Solicitud de acceso a resultados y criterios de selección de un curso de formación con resultado de estimación parcial mediante pseudoanonimización

Resolució 196/2023, de 2 de març Número d'expedient de la reclamació: 1098/2023 Administració reclamada: Departament d'Empresa i Treball Informació reclamada: Resultats d'un procés selectiu d'aspirants a un curs. Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial e inadmissió parcial Resum: En aquestes circumstàncies, la pretensió de la persona reclamant pot ser atesa sense necessitat de sacrificar les dades personals de les terceres persones afectades. La finalitat de l'accés sol·licitat és detectar eventuals manifestacions d'arbitrarietat en les decisions de l'Administració relatives a aquest assumpte, i aquest pot atendre's perfectament sense necessitat de sacrificar dades personals, simplement lliurant a la persona reclamant les proves i els resultats de cada aspirant, els certificats requerits per a l'accés i els que superen l'entrevista personal, però mitjançant informació pseudoanonimizada, és a dir, identificant en tots aquests casos els afectats no amb el seu nom i cognoms, ni amb el seu DNI, sinó amb un codi que el Departament ha d'assignar a cada aspirant i que permeti escrutar l'actuació del tribunal, sense necessitat de divulgar la identitat de les persones afectades. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona afectada. Silenci administratiu. Falta de col·laboració de l'Administració. Dades personals. Pseudoanonimización. Selecció de persones. Formació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1098/2022, presentada per una persona afectada contra el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Departament d'Empresa i Treball (DET) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 d'octubre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al Centre d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) de Salt: 1. Bases de la convocatòria al curs 21/CIFOS/561/0168554/011 pastisseria i confiteria, amb el detall de tots els requisits per poder participar en la mateixa i de com serà el procés de selecció. 2. Còpia de les Proves realitzades en el procés selectiu de tots els aspirants al curs 21/CIFOS/561/0168554/011 pastisseria i confiteria realitzades en el CIFO de Salt amb indicació de la puntuació obtinguda per cadascun dels aspirants. De les proves dels participants no seleccionats, poden identificar-les únicament amb les inicials dels seus noms i cognoms. 3. Documentació acreditativa per a l'accés a la formació de nivell 2 del certificat de professionalitat del curs 21/CIFOS/561/0168554/011 pastisseria i confiteria dels alumnes seleccionats, incloses còpia de les proves de competències clau de matemàtiques i comunicació lingüística de nivell 2. 4. Plantilla correctora manejada pel tribunal del procés selectiu que indiqui el nivell mínim exigit per a la superació de cada un dels exercicis o una altra documentació manejada pel tribunal per objectivar l'exercici de la seva discrecionalitat tècnica. 5. Llistat dels aspirants al curs 21/CIFOS/561/0168554/011 pastisseria i confiteria que van superar l'entrevista personal amb indicació del dia i hora que va fer l'entrevista. 6. Justificant de les raons tècniques sobre les quals es va basar el tribunal qualificador per excloure els aspirants en l'entrevista personal. 7. Raons tècniques sobre les quals es va basar el tribunal qualificador per excloure el Sr. xxxx en l'entrevista personal, motivant el judici tècnic, en concret: Expressió i material o fonts d'informació sobre les quals va operar el judici tècnic. Criteris de valoració qualitativa que es van utilitzar per emetre el judici tècnic. Expressió del per què l'aplicació d'aquests criteris va conduir al resultat individualitzat que va atorgar la no-preferència del Sr. xxxx davant els altres. 8. Raons tècniques sobre les quals es va basar el tribunal qualificador per considerar aptes els aspirants al curs en l'entrevista personal, motivant el judici tècnic, en concret: Expressió i material o fonts d'informació sobre les quals va operar el judici tècnic. Criteris de valoració qualitativa que es van utilitzar per emetre el judici tècnic. Expressió del per què l'aplicació d'aquests criteris va conduir al resultat individualitzat que va atorgar la preferència de cada aspirant davant els altres. 9. Informació del medi fet servir per a cadascun dels participants per comunicar el resultat de la prova de selecció i de l'entrevista personal. El motiu que justifica l'interès d'aquesta part en la documentació sol·licitada és per ser necessaris per estudiar possibles accions legals contra els responsables de presumptament dictar resolucions arbitràries en assumptes administratius. 3. La Reclamació presentada el 4 de desembre de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la sol·licitud. 4. El 22 de desembre de 2022 la GAIP requereix la persona reclamant l'esmena de la Reclamació, als efectes d'aportar una còpia de la sol·licitud degudament registrada d'entrada. 5. El 23 de desembre de 2022 la GAIP rep l'esmena requerida. 6. El de 2023 la GAIP admet provisionalment la reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 2 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al SOC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver requerit repetidament aquest informe, no consta a la GAIP que hagi estat aportat a aquest procediment. 8. El 24 de febrer de 2023 la GAIP rep l'informe de l'APDCAT, que conclou: ““La normativa de protecció de dades no impedeix accedir a la informació relativa a les bases de la convocatòria, incloent-hi la informació relativa als requisits per poder participar i el procés de selecció, així com la plantilla o criteris de correcció de les proves. Tampoc hi ha d’haver cap problema en atorgar accés a la persona reclamant a les dades que li són pròpies. “Ara bé, respecte de la informació que afecta tercers que han participat en el procés de selecció, i ateses les circumstàncies que concorren en el cas concret, la persona reclamant només té dret d’accés a la informació sol·licitada respecte de les persones que van superar la fase d’entrevista personal, per tractar-se d’informació rellevant per al control de l’actuació de l’òrgan de selecció i per a la defensa dels seus interessos”. Fonamenta aquesta conclusió en les consideracions següents: “D’acord amb el que estableix l’article 24.2 de l’LTC, la finalitat de la sol·licitud d’accés és un dels elements que es poden tenir en compte per dur a terme la ponderació. Cal tenir en compte que si bé l’article 18.2 de l’LTC disposa que l’exercici del dret d’accés no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, i no resta subjecte a motivació ni requereix la invocació de cap norma, conèixer la motivació per la qual la persona reclamant desitja obtenir la informació pot ser un element rellevant a tenir en compte en la ponderació. En el cas que ens ocupa, es desprèn dels termes de la sol·licitud d’accés que la persona reclamant ha participat en el procés selectiu d’alumnes al curs de pastisseria i confiteria al qual fa referència, i no ha estat de les persones seleccionades. Això té sentit amb el fet que la persona reclamant fonamenta la seva sol·licitud d’accés amb l’objectiu de “[...] estudiar posibles acciones legales contra los responsables de presuntamente dictar resoluciones arbitrarias en asuntos administrativos”. Vist això, sembla clar que la persona reclamant motiva la seva petició d’accés en poder valorar si hi ha hagut irregularitats o arbitrarietat en el procés selectiu en què ha participat, que l’haurien perjudicat directament i en la possibilitat d’exercir accions legals en relació amb el procés selectiu. I, per tant, fonamenta l’accés en un interès personal o particular, atesa la seva condició de participant en el procés de selecció. La dimensió privada o particular del dret d’accés a la informació pública es concreta en permetre a les persones accedir a la informació que pugui tenir interès per a la seva esfera d’interessos particulars i, en aquest sentit, la finalitat de l’accés juga un paper essencial a l’hora de ponderar entre els dos drets en joc. De fet, d’acord amb el que s’ha avançat, l’interès particular que pot ser perseguit pel ciutadà amb l’accés està previst com a criteri de ponderació en l’article 15.3.b) de l’LT, en establir expressament que cal prendre en consideració “la justificación por los solicitantes de su petición en el ejercicio de un derecho (...). Al seu torn, l’article 22.1 de l’LTC disposa que “els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.” En tot cas, a l’efecte de fer la correcta ponderació, revesteix especial importància que la informació a què es vol accedir i obtenir còpia s’emmarca en un procediment de concurrència competitiva en el qual la persona reclamant ha participat. Així ho va recollir el Tribunal Suprem en la STS de 26 de gener de 2011, on es deia que el dret d’accés a l’expedient “está ciertamente dirigido a facilitar el derecho de defensa (...) y esto lo que significa es ofrecer al interesado la posibilidad de conocer en un procedimiento administrativo todos los hechos y datos que puedan resultar relevantes para la tutela de los derechos e intereses que quiera ejercitar por cualquier vía”. Prenent en consideració que la informació sol·licitada forma part de l’expedient relatiu a un procés de concurrència competitiva (procés de selecció d’alumnes al curs), convé fer referència, a tall d’exemple, a la Sentència 623/2018 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid la qual recull els criteris següents: “(...) se afirma que en los procesos de concurrencia competitiva, el principio de publicidad y transparencia se torna en esencial, como garantizador del principio de igualdad. Así, la Audiencia Nacional ha ponderado el principio de publicidad con la protección de datos de carácter personal, llegando a la conclusión que durante la tramitación del proceso selectivo ha de prevalecer el primero, pues una de las excepciones a la exigencia de consentimiento para el tratamiento de datos es el de la colisión con intereses generales o con otros derechos de superior valor que hagan decaer la protección de datos por la preferencia que deba concederse a ese otro interés. Al tratarse de un procedimiento de concurrencia competitiva, consideró la Audiencia Nacional que conforme al artículo 103 de la CE, las garantías que exige el tratamiento de datos personales no pueden servir para empañar o anular estas exigencias generales que obligan a que los procesos se conduzcan cumpliendo unas mínimas exigencias de transparencia y publicidad. La superioridad de estos otros valores aconseja que en este caso se entienda que no era exigible el consentimiento de aquellas personas que participen en un procedimiento de concurrencia competitiva para el tratamiento de las calificaciones obtenidas en dicho procedimiento y ello como garantía y exigencia de los demás participantes para asegurar la limpieza e imparcialidad del procedimiento en el que concurren. Por ello concluye el Defensor que la Administración debe proporcionar al solicitante el acceso a aquella información relevante del proceso selectivo que le permita comprobar la limpieza e imparcialidad del procedimiento en el que concurrió, incluidos los datos de carácter personal de terceros también participantes en los mismos procesos selectivos con los que el solicitante compitió por las mismas plazas.” És clar que en la valoració de les proves realitzades i dels mèrits acreditats pels candidats, que cal fer en el procés selectiu, hi ha un marge de discrecionalitat tècnica que correspon a l’òrgan qualificador. El control d’aquest marge de discrecionalitat, per evitar que s’incorri en arbitrarietat, només es pot dur a terme si el subjecte afectat per la decisió administrativa (la persona candidata no seleccionada) té la possibilitat de conèixer els elements fàctics dels quals parteix la valoració efectuada al respecte per l’òrgan de selecció. Així, en exercici del dret de defensa i als efectes de poder comprovar eventuals actuacions arbitràries de l’òrgan qualificador contràries als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i transparència que han de regir en qualsevol procediment d’aquest tipus, resultaria justificat que la persona reclamant pugui disposar d’informació sobre els diferents aspectes que s’han pogut valorar en el procés selectiu. Però, des del punt de vista del principi de minimització de dades (article 5.1.c) RGPD), segons el qual les dades objecte de tractament han de ser adequades, pertinents i necessàries per al compliment de la finalitat pretesa amb l’accés, la qüestió s’ha de centrar en determinar si aquesta informació ha de ser exclusivament de les persones aspirants finalment seleccionades o bé pot abastar també altres participants en el procés selectiu. La jurisprudència citada resol la qüestió en el sentit de considerar que s’ha de poder accedir a la informació esmentada relativa als candidats que han obtingut millor puntuació o posició que la persona reclamant en el procés de selecció, però no als que han obtingut una pitjor puntuació o posició, ni a dades personals innecessàries per a la defensa de la persona interessada, com serien el domicili, número de telèfon, correu electrònic, etc. Disposar de la informació referida a persones aspirants que han obtingut pitjor puntuació, o que no han superat el procés selectiu, no resultaria justificat, atès que la seva posició respecte de la persona que sol·licita l’accés no suposaria cap perjudici per als seus drets i interessos. Per això, prenent en consideració que, segons es desprèn de la sol·licitud, la persona reclamant no va superar el procés selectiu en la fase d’entrevista personal, atès que entre la informació que se sol·licita conèixer demana accedir a les raons a partir les quals el tribunal qualificar es va basar per excloure-la del procés en l’entrevista personal, cal reconèixer el dret de la persona reclamant a accedir i obtenir còpia de la informació sol·licitada, però exclusivament dels participants que sí que van superar l’entrevista personal”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Falta de col·laboració de l'Administració L’antecedent 7 posa de manifest que el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Departament d'Empresa i Treball (DET) de la Generalitat de Catalunya no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La sol·licitud de què deriva aquesta Reclamació té per objecte diverses informacions, totes elles relatives a la selecció d'aspirants per a la realització d'un curs determinat, i que es poden classificar als següents blocs: informacions relatives a la convocatòria i la preparació de les proves de selecció; informacions relatives a les proves realitzades i/o els resultats obtingut pels aspirants i informacions sobre l'aplicació dels criteris, judicis o valoracions per part del tribunal de selecció, tot això en els termes assenyalats per l'antecedent 2. No està clar que tot el sol·licitat sigui informació pública. Cal tenir en compte que, com assenyala l'article 2.b LTAIPBG, reproduït pel fonament jurídic 1, la informació pública és la que està en poder de l'Administració, idea que l'article 53 del Decret del Decret 8/2021, sobre transparència i accés a la informació pública, complementa amb la que s'ha de tractar d'informació preexistent a la sol·licitud (és a dir, que la informació en qüestió ha d'existir amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud). Partint d'aquesta concepció legal, sens dubte tenen la condició d'informació pública els objectes dels següents apartats de la sol·licitud: 1 (bases de la convocatòria), 2 (proves realitzades pels aspirants i puntuació obtinguda), 3 (documentació dels alumnes seleccionats que acredita les seves competències per cursar el nivell 2), 5 (llistat dels aspirants que van superar l'entrevista personal) i 9 (mig fet servir per comunicar els resultats a cada alumne). Tanmateix, el sol·licitat pels apartats següents només tindrà la consideració d'informació pública si la informació en qüestió existia efectivament en el moment de sol·licitar la informació. És el cas del sol·licitat pels apartats següents: 4 (plantilla correctora o una altra documentació manejada pel tribunal per objectivar la discrecionalitat tècnica), 5 (dia i hora que els aspirants seleccionats van fer l'entrevista) i 6, 7 i 8 (diversos tipus de raons tècniques utilitzades pel tribunal per decidir, inclòs el perquè del seu resultat). En tots aquests casos, no pot donar-se per suposada l'existència de la informació sol·licitada i menys encara que el sol·licitat és la motivació d'una decisió del tribunal. Si el sol·licitat per aquests apartats és informació que existia documentada en el moment de presentar la sol·licitud, és informació pública, però, si no existeix, el dret d'accés a la informació pública no pot obligar a l'Administració a elaborar-la i seria suficient per atendre la sol·licitud indicar expressament aquesta inexistència i, en conseqüència i en aplicació de l'article 33.2 RGAIP, procediria la inadmissió de la Reclamació en relació amb tots els apartats afectats perquè no tindrien per objecte el dret d'accés a la informació pública. En la mesura que el sol·licitat sigui informació pública, d'acord els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi pot accedir, tret que es presenti alguna causa legal que ho impedeixi. En aquest cas, en el sol·licitat pels apartats 1 i 4 no és plausible que es presentin dades personals. En canvi, la concurrència d'aquestes dades és evident en el sol·licitat pels apartats 2, 3 i 5, i possible en la resta. En tot cas, és necessari analitzar si ha de prevaler el dret d'accés a la informació pública o la protecció de les dades personals afectades. Les dades personals que es presenten a la sol·licitud són relatives a l'expedient acadèmic i als resultats obtinguts en el procés de selecció. No són dades personals especialment protegides per l'article 23 LTAIPBG, ni dades merament identificatives relacionades amb l'organització i el funcionament de l'Administració, la divulgació de la qual és autoritzada per l'article 24.1 LTAIPBG. En conseqüència, l'accés a ells s'ha de regir pel previst per l'article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. És a dir, aquest precepte autoritza la divulgació de les dades personals indicades que es trobin en la informació pública, prèvia ponderació entre els interessos i drets indicats, ponderació que, entre altres factors, haurà d'atendre, en relació, a la finalitat de l'accés sol·licitat. Segons ha indicat la persona reclamant (incís final de l'antecedent 2), la finalitat de la sol·licitud és “estudiar possibles accions legals contra els responsables de presumptament dictar resolucions arbitràries en assumptes administratius”, relacionades, jutjant per alguns apartats de la sol·licitud, amb el fet de la seva exclusió per no haver superat la prova de l'entrevista personal. Per tant, a l'interès públic general inherent a l'exercici del dret d'accés a la informació pública, se suma l'interès privat de la persona reclamant a accedir a unes dades que considera necessàries per defensar els seus drets i interessos. En contra de l'accés sol·licitat es podria invocar el dret de la resta d'aspirants a la protecció d'unes dades personals (les proves que han realitzat i la nota obtinguda; la documentació necessària per accedir al nivell 2, la superació de l'entrevista personal, amb indicació del dia i hora, l'anàlisi comparativa del seu exercici amb el de la persona reclamant i, fins i tot, segons com s'interpreti, les seves dades de contacte electrònic o postal) la divulgació del qual pot fer malbé la reputació de les persones afectades i mostrar possibles dades de currículum personal i altres de caràcter privat allunyats de l'objecte de la sol·licitud. A més, per poder divulgar aquestes dades seria necessari donar audiència a les persones afectades (article 31 LTAIPBG), tràmit que no és probable hagi portat a terme l'Administració reclamada i que, si bé pot ser practicat per la GAIP, sens dubte requeriria un llarg procés d'obtenció de les dades de contacte de totes les persones afectades, la posterior notificació personalitzada, un termini de 10 dies per presentar al·legacions i la valoració de les al·legacions formulades. En aquestes circumstàncies, la pretensió de la persona reclamant pot ser atesa sense necessitat de sacrificar les dades personals de les terceres persones afectades. La finalitat de l'accés sol·licitat és detectar eventuals manifestacions d'arbitrarietat en les decisions de l'Administració relatives a aquest assumpte, i aquest fin pot atendre's perfectament sense necessitat de sacrificar dades personals, simplement lliurant a la persona reclamant les proves i els resultats de cada aspirant, els certificats requerits per a l'accés i els que superen l'entrevista personal, però mitjançant informació pseudoanonimizada, és a dir, identificant en tots aquests casos els afectats no amb el seu nom i cognoms, ni amb el seu DNI, sinó amb un codi que el Departament ha d'assignar a cada aspirant i que permeti escrutar l'actuació del tribunal, sense necessitat de divulgar la identitat de les persones afectades. 4. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de març de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1098/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada que sigui efectivament existent a la sol·licitud, de forma pseudoanonimizada, substituint les dades identificatives dels aspirants (a excepció dels de la persona reclamant) per un codi anònim que permeti la seva reidentificació. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 1098/2022, en relació amb les dades identificatives de les persones afectades, a excepció dels de la mateixa persona reclamant. 3. Inadmetre parcialment la Reclamació 1098/2022, en relació amb les pretensions de la persona reclamant que no tinguin la condició d'informació preexistent a la sol·licitud. 4. Requerir al Departament d'Empresa i Treball perquè lliuri la informació indicada en l'apartat 1 a la persona reclamant en el termini de 15 dies des de la notificació de la present resolució i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1098/2022 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis previstos en aquesta Resolució per al lliurament de la informació s'han d'explicar en dies hàbils (descomptant dies festius i dissabtes) a partir de l'endemà de la recepció de la seva notificació per l'Administració reclamada, tret de previsió específica en sentit diferent. L'Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l'ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser presa en consideració si es comunica a la GAIP abans que acabi el termini fixat en la Resolució, i ha de fonamentar-se en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l'ampliació sol·licitada si l'Administració obligada justifica de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l'Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-lo en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic dirigit a [email protected], a fi que la Comissió requereixi el seu compliment. Mentre no es compleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l'incompliment de l'Administració obligada, conforme a l'article 25.2.k RGAIP. Si l'Administració no atén el requeriment d'execució que li dirigeixi la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l'òrgan competent, d'acord amb el previst per l'article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d'un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d'accés a la informació pública, a l'empara de l'article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sense perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l'Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l'empara de l'article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l'Administració el compliment de la Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.