Reclamación de acceso a información sobre criterios de baremación e identidades en proceso selectivo del Departament d'Educació

Resolució 1239/2024, de 3 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1076/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació (ara Departament d’Educació i Formació Professional). Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Diversa sobre procediment selectiu. Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial Resum: Finalment, pel que fa als criteris emprats per valorar els ítems avaluables en el procediment selectiu, aquesta Comissió no pot més que emparar el dret de la persona reclamant a conèixer-los, atès que d’acord amb la normativa que regeix la selecció dels servidors públics han d’haver estat establerts d’avançada per a poder-los aplicar als candidats en el moment de desenvolupar-se la selecció. Per tant, és informació preexistent als efectes de la LTAIPBG. És a dir, la persona reclamant té dret a conèixer els criteris que s'han tingut en compte per demostrar la idoneïtat de cada candidat i el barem numèric dels candidats seleccionats a l'entrevista (puntuació desglossada per cada apartat valorat i la puntuació total). Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Educació. Procés selectiu. Criteris de selecció. Dates d’entrevistes. Reclamació contra estimació parcial. Manca de col·laboració. Estimació parcial. Límits. Protecció de dades. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 30 de juliol entra a la GAIP la Reclamació 1076/2024, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació (ara d’Educació i Formació Professional) de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 13 d’agost de 2024 la GAIP cursa una notificació a la persona reclamant on s’adjunta un document amb el contingut següent: “Tenint en compte que indiqueu que: “La informació sol·licitada se m’ha donat parcialment, i es pot apreciar com no hi ha els criteris de baremació per valorar objectivament els mèrits de cada candidat, per posar un exemple, d’entre totes les informacions que no se m’han facilitat”, li sol·licitem que concreti de manera detallada, i no només a mode d’exemple, quina informació sol·licitada al Departament d’Educació considereu que no us ha estat lliurada. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació. La resposta a aquesta petició d’esmena l’heu de tramitar adjuntant els documents que se sol·liciten des de l’Àrea Privada http://bit.ly/2ZxRkGe, mitjançant el tràmit Aportar documentació. Us demanem que, perquè la documentació pugui incorporar-se a l’expedient de la reclamació, no utilitzeu en cap cas el formulari reservat per a noves reclamacions ni el correu electrònic.” En data 23 d’agost de 2024 la persona reclamant comunica a la GAIP el següent: “Per transparència d'accés a la funció pública, se'm faciliti la informació que demano a continuació, en relació en relació a la vacant de l'especialitat a la qual he optat (Física i Química del cos 590EC): 1. El nombre de persones candidates que s'han entrevistat i el nom i cognoms d'aquestes persones. (Sí, parcialment. Del document facilitat «Valoracions vacants_FiQ_BATX.xls» hi ha 4 persones entrevistades; només hi ha dues persones amb nom i cognoms: la candidata seleccionada i jo). 2. El nom i cognoms de la persona seleccionada. ( Sí: en el document «Valoracions vacants_FiQ_BATX.xls» hi ha 1 persona seleccionada amb nom i cognoms). Per cada candidat entrevistat, la informació desglossada següent: 3. El dia i l'hora en que s'han dut a terme les entrevistes (Sí: informació en el document «Valoracions vacants_FiQ_BATX.xls»). 4. El dia i l'hora en què el candidat ha enviat el correu amb la petició d'optar a la vacant i la informació requerida (Expedient Atri+CV+Projecte) (No; aquesta informació no hi és per tots els candidats entrevistats, només hi és per 2 candidats entrevistats: la persona seleccionada i jo (són els fitxers pdf que porten el nom dels candidats: «1_XXX.pdf» i 2_XXXX.pdf) 5. Els criteris que s'han tingut en compte per demostrar la idoneïtat de cada candidat i la baremació numèrica dels candidats seleccionats a l'entrevista (puntuació desglossada per cada apartat valorat i la puntuació total). (No; En el document «Valoracions vacants_FiQ_BATX.xls» no està indicada la puntuació desglossada per cada apartat que s’ha valorat. Hi ha 3 columnes de títol (1) Expedient ATRI+CV , (2) Projecte i (3) Fase Entrevista. En cadascuna d’aquestes columnes hi ha números atorgats a cada candidat, però no s’explica d’on surten aquests números, és a dir, quina és la puntuació atorgada en cada aspecte que s’ha valorat dins de cadascuna d’aquestes columnes ni quin criteri objectiu s’ha utilitzat per puntuar cada aspecte). És a dir, de tot això que demano, entenc que la valoració dels mèrits del candidat s’hauria de fer d’acord amb les indicacions de l’Annex 3 de la RESOLUCIÓ EDU/172/2024 i la valoració del projecte de desenvolupament de continguts, s’hauria de fer d’acord amb les indicacions de l’Annex 4 de la RESOLUCIÓ EDU/172/2024. Aclariment: La informació que se’m va adjuntar a la «Resolució de la secretària general del Departament d’Educció, per la qual s’estima parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit Y649JW9HQ PRE_2024_EXP_SIP001SOL2_00009728)», amb data 09/07/2024, correspon als 3 documents de nom: «1_XXXX.pdf», «2_XXXX.pdf» i «Valoracions vacants_FiQ_BATX.xlsx». La Reclamació presentada el 30 de juliol de 2024 indica que l’Administració només ha lliurat una part de la informació sol·licitada. En data 27 d’agost de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En data 26 d’agost la GAIP comunica la Reclamació al Departament reclamat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i els límits que hi concorren Pel que fa a la informació reclamada cal tenir en compte el següent: en primer lloc, la informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així mateix, el Departament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. En el cas que ens ocupa, hi ha una part de la informació que ja ha estat lliurada a la persona reclamant, d’acord amb els antecedents exposats. Per contra, encara hi mancarien una sèrie d’ítems que es poden identificar als antecedents i que serien: 1. Identificació de les dues altres persones que van presentar-se al procediment selectiu però que no el varen superar. 2. Dia i hora en què els candidats varen enviar les seves sol·licituds per a poder-se presentar al procés selectiu; 3. Els desglossaments dels criteris que s’han tingut en compte per a valorar cadascun dels elements puntuables en el procés selectiu. Establerta quina és la informació sol·licitada i no lliurada, és precís examinar cadascun dels ítems per separat. En primer lloc, quant al nom de les persones que també es varen presentar al procés selectiu, però que no el varen superar, és criteri consolidat de l’APDCAT considerar que únicament és possible desvelar aquesta informació en el cas de les persones que superen el procediment, però que és informació excessiva i desproporcionada, d’acord amb el principi de minimització de dades, que es permeti l’accés a la identitat d’aquelles persones no exitoses en aquest tipus de processos, ja que s’opina que és una ingerència excessiva en la seva intimitat, i que la informació relativa a qui ha superat el concurs és suficient per a poder exercir les accions en defensa dels seus drets de les persones que vulguin, per qualsevol motiu, impugnar o qüestionar el procés selectiu. En aquest sentit, el Departament ha obrat conforme el criteri de l’APDCAT, que - malgrat que resulti ser discutible- és el que actualment s’adopta en aquests casos. En segon lloc, pel que fa a la informació relativa al dia i l'hora en què els candidat han enviat el correu amb la petició d'optar a la vacant i la informació requerida, aquesta informació és informació pública, i si l’Administració està en disposició de facilitar-la així ho hauria de fer, sense que hi concorri cap limitació d’accés prevista a l’LTAIPBG. Finalment, pel que fa als criteris emprats per valorar els ítems avaluables en el procediment selectiu, aquesta Comissió no pot més que emparar el dret de la persona reclamant a conèixer-los, atès que, d’acord amb la normativa que regeix la selecció dels servidors públics, han d’haver estat establerts d’avançada per a poder-los aplicar als candidats en el moment de desenvolupar-se la selecció. Per tant, allò demanat és informació pública preexistent a la SAIP, als efectes de la LTAIPBG. És a dir, la persona reclamant té dret a conèixer els criteris que s'han tingut en compte per demostrar la idoneïtat de cada candidat i el barem numèric dels candidats seleccionats a l'entrevista (puntuació desglossada per cada apartat valorat i la puntuació total). Certament, com la pròpia persona reclamant raona, en la informació lliurada hi ha 3 columnes de títol (1) Expedient ATRI+CV , (2) Projecte i (3) Fase Entrevista. En cadascuna d’aquestes columnes hi ha una puntuació atorgada a cada candidat, però no es fa explícit com s’han calculat aquestes puntuacions (és a dir, d’on surten), això és, quina és la valor atorgat a cada aspecte que s’ha valorat dins de cadascuna d’aquestes columnes, així com tampoc no es fa explícit quin criteri objectiu s’ha utilitzat per puntuar cada aspecte. Òbviament, la informació sol·licitada en aquest punt de la Reclamació esdevé crítica i crucial per a poder controlar que l’exercici de la discrecionalitat tècnica de la que gaudeix el tribunal de selecció s’ha exercit conforme els preceptes legals i principis jurídics que el vinculen, en especial, el principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics i el ple respecte als principis d’igualtat, mèrit i capacitat que regeixen l’accés i la promoció en la funció pública. En aquest sentit, la SAIP i la posterior reclamació davant aquesta Comissió s’incardinen perfectament en allò disposat a l’article 1.2 de l’LTAIPBG. En el cas que l’Administració reclamada no disposi de la informació reclamada així ho ha de expressar clarament, atès que aquesta resposta és perfectament compatible amb el respecte degut al dret d’accés a la informació pública en els termes recollits a la LTAIPBG. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1076/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 1076/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir al Departament d’Educació i Formació professional que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1076/2024 i fer pública aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.