Reclamación de acceso a información pública sobre facturas, nóminas y padrón, y solicitud de medios materiales y digitales al Ayuntamiento de Guils de Cerdanya

Resolució 1356/2024, de 24 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1106/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Guils de Cerdanya Informació reclamada: Factures d’events, nòmines de regidors, llicències urbanístiques, altes i baixes del padró, petició d’un local i material, espai web i plafons. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: Del conjunt de peticions d’informació sobre aspectes diversos que sol·licita l’electa reclamant s’estima la reclamació i es reconeix el dret a l’accés a la informació que té la consideració d’acord amb l’article 2 LTAIPBG, d’informació publica, consistent en el detall de les factures pendents, amb el detall indicat a la reclamació; el nombre total d'assistents al dinar i quants no estan empadronats al municipi; les nòmines del personal i dels regidors de l'Ajuntament de Guils de Cerdanya del mes d’abril de 2024 i les altes i baixes del padró del període indicat i les llicencies urbanístiques en format Excel. La Comissió no ha pogut valorar la concurrència de límits en l’accés d’aquesta informació, atesa la manca de col·laboració de l’Ajuntament en informar, i per aquest motiu adverteix que, abans de procedir al lliur ament de la informació reclamada, l’Administració reclamada haurà de verificar la concurrència dels mateixos, especialment pel que es refereix als previstos a l’article 164.3 TRLMRLC. Respecte de la petició de la disponibilitat d’un local per a l’oposició, el seu condicionament i disposar d’una sèrie de material; la creació d’un espai a la pàgina web de l’Ajuntament de Guils, pel grup reclamant amb el contingut que aquest li proporcioni; i que els grups municipals puguin difondre informació de la seva activitat en la Corporació i en el municipi a tots els plafons informatius de l’Ajuntament de Guils que estan distribuïts al municipi, aquesta Comissió constata que el contingut d’aquestes sol·licituds no s’adiu amb el concepte d’informació publica descrit a l’article 2 de la LTAIPBG i s’inadmeten les pretensions descrites d’acord amb l’article 33.2 RGAIP. Sobre la reclamació consistent en i el llistat del registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya des del 12 de febrer de 2024 i fins al 24 de maig de 2024 aquesta Comissió constata que es tracta d’una petició d’accés que ja ha donat lloc a la presentació, per la mateixa electa reclamant, d’una reclamació especifica que ha propiciat la corresponent tramitació i per aquest motiu es remet a allò resolt a la Resolució 1312/2024 de 17 d’octubre, sobre la reclamació 1104/24. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Informació factures. Assistents a un dinar. Nomines regidors. Altes i baixes del padró. llicencies urbanístiques. Petició d’un local i material. Espai web. Plafons informatius. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. No informació pública. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 4 d’agost de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1106/2024, presentada per una electa contra l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). L’electa reclamant va presentar el 24 de maig de 2024 una sol·licitud d’accés a la informació pública a l’Ajuntament de Guils, sol·licitant: “1. El grup Unim Guils volem rebre un llistat detallat de totes aquestes factures pendents, ampliat fins al dia 12 de febrer de 2024, on hi consti, per a cada factura, la data d’emissió de la factura, la data d’entrada de la factura, el proveïdor, el concepte, la data d’aprovació de la factura per part de l’alcalde, la data de venciment, la previsió de pagament de la factura i la data de pagament. 2. Que es posin a la nostra disposició les factures individuals de totes les despeses relacionades amb les activitats realitzades per la celebració de la Festa Major de Guils, els dies 15 i el dia 18 de maig. De manera enunciativa, però no limitativa, les factures dels inflables, tallers, xocolata desfeta, coca, regals, etc. I dels cambrers, coberts, copes, estovalles, plantes, targetes, begudes, hores extra de la brigada, concert, humorista, etc. del dinar de Festa Major. Saber el nombre total d'assistents al dinar i quants d'aquests assistents no estan empadronats al municipi. 3. Que es posi a la nostra disposició, a través de la seu electrònica, la documentació de control que s’indica a continuació: les nòmines del personal i dels regidors de l'Ajuntament de Guils de Cerdanya del mes d’abril de 2024. L'Excel actualitzat del control de les llicències urbanístiques de l'arquitecte municipal. Les altes i baixes del padró des de l’1 de gener de 2024 fins al 24 de maig de 2024. El llistat del registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya des del 12 de febrer de 2024 i fins al 24 de maig de 2024. 4. Rebre resposta a la instància 2024-E-RE-127, 14 de març de 2024, mitjançant instància amb número 2024-E-RE-127, el grup Unim Guils vam demanar poder disposar exclusivament d’un local per a l’oposició, el condicionament del local i poder disposar d’una sèrie de material. Actualment les condicions en què es troba el despatx no són les òptimes per poder desenvolupar la nostra tasca i hem de fer ús dels nostres mitjans personals. 5. Referent a la pàgina web de l’Ajuntament de Guils, el grup Unim Guils volem que es creï un espai específic per al nostre grup municipal, el contingut del qual el farem arribar properament per tal que s’inclogui tota la informació que volem que hi consti. 6. Que els grups municipals puguin difondre informació de la seva activitat en la Corporació i en el municipi a tots els plafons informatius de l’Ajuntament de Guils que estan distribuïts al municipi. Que cada mes puguin penjar la informació que considerin d’interès per als veïns i veïnes i que la informació penjada es mantingui durant la totalitat del mes”. La Reclamació indica que l’Administració no hauria donat resposta a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior. El 12 d’agost de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa l’electa reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 13 d’agost de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. A data de la resolució aquesta Comissió no ha rebut cap informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona que té la condició d’electe local, consideració que no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions. La sentència 1074/2019, que va resoldre la Reclamació de la GAIP 3/2016 on es discutia la seva competència en aquests assumptes, recorreguda davant del Tribunal Suprem, va donar lloc a la Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que va reconèixer l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de la LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de la LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament la LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de la LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG. Els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés de l’objecte de la reclamació La informació sol·licitada fa referència a actuacions i aspectes de naturalesa diversa, i del llistat es detecta, com es dirà, una reiteració de peticions que ja s’ha resolt per aquesta Comissió. Un primer bloc d’informació que es demana es refereix a unes despeses realitzades i fan referència al llistat detallat de factures pendents, en els termes de concreció que s’expliciten a la sol·licitud d’informació i el nombre total d'assistents al dinar que s’indica i referint el nombre de no empadronats al municipi. També es demanen les nòmines del personal i dels regidors de l'Ajuntament de Guils de Cerdanya del mes d’abril de 2024; les llicències urbanístiques en format Excel i les altes i baixes del padró de 1 de gener a 24 de maig de 2024. Efectivament, aquesta informació malgrat fer referència a àmbits materials diversos, tota ella és informació pública d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG i si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser accessible i que previsiblement ha de tenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies. L’Ajuntament, és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés, amb les particularitats esmentades en el fonament jurídic primer per tenir el reclamant la condició d’electe. El dret subjectiu d’accés a la informació pública no està condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG) i per al seu exercici resta afectat per l’eventual concurrència de límits al dret d’accés i la determinació del seu abast que s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament - atès que no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el si d’aquest procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada. Quant als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés. És per tot això, que aquesta Comissió empara el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i reclamada. Per al cas que no existeixi la informació sol·licitada, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar -la per satisfer la reclamació. Per últim, aquesta Comissió adverteix respecte la petició del llistat del registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya des del 12 de febrer de 2024 i fins al 24 de maig de 2024 aquesta Comissió constata que es tracta d’una petició d’accés que ha donat lloc a la presentació per la mateixa electa reclamant d’una altra reclamació especifica anterior, la reclamació 1104/2024, que ja ha propiciat la corresponent tramitació i per aquest motiu es remet a la Resolució 1312/2024 de 17 d’octubre, d’estimació parcial. 4. Inadmissibilitat Pel que fa referencia a les peticions consistents en demanar la disponibilitat d’un local per a l’oposició, el seu condicionament i disposar d’una sèrie de material; la creació d’un espai a la pàgina web de l’Ajuntament de Guils, pel grup reclamant amb el contingut que aquest li proporcioni; i que els grups municipals puguin difondre informació de la seva activitat en la Corporació i en el municipi a tots els plafons informatius de l’Ajuntament de Guils que estan distribuïts al municipi, aquesta Comissió constata que el contingut d’aquestes sol·licituds no s’adiu amb el concepte d’informació publica descrit a l’article 2 de la LTAIPBG. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que les pretensions descrites són un objecte que resta al marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret 8/2021. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius i registres, que has d’estar perfectament classificat de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Llibres i registres comptables (codi 0084), sèrie Registre de factures (1677); el nivell Festes i espectacles (codi 0064) i sèrie Organització de la Festa Major (2759); nivell Registres de població (codi 0195) , sèrie Padrons municipals d’habitants (2664); nivell sistema retributiu i previsió social (codi 0063) sèrie Expedients de nòmines (1510) i finalment nivell Llicències i comunicacions urbanístiques (codi 0139), sèrie Registres de llicències d’obres particulars (2439). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1106/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, concretament la relativa a: llistat detallat de factures pendents, amb el detall indicat a la reclamació; el nombre total d'assistents al dinar i quants d'aquests assistents no estan empadronats al municipi; les nòmines del personal i dels regidors de l'Ajuntament de Guils de Cerdanya del mes d’abril de 2024; les llicencies urbanístiques en format Excel i les altes i baixes del padró de 1 de gener a 24 de maig de 2024, que en disposi, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Inadmetre la Reclamació pel que respecta a la petició sobre la disponibilitat d’un local per a l’oposició, el seu condicionament i disposar d’una sèrie de material; la creació d’un espai a la pàgina web de l’Ajuntament de Guils, pel grup reclamant amb el contingut que aquest li proporcioni; i que els grups municipals puguin difondre informació de la seva activitat en la Corporació i en el municipi a tots els plafons informatius de l’Ajuntament de Guils que estan distribuïts al municipi. 3. Requerir a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1106/2024 i fer pública aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.