Solicitud de actas del consejo asesor de la televisión pública al Ayuntamiento del Vendrell y finalización de la reclamación por pérdida de objeto

Resolució 105/2023, de 9 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1096/2022 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Actes del consell assessor de l’empresa pública de televisió. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha notificat a la persona reclamant i a la GAIP l’estimació del dret d’accés, sense cap restricció, però tanmateix no consta que hagi efectuat el lliurament material de la informació estimada. En aquests termes, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació, en la mesura en què l’administració ha estimat la sol·licitud d’informació i no subsisteix cap discrepància jurídica entre les parts en relació amb el dret d’accés que hagi de dirimir aquesta Comissió, si bé, en no haver-se acreditat encara el lliurament material de la informació. Nogensmenys, vist que encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés a la informació, el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva, però qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés estimat s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Ajuntament. Televisió pública. Actes. Consell Assessor. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1096/2022, presentada una entitat veïnal contra l’Ajuntament del Vendrell en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’associació de veïns reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 d’octubre de 2022 l’associació de veïns reclamant demana l’Ajuntament del Vendrell: “Desprès de revisar la situació de la documentació relativa a l’empresa de televisió publica el Vendrell Comunicació i davant de la manca de creació del consell assessor del qual volem formar part, la nostra entitat demanda a l’empresa de televisió publica. 1. Una copia de totes les actes i tota la documentació aportada a les actes a des de gener de 2021 fins a 30 d’octubre de 2022”. 3. La Reclamació presentada el 4 de desembre de 2022 indica que l’Ajuntament del Vendrell no ha contestat la sol·licitud. 4. El 13 de desembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’associació de veïns reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 14 de desembre de 2022, la GAIP comunica la Reclamació l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de desembre de 2022 l’Ajuntament del Vendrell trasllada a la GAIP una còpia de l’escrit adreçat a l’entitat reclamant, en el què es fa constar que es procedeix a complir comunica a la GAIP que “es procedeix a complir amb la seva petició amb la tramesa de la informació sol·licitada”. L’escrit traslladat a la GAIP no conté altra document que la carta, i no s’hi annexa la informació reclamada. 7. El 29 de desembre de 2022, a la vista de l’escrit anterior i per confirmar si la reclamant havia rebut la informació que s’hi anunciava annexa, la GAIP trasllada a l’entitat reclamant l’escrit de l’Ajuntament citat a l’antecedent anterior, concedint-li un termini de cinc dies per a formular al·legacions. 8. El 4 de gener de 2023 l’entitat reclamant al·lega davant la GAIP no haver rebut cap document de l’Ajuntament en relació amb aquesta sol·licitud. 9. El 10 de gener de 2023 la GAIP trasllada les al·legacions de l’associació reclamant a l’Ajuntament i li concedeix un termini de 5 dies per fer arribar la documentació que mencionen haver lliurat i l'evidència de notificació de la mateixa tramesa. 10. El 31 de gener de 2023, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera la petició anterior a l’Ajuntament, sense que a data d’aquesta Resolució n’hagi rebut resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha notificat a la persona reclamant i a la GAIP l’estimació del dret d’accés, sense cap restricció, però tanmateix no consta que hagi efectuat el lliurament material de la informació estimada. En aquests termes, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació, en la mesura en què l’administració ha estimat la sol·licitud d’informació i no subsisteix cap discrepància jurídica entre les parts en relació amb el dret d’accés que hagi de dirimir aquesta Comissió, si bé, en no haver-se acreditat encara el lliurament material de la informació. Nogensmenys, vist que encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés a la informació, el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva, però qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés estimat s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de febrer de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1096/2022, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.