres persones afectades per ella, especialment les que han aportat testimoniatge o altres dades al protocol d’assetjament, d’acord amb allò previst per l’article 31 LTAIPBG, i que tan bon punt finalitzi el període d’audiència faciliti a la GAIP les al·legacions formulades, als efectes de què aquesta Comissió es pronunciï sobre l’eventual estimació de les al·legacions formulades i tot seguit determini el termini dins del qual l’Ajuntament haurà de facilitar a la persona reclamant la informació a la qual es reconeix el seu dret. 4. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1113/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.