Acceso a listado de informes técnicos sobre inspección y estado de conservación de edificios de pública concurrencia

Resolució 1616/2025, de 23 d’octubre

Número d’expedient de la Reclamació: 1096/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Vic Informació reclamada: Llistat dels informes que afectin els equipaments sanitaris i educatius, públics i concertats des de l’any 2014. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i d’acord amb els articles 18 i 20 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En aquest supòsit, l’Ajuntament va desestimar la SAIP per considerar que l’accés era una tasca complexa sense haver fet ús de la concreció que preveu l’article 28 LTAIPBG. En fase de reclamació l’objecte ha estat concretat i s’ha reduït de forma molt considerable. Pel que fa als límits, l’Administració no n’ha invocat cap i d’ofici aquesta Comissió en els termes que finalment es demana la informació, no n’aprecia cap. Així, tenint en compte la concreció indicada en el fonament anterior, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació reclamada. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Edificis de pública concurrència. Informes. Estudis. Peritatges. Documents tècnics. Inspeccions. Estats de conservació. Incompliments. Reclamació contra desestimació. Tasca complexa. Concreció en fase reclamació. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà

Antecedents

El 21 de juny de 2025 té entrada a la GAIP la Reclamació 1096/2025, presentada per una persona física, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).

El 15 de maig de 2025 la persona ara reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a l’Ajuntament de Vic demanant “tots els estudis, informes tècnics, peritatges i documents de caràcter tècnic realitzats des de l'any 2006, tant per personal propi de l'Ajuntament de Vic com per personal extern contractat pel mateix Ajuntament, relatius a la inspecció de l'estat de conservació o a la determinació d'incompliments de normativa de vigent d'aplicació sobre QUALSEVOL dels edificis de Vic de pública concurrència”.

El 2 de juny de 2025 l’Ajuntament de Vic li notifica la Resolució/Acord de desestimació de la SAIP per considerar que “l’elaboració d’un llistat de documentació detallada suposa una tasca complexa. Segons els articles detallats a l’apartat “fonaments de dret” aquest fet és un dels

supòsits de desestimació d’una sol·licitud de dret d’accés. L’Ajuntament no disposa de mitjans informàtics i de personal suficients per poder realitzar el recull d’informació que es sol·licita. Per disposar d’informació sobre el patrimoni de la ciutat, us remetem a la pàgina Patrimoni - Ajuntament de Vic”. S’invoca l’article 66.1.a del Decret 8/2021 del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública estableix que als efectes del que preveu la lletra b) de l’article 29.1 de la LTAIPBG,

En relació a la desestimació descrita, la persona reclamant manifesta “La resposta rebuda s'escuda en l’article 29.1.b) de la Llei 19/2014, per considerar la sol·licitud un tasca massa complexa sense acreditar-ho fefaentment, fet que considerem inadmissible doncs no estem demanant nous informes tècnics, sinó que es faci un simple llistat que, a més a més, creiem que ja hauria d'estar fet en una Administració diligent i ordenada, que entenem que ha de registrar totes les seves actuacions en un arxiu i mantenir-lo. Creiem que, malgrat l'important període sol·licitat, el nombre d'informes tècnics de les característiques específiques sol·licitades no serà gaire extens i, en cas de no poder consultar íntegrament tots els expedients, sí que com a mínim hem de poder disposar del llistat, acotant l'àmbit a només els edificis de pública concurrència”.

El 2 de juliol de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.

En la mateixa data de 2 de juliol la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vic i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la.

El 22 d’agost de 2025 l’Ajuntament de Vic trasllada l’informe requerit a aquesta Comissió que justifica, en relació amb la tasca complexa invocada en la resolució desestimatòria, de la següent manera:

“En el cas d’aquesta sol·licitud es demana informació de la totalitat dels edificis de pública concurrència ubicats al municipi de Vic.

El Codi tècnic de l’edificació defineix: “Edificios o locales de pública concurrencia: son aquellos donde se reúnen personas para desarrollar actividades de carácter público o privado, en los que los ocupantes tienen libertad para abandonarlos en cualquier momento. Ejemplo: teatros, cines, auditorios, estaciones de transporte, pabellones deportivos, centros de enseñanza universitaria,

aeropuertos, locales para el culto, salas de fiestas, discotecas, salas de espectáculos y actividades recreativas, salas de exposiciones, bibliotecas, museos y similares.”

A la base de dades GIA (Gestor d’Informació d’Activitats), que és un cens d’activitats en la que s’inclouen les activitats i establiments que hi ha al terme municipal, no existeix un camp que distingeixi els locals dels edificis, així com tampoc existeix un camp que distingeixi els establiments de pública concurrència dels que no ho són. La principal distinció de les activitats és en les normes que apliquen, la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats o la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. Consultada la base dades per tipologia d’activitat en data 19 d’agost de 2025, existeixen 381 activitats d'hostaleria o recreatives, i 770 activitats de comerç. Per tant, existeix un cens de 1.151 activitats establertes en locals o edificis del municipi de Vic que són oberts al públic. Aquest número no inclou les activitats en les que s’aplica la Llei 20/2009 que no són comercials però sí que estan obertes al públic, com per exemple càmpings, deixalleries, gasolineres, cementiris, hospitals, centres veterinaris, etc., que la base de dades no permet la selecció per criteri de “pública concurrència”. Per tant, per a realitzar la cerca de la informació sol·licitada caldria analitzar la totalitat dels establiments.

La informació sol·licitada procedeix d’expedients de diferents departaments i en alguns casos de diferents organismes ja que es demana informació sobre “conservació o a la determinació d'incompliments de normativa de vigent d'aplicació”. El compliment de normativa vigent d’un edifici pot ser en matèries diferents per exemple: en qüestions de seguretat d’incendis, qüestions pròpies de l’estructura de l’edifici o del compliment del planejament urbanístic, en qüestions de compliment de normativa sanitària, en matèria de compliment de la normativa elèctrica, en matèria de compliment de la normativa de contaminació acústica, d’entre altres. Aquests són exemples de la informació que es demana, i que no és íntegra ja que existeix nombroses normes sectorials que s’apliquen en els edificis de pública concurrència. Per tant, el volum d’informació sol·licitada és desproporcionada.

Es sol·licita informació des de l’any 2006. L’Ajuntament de Vic va implementar el gestor d’expedients electrònic l’any 2014, de manera que tots els establiments que van iniciar la seva activitat amb anterioritat a l’any 2014 tenen la seva documentació en paper. L’interessat sol·licita informació d’un període de 19 anys, durant aquest període s’ha utilitzat diferents bases de dades per relacionar els expedients municipals, i durant la meitat del període sol·licitat la documentació ha estat en format paper. Per tant, la tasca d’anàlisi no pot ser realitzada exclusivament amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles i prové de fonts d’informació molt diverses.

La cerca de la informació sol·licitada en els expedients municipals requereix de dos perfils especialistes:

- Personal especialista d’arxiu. Els expedients municipals es troben ubicats entre dos edificis, l’arxiu de la Casa Consistorial conté una petita part dels expedients, la major part dels expedients es troben a l’Arxiu comarcal de titularitat de la Generalitat de Catalunya en el qual hi pot accedir el personal municipal de la unitat de l’arxiu per a extreure els expedients i transportar-los a les oficines municipals. Per tant, és necessària l’actuació d’un especialista d’arxiu per a fer la recerca i extracció dels expedients dins l’Arxiu comarcal. La plantilla de personal del servei d’arxiu municipal està constituïda per dues persones: un arxiver i un administratiu.

- Enginyer municipal. La documentació sol·licitada es troba en format paper dins d’expedients o a partir del 2014 es pot trobar en arxiu electrònics sense una codificació específica per a determinar les característiques sol·licitades “relatius a la inspecció de l'estat de conservació o a la determinació d'incompliments”. Per tant, la recerca d’aquesta documentació requereix la consulta expedient per expedient per part d’un tècnic amb coneixement especialitzat per extreure quines són les situacions que es detecten incompliments o en quines inspeccions s’avalua la conservació. La plantilla de personal de l’àrea de Serveis Generals està constituïda per dos enginyers.

Per tant, l’extracció de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible pel seu volum, s’estima que s’haurien d’examinar uns 1.500 expedients, es disposa només dues persones de cada perfil tècnic necessari per a realitzar les tasques d’extracció de la documentació, requeriria unes 300 hores de personal d’arxiu, i 750 hores d’enginyer municipal, que deixaria els serveis municipals amb uns recursos insuficients per a desenvolupar l’activitat diària i complir amb els terminis legals de tramitació dels expedients”.

El 29 de setembre de 2025 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i li atorga un termini de 5 dies hàbils perquè comuniqui el que consideri pertinent, amb l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.

El 30 de setembre de 2025 la persona reclamant, com a president de la Plataforma CAP- CAPUTXINS, presenta un escrit d’al·legacions. Respecte al motiu de la inadmissió per tasca complexa considera que “aquest cop sí que n’ha justificat els motius pels quals arriba a la dita consideració” i fa les “següents consideracions i propostes mitigadores:

- Abast temporal: l’Ajuntament considera que el període demanat és molt extens i que va més enrere de l’any 2014, que és l’any en el que es va implantar el gestor d’expedients electrònic. En aquest sentit, per facilitar la compilació de la informació sol·licitada estaríem disposats a acceptar una reducció del període sol·licitat des de l’any 2014 fins a l’actualitat, ajustant-nos a la documentació continguda al gestor d’expedients electrònic de més fàcil revisió i cribratge.

- Abast del concepte “edifici de pública concurrència”: l’Ajuntament es recolza en una definició que apareix en el Codi Tècnic de l’Edificació per fer-ne després la interpretació més àmplia possible amb l’ànim d’incloure-hi tots els comerços, bars i restaurants. En aquest sentit, acceptant per part nostra que el concepte “edifici de pública concurrència” no és prou concret, però també remarcant que l’Ajuntament n’ha fet la interpretació més elàstica que es podia fer, en el present escrit concretem que els edificis als que ens referim són els edificis d’ús públic d’elevada concurrència que ara, per facilitar la compilació de la informació sol·licitada, podem reduir als equipaments sanitaris i educatius, públics i concertats, essent aquests una quantitat més aviat moderada.

- Abast de les normatives: l’Ajuntament exposa que hi ha una àmplia varietat de normatives que regulen aspectes diversos exigibles als edificis. En aquest sentit, acceptem que l’observació feta per l’Ajuntament és raonable i que hauríem d’haver sigut més concrets en la nostra sol·licitud. Per això, en el present escrit volem concretar que la nostra sol·licitud fa referència al Codi Tècnic de l’Edificació (el qual va entrar en vigor l’any 2006 i per això la data d’inici del període era justament aquesta), inclosa la Instrucció Tècnica Complementària 08: Prevenció i Seguretat en Incendis i els reglaments RSCIEI i RIPCI.

- Abast del detall: l’Ajuntament exposa que per poder trobar qualsevol vestigi de contingut relatiu a l’estat de conservació o a incompliments normatius de l’Edifici, haurien de revisar amb mirada especialista el contingut de tots els documents “expedient per expedient”. En aquest sentit, volem remarcar que no ens interessa consultar els expedients que tangencialment hagin pogut detectar algun incompliment normatiu o hagin fet qualsevol petita consideració sobre l’estat de conservació de l’edifici, de manera que no cal anar expedient per expedient a consultar si hi ha algun apartat o subapartat que tracti la qüestió, sinó que només ens interessen els informes llur objecte principal sigui la revisió de l’estat de conservació dels edificis i el compliment de la normativa de protecció al foc.

Addicionalment, per facilitar encara més la tasca dels tècnics de l’Ajuntament, insistim que en primera instància ens seria suficient disposar d’un llistat dels informes que compleixin amb els requisits de la sol·licitud per després, en segona instància, demanar la consulta íntegra i específica dels informes que considerem que són de major interès.

Preguem es tinguin en consideració les propostes de concreció i ajust de la informació sol·licitada per poder ser considerada com a proporcionada i que l’Administració faciliti l’accés als informes sol·licitats.

Finalment, agraïm la tasca de mediació que fa la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública”.

El 6 d’octubre de 2025 aquesta Comissió trasllada aquestes al·legacions a l’Ajuntament perquè en el termini de 10 dies faci arribar el seu posicionament respecte la concreció de l’objecte.

Fonaments jurídics

1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública

D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.

L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.

2. Sobre la desestimació de la sol·licitud d’accés a la informació pública i la concreció de l’objecte en el marc de la Reclamació

Tal com es desprèn dels antecedents, l’objecte inicial era l’accés als estudis, informes, peritatges i documents de caràcter tècnic des de l'any 2006 (interns i externs) relatius a la inspecció de l'estat de conservació o a la determinació d'incompliments de normativa de vigent d'aplicació en els edificis de pública concurrència. L’Ajuntament va desestimar la SAIP per considerar que era una tasca complexa d’elaboració (article 29.1.b) per no disposar de mitjans informàtics i de personal suficient (article 66.1.a del Decret 8/2021).

Quant a la desestimació convé indicar que, d’acord amb l’article 20, el dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis; que les limitacions legals han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. En aquest cas, l’administració reclamada no ha invocat cap límit per a restringir aquest dret, sinó que ha aplicat erròniament una causa d’inadmissió, tasca complexa (article 29.1.b) LTAIPBG) reservada en el marc de l’exercici del dret.

En aquest punt s’ha de recordar l’article 28 LTAIPBG que preveu que en el cas de sol·licituds imprecises o massa genèriques, l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar-li que concreti la informació i, si escau, ha de prestar l’assessorament i assistència perquè la pugui concretar. A més l’article 60.4 del Decret 8/2021 afegeix que la unitat d'informació ha de prestar l'assessorament i assistència necessaris per tal que la persona sol·licitant pugui concretar els termes en què va formular la petició inicial. Uns articles que l’Ajuntament hagués pogut emprar amb la voluntat de poder atendre el dret d’accés a la informació pública.

En l’informe emès a requeriment d’aquesta Comissió l’Ajuntament amplia les consideracions respecte a la tasca complexa i que s’han descrit en l’antecedent 7.

Tramès aquest informe a la persona reclamant, aquest redueix de forma molt considerable la seva pretensió i es concreta:

- pel que fa a l’abast temporal: des de l’any 2014 fins a l’actualitat (moment en què l’Ajuntament implementa el gestor d’expedients electrònics), reduint en 8 anys la pretensió inicial;

- pel que fa al concepte de “pública concurrència”: es concreta en els edificis d’ús públic d’elevada concurrència i es redueix als equipaments sanitaris i educatius, públics i concertats;

- pel que fa a la normativa: es concreta en el Codi Tècnic de l’Edificació, inclosa la Instrucció Tècnica Complementària 08: Prevenció i Seguretat en Incendis i els reglaments RSCIEI i RIPCI;

- pel que fa a l’abast del detall: es concreta en els informes llur objecte principal sigui la revisió de l’estat de conservació dels edificis i el compliment de la normativa de protecció al foc.

I finalment, afegeix que en una primera instància és suficient disposar d’un llistat dels informes que compleixin amb aquestes concrecions. I si escau, en una segona instància, ja es demanaria accés a què considerin de major interès.

Així doncs, l’objecte de reclamació ha quedat reduït al llistat dels informes que tinguin per objecte principal la revisió de l’estat de conservació dels edificis i el compliment de la normativa de protecció al foc i que afectin els equipaments sanitaris i educatius, públics i concertats des de l’any 2014.

3. Sobre l’estimació de la Reclamació

Un cop concretat l’objecte en el marc d’aquesta Reclamació es procedeix a la seva anàlisi.

La informació reclamada - llistat dels informes que tinguin per objecte principal la revisió de l’estat de conservació dels edificis i el compliment de la normativa de protecció al foc i que afectin els equipaments sanitaris i educatius, públics i concertats des de l’any 2014- si es disposa és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de

l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.

L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18 i 20 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit.

Pel que fa als límits, l’Administració no n’ha invocat cap i d’ofici aquesta Comissió en els termes que finalment es demana la informació, no n’aprecia cap.

Així, tenint en compte la concreció indicada en el fonament anterior, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació reclamada.

4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria

La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8).

La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents.

Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).

I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i

registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització.

Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.

Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.

5. Seguiment de l’execució

L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.

L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).

Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.

6. Publicitat de les resolucions de la GAIP

L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.

Resolució

Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’octubre de 2025, resol per unanimitat:

1. Estimar la Reclamació 1096/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.

2. Requerir a l’Ajuntament de Vic que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes.

3. Requerir a l’Ajuntament de Vic a informar la GAIP, dins del termini d’un mes, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.

4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.

5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1096/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.

Iolanda Pineda Balló Presidenta

Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.