Acceso a la relación de gastos y facturas de los grupos políticos municipales del Ayuntamiento de Cornellà de Llobregat

Resolució 167/2022, de 3 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1103/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Cornellà de Llobregat Informació reclamada: Relació de despeses amb càrrec a les aportacions als grups polítics municipals i factures. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La relació detallada de les despeses finançades amb càrrec a aquestes aportacions, desglossada per anys i per conceptes específics, és informació que ha de ser objecte de publicitat activa d’acord amb el Criteri 1/2018 i l’article 45.4.e del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i per tant, res es pot oposar al seu accés per la via del procediment d’accés a la informació pública. Quant a les factures o justificants de les despeses, no són requerides en règim de publicitat activa, però res obsta per a què puguin ser objecte del dret d’accés, perquè com ha considerat aquesta Comissió des de la Resolució 6/2018, de 22 de gener, la documentació que es reclama, encara que estigui en mans dels grups municipals i no s’hagi incorporat a l’arxiu municipal, s’ha de considerar informació pública, perquè els grups polítics de les corporacions locals, a diferència dels partits polítics, no tenen una personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament, que és un subjecte obligat per l’LTAIPBG, i perquè el què requereix l’article 2.b LTAIPBG no és que la informació estigui prèviament en possessió material de l’Administració, sinó que sigui informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, el que inclou la possessió tant com la potestat o títol jurídic habilitant per requerir-la d’un tercer, de manera que tant si l’Ajuntament té aprovat un procediment de retiment de comptes anual davant la Intervenció en el marc del qual s’hagin aportat ja les factures o justificants, com si no, en tot cas el Ple té el poder i l’atribució legal de requerir aquesta comptabilitat als grups en qualsevol moment, d’acord amb l’article 73 LBRL. Per tant, en la mesura en què existeixi i es conservi aquesta documentació justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a les aportacions econòmiques a cada grup, ja sigui en possessió material dels òrgans municipals o en possessió dels grups polítics municipals, s’ha de considerar informació pública sobre la què es pot exercir el dret d’accés regulat a l’article 18 LTAIPBG. Aquest criteri de la GAIP establert en la Resolució 6/2018 i següents precedents ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en les seves sentències núm. 1493/2020, de 26 de maig de 2020, i núm. 1358/2021, de 23 de març de 2021. Establert que la relació de despeses i les factures poden ser objecte del dret d’accés a la informació garantit per l’article 18 LTAIPBG, cal avaluar seguidament si en aquesta informació pública hi concorren límits legals que puguin justificar la seva restricció, i a manca de pronunciament de l’Ajuntament de Cornellà, que no ha comparegut en aquest procediment, així com dels grups polítics municipals, als quals la GAIP ha ordenat el trasllat de la reclamació sense que s’hagin rebut al·legacions d’oposició, només s’aprecia d’ofici per la GAIP la concurrència del límit relatiu a la protecció de dades personals, que seguidament s’avaluarà, d’acord amb el criteri expressat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) en relació amb nombrosos precedents anteriors en què es reclamava idèntica informació. D’acord amb l’exposat, i coincidint amb el criteri de l’APDCAT, la GAIP considera que el límit relatiu a la protecció de dades personals només aplicaria en relació a les dades de persones físiques diferents dels membres grup polític municipal que li hagin girat factura o que constin a la documentació de justificació de la despesa, que, en no ser rellevants per a la finalitat de l’accés, resulta adequat eliminar -les prèviament de la documentació. Paraules clau: Ajuntament. Despeses. Grups municipals. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Informació pública. Límits. Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1103/2021, contra l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 d’octubre de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat en la qual demana: “Desglose del gasto por año y justificación con facturas incluidas, del destino del dinero público percibido por cada uno de los grupos políticos de la actual legislatura desde junio 2019 a junio de 2021” . 3. La Reclamació presentada el 10 de desembre de 2021 assenyala que no hauria rebut resposta de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat. 4. El 15 de desembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 16 de desembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Igualment, li demana que identifiqui les terceres persones afectades per la sol·licitud, als efectes de fer-los-en trasllat. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. 6. El 26 de gener de 2022, davant la manca de resposta de l’Ajuntament de Cornellà al requeriment anterior, la GAIP li requereix que, d’acord amb l’article 34.1bis RGAIP, traslladi la reclamació als diferents grups municipals que formaven part de l’Ajuntament en el període de juny de 2019 a juny de 2021 i els indiqui que disposen d’un termini de 10 dies per a fer arribar a la GAIP les al·legacions que considerin adients, i que informi a la GAIP de la pràctica d’aquestes notificacions. Igualment, li recorda el requeriment de presentar l’informe jurídic i l’expedient de la sol·licitud d’informació sol·licitats el 16 de desembre de 2021. Tampoc s’ha obtingut resposta de l’Ajuntament de Cornellà a aquest segon requeriment. 7. El 28 de gener de 2022 comunica a la persona reclamant l’ampliació del termini per resoldre amb motiu del trasllat a les terceres persones afectades requerit a l’Ajuntament de Cornellà. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Naturalesa d’informació pública La informació reclamada és la relació desglossada de despeses per any i la seva justificació, incloses les factures, de les aportacions de l’Ajuntament de Cornellà percebudes per cadascun dels grups polítics municipals, des del juny de 2019 fins al juny de 2021. Les aportacions econòmiques als grups polítics o grups municipals estan regulades a l’article 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), que preveu que se’ls assigni una dotació econòmica composada d’un tant fix comú per a tots els grups, i una quantitat variable en funció del nombre de regidors que en són membres. Es tracta d’assignacions que tenen per finalitat finançar el funcionament del grup, amb la interdicció legal de ser destinades a retribuir personal de qualsevol mena al servei de la corporació, o a adquirir béns de caràcter patrimonial. En la mateixa línia, l’article 50.8 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC) fa referència a aquest caràcter finalista en establir que “el municipi, d’acord amb el Reglament orgànic i en la mesura de les seves possibilitats, ha de posar a disposició dels grups els mitjans necessaris per a poder portar a terme llurs tasques”. A aquestes dotacions econòmiques finalistes els és d’aplicació, d’acord amb el Criteri 1/2018 de la GAIP, el règim de transparència establert a l’article 15 LTAIPBG, i així ho ha normativitzat l’article 45.4. del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, establint que “4. En el cas de les subvencions i ajuts públics concedits per les administracions locals als grups polítics que hi són representats, per al seu funcionament, i d'acord amb la normativa de règim local, les administracions locals han de fer-ne publicitat en un espai diferenciat, que contingui les dades següents: a) L'acord que en fixa la quantia i els elements relatius a la presa d'aquesta decisió. b) L'import anual i els grups polítics beneficiaris. c) L'objecte de la subvenció i les prohibicions legals de destinació d'aquests fons previstes a la normativa vigent. d) La informació relativa al procediment de justificació o retiment de comptes i/o de control financer, o la constància de la seva inexistència. e) La declaració de cada grup beneficiari de la relació detallada de despeses anuals finançades amb càrrec a aquests fons, agrupades per conceptes específics. Per tant, la relació detallada de les despeses finançades amb càrrec a aquestes aportacions, desglossada per anys i per conceptes específics, és informació que ha de ser objecte de publicitat activa d’acord amb el Criteri 1/2018 i l’article 45.4.e del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i per tant, res es pot oposar al seu accés per la via del procediment d’accés a la informació pública. Quant a les factures o justificants de les despeses, no són requerides en règim de publicitat activa, però res obsta per a què puguin ser objecte del dret d’accés, perquè com ha considerat aquesta Comissió des de la Resolució 6/2018, de 22 de gener, la documentació que es reclama, encara que estigui en mans dels grups municipals i no s’hagi incorporat a l’arxiu municipal, s’ha de considerar informació pública, perquè els grups polítics de les corporacions locals, a diferència dels partits polítics, no tenen una personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament, que és un subjecte obligat per l’LTAIPBG, i perquè el què requereix l’article 2.b LTAIPBG no és que la informació estigui prèviament en possessió material de l’Administració, sinó que sigui informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, el que inclou la possessió tant com la potestat o títol jurídic habilitant per requerir-la d’un tercer, de manera que tant si l’Ajuntament té aprovat un procediment de retiment de comptes anual davant la Intervenció en el marc del qual s’hagin aportat ja les factures o justificants, com si no, en tot cas el Ple té el poder i l’atribució de requerir aquesta comptabilitat als grups en qualsevol moment, d’acord amb l’article 73 LBRL. Per tant, en la mesura en què existeixi i es conservi aquesta documentació justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a les aportacions econòmiques a cada grup, ja sigui en possessió material dels òrgans municipals o en possessió dels grups polítics municipals, s’ha de considerar informació pública sobre la què es pot exercir el dret d’accés regulat a l’article 18 LTAIPBG. Aquest criteri de la GAIP establert en la Resolució 6/2018 i següents precedents ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en les seves sentències núm. 1493/2020, de 26 de maig de 2020, i núm. 1358/2021, de 23 de març de 2021. 4. Protecció de dades personals Establert que la relació de despeses i les factures poden ser objecte del dret d’accés a la informació garantit per l’article 18 LTAIPBG, cal avaluar seguidament si en aquesta informació pública hi concorren límits legals que puguin justificar la seva restricció, i a manca de pronunciament de l’Ajuntament de Cornellà, que no ha comparegut en aquest procediment, així com dels grups polítics municipals, als quals la GAIP ha ordenat el trasllat de la reclamació sense que s’hagin rebut al·legacions d’oposició, només s’aprecia d’ofici per la GAIP la concurrència del límit relatiu a la protecció de dades personals, que seguidament s’avaluarà, d’acord amb el criteri expressat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) en relació amb nombrosos precedents anteriors en què es reclamava idèntica informació. El posicionament de l’APDCAT al respecte ha estat que: “cal tenir en compte que en principi sembla que es tractaria d’informació vinculada a alguna activitat professional (ja sigui com a conseqüència de facilitar subministraments o de la prestació de serveis) per la qual cosa la intromissió en la vida privada d’aquestes persones seria mínima, però no es pot descartar que una relació continuada pugui acabar permetent identificar algun tipus de vinculació amb determinades persones o proveïdors que, tenint en compte la naturalesa política del grup municipal pot acabar permetent establir, de forma fonamentada o no, algun tipus d’afinitat política. Per altra banda, pot semblar un cas anàleg a l’exposició a què estan sotmesos els contractistes de l’administració, els quals, per mandat de la LTC [es refereix a la legislació de transparència catalana] estan sotmesos a un exigent règim de publicitat activa (art. 13 LTC), però cal tenir en compte que en aquest cas del que es tracta no és de controlar aquestes terceres persones, sinó de controlar la destinació dels fons. Essent així, l’objectiu de transparència s’assoliria igualment sense necessitat d’identificar i sacrificar la privacitat de les persones físiques que eventualment puguin aparèixer en el conjunt de documentació afectada. (…) Per aplicació dels principis de proporcionalitat o de minimització en el tractament de les dades es considera que l’eventual accés a la documentació sol·licitada no hauria d’incloure informació que permeti identificar-les. Convé recordar que l’anonimització hauria de ser sempre la primera mesura a tenir en compte davant l’eventual accés a informació personal afectada per l’exercici del dret d’accés dels ciutadans. Seria suficient doncs aportar informació sobre els conceptes. Pel que fa a la informació que pugui afectar els regidors membres del grup, si la informació es dona sense facilitar el detall d’eventuals despeses de representació (àpats, viatges, allotjaments realitzats en el sí de les activitats inherents dels grups polítics), el grau d’ingerència sobre la privacitat del regidor o regidora seria molt menor i seria sens dubte respectuós amb el principi de minimització de les dades. No obstant això, en el cas que es tracti de despeses que constin com imputables a l’activitat d’un determinat regidor la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a aquesta informació. Des del punt de vista del regidor o regidora que pugui resultar afectat, cal tenir en compte que aquestes persones exerceixen càrrecs públics, disposen i fan ús, amb un ample marge de discrecionalitat, de diners públics que haurien d’anar destinats a cobrir despeses de funcionament del grup del qual en són part, i per tant vinculades a la finalitat pública que persegueixen. La necessitat de control d’aquest marge de discrecionalitat en relació amb la utilització de fons públics, pot justificar l’accés a aquesta informació”. Fetes aquestes precisions i en aquestes condicions, l’APDCAT conclou que “la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a la informació sobre les quanties abonades per la corporació als diferents grups polítics municipals. Tampoc impediria l’accés a la informació sobre els diferents conceptes de despesa realitzada per aquests grups i les quanties destinades a cadascun d’ells, incloent el fet que alguna d’aquestes despeses pugui vincular-se amb un regidor determinat”. D’acord amb l’exposat, i coincidint amb el criteri de l’APDCAT, la GAIP considera que el límit relatiu a la protecció de dades personals només aplicaria en relació a les dades de persones físiques diferents del s membres grup polític municipal que li hagin girat factura o que constin a la documentació de justificació de la despesa, que, en no ser rellevants per a la finalitat de l’accés, resulta adequat eliminar-les prèviament de la documentació. Per tant, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la relació desglossada per any i per conceptes de les despeses realitzades per cada grup polític municipal amb càrrec a les aportacions rebudes del municipi des del juny de 2019 al juny de 2021, així com de les factures i altra documentació justificativa de la despesa que es conservin en mans dels òrgans municipals o dels grups polítics, prèvia eliminació de les dades de persones físiques diferents dels membres dels grups que hi constin. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de març de 2022 , resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1103/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la relació desglossada per any i per conceptes de les despeses realitzades per cada grup polític municipal amb càrrec a les aportacions rebudes del municipi des del juny de 2019 al juny de 2021, així com de les factures i altra documentació justificativa de la despesa que es conservin en mans dels òrgans municipals o dels grups polítics, prèvia eliminació de les dades de persones físiques diferents dels membres dels grups que hi constin. 2. Requerir a l’Ajuntament de Cornellà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i que en aquest mateix termini, informi a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1103/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.