Un ciudadano solicitó al Departamento de Empresa y Trabajo de la Generalitat de Catalunya información detallada sobre un proceso selectivo de un curso de pastelería para impugnar posibles arbitrariedades. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar la información existente mediante pseudoanonimización para proteger los datos de terceros.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información en procesos de concurrencia competitiva es esencial para garantizar los principios de igualdad, mérito, capacidad y transparencia.
2
El interés particular del solicitante en defender sus derechos frente a una posible arbitrariedad administrativa justifica el acceso a datos de otros participantes que hayan obtenido mejor puntuación.
3
La protección de datos personales de terceros puede armonizarse con el derecho de acceso mediante la pseudoanonimización, sustituyendo nombres y DNI por códigos que permitan escrutar la actuación del tribunal.
4
El derecho de acceso a la información pública solo recae sobre información preexistente, por lo que no se puede obligar a la Administración a elaborar documentación o motivaciones que no existan físicamente.
5
La falta de colaboración de la Administración reclamada en el envío de informes a la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 196/2023, de 2 de març
Número d'expedient de la reclamació: 1098/2023
Administració reclamada: Departament d'Empresa i Treball
Informació reclamada: Resultats d'un procés selectiu d'aspirants a un curs.
Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial e inadmissió parcial
Resum: En aquestes circumstàncies, la pretensió de la persona reclamant pot ser atesa sense
necessitat de sacrificar les dades personals de les terceres persones afectades. La finalitat de l'accés
sol·licitat és detectar eventuals manifestacions d'arbitrarietat en les decisions de l'Administració
relatives a aquest assumpte, i aquest pot atendre's perfectament sense necessitat de sacrificar dades
personals, simplement lliurant a la persona reclamant les proves i els resultats de cada aspirant, els
certificats requerits per a l'accés i els que superen l'entrevista personal, però mitjançant informació
pseudoanonimizada, és a dir, identificant en tots aquests casos els afectats no amb el seu nom i
cognoms, ni amb el seu DNI, sinó amb un codi que el Departament ha d'assignar a cada aspirant i
que permeti escrutar l'actuació del tribunal, sense necessitat de divulgar la identitat de les persones
afectades.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona afectada. Silenci administratiu. Falta de
col·laboració de l'Administració. Dades personals. Pseudoanonimización. Selecció de persones.
Formació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1098/2022, presentada per una
persona afectada contra el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Departament d'Empresa i
Treball (DET) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació
pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 27 d'octubre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al Centre
d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) de Salt: 1. Bases de la convocatòria al curs
21/CIFOS/561/0168554/011 pastisseria i confiteria, amb el detall de tots els requisits per poder
participar en la mateixa i de com serà el procés de selecció. 2. Còpia de les Proves realitzades
en el procés selectiu de tots els aspirants al curs 21/CIFOS/561/0168554/011 pastisseria i
confiteria realitzades en el CIFO de Salt amb indicació de la puntuació obtinguda per cadascun
dels aspirants. De les proves dels participants no seleccionats, poden identificar-les únicament
amb les inicials dels seus noms i cognoms. 3. Documentació acreditativa per a l'accés a la
formació de nivell 2 del certificat de professionalitat del curs 21/CIFOS/561/0168554/011
pastisseria i confiteria dels alumnes seleccionats, incloses còpia de les proves de competències
clau de matemàtiques i comunicació lingüística de nivell 2. 4. Plantilla correctora manejada pel
tribunal del procés selectiu que indiqui el nivell mínim exigit per a la superació de cada un dels
exercicis o una altra documentació manejada pel tribunal per objectivar l'exercici de la seva
discrecionalitat tècnica. 5. Llistat dels aspirants al curs 21/CIFOS/561/0168554/011 pastisseria i
confiteria que van superar l'entrevista personal amb indicació del dia i hora que va fer l'entrevista.
6. Justificant de les raons tècniques sobre les quals es va basar el tribunal qualificador per
excloure els aspirants en l'entrevista personal. 7. Raons tècniques sobre les quals es va basar el
tribunal qualificador per excloure el Sr. xxxx en l'entrevista personal, motivant el judici tècnic, en
concret: Expressió i material o fonts d'informació sobre les quals va operar el judici tècnic. Criteris
de valoració qualitativa que es van utilitzar per emetre el judici tècnic. Expressió del per què
l'aplicació d'aquests criteris va conduir al resultat individualitzat que va atorgar la no-preferència
del Sr. xxxx davant els altres. 8. Raons tècniques sobre les quals es va basar el tribunal
qualificador per considerar aptes els aspirants al curs en l'entrevista personal, motivant el judici
tècnic, en concret: Expressió i material o fonts d'informació sobre les quals va operar el judici
tècnic. Criteris de valoració qualitativa que es van utilitzar per emetre el judici tècnic. Expressió
del per què l'aplicació d'aquests criteris va conduir al resultat individualitzat que va atorgar la
preferència de cada aspirant davant els altres. 9. Informació del medi fet servir per a cadascun
dels participants per comunicar el resultat de la prova de selecció i de l'entrevista personal. El
motiu que justifica l'interès d'aquesta part en la documentació sol·licitada és per ser necessaris
per estudiar possibles accions legals contra els responsables de presumptament dictar
resolucions arbitràries en assumptes administratius.
3. La Reclamació presentada el 4 de desembre de 2022 indica que la persona reclamant no ha
rebut resposta a la sol·licitud.
4. El 22 de desembre de 2022 la GAIP requereix la persona reclamant l'esmena de la Reclamació,
als efectes d'aportar una còpia de la sol·licitud degudament registrada d'entrada.
5. El 23 de desembre de 2022 la GAIP rep l'esmena requerida.
6. El de 2023 la GAIP admet provisionalment la reclamació, informa la persona reclamant sobre els
aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona
interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés
a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada,
mentre duri la Reclamació.
7. El 2 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al SOC i li requereix que, dins del termini
de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver requerit repetidament aquest
informe, no consta a la GAIP que hagi estat aportat a aquest procediment.
8. El 24 de febrer de 2023 la GAIP rep l'informe de l'APDCAT, que conclou: ““La normativa de
protecció de dades no impedeix accedir a la informació relativa a les bases de la convocatòria,
incloent-hi la informació relativa als requisits per poder participar i el procés de selecció, així com
la plantilla o criteris de correcció de les proves. Tampoc hi ha d’haver cap problema en atorgar
accés a la persona reclamant a les dades que li són pròpies. “Ara bé, respecte de la informació
que afecta tercers que han participat en el procés de selecció, i ateses les circumstàncies que
concorren en el cas concret, la persona reclamant només té dret d’accés a la informació
sol·licitada respecte de les persones que van superar la fase d’entrevista personal, per tractar-se
d’informació rellevant per al control de l’actuació de l’òrgan de selecció i per a la defensa dels
seus interessos”. Fonamenta aquesta conclusió en les consideracions següents: “D’acord amb el
que estableix l’article 24.2 de l’LTC, la finalitat de la sol·licitud d’accés és un dels elements que
es poden tenir en compte per dur a terme la ponderació. Cal tenir en compte que si bé l’article
18.2 de l’LTC disposa que l’exercici del dret d’accés no és condicionat a la concurrència d’un
interès personal, i no resta subjecte a motivació ni requereix la invocació de cap norma, conèixer
la motivació per la qual la persona reclamant desitja obtenir la informació pot ser un element
rellevant a tenir en compte en la ponderació. En el cas que ens ocupa, es desprèn dels termes
de la sol·licitud d’accés que la persona reclamant ha participat en el procés selectiu d’alumnes al
curs de pastisseria i confiteria al qual fa referència, i no ha estat de les persones seleccionades.
Això té sentit amb el fet que la persona reclamant fonamenta la seva sol·licitud d’accés amb
l’objectiu de “[...] estudiar posibles acciones legales contra los responsables de presuntamente
dictar resoluciones arbitrarias en asuntos administrativos”. Vist això, sembla clar que la persona
reclamant motiva la seva petició d’accés en poder valorar si hi ha hagut irregularitats o
arbitrarietat en el procés selectiu en què ha participat, que l’haurien perjudicat directament i en la
possibilitat d’exercir accions legals en relació amb el procés selectiu. I, per tant, fonamenta
l’accés en un interès personal o particular, atesa la seva condició de participant en el procés de
selecció. La dimensió privada o particular del dret d’accés a la informació pública es concreta en
permetre a les persones accedir a la informació que pugui tenir interès per a la seva esfera
d’interessos particulars i, en aquest sentit, la finalitat de l’accés juga un paper essencial a l’hora
de ponderar entre els dos drets en joc. De fet, d’acord amb el que s’ha avançat, l’interès
particular que pot ser perseguit pel ciutadà amb l’accés està previst com a criteri de ponderació
en l’article 15.3.b) de l’LT, en establir expressament que cal prendre en consideració “la
justificación por los solicitantes de su petición en el ejercicio de un derecho (...). Al seu torn,
l’article 22.1 de l’LTC disposa que “els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.” En tot cas, a l’efecte de fer la
correcta ponderació, revesteix especial importància que la informació a què es vol accedir i
obtenir còpia s’emmarca en un procediment de concurrència competitiva en el qual la persona
reclamant ha participat. Així ho va recollir el Tribunal Suprem en la STS de 26 de gener de 2011,
on es deia que el dret d’accés a l’expedient “está ciertamente dirigido a facilitar el derecho de
defensa (...) y esto lo que significa es ofrecer al interesado la posibilidad de conocer en un
procedimiento administrativo todos los hechos y datos que puedan resultar relevantes para la
tutela de los derechos e intereses que quiera ejercitar por cualquier vía”. Prenent en consideració
que la informació sol·licitada forma part de l’expedient relatiu a un procés de concurrència
competitiva (procés de selecció d’alumnes al curs), convé fer referència, a tall d’exemple, a la
Sentència 623/2018 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid la qual recull els criteris
següents: “(...) se afirma que en los procesos de concurrencia competitiva, el principio de
publicidad y transparencia se torna en esencial, como garantizador del principio de igualdad. Así,
la Audiencia Nacional ha ponderado el principio de publicidad con la protección de datos de
carácter personal, llegando a la conclusión que durante la tramitación del proceso selectivo ha de
prevalecer el primero, pues una de las excepciones a la exigencia de consentimiento para el
tratamiento de datos es el de la colisión con intereses generales o con otros derechos de
superior valor que hagan decaer la protección de datos por la preferencia que deba concederse
a ese otro interés. Al tratarse de un procedimiento de concurrencia competitiva, consideró la
Audiencia Nacional que conforme al artículo 103 de la CE, las garantías que exige el tratamiento
de datos personales no pueden servir para empañar o anular estas exigencias generales que
obligan a que los procesos se conduzcan cumpliendo unas mínimas exigencias de transparencia
y publicidad. La superioridad de estos otros valores aconseja que en este caso se entienda que
no era exigible el consentimiento de aquellas personas que participen en un procedimiento de
concurrencia competitiva para el tratamiento de las calificaciones obtenidas en dicho
procedimiento y ello como garantía y exigencia de los demás participantes para asegurar la
limpieza e imparcialidad del procedimiento en el que concurren. Por ello concluye el Defensor
que la Administración debe proporcionar al solicitante el acceso a aquella información relevante
del proceso selectivo que le permita comprobar la limpieza e imparcialidad del procedimiento en
el que concurrió, incluidos los datos de carácter personal de terceros también participantes en
los mismos procesos selectivos con los que el solicitante compitió por las mismas plazas.” És
clar que en la valoració de les proves realitzades i dels mèrits acreditats pels candidats, que cal
fer en el procés selectiu, hi ha un marge de discrecionalitat tècnica que correspon a l’òrgan
qualificador. El control d’aquest marge de discrecionalitat, per evitar que s’incorri en arbitrarietat,
només es pot dur a terme si el subjecte afectat per la decisió administrativa (la persona
candidata no seleccionada) té la possibilitat de conèixer els elements fàctics dels quals parteix la
valoració efectuada al respecte per l’òrgan de selecció. Així, en exercici del dret de defensa i als
efectes de poder comprovar eventuals actuacions arbitràries de l’òrgan qualificador contràries als
principis d’igualtat, mèrit, capacitat i transparència que han de regir en qualsevol procediment
d’aquest tipus, resultaria justificat que la persona reclamant pugui disposar d’informació sobre els
diferents aspectes que s’han pogut valorar en el procés selectiu. Però, des del punt de vista del
principi de minimització de dades (article 5.1.c) RGPD), segons el qual les dades objecte de
tractament han de ser adequades, pertinents i necessàries per al compliment de la finalitat
pretesa amb l’accés, la qüestió s’ha de centrar en determinar si aquesta informació ha de ser
exclusivament de les persones aspirants finalment seleccionades o bé pot abastar també altres
participants en el procés selectiu. La jurisprudència citada resol la qüestió en el sentit de
considerar que s’ha de poder accedir a la informació esmentada relativa als candidats que han
obtingut millor puntuació o posició que la persona reclamant en el procés de selecció, però no als
que han obtingut una pitjor puntuació o posició, ni a dades personals innecessàries per a la
defensa de la persona interessada, com serien el domicili, número de telèfon, correu electrònic,
etc. Disposar de la informació referida a persones aspirants que han obtingut pitjor puntuació, o
que no han superat el procés selectiu, no resultaria justificat, atès que la seva posició respecte
de la persona que sol·licita l’accés no suposaria cap perjudici per als seus drets i interessos. Per
això, prenent en consideració que, segons es desprèn de la sol·licitud, la persona reclamant no
va superar el procés selectiu en la fase d’entrevista personal, atès que entre la informació que se
sol·licita conèixer demana accedir a les raons a partir les quals el tribunal qualificar es va basar
per excloure-la del procés en l’entrevista personal, cal reconèixer el dret de la persona reclamant
a accedir i obtenir còpia de la informació sol·licitada, però exclusivament dels participants que sí
que van superar l’entrevista personal”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Falta de col·laboració de l'Administració
L’antecedent 7 posa de manifest que el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Departament
d'Empresa i Treball (DET) de la Generalitat de Catalunya no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP
(“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li
sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de
reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la
Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca
de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació,
especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és
previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La sol·licitud de què deriva aquesta Reclamació té per objecte diverses informacions, totes elles
relatives a la selecció d'aspirants per a la realització d'un curs determinat, i que es poden classificar
als següents blocs: informacions relatives a la convocatòria i la preparació de les proves de selecció;
informacions relatives a les proves realitzades i/o els resultats obtingut pels aspirants i informacions
sobre l'aplicació dels criteris, judicis o valoracions per part del tribunal de selecció, tot això en els
termes assenyalats per l'antecedent 2.
No està clar que tot el sol·licitat sigui informació pública. Cal tenir en compte que, com assenyala
l'article 2.b LTAIPBG, reproduït pel fonament jurídic 1, la informació pública és la que està en poder
de l'Administració, idea que l'article 53 del Decret del Decret 8/2021, sobre transparència i accés a la
informació pública, complementa amb la que s'ha de tractar d'informació preexistent a la sol·licitud (és
a dir, que la informació en qüestió ha d'existir amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud). Partint
d'aquesta concepció legal, sens dubte tenen la condició d'informació pública els objectes dels
següents apartats de la sol·licitud: 1 (bases de la convocatòria), 2 (proves realitzades pels aspirants i
puntuació obtinguda), 3 (documentació dels alumnes seleccionats que acredita les seves
competències per cursar el nivell 2), 5 (llistat dels aspirants que van superar l'entrevista personal) i 9
(mig fet servir per comunicar els resultats a cada alumne).
Tanmateix, el sol·licitat pels apartats següents només tindrà la consideració d'informació pública si la
informació en qüestió existia efectivament en el moment de sol·licitar la informació. És el cas del
sol·licitat pels apartats següents: 4 (plantilla correctora o una altra documentació manejada pel
tribunal per objectivar la discrecionalitat tècnica), 5 (dia i hora que els aspirants seleccionats van fer
l'entrevista) i 6, 7 i 8 (diversos tipus de raons tècniques utilitzades pel tribunal per decidir, inclòs el
perquè del seu resultat). En tots aquests casos, no pot donar-se per suposada l'existència de la
informació sol·licitada i menys encara que el sol·licitat és la motivació d'una decisió del tribunal. Si el
sol·licitat per aquests apartats és informació que existia documentada en el moment de presentar la
sol·licitud, és informació pública, però, si no existeix, el dret d'accés a la informació pública no pot
obligar a l'Administració a elaborar-la i seria suficient per atendre la sol·licitud indicar expressament
aquesta inexistència i, en conseqüència i en aplicació de l'article 33.2 RGAIP, procediria la inadmissió
de la Reclamació en relació amb tots els apartats afectats perquè no tindrien per objecte el dret
d'accés a la informació pública.
En la mesura que el sol·licitat sigui informació pública, d'acord els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona hi pot accedir, tret que es presenti alguna causa legal que ho impedeixi. En aquest
cas, en el sol·licitat pels apartats 1 i 4 no és plausible que es presentin dades personals. En canvi, la
concurrència d'aquestes dades és evident en el sol·licitat pels apartats 2, 3 i 5, i possible en la resta.
En tot cas, és necessari analitzar si ha de prevaler el dret d'accés a la informació pública o la
protecció de les dades personals afectades.
Les dades personals que es presenten a la sol·licitud són relatives a l'expedient acadèmic i als
resultats obtinguts en el procés de selecció. No són dades personals especialment protegides per
l'article 23 LTAIPBG, ni dades merament identificatives relacionades amb l'organització i el
funcionament de l'Administració, la divulgació de la qual és autoritzada per l'article 24.1 LTAIPBG. En
conseqüència, l'accés a ells s'ha de regir pel previst per l'article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “Si es
tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la
informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les
persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les
circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una
finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades
relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. És a dir, aquest
precepte autoritza la divulgació de les dades personals indicades que es trobin en la informació
pública, prèvia ponderació entre els interessos i drets indicats, ponderació que, entre altres factors,
haurà d'atendre, en relació, a la finalitat de l'accés sol·licitat.
Segons ha indicat la persona reclamant (incís final de l'antecedent 2), la finalitat de la sol·licitud és
“estudiar possibles accions legals contra els responsables de presumptament dictar resolucions
arbitràries en assumptes administratius”, relacionades, jutjant per alguns apartats de la sol·licitud,
amb el fet de la seva exclusió per no haver superat la prova de l'entrevista personal. Per tant, a
l'interès públic general inherent a l'exercici del dret d'accés a la informació pública, se suma l'interès
privat de la persona reclamant a accedir a unes dades que considera necessàries per defensar els
seus drets i interessos.
En contra de l'accés sol·licitat es podria invocar el dret de la resta d'aspirants a la protecció d'unes
dades personals (les proves que han realitzat i la nota obtinguda; la documentació necessària per
accedir al nivell 2, la superació de l'entrevista personal, amb indicació del dia i hora, l'anàlisi
comparativa del seu exercici amb el de la persona reclamant i, fins i tot, segons com s'interpreti, les
seves dades de contacte electrònic o postal) la divulgació del qual pot fer malbé la reputació de les
persones afectades i mostrar possibles dades de currículum personal i altres de caràcter privat
allunyats de l'objecte de la sol·licitud. A més, per poder divulgar aquestes dades seria necessari donar
audiència a les persones afectades (article 31 LTAIPBG), tràmit que no és probable hagi portat a
terme l'Administració reclamada i que, si bé pot ser practicat per la GAIP, sens dubte requeriria un
llarg procés d'obtenció de les dades de contacte de totes les persones afectades, la posterior
notificació personalitzada, un termini de 10 dies per presentar al·legacions i la valoració de les
al·legacions formulades.
En aquestes circumstàncies, la pretensió de la persona reclamant pot ser atesa sense necessitat de
sacrificar les dades personals de les terceres persones afectades. La finalitat de l'accés sol·licitat és
detectar eventuals manifestacions d'arbitrarietat en les decisions de l'Administració relatives a aquest
assumpte, i aquest fin pot atendre's perfectament sense necessitat de sacrificar dades personals,
simplement lliurant a la persona reclamant les proves i els resultats de cada aspirant, els certificats
requerits per a l'accés i els que superen l'entrevista personal, però mitjançant informació
pseudoanonimizada, és a dir, identificant en tots aquests casos els afectats no amb el seu nom i
cognoms, ni amb el seu DNI, sinó amb un codi que el Departament ha d'assignar a cada aspirant i
que permeti escrutar l'actuació del tribunal, sense necessitat de divulgar la identitat de les persones
afectades.
4. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de
març de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 1098/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir
la informació sol·licitada que sigui efectivament existent a la sol·licitud, de forma
pseudoanonimizada, substituint les dades identificatives dels aspirants (a excepció dels de la
persona reclamant) per un codi anònim que permeti la seva reidentificació.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 1098/2022, en relació amb les dades identificatives de les
persones afectades, a excepció dels de la mateixa persona reclamant.
3. Inadmetre parcialment la Reclamació 1098/2022, en relació amb les pretensions de la persona
reclamant que no tinguin la condició d'informació preexistent a la sol·licitud.
4. Requerir al Departament d'Empresa i Treball perquè lliuri la informació indicada en l'apartat 1 a la
persona reclamant en el termini de 15 dies des de la notificació de la present resolució i perquè
tot seguit n'informi la GAIP.
5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1098/2022 i disposar la publicació de la
present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis previstos en aquesta Resolució per al lliurament de la informació s'han d'explicar en dies hàbils (descomptant dies
festius i dissabtes) a partir de l'endemà de la recepció de la seva notificació per l'Administració reclamada, tret de previsió
específica en sentit diferent.
L'Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l'ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser presa en consideració si es comunica a la GAIP abans que acabi el termini fixat en la
Resolució, i ha de fonamentar-se en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l'ampliació sol·licitada si l'Administració obligada justifica de forma
precisa i consistent la seva necessitat.
Si l'Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-lo en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic dirigit a [email protected], a fi que la Comissió
requereixi el seu compliment. Mentre no es compleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l'incompliment de l'Administració obligada, conforme a l'article 25.2.k RGAIP. Si l'Administració no atén el requeriment
d'execució que li dirigeixi la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l'òrgan competent, d'acord amb el previst per
l'article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d'un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d'accés
a la informació pública, a l'empara de l'article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sense perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l'Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l'empara de l'article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l'Administració el
compliment de la Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució,
conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.