Reclamación de una concejal para acceder al registro municipal de entradas y sortidas del Ayuntamiento de Guils de Cerdanya con resultado de estimación parcial

Resolució 1312/2024, de 17 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1104/2024 Administració reclamada: Guils de Cerdanya Informació reclamada: Accés al registre municipal d’entrades i sortides de l’Ajuntament, amb creació d’usuaris. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Aquesta Comissió constata que allò reclamat, pròpiament, es refereix a la manca de lliurament per part de l’Administració reclamada de la informació sobre la que ja ha admès el seu accés. L’accés al registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament, ha estat estimat però no s’ha acreditat el seu efectiu accés i el reclamant demana un format d’accés consistent en un compte d’usuari en el programa que ja disposa l’Ajuntament. L’Administració ha palesat els límits que sobre aquests accessos poden concórrer, com el relatiu a la protecció de dades, i en l’estimació del dret d’accés acorda la remissió de llistats de registre acotats per dates segons sol·licitud expressa i detallada en aquest sentit. Aquesta Comissió no ha pogut constatar els termes de l’accés amb aquestes condicions, d’una banda atesa la manca de col·laboració de l’Administració, i d’altra per la manca de més concreció per part de la reclamant que es limita a demanar accessos al registre mitjançant la creació d’un compte d’usuari per a l’aplicació del registre. La Comissió ha de reconèixer el dret d’accés de l’electe a la informació reclamada, però es recorda que no li correspon immiscir-se en els aspectes organitzatius que l’Administració hagi adoptat sobre la forma de donar accés a la informació reclamada. Aquesta Comissió recorda que ha recomanat l’eina de la carpeta del regidor/a com recurs tecnològic adequat accessible que permet un accés en format digital i de manera immediata, i es remet a les explicacions que sobre aquesta eina es van formular a la Resolució 138/2024, de 8 de febrer. Però es constata que la forma de procedir respecte el lliurament de la informació reclamada, és competència de l’Administració reclamada i que per més que siguin recomanables els mecanismes descrits, aquests no són preceptius, ni predeterminats i l’Ajuntament pot seleccionar la modalitat que consideri oportuna per fer efectiu l’accés a la informació mitjançant el recurs electrònic que consideri adient. Ara bé, en qualsevol cas, s’ha de procedir al lliurament efectiu de la informació reclamada, amb les degudes garanties, cosa que en aquest cas no s’ha acreditat. Paraules clau: Ajuntament. Electes. Registres. Eines tecnològiques. Accessos. Verificació de la informació. Reclamació contra manca de lliurament. Manca de col·laboració. Estimació parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 4 d’agost de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1104/2024, presentada per una electa contra l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 26 d’abril de 2024 l’electa reclamant presenta una instància general on demana a l’Ajuntament de Guils “Que els membres del grup municipal Unim Guils, (s’esmenten els reclamants) puguin accedir al registre municipal d’entrades i sortides de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya mitjançant la creació d’un usuari específic per a cadascun d’ells en el programa Gestiona que aquest Ajuntament utilitza per a la gestió del registre d'entrada i els expedients”. L’Ajuntament de Guils el 6 de maig de 2024 resol, entre d’altres qüestions plantejades per la reclamant, i pel que respecte a l’objecte ara reclamat, el següent: “QUART. En relació a l’accés dels regidors al registre d’entrada, consta acreditada l’extensa doctrina i jurisprudència de la pròpia GAIP que menciona la regidoria, sinó també els propis òrgans jurisdiccionals, sobre l’essencialitat del dret d’accés dels regidors al registre pel ple exercici de la seva funció de control i fiscalització. Accés, que per altra banda mai ha estat limitat als regidors. No és menys cert, però que aquest exercici com manifesta la GAIP i els òrgans jurisdiccionals s’ha de ponderar i consolidar en relació al dret de protecció de dades personals. En aquest context i seguint la doctrina manifestada anteriorment s’estima el dret d’accés al registre d’entrada dels regidors de l’oposició. Per tal de garantir la protecció de dades de caràcter personal no resulta ponderat l’accés electrònic general a aquesta documentació, essent només possible la remissió dels llistats de registre acotats per dates segons sol·licitud expressa i detallada en aquest sentit”. L’electa reclamant manifesta que manca el lliurament de la informació reclamada. El 10 de setembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022, sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. D’acord amb aquesta interpretació es considera vàlida la utilització de la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG per atendre reclamacions dels electes locals, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. La reclamació davant la Comissió gratuïta i voluntària també per als electes locals que no han de tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A més, la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació. 3. Sobre el dret general dels càrrecs electes a l’accés al registre El registre general (entrada i sortida) així com els documents annexos, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que les administracions públiques estan dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queden obligades a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1 de l’esmentada Llei. Recordar el caràcter reforçat de les persones electes, com ja s’ha expressat en el fonament jurídic primer, i el deure de confidencialitat dels membres de la corporació que s’estableix en l’article 164.6 del TRLMRLC. Pel que fa als límits, la informació continguda en els registre pot contenir ocasionalment dades de caràcter personal. Ara bé, i pel que fa a l’accés per part dels càrrecs electes, no s’aprecia d’ofici i amb caràcter general per part d’aquesta Comissió cap dels límits d’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés. Amb tot, pel que fa a la informació que contingui dades personals, tal i com reconeix la resposta estimatòria de l’Ajuntament reclamat, el dret d’accés als registres, hauria de preservar i restringir el coneixement de dades personals. Aquesta Comissió, ha vingut entenent des de la Resolució 140/2017, que l’accés al registre d’entrades i sortides per part dels electes, ha de preveure un bloqueig a les dades íntimes personals o familiars, que afectin el dret a l’honor o a la pròpia imatge, si n’hi ha, però no seria necessari restringir l’accés a les dades identificatives de la persona que presenta un escrit al registre si el que accedeix a la dada és una persona regidora, i per tant no caldria la seva anonimització, tenint en compte que queda protegida la seva difusió indiscriminada pel deure de reserva de les persones regidores. Cal però, evitar la sobreexposició de dades personals no necessàries ni idònies per a la finalitat de control de l’activitat municipal, com ara les dades de contacte o les redundants d’identificació. Aquest bloqueig de dades en cap cas es considera una tasca complexa d’elaboració ja que es pot fer aplicant filtres en l’eina de gestió electrònica del registre. Pel que fa als registres relacionats amb matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (art. 164.3.b TRLMRLC), si n’hi ha, s’haurà de motivar cas per cas si l’accés és denegat. Afegir que pel que fa a dades que poguessin afectar el dret fonamental a la intimitat, l’honor o la pròpia imatge, en principi, no haurien de constar en l’assentament . Per tant, aquesta Comissió, amb caràcter general, empara el dret dels electes a accedir a tots els registres d’entrada així com als documents que acompanyen aquests registres tenint en compte les consideracions fetes respecte a les dades que hi poguessin constar i que poden afectar el dret fonamental a la intimitat, l’honor o la pròpia imatge i a assumptes relacionats amb secrets oficials o secret sumarial. Per últim, sobre el dret d’accés de l’electe a informació com la demanada en aquest cas, que es refereix també a l’aspecte relatiu a la forma d’accés, ja que es demana un compte d’usuari per tal de tenir accés al registre, aquesta Comissió recorda que ha recomanat l’eina de la carpeta del regidor/a com recurs tecnològic adequat que permet un accés en format digital i de manera immediata, i és per això que es remet a les explicacions que sobre aquesta eina es van formular a la Resolució 138/2024, de 8 de febrer. Es fa avinent, però, que la forma de d’articular la modalitat del lliurament de la informació reclamada, és competència de l’Administració reclamada i que per més que siguin recomanables els mecanismes descrits, aquests no són preceptius, ni predeterminats, i l’Ajuntament pot seleccionar la forma que consideri oportuna per fer efectiu l’accés a la informació mitjançant el recurs tecnològic que consideri adient. Si, com es desprèn dels antecedents, ja es disposa d’un programari com és Gestiona en aquest Ajuntament, que s’utilitza per a la gestió del registre d'entrada i els expedients, la petició de l’ electe de que es pugui accedir mitjançant la creació d’un usuari específic per aquest programa, no sembla desmesurat, i s’adiu amb el que s’ha recomanat però no correspon a aquesta Comissió intervenir en la forma de procedir seleccionada per l’Administració, sempre que sigui constatable el lliurament efectiu de la informació reclamada i amb les degudes garanties. D’acord amb la reclamació formulada i els antecedents no ha quedat acreditat el lliurament de la informació, ni tan sols amb el format dels llistats resolt per l’Ajuntament, i per això aquesta Comissió requereix l’acreditació del seu compliment. 4. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció púbica de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del registre general, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, podria estar classificat dins el nivell Registre general de documents (codi 0028) i sèrie Registre d’entrada de documents (1294) o Registre general de documents (3125). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1104/2024 i declarar el dret de l’electa reclamant a accedir a la informació existent al registre municipal d’entrades i sortides de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya mitjançant, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 mitjançant la forma que es consideri oportuna per aquest Ajuntament. 2. Requerir a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya que faciliti l’accés a l’electe reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies. El lliurament pot consistir en la creació d’un usuari específic en el programa Gestiona que l’Ajuntament utilitza per a la gestió del registre d'entrada i els expedients, o qualsevol altra modalitat que consideri oportuna. 3. Requerir a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir -la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1 104/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.