Un grupo municipal solicitó al Ayuntamiento de Sant Fruitós de Bages el restablecimiento del uso de un despacho. Tras la denegación municipal, se recurrió a la GAIP. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque no se solicita acceso a información pública, sino una prestación material ajena a sus competencias.
Puntos clave de la argumentación
1
La competencia de la GAIP se limita estrictamente a la revisión de decisiones administrativas en materia de acceso a información pública previamente en poder de la Administración, según el artículo 39.1 LTAIPBG.
2
La solicitud de restablecimiento del uso de un despacho constituye una petición de naturaleza material y no una solicitud de acceso a información pública.
3
El artículo 33.2 RGAIP establece como motivo de inadmisibilidad que la reclamación no tenga por objeto el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 1078/2022, de 30 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1104/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages
Informació reclamada: No reclama informació.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La reclamació no demana accedir a una informació pública en poder de l’Administració en el
moment de ser sol·licitada, sinó que s’estableixi un ús de despatx per part dels grups municipals, el
què constitueix una petició aliena a aquest procediment, i la seva resolució desestimatòria de
l’Ajuntament, en la mesura en què no versa sobre el dret d’accés a la informació pública, no pot ser
revisada per aquesta Comissió, que té limitades les seves funcions revisores exclusivament a l’àmbit
del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG amunt transcrit. Els
articles 31 i 33 RGAIP estableixen com a requisit d’admissibilitat de les reclamacions davant la GAIP
la presentació prèvia d’una sol·licitud d’informació pública davant l’Administració que hagi estat
desatesa, i l’article 33.2 RGAIP estableix com un motiu d’inadmissibilitat de les reclamacions el fet de
no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, circumstància que, com s’acaba d’indicar,
concorre en aquest cas. Vist que la reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació
pública, i d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, és procedent inadmetre a tràmit aquesta Reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Peticions. Informació pública. Sense acte previ. Objecte
del procediment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 5 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1104/2022, presentada en
representació d’un grup municipal contra l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, en relació amb
la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment
de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 16 de novembre de 2022 el grup municipal reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Fruitós
de Bages “Que de forma immediata es restableixi l’ús del despatx dels grups municipals segons
està estipulat”.
3. El 2 de desembre de 2022 l’Ajuntament contesta la sol·licitud denegant-la.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. D’acord amb aquest article, l’àmbit material de competències de la GAIP
queda limitat a la revisió de les decisions preses prèviament per les administracions en matèria
d’accés a la informació pública, entesa aquesta, segons l’article 2.b de la mateixa llei i l’article 35.2 del
Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, com la
informació prèviament en poder de l’Administració.
La reclamació no demana accedir a una informació pública en poder de l’Administració en el moment
de ser sol·licitada, sinó que s’estableixi un ús de despatx per part dels grups municipals, el què
constitueix una petició aliena a aquest procediment, i la seva resolució desestimatòria de
l’Ajuntament, en la mesura en què no versa sobre el dret d’accés a la informació pública, no pot ser
revisada per aquesta Comissió, que té limitades les seves funcions revisores exclusivament a l’àmbit
del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG amunt transcrit.
Els articles 31 i 33 RGAIP estableixen com a requisit d’admissibilitat de les reclamacions davant la
GAIP la presentació prèvia d’una sol·licitud d’informació pública davant l’Administració que hagi estat
desatesa, i l’article 33.2 RGAIP estableix com un motiu d’inadmissibilitat de les reclamacions el fet de
no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, circumstància que, com s’acaba d’indicar,
concorre en aquest cas.
Vist que la reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, i d’acord amb l’article
33.2 RGAIP, és procedent inadmetre a tràmit aquesta Reclamació.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30
de desembre de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 1104/2022 perquè no demana
informació i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.