Un delegado sindical solicitó al Departament d'Educació datos sobre propuestas de no continuidad docente y sus consecuencias. El reclamante alegó que la administración no facilitó la información sobre las consecuencias de las propuestas desestimadas. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración entregó la información durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, aplicarse según su finalidad y no pueden ampliarse por analogía.
4
La administración carece de potestad discrecional para aplicar límites al acceso, debiendo motivar y razonar debidamente la causa de cada restricción.
5
La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida del objeto del procedimiento.
6
Cuando desaparecen los motivos de discrepancia jurídica por haber sido satisfecha la solicitud, es procedente finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho ejercido.
Texto completo
Resolució 726/2023, de 31 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 1077/2022
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Propostes de no continuïtat dels centres i les seves conseqüències.
Sentit de la resolució: Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona actora la informació reclamada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Representant sindical. Personal docent.
Propostes de no continuïtat.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis.
Antecedents
El 28 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1077/2022, presentada per un
delegat sindical contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 2 d’octubre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al Departament d’Educació: “Nombre de propostes de no continuïtat emeses en
cada Servei Territorial en els cursos 2020- 2021 i 2021- 2022. Nombre de propostes de no
continuïtat no admeses a tràmit en els cursos 2020- 2021 i 2021- 2022 Nombre de propostes
de no continuïtat desestimades per la direcció territorial en els cursos 2020- 2021 i 2021-
2022 Efectes que va tenir cadascuna d'aquestes, tant de les estimades, les desestimades
com les no admeses a tràmit. Llistat de centres on es van emetre propostes de no
continuïtat en cadascun dels centres, amb explicitació dels centres on les propostes van
ser no admeses a tràmit, desestimades o estimades en cadascun dels cursos escolars
2020- 2021 2021- 2022. Faig aquesta SAIP com a Delegat Sindical”.
El 14 de novembre de 2022 el Departament d’Educació estima la sol·licitud i posa de
manifest que facilita la informació sol·licitada.
La Reclamació presentada el 28 de novembre de 2022 indica que el Departament no ha
facilitat informació sobre les conseqüències de les propostes no admeses i de les
desestimades.
El 12 de desembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
El 12 de desembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
El 28 de desembre de 2022 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient del Departament.
Després d’exposar amb detall la regulació i significació de la no continuïtat, l’informe
conclou: “pel que fa a les conseqüències de la no- continuïtat, aquestes són sobre
l’adjudicació, és a dir, comporten la no adjudicació de la persona objecte de proposta de
no-continuïtat en un centre concret, per l’any següent. Pel que fa a les desestimades o no
admeses, no hi ha conseqüències”.
El 2 de gener de 2023 la GAIP comunica a la persona reclamant la documentació aportada
pel Departament d’Educació indicada a l’apartat anterior.
En data 13 de febrer de 2023 es celebra la primera sessió de mediació en relació amb les
reclamacions 1077 i 1078 de 2022. En la sessió s’acorda la concessió d’un termini de 10
dies per a concretar la disponibilitat i possibilitat de lliurar la informació especificada durant
la sessió de mediació.
Amb posterioritat a la celebració de la sessió de mediació, les parts divergeixen sobre
l’accés a la informació reclamada, de tal manera que no és possible arribar a un acord de
mediació.
Mitjançant correu enviat a la GAIP el 20 d’abril de 2023, l’administració reclamada
manifesta que “pel que fa a les dades de la Reclamació 1077/2022, en la sessió de mediació el reclamant va acotar la reclamació a les dades globals sobre no continuïtats que
s’havien desestimat o no admès en les quals el docent va demanar quedar-se al centre, i
així consta en l’acta que ens heu enviat. D’acord amb aquest criteris, es va enviar la
documentació acordada”.
Finalment signada l’acta de mediació per totes les parts, el dia 7 d’agost de 2023 la GAIP
comunica a la part reclamant que “el Departament d’Educació ha informat que hauria lliurat
la documentació sol·licitada. Per aquest motiu, us en donem trasllat perquè en el termini de
5 dies manifesteu si esteu satisfet amb aquesta. En cas contrari, entendrem que la
documentació tramesa respon a la vostra sol·licitud”.
El mateix dia 7 d’agost el reclamant manifesta expressament a la GAIP que disposa de tota
la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
actora la informació reclamada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1077/2022 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.