Un cargo electo solicitó al Ayuntamiento de Tortosa copia del decreto de incoación de un expediente. Ante la falta de respuesta, presentó reclamación ante la GAIP. El organismo finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información el 13 de noviembre de 2023, satisfaciendo así la solicitud de forma extemporánea.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales mediante la aplicación supletoria de la LTAIPBG a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
Los cargos electos locales no pueden tener un derecho de acceso a la documentación pública de menor alcance o calidad que el de los ciudadanos individuales.
3
El derecho de acceso de los concejales se regula en el artículo 164 del TRLMRLC, permitiéndoles obtener datos necesarios para su función, salvo límites motivados de honor, intimidad o secreto oficial.
4
La aplicación de límites al derecho de acceso debe interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad según los artículos 20 y 22 de la LTAIPBG.
5
Se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la administración entrega la información solicitada durante la tramitación del procedimiento.
Texto completo
Resolució 1099/2023, de 16 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1101/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa
Informació reclamada: Còpia del decret d'incoació de l'expedient .
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG. El caràcter reforçat com a càrrec electe de la persona reclamant, només fa que
emfatitzar aquest dret d’accés. En quan als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part
d’aquesta Comissió cap dels límits d’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui
justificar la restricció de l’accés.
Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la
mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració.
Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar
així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Càrrec electe. Còpia d’un decret. Sense límits. Reclamació contra
silenci. Pèrdua.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 9 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1101/2023, presentada contra
l’Ajuntament de Tortosa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant, que és un càrrec electe de l’ Ajuntament de Tortosa, no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En la reclamació s’indica que l’Ajuntament reclamat no ha contestat ni lliurat la informació sol·licitada.
El 3 d’octubre de 2023 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Tortosa una sol·licitud d’accés a la informació pública, concretament demana, “En el transcurs de la
sessió plenària d'ahir 2 d'octubre del 2023, l'alcalde va anunciar que ja havia iniciat
l'expedient per a sotmetre's al règim especial indicat en l'article 9. quàter del Reial Decret
665/2023. Sol·licitem còpia del decret d'incoació de l'expedient”.
El 14 de novembre de 2023, la GAIP rep comunicació de la reclamant on manifesta que
“Amb data 13 de novembre del 2023 l’alcaldia de l’Ajuntament de Tortosa ha donat
resposta a la nostra petició d’informació efectuada el passat 3 d’octubre del 2023 amb
número de registre 2023- 18708- E. És per això que ho posem en coneixement de la GAIP
als efectes oportuns, tot lamentant l’incompliment de terminis en el lliurament de la
documentació sol·licitada.”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com
la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en
la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava
l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés
la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva
Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de
les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la
informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència
respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de
les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el
de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació, atès que una vegada traslladat l’informe al reclamant no s’ha manifestat cap
objecció al respecte. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 16 de novembre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1101/2023 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.