Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles información sobre requerimientos y expedientes sancionadores de la Agencia de Residuos de Cataluña relativos a un depósito de vehículos. Ante el silencio administrativo, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) estima la reclamación al considerarse información pública sin límites legales aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública según el artículo 2.b LTAIPBG, ya que los requerimientos recibidos de otras administraciones en el ejercicio de sus funciones deben estar en poder del Ayuntamiento.
2
El derecho de acceso solo puede restringirse mediante límites legalmente previstos, los cuales deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
3
No resulta aplicable el artículo 23 LTAIPBG sobre protección de datos personales ya que la actividad sancionadora se dirige contra el Ayuntamiento y no contra un particular.
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el expediente ni el informe solicitado a la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 197/2023, de 2 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 1107/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Informació en relació a un dipòsit de vehicles.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació que es demana és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, ja
que els requeriments que l’Ajuntament hagi rebut d’altres administracions en relació amb l’exercici de
les seves funcions és informació que ha d’estar en el seu poder. Cas que no n’hagi rebut, aquesta és
la informació que satisfà la sol·licitud o reclamació. essent informació pública, qualsevol persona té
dret a accedir-hi, d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, i només pot ser restringida la informació per la
concurrència d’un límit legalment previst i aplicat d’acord amb els principis dels articles 20 i 22
LTAIPBG. L’Ajuntament o ha invocat cap límit a l’accés, i amb la informació de què disposa aquesta
Comissió, no sembla plausible que hi concorrin, tenint en compte que l’activitat sancionadora de
l’ACA es dirigiria no contra un particular, sinó contra l’Ajuntament de Cubelles, de manera que no
resultaria d’aplicació al cas l’article 23 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntament. Agència de Residus de Catalunya. Dipòsit de vehicles. Expedients
sancionadors. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 7 de desembre de 2022 té entrada a la Comissió de Garantia del Dret d’accés a la Informació
Pública (GAIP) la Reclamació 1107/2022, presentada contra l’Ajuntament de Cubelles, en relació
amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita
seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de novembre de 2022 la persona reclamant va presentar un escrit al registre electrònic de
l’Ajuntament de Cubelles sol·licitant la informació següent: “Se me informe de los requerimientos
que este Ayuntamiento ha recibido de la Agencia de Residus de Catalunya en relación a la
situación de irregularidad del depósito de vehículos de la calle Mossen Miquel Cortí, como de los
expedientes sancionadores abiertos por esta agencia contra el ayuntamiento de Cubelles, sobre
el mismo respecto”.
3. La reclamació, presentada el 7 de desembre de 2022, fa constar que no ha rebut cap resposta
de l’Administració a la seva sol·licitud.
4. El 23 de desembre de 2022 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la
seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la
seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic,
per si vol fer-ne el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona
reclamant de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat
que tingui incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les
comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que
pugui rebre mentre duri la seva tramitació.
5. En la mateixa data, la GAIP notifica a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta
reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti l’expedient de la sol·licitud i un
informe que reculli el seu posicionament en relació amb la reclamació.
6. El 13 de febrer de 2023, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment d’informe
i de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi aportat
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es presenta en relació amb ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’informació
adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 3.1.a LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un
termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració
de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té
en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de
límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la
manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació que es demana és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, ja que els
requeriments que l’Ajuntament hagi rebut d’altres administracions en relació amb l’exercici de les
seves funcions és informació que ha d’estar en el seu poder. Cas que no n’hagi rebut, aquesta és la
informació que satisfà la sol·licitud o reclamació.
Essent informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi, d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG,
i només pot ser restringida la informació per la concurrència d’un límit legalment previst i aplicat
d’acord amb els principis dels articles 20 i 22 LTAIPBG.
L’Ajuntament o ha invocat cap límit a l’accés, i amb la informació de què disposa aquesta Comissió,
no sembla plausible que hi concorrin, tenint en compte que l’activitat sancionadora de l’ACA es
dirigiria no contra un particular, sinó contra l’Ajuntament de Cubelles, de manera que no resultaria
d’aplicació al cas l’article 23 LTAIPBG.
En aquestes condicions, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant
a accedir la informació relativa als requeriments i/o sancionadors que l’Agència Catalana de Residus
hagi adreçat a l’Ajuntament de Cubelles en relació amb la situació d’irregularitat del dipòsit de
vehicles del carrer Mossèn Miquel Cortí, o la constància de la seva inexistència.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de
març de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1107/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
relativa als requeriments i/o sancionadors que l’Agència Catalana de Residus hagi adreçat a
l’Ajuntament de Cubelles en relació amb la situació d’irregularitat del dipòsit de vehicles del
carrer Mossèn Miquel Cortí, o la constància de la seva inexistència.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix termini,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per executar-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1107/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.