Reclamación del Ayuntamiento de Santa Perpètua de la Mogoda sobre el acceso a información de la red de distribución eléctrica para la reurbanización del barrio de la Florida

Resolució 689/2024, de 6 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 1090/2023 Administració reclamada: Direcció General d’Energia. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Informació relativa a la xarxa de distribució elèctrica del Barri de la Florida de Santa Perpètua de la Mogoda. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Aquesta informació fa referència a activitats de prestació de serveis d’interès general, subjectes a la supervisió i control de les administracions públiques, i ha de formar part de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. En conseqüència, s’hauria de qualificar d’informació pública. L’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda, en exercici de les seves funcions i competències, vol desenvolupar un pla de reurbanització del barri de la Florida i per fer-ho necessita tenir informació relativa a la xarxa de distribució elèctrica i demana a qui hauria de tenir aquesta informació: “Direcció General d’Energia del Departament d’Accés Climàtica, Alimentació i Agenda Rural”, la informació. En aquest cas, el DAACAR ha omès el seu deure de col·laboració, faltant a la lleialtat institucional que seria d’esperar quan existeix aquest deure de col·laboració entre administracions. Tot i que existeixen altres instàncies més adequades a través de les que l’Ajuntament podria obtenir la informació, ha decidit lliurement exercir el dret d’accés a través de l’auxili d’aquesta Comissió, tot i que aquest fet sigui considerat per aquesta Comissió com una anormalitat. El fet que el Departament no hagi concretat en què consisteix la reelaboració de la informació, quines dificultats reuneix, quines son les tasques que requereixen reelaboració, quins mitjans hi havien de destinar, en definitiva que no hagi motivat que es tracti d’una càrrega de treball inassumible, desproporcionada o bé una tasca complexa, fa que hàgim de desestimar aquest motiu d’inadmissió. Contràriament al que sostenen el Departament i Edistribución, la motivació de la sol·licitud no s’emmarca en l’article 4 de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que fa referència a la planificació elèctrica a nivell estatal, i les competències estatals en aquest àmbit, sinó que la motivació al·legada per l’ajuntament reclamant s’emmarca en l’article 5 de la mateixa llei, que fa referència la coordinació amb plans urbanístics. El tercer afectat en les seves al·legacions no justifica en cap moment que es causi un perjudici cert i tangible al bé jurídic protegit. De fet, ni tan sols identifica quin és el bé jurídic protegit. Simplement es limita a dilucidar sobre si és justificat o no la seva divulgació a una administració que entén que no és competent per la planificació de la xarxa elèctrica, i que no es podria garantir la deguda reserva de confidencialitat que exigeix la regulació. En definitiva, el tercer afectat en aplicació del límit no identifica quin és el bé jurídic protegit i quin és el perjudici cert que aquest bé jurídic patiria en cas que la informació fos facilitada a l’ajuntament reclamant i és per aquest motiu davant la manca de fonamentació i del fet que com hem vingut desenvolupant la informació ha estat sol·licitada per un ajuntament que la necessita en l’exercici legítim de les seves funcions aquesta Comissió no estima l’aplicació del límit invocat. De nou d’aplicació d’aquest límit per part de l’afectat es fa a efectes de prudència, una argumentació totalment genèrica, sense indicar quin és al perjudici cert i tangible que es produiria en el bé jurídic protegit, motiu pel qual l’aplicació d’aquest límit també ha de ser denegada atenent de nou al fet també que qui sol·licita la informació és una altra administració pública que en el legítim exercici de les seves funcions, necessita la informació per tal de poder elaborar un pla urbanístic que permeti la reurbanització del barri de al Florida. Paraules clau: Generalitat. Ajuntament. Subministrament elèctric. Centres Transformadors. Planificació urbanística. Deure col·laboració entre administracions. Reclamació contra silenci. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 8 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1090/2023, presentada contra la Direcció General d’Energia del Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Acció Rural de la Generalitat (en endavant, DACAAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El reclamant resulta ser l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. La reclamació es presenta d’acord amb allò previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 a 46 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 6 d’octubre de 2022, l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda demana a la Direcció General d’Energia del DACAAR la informació següent: “Que, en relació als Centres de Transformació VA 6284, VA 8780, VA 5911, VA 100472, VA 09090, VA 10240, VA 10239, VA 60027, VA 10379 i VA 102464 que alimenten la xarxa de distribució elèctrica del barri de La Florida del municipi de Santa Perpètua de Mogoda, i titularitat de l’empresa Edistribución Redes Digitales, SLU, se’ns faciliti la següent informació: a) Potència instal·lada de cada centre de transformació amb la seva data de posada en servei. b) Potència contractada i nombre de contractes a cada centre transformació. c) Àmbit d’alimentació de cada centre de transformació. d) Plànols i tensions de les xarxes de M.T. que alimenten els centres de transformació indicant tensions així com la SE origen de l'alimentació”. En l’EACAT (SAIP) que acompanya a la petició motiva la petició com segueix: “L'ajuntament de Santa Perpetua de Mogoda està procedint, d'acord amb allò que preveu l'article 70.2.b) del decret Legislatiu 1/2010, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya a l'elaboració d'un Pla Urbanístic que permeti la reurbanització del barri de la Florida, l'ordenació adequada de l'espai públic i la correcta implantació dels diferents serveis urbans i específicament, les infraestructures de distribució elèctrica de la zona”. Així mateix indica en l’escrit que acompanyava la SAIP que “el passat mes de juny vam demanar aquesta informació directament a l’empresa Edistribución Redes Digitales, SLU sense que fins el moment haguem rebut resposta de cap mena”. La Reclamació presentada el 8 de novembre de 2023 indica que la sol·licitud no ha estat atesa i que la Direcció General d’Energia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural no li ha facilitat la informació sol·licitada a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. El 14 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’Ajuntament reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 15 de novembre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 4 de desembre de 2023 la GAIP rep informe del DACAAR. L’informe fa referència a una SAIP que l’Ajuntament de Santa Perpètua de Moguda va presentar al mateix Departament 17/07/2022, que sol·licitava informació sobre deu Centres transformadors, concretament número d’incidències en els darrers 5 anys, informe de qualitat del subministrament elèctric i detall de les incidències. La SAIP va ser estimada el 15 de setembre de 2022, i la informació facilitada a l’Ajuntament després d’haver traslladat al tercer afectat Edistribución Redes Digitales SLU, sense que aquest hagués presentat recurs contenciós administratiu. Posteriorment, i davant la SAIP que de nou va presentar l’Ajuntament de Santa Perpètua de Moguda el 6 de novembre de 2022 i que ara és objecte de la present reclamació, el Departament no li va donar el tractament de SAIP, doncs “comportava la necessitat d’analitzar la informació disponible dels centres de transformació”. “En concret, es va considerar necessari valorar adequadament quina part d’aquesta sol·licitud feia referència a informació ja disponible a la direcció general d’Energia, a diferència de la informació objecte de la SAIP-105/2022 que sí feia referència a informació a l’abast de la direcció general d’Energia”. Respecte de la informació sol·licitada el Departament resol: “En el supòsit que ens ocupa, la informació sol·licitada consistent en la potència instal·lada de cada centre de transformació amb la seva data de posada en servei; la potència contractada i nombre de contractes a cada centre de transformació; l’àmbit d’alimentació de cada centre de transformació i els plànols i tensions de les xarxes de M.T. que alimenten els centres de transformació indicant tensions, així com la SE origen de l’alimentació, no és una informació pública que en la seva totalitat estigui en poder de la direcció general d’energia, atès que la normativa sectorial elèctrica aplicable no preveu que s’hagi de disposar de la informació relativa a la potència contractada i el nombre de contractes a cada centre de transformació. Igualment, altra part de la informació, malgrat sí disposar d’ella, requereix d’una tasca prèvia d’anàlisi i reelaboració, tal com succeeix vers els plànols i tensions d’alimentació”. Finalment el Departament acaba resolent: “D’acord amb els criteris exposats, per part de la direcció general d’Energia, es disposa de la informació que s’adjunta com Annex II. Amb caràcter previ al possible lliurament d’aquesta informació, resulta necessari que la GAIP efectuï el tràmit d’audiència a l’empresa EDISTRIBUCIÓN REDES DIGITALES, SLU, atès que és l’empresa distribuïdora titular dels centres de transformació vers els quals ha estat sol·licitada la informació”. El 13 de desembre de 2023 la GAIP trasllada l’informe abans indicat a l’Ajuntament de Santa Perpètua de la Moguda pel seu coneixement. El 19 de desembre de 2023 la GAIP trasllada la Reclamació a la tercera persona afectada per ella i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. El 9 de gener de 2024 la Comissió rep al·legacions presentades pel tercer afectat, en aquest cas Edistribucion Redes Digitales SLU. Les al·legacions presentades per un advocat que aporta uns poders per plets per acreditar la representació que ostenta de Edistribución Redes Digitales SLU, son en primer lloc de caire procedimental. El tercer afectat al·lega manca de l’expedient complert de la reclamació, ja que indica que sols disposa de l’informe del Departament, i sol·licita que de nou es torni a notificar en una adreça de correu electrònic diferent tot l’expedient de reclamació amb atorgament de nou termini de 10 dies. També apunta una variació de dades de presentació de la SAIP. Adverteix que aquestes anomalies de caràcter procedimental que ha esmentat podrien suposar la nul·litat de tot el procediment. En segon lloc Edistribución al·lega qüestions de fons que es poden resumir com s’indica a continuació: a) S’adhereix a l’argument del Departament que indica que no és informació pública i per tant cal dictar una inadmissió. b) La planificació de la xarxa elèctrica no és competències dels ajuntaments d’acord amb allò establert a l’article 4 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, i entenen que la sol·licitud és abusiva d’acord amb l’article 18.1.e de la llei 19/2013 LTAIPBGE c) “El dret d’accés a la informació pública no pot convertir-se en un dret a l’elaboració o reelaboració d’informació (art. 29.1.b) de la llei 19/2014) que requereixi agregació o desagregació, sum o resta de dades ni es pot confondre, en definitiva amb un “Dret a la data””. d) Les dades sol·licitades contenen informació sensible que poden estar afectades per límits: - “Límit deure de confidencialitat de la informació sol·licitada, que deriva de la normativa del sector elèctric i de la normativa de seguretat industrial (arts. 21.1.c) i 21.2 de la Llei 19/2014. La normativa estableix un deure de confidencialitat o sigil respecte de la informació sobre l’activitat de distribució elèctrica. (...) L’objectiu de tota aquesta regulació és el d’assegurar que a la informació sobre l’activitat de la distribuïdora hi tingui accés únicament el personal autoritzat de les administracions que actuï en compliment estricte de les competències i funcions legalment atribuïdes.(... en cap cas no justifica la seva divulgació per part d’aquestes administracions a terceres persones sense cap atribució legal al respecte. Ni tampoc a corporacions locals que, com ja hem dit, no són competents en la definició de la planificació de la xarxa elèctrica”. - Límit relatiu a la seguretat pública: protecció dels riscos derivats de la difusió de dades sobre infraestructures estratègiques i essencials (arts. 21.1a i 21.2 de la Llei 19/2024). (...) Qualsevol informació relativa al funcionament de la xarxa pot comportar l’accés a dades tècniques sensibles d’aquelles infraestructures afectades, justificant això l’aplicació d’aquest límit d’accés. (...) Per una qüestió elemental de seguretat, les dades esmentades no poden ser de domini públic, a fi d’evitar situar aquests actius crítics en situacions de vulnerabilitat davant de possibles atacs de tercers amb el conseqüent perill també per a les persones, els béns o el medi, o el bon funcionament de la xarxa”. Addicionalment apunta que les dades cartogràfiques de la xarxa elèctrica d’un municipi es troben disponibles a través del portal d’internet www.inkolan.com. Sobre l’oferiment fet a través de l’informe del DACAAR el tercer afectat considera que “resulta sorprenent aquest oferiment quan prèviament el mateix informe sosté de manera clara la inadmissibilitat de la petició d’informació de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda per diverses raons (que ja s’han citat amb anterioritat). Finalment, i amb caràcter únicament subsidiari l’al·legant sol·licita que “aquesta informació en cap cas no inclogui les dades que es refereixen a la data i el resultat del darrer reconeixement periòdic reglamentari (RPR) dels centres ja que aquesta informació no ha estat sol·licitada pel peticionari i, per tant, en cap cas la seva entrega no estaria justificada per un interès superior del dret d’accés a la informació (que no s’ha exercit) prèviament sobre el perjudici evident, no només a la seguretat de la meva representada, per la divulgació de dades comercialment sensibles amb valor estratègic especial (art. 21.1.f de la llei 19/2014)-“. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la informació reclamada i el dret de l’ajuntament reclamant a accedir-hi En primer lloc s’ha de determinar si la informació que l’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda reclama és informació pública. Concretament la informació sol·licitada és la següent: respecte de deu Centres de Transformació (CT) que alimenten la xarxa de distribució elèctrica del barri de La Florida: “1. Potència instal·lada de cada centre de transformació amb la seva data de posada en servei. 2. Potència contractada i nombre de contractes a cada centre transformació. 3. Àmbit d’alimentació de cada centre de transformació. 4. Plànols i tensions de les xarxes de M.T. que alimenten els centres de transformació indicant tensions així com la SE origen de l'alimentació”. L’article 2.b de la Llei 19/2019 LTAIPBG defineix el concepte d’informació pública: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Hi ha part de la informació sol·licitada que la pròpia administració reclamada ja admès que la té en el seu poder, en el seu informe de data 1 de desembre de 2023, concretament en el fonament de dret I de l’informe (antecedent 6), quan diu respecte de la informació reclamada: “...no és una informació pública que en la seva totalitat estigui en poder de la direcció general d’energia, atès que la normativa sectorial elèctrica aplicable no preveu que s’hagi de disposar de la informació relativa a la potència contractada i el nombre de contractes a cada centre de transformació”. L’ítem 2 de sol·licitud d’accés a la informació pública: “Potència contractada i nombre de contractes de cada centre de transformació no és informació que l’administració disposi, i així ho admet quan en l’informe (antecedent 6) diu que: “...no és una informació pública que en la seva totalitat estigui en poder de la direcció general d’energia, atès que la normativa sectorial elèctrica aplicable no preveu que s’hagi de disposar de la informació relativa a la potència contractada i el nombre de contractes a cada centre de transformació”. Segons la Llei 24/2013, del sector elèctric, les activitats de subministrament elèctric s’exerceixen en règim de lliure iniciativa empresarial, sens perjudici que el subministrament d’energia elèctrica sigui qualificat com un servei d’interès econòmic general (article 2). L’article 3.1.e LTAIPBG disposa que aquesta Llei és aplicable “a les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d’interès general o universal”, i l’article 3.2 de la mateixa Llei estableix que “en els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal”. Per la seva banda, els articles 38 i següents de la Llei 24/2013 regulen les activitats de distribució d’energia elèctrica i, entre altres qüestions, atribueixen algunes competències a l’Administració de l’Estat i a les Comunitats autònomes. Les administracions públiques són responsables d’atendre les sol·licituds que demanen informació pública que tenen en el seu poder i la que està en poder d’entitats o empreses privades que exerceixen activitats públiques o finançades amb recursos públics o que estan sotmeses a la seva supervisió o control. La Direcció General d’Energia del DACAAR ja ha manifestat que no disposa de la informació sobre la potència contractada i nombre de contractes de cada centre de transformació. Aquesta informació fa referència a activitats de prestació de serveis d’interès general, subjectes a la supervisió i control de les administracions públiques, i ha de formar part de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. En conseqüència, s’ha de qualificar d’informació pública i, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona te dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes que en puguin determinar la denegació. Ara bé, en aplicació de l’article 3.2 LTAIPBG, la responsabilitat de valorar l’existència d’eventuals límits o altres causes que puguin dur a denegar l’accés sol·licitat i, si escau, de facilitar la informació sol·licitada no és de l’empresa gestora dels centres transformadors, sinó de l’Administració que exerceix les funcions de supervisió i control de les activitats pròpies del servei d’interès general al qual atenen els centres de transformació. La Direcció General d’Energia del DACAAR ja ha afirmat que no disposa de la informació reclamada, sobre la potència contractada i nombre de contractes de cada centre de transformació. Doncs bé, allò que ha de fer en aquests casos l’Administració a la qual s’ha demanat informació que no té en el seu poder, és reclamar-la a l’empresa distribuïdora, doncs d’acord amb la llei 24/2013 del sector elèctric, la Direcció General d’Energia del Departament pot demanar aquesta informació a Edistribución, com a autoritat reguladora per una adequada supervisió i control de l’activitat. En segon lloc cal aclarir si la Direcció General d’Energia del DAACAR és subjecte passiu en el cas que ens ocupa, i clarament ho és, doncs forma part de l’Administració de la Generalitat (art. 3.1.a) LTAIPBG). En darrer terme, i donat que l’entitat reclamant és un Ajuntament, cal analitzar si una administració pública, com és en aquest cas un Ajuntament, pot ser sol·licitant del dret d’accés a la informació pública i també reclamant davant la GAIP. El disseny de la llei certament no està pensat per tal que les administracions se sol·licitin informació entre sí. La llei 19/2014, LTAIPBG exposa que la transparència i l’accés a la informació pública són drets dels ciutadans i obligacions per l’administració, i es tracta de drets que tenen per objecte “poder avaluar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder públic responsable. Des d’aquesta perspectiva, adquireixen especial rellevància principis com són el de transparència, accés a la informació pública i bon govern, com a principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques.” L’LTAIPBG va venir a donar compliment a una demanda social que exigeix una major transparència sobre el funcionament de les administracions i els processos de presa de decisió. La transparència i el dret d’accés a la informació pública s’estableixen com a principis o obligacions de les administracions vers la ciutadania, per qui es constitueix com un dret, no com un dret /deure entre les administracions. D’altra banda, resulta insòlit que un ajuntament hagi de fer una sol·licitud d’accés a la informació pública per obtenir una informació que necessita per l’exercici de les seves funcions i competències. La llei 40/2015 d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic en el seu article 141 estableix el deure de col·laboració entre les administracions públiques, concretament: “a) Respectar l’exercici legítim per part de les altres administracions de les seves competències. c) Facilitar a les altres administracions la informació que necessitin sobre l’activitat que desenvolupin en l’exercici de les seves pròpies competències o que sigui necessària per tal que els ciutadans puguin accedir de manera integral a la informació relativa a una matèria. d) Prestar, en l’àmbit propi, l’assistència que les altres administracions puguin sol·licitar per a l’exercici eficaç de les seves competències. 2. L’assistència i col·laboració requerida només es pot negar quan l’organisme públic o l’entitat al qual se sol·licita no està facultat per prestar-la d’acord amb el que preveu la seva normativa específica, no disposa de mitjans suficients per a això o quan, si ho fes, causaria un perjudici greu als interessos la tutela dels quals té encomanada o al compliment de les seves pròpies funcions o quan la informació sol·licitada tingui caràcter confidencial o reservat. La negativa a prestar l’assistència s’ha de comunicar motivadament a l’Administració sol·licitant”. L’article 142 d’aquesta llei recull quines son les tècniques de col·laboració: “Les obligacions que es deriven del deure de col·laboració s'han de fer efectives a través de les tècniques següents: El subministrament d'informació, dades, documents o mitjans probatoris que estiguin a disposició de l'organisme públic o l'entitat a què s'adreça la sol·licitud i dels quals l'administració sol·licitant necessiti disposar per a l'exercici de les seves competències”. El cas que ara ens ocupa se circumscriu clarament en aquest article. L’ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda, en exercici de les seves funcions i competències, vol desenvolupar un pla de reurbanització del barri de la Florida i per fer-ho necessita tenir informació relativa a la xarxa de distribució elèctrica i demana a qui hauria de tenir aquesta informació: “Direcció General d’Energia del Departament d’Accés Climàtica, Alimentació i Agenda Rural”, la informació. En aquest cas, el DAACAR ha omès el seu deure de col·laboració, faltant a la lleialtat institucional que seria d’esperar quan existeix aquest deure de col·laboració entre administracions. Tot i que existeixen altres instàncies més adequades a través de les que l’Ajuntament podria obtenir la informació, ha decidit lliurement exercir el dret d’accés a través de l’auxili d’aquesta Comissió, tot i que aquest fet sigui considerat per aquesta Comissió com una anormalitat. La Disposició Addicional 1.2 de la LTAIPBG estableix que: “L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Tot i que la llei 40/2015 estableix en el seu article 142 “Tècniques de col·laboració” no estableix un procediment concret, més enllà de la sol·licitud de la informació i el lliurament d’aquesta, pel que és aplicable supletòriament la LTAIPBG, tot i que cal advertir de l’anomalia que suposa que una administració utilitzi la GAIP i el seu procediment per tal de poder obtenir l’accés a informació pública. Finalment, l’article 18 LTAIPBG estableix que: “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. Un ajuntament és certament una persona jurídica, que es troba legalment constituïda i per tant entraria dins el l’apartat de subjecte actiu de la reclamació. Tot i així, cal advertir de nou la irregularitat que suposa que les administracions utilitzin la GAIP i el seu procediment per tal de poder tenir accés a informació pública. 3. Causes d’inadmissió L’informe facilitat per la Direcció General d’Energia del Departament DAACAR, de data 1 de desembre acaba el fonament de dret I amb la següent afirmació en referència als ítems 3 i 4 de la SAIP: “Igualment, altra part de la informació, malgrat sí disposar d’ella, requereix d’una tasca prèvia d’anàlisi i reelaboració, tal com succeeix vers els plànols i tensions d’alimentació”. Tot i que la Direcció General d’Energia no ho acaba concloent, cal aclarir si el fet que hi hagi informació que s’hagi d’analitzar o reelaborar és o no un motiu d’inadmissió de la sol·licitud. L’article 29 b) de la llei 19/2014 recull que es podran inadmetre sol·licitud d’accés a la informació pública: “Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”. En cap moment el Departament ha indicat que existís una tasca complexa, simplement ha dit que “requereix d’una tasca prèvia d’anàlisis i reelaboració,...” sense més explicació o concreció de en què consisteix la reelaboració. L’article 66.2 del Decret 8/2021 estableix respecte de la càrrega de treball inassumible o desproporcionada o bé la tasca complexa, que: “Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre”. En aquest cas el departament ni tan sols ha arribat a inadmetre la sol·licitud d’accés a la informació per aquest motiu, simplement l’ha apuntat sense cap tipus d’argumentació al respecte, que hi havia una tasca prèvia d’anàlisi i reelaboració. El fet que el Departament no hagi concretat en què consisteix la reelaboració de la informació, quines dificultats reuneix, quines són les tasques que requereixen reelaboració, quins mitjans hi havien de destinar, en definitiva que no hagi motivat que es tracti d’una càrrega de treball inassumible, desproporcionada o bé una tasca complexa, fa que hàgim de desestimar aquest motiu d’inadmissió. Finalment la Direcció General d’Energia del DAACAR acaba argumentant en el seu informe d’1 de desembre de 2023 la manca de competència de l’Ajuntament reclamant, valorant que no necessita la documentació / informació que ha sol·licitat per la finalitat per que la diu necessitar-la, apel·lant a “l’article 4 de la Llei 24/2013, que preveu que la planificació elèctrica serà realitzada per l’Administració General de l’Estat, amb la participació de les Comunitats Autònomes, i inclourà, entre d’altres, l’estimació de la capacitat mínima que ha de ser instal·lada per a cobrir la demanda prevista de nova potència, així com les previsions relatives a les instal·lacions de transport i distribució d’energia elèctrica que resultin òptimes”. Malgrat que l’article 18.2 Llei19/2014, LTAIPBG estableixi que el dret d’accés a la informació pública “.... no resta subjecte a la motivació i no requereix la invocació de cap norma”, l’Ajuntament reclamant efectivament argumenta la seva sol·licitud d’accés a informació pública com segueix: “Que l'ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda està procedint, d'acord amb allò que preveu l'article 70.2.b) del decret Legislatiu 1/2010, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya a l'elaboració d'un Pla Urbanístic que permeti la reurbanització del barri de la Florida, l'ordenació adequada de l'espai públic i la correcta implantació dels diferents serveis urbans i específicament, les infraestructures de distribució elèctrica de la zona. Que l'assoliment dels objectius del planejament requereix disposar d’informació precisa relativa de la xarxa de distribució elèctrica en l'àmbit del Barri de La Florida que ve definit al plànol annex, i específicament dels 10 Centres de Transformació (CT’s) que es troben situats en el mateix barri de La Florida o en el seu entorn proper”. Amb aquesta motivació és amb la que sol·licita la informació. Contràriament al que sostenen el departament i Edistribución, la motivació de la sol·licitud no s’emmarca en l’article 4 de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que fa referència a la planificació elèctrica a nivell estatal, i les competències estatals en aquest àmbit, sinó que la motivació al·legada per l’ajuntament reclamant s’emmarca en l’article 5 de la mateixa llei, que fa referència la coordinació amb plans urbanístics, que en el seu punt primer indica: “1. La planificación de las instalaciones de transporte y distribución de energía eléctrica, que se ubiquen o discurran en cualquier clase y categoría de suelo, deberá tenerse en cuenta en el correspondiente instrumento de ordenación del territorio y urbanístico, el cual deberá precisar las posibles instalaciones y calificar adecuadamente los terrenos, estableciendo, en ambos casos, las reservas de suelo necesarias para la ubicación de las nuevas instalaciones y la protección de las existentes”. Els ens locals, d'acord amb l'article 84 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, tenen competències pròpies sobre l'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística, entre d’altres. També la legislació de règim local reconeix les competències pròpies del municipi en matèria d’“Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística”. L’ajuntament reclamant, que exerceix amb plenitud les competències en ordenació del seu territori i planificació urbanística, te dret a demanar i obtenir la informació necessària per tal de poder elaborar el pla de reurbanització del barri, disposant de tots els elements per fer-ho. 4. Sobre les al·legacions que fa el tercer afectat Com a tercer afectat per la Reclamació i d’acord amb el que preveu l’article 34.1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, es va donar trasllat de la reclamació a Edistribución Redes Digitales SLU, que el passat 5 de gener de 2024 va presentar extens escrit d’al·legacions que es poden resumir en dos apartats. Al·legacions de caràcter formal que pretenen retrotraure el trasllat al tercer per tal que faci nova notificació en una altra adreça de correu electrònic, que s’adjunti còpia de la reclamació, doncs al·lega que sols se’ls ha facilitat còpia de l’informe de la Direcció General d’Energia del DAACAR. Així mateix també posen en evidència alguns errors entre la data de l’efectiva sol·licitud d’accés a la informació pública i la que es va indicar quan van fer el trasllat a tercers. Desestimem totes les qüestions formals al·legades. En primer lloc i respecte de la necessitat de notificar el trasllat a tercer de nou, a una nova adreça de correu electrònic ha de decaure per quant qui presenta les al·legacions en nom d’Edistribución Redes Digitales SLU, aporta uns poders que el legitimen com a representant d’aquesta. Així mateix, ha de decaure la petició que se li remeti en la nova notificació la reclamació sencera que es va presentar davant la GAIP. El cert és que la reclamació realitzada davant la GAIP el passat 8 de novembre de 2023 consta amb tots els seus extrems en l’informe de la Direcció General d’Energia del DAACAR, concretament a l’apartat 1 de la relació de fets, pel que resulta innecessari que se li faciliti quan ja disposa de la sol·licitud d’accés a la informació pública literalment copiada en l’informe d’1 de desembre que es va donar amb el trasllat a tercer. Finalment, si bé existeix una confusió de dates que posa en evidència el tercer afectat, no té cap tipus d’afectació, doncs com indica l’antecedent de fet quart de l’informe, la sol·licitud d’accés a la informació pública es va presentar per part de l’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda el 5 d’octubre de 2022, sense que aquesta hagi estat contestada, així que com preveu l’article 39.1 de la Llei 19/2014, LTAIPBG, es tracta d’una reclamació contra silenci positiu i per tant presentada dins de termini. 5. Respecte els límits invocats pel tercer afectat Tal com ja hem apuntat en el fonament de dret segon, en aplicació de l’article 3.2 LTAIPBG, la responsabilitat de valorar l’existència d’eventuals límits o altres causes que puguin dur a denegar l’accés sol·licitat i, si escau, de facilitar la informació sol·licitada no és de l’empresa gestora dels centres transformadors, sinó de l’Administració que exerceix les funcions de supervisió i control de les activitats pròpies del servei d’interès general al qual atenen els centres de transformació. Respecte l’aplicació dels límits cal tenir present l’article 20 de la LTAIPBG, que: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació. 4. Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat”. En el cas que ara ens ocupa no és l’administració qui ha invocat els límits aplicables i tampoc els ha valorat, sinó que és el tercer afectat qui els al·lega. Per tant ha de ser aquesta Comissió la que procedeixi a la corresponent ponderació del límits que Edistribución diu que apliquen. “Límit relatiu al deure de confidencialitat de la informació sol·licitada, que deriva de la normativa del sector elèctric i de la normativa de seguretat industrial (arts. 21.1c i 21.2 de la Llei 19/2014)”. Aquests dos límits s’haurien d’aplicar si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: “c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. “El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix una norma amb rang de llei”. No cal perdre de vista que qui ha demanat la informació a la que el tercer afectat pretén l’aplicació dels límits és un Ajuntament, que acredita necessitar-la per poder elaborar un pla de urbanístic que permeti la reurbanització del Barri de la Florida, l’ordenació adequada de l’espai públic i la correcta implantació dels diferents serveis urbans i específicament, les infraestructura de distribució elèctrica de la zona. L’ajuntament sol·licitant no parla de planificació d’infraestructures com afirmen tant el Departament com el tercer afectat, sinó de la “correcta implantació dels diferents serveis urbans i específicament, les infraestructures de distribució elèctrica de la zona, que sembla una qüestió lògica i essencial per fer una bona planificació urbanística del sector”. L’article 68.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer reglament. “1. La restricció de l'accés a la informació només queda justificada en el cas que causi un perjudici cert i tangible en el bé jurídic protegit, que s'haurà de ponderar cas per cas i justificar en la resolució”. El tercer afectat en les seves al·legacions no justifica en cap moment que es causi un perjudici cert i tangible al bé jurídic protegit. De fet, ni tan sols identifica quin és el bé jurídic protegit. Simplement es limita a dilucidar sobre si és justificat o no la seva divulgació a una administració que entén que no és competent per la planificació de la xarxa elèctrica, i que no es podria garantir la deguda reserva de confidencialitat que exigeix la regulació. En definitiva el tercer afectat en aplicació del límit no identifica quin és el bé jurídic protegit i quin és el perjudici cert que aquest bé jurídic patiria en cas que la informació fos facilitada a l’ajuntament reclamant i és per aquest motiu davant la manca de fonamentació i del fet que com hem vingut desenvolupant la informació ha estat sol·licitada per un ajuntament que la necessita en l’exercici legítim de les seves funcions aquesta Comissió no estima l’aplicació del límit invocat. El darrer límit que apel·la Edistribución elèctrica SLU, és: “Límit relatiu a la seguretat pública: protecció dels riscos derivats de la difusió de dades sobre infraestructures estratègiques i essencials (arts. 21.1a i 21.2 de la Llei 19/2014)”. De nou d’aplicació d’aquest límit per part de l’afectat es fa a efectes de prudència, una argumentació totalment genèrica, sense indicar quin és al perjudici cert i tangible que es produiria en el bé jurídic protegit, motiu pel qual l’aplicació d’aquest límit també ha de ser denegada atenent de nou al fet també que qui sol·licita la informació és una altra administració pública que en el legítim exercici de les seves funcions, necessita la informació per tal de poder elaborar un pla urbanístic que permeti la reurbanització del barri de al Florida. Finalment, respecte del darrer apartat de l’antecedent de fet 9 en què el tercer afectat fa la següent afirmació: “amb caràcter únicament subsidiari i per l’eventual supòsit que la GAIP considerés procedent l’entrega de la informació al sol·licitant, en la forma de l’Annex II de l’informe del DACAAR, sol·licitem que aquesta informació en cap cas no inclogui les dades que es refereixen a la data i el resultat del darrer reconeixement periòdic reglamentari (RPR) dels centres ja que aquesta informació no ha estat sol·licitada pel peticionari i, per tant, en cap cas la seva entrega no estaria justificada per un interès superior del dret d’accés a la informació (que no s’ha exercit) prevalent sobre el perjudici evident, no només a la seguretat d’aquestes instal·lacions, sinó també als interessos comercials i econòmics de la meva representada, per la divulgació de dades comercialment sensibles i amb valor estratègic especial (art. 21.1f de la Llei 19/2014)”. Tot i que aquesta comissió no aprecia, com abans s’ha argumentat convenientment l’aplicació de cap límit el cert és que la informació sobre les dades que es refereixen a la data i el resultat del darrer reconeixement periòdic reglamentari (RPR) dels centres, no s’ha de facilitar a l’ajuntament reclamant doncs aquesta informació no ha estat sol·licitada pel peticionari, i per tant no és objecte d’aquesta reclamació. 6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1090/2023 i declara el dret de l’ajuntament reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes als fonaments jurídics 2, 3, 4 i 5 . 2. Requerir a la Direcció General d’Energia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que lliuri a l’ajuntament reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. D’acord amb allò previst a l’article 34.2 Decret 111/2017, de 18 de juliol RGAIP, al haver-se produït oposició de terceres persones, el termini de 15 dies per tal de facilitar la informació, s’iniciarà una vegada transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l‘acte administratiu. 3. Requerir a Direcció General d’Energia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a l’Ajuntament reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1090/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.