Inadmisión de reclamación por falta de autonomía en la solicitud de información pública vinculada a revisión de examen

Resolució 80/2022, de 3 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1098/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Matadepera Informació reclamada: Còpia de la prova realitzada en un procés de selecció de personal, del solucionari i de la prova que ha obtingut la millor puntuació. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Formulada en aquests termes, cal dir que la reclamació és inadmissible, perquè no es presenta contra la desestimació d’una sol·licitud d’informació pública, sinó contra la desatenció d’una petició de revisió de nota i de revisió subsidiària d’examen, en el marc de la qual i vinculada a la qual es demanava accedir a informació. La petició d’accés al seu propi examen, al de la persona millor puntuada i als criteris de selecció podria ser objecte vàlidament una sol·licitud d’informació pública, encara que es formulés com a petició subsidiària a la principal de revisió de nota, i la seva desatenció podria ser objecte d’aquest procediment de reclamació arribat el cas; però el fet que no s’hagi formulat a l’Administració la petició d’informació com una pretensió independent i autònoma, que pugui considerar-se i satisfer-se de manera diferenciada a la pretensió de revisió presencial d’examen a la què es vincula de manera indissoluble en la sol·licitud en demanar que sigui en aquell marc on se li faciliti la informació, la converteix en inadmissible com a objecte d’aquest procediment, ja que requeriria que aquesta Comissió revisés la decisió de l’Ajuntament de Matadepera d’accedir o no a la revisió presencial de l’examen, el què queda fora del seu àmbit competencial. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Procés selectiu. Exàmens. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1098/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Matadepera, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Matadepera on es posa de manifest que és una participant en un procés de selecció de personal determinat que es tramita al mateix Ajuntament i en relació amb aquest procediment sol·licita: “- Que el Tribunal revisi la meva prova pràctica, de tal manera que pugui tornar a considerar que reuneix uns requisits mínims per a ser considerada suficientment vàlida de ser qualificada com a apta, i atorgar-li una puntuació que em permet romandre al procediment i que siguin puntuats els meus mèrits presentats. - Que, en cas que es confirmi la puntuació atorgada i es reiteri que la prova no és apta, i per tant que sóc exclosa del procediment, em citi per a una revisió presencial, on se’m pugui mostrar i lliurar còpia, en primer lloc, de la prova pràctica que ha obtingut la millor puntuació (Sr. XXX), en segon lloc, mostrar i lliurar còpia de la meva prova pràctica i, finalment, lliurar còpia del solucionari o criteris emprats pel Tribunal per a puntuar les esmentades proves.” 3. La Reclamació presentada el 9 de desembre de 2021 es fonamenta d’aquesta manera: “L'Ajuntament de Matadepera no només ha ignorat la meva sol·licitud, en la qual demanava la revisió del cas pràctic així com les còpies de les proves, sinó que ha procedit a nomenar l'aspirant millor puntuat sens ni tan sols donar-me una resposta ni donar-me dret a revisar les proves. L'aspirant millor puntuat va ser nomenat a mitjan novembre, segons el DOGC”. 4. El 22 de desembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 22 de desembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Matadepera i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El dia 28 de gener de 2021 la GAIP reitera el requeriment de documentació adreçat a l’Ajuntament de Matadepera. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una Administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG.. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, d’acord amb l’article 33.7 RGAIP. 3. Objecte de la reclamació Del tenor literal de la sol·licitud de la que deriva aquesta reclamació (transcrita a l’antecedent 2) se’n desprèn que la persona reclamant hi formulava una pretensió principal de revisió de nota per part del Tribunal qualificador (“Que el Tribunal revisi la meva prova pràctica, de tal manera que pugui tornar a considerar que reuneix uns requisits mínims per a ser considerada suficientment vàlida de ser qualificada com a apta, i atorgar-li una puntuació que em permet romandre al procediment i que siguin puntuats els meus mèrits presentats”) i una petició secundària d’obtenir una revisió presencial de la prova, en el marc de la qual li hauria de ser lliurada determinada informació (“Que, en cas que es confirmi la puntuació atorgada i es reiteri que la prova no és apta, i per tant que sóc exclosa del procediment, em citi per a una revisió presencial, on se’m pugui mostrar i lliurar còpia, en primer lloc, de la prova pràctica que ha obtingut la millor puntuació (Sr. XXX), en segon lloc, mostrar i lliurar còpia de la meva prova pràctica i, finalment, lliurar còpia del solucionari o criteris emprats pel Tribunal per a puntuar les esmentades proves”). Formulada en aquests termes, cal dir que la reclamació és inadmissible, perquè no es presenta contra la desestimació d’una sol·licitud d’informació pública, sinó contra la desatenció d’una petició de revisió de nota i de revisió subsidiària d’examen, en el marc de la qual i vinculada a la qual es demanava accedir a informació. La petició d’accés al seu propi examen, al de la persona millor puntuada i als criteris de selecció podria ser objecte vàlidament una sol·licitud d’informació pública, encara que es formulés com a petició subsidiària a la principal de revisió de nota, i la seva desatenció podria ser objecte d’aquest procediment de reclamació arribat el cas; però el fet que no s’hagi formulat a l’Administració la petició d’informació com una pretensió independent i autònoma, que pugui considerar -se i satisfer-se de manera diferenciada a la pretensió de revisió presencial d’examen a la què es vincula de manera indissoluble en la sol·licitud en demanar que sigui en aquell marc on se li faciliti la informació, la converteix en inadmissible com a objecte d’aquest procediment, ja que requeriria que aquesta Comissió revisés la decisió de l’Ajuntament de Matadepera d’accedir o no a la revisió presencial de l’examen, el què queda fora del seu àmbit competencial. D’acord amb l’exposat, és procedent la inadmissió d’aquesta Reclamació, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP . 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 3 de febrer de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 1098/2021, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.