Inadmitida 09/11/2023 · 5 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por falta de acreditación de identidad en solicitud de registros horarios a la UB

Un representante sindical solicitó a la Universitat de Barcelona los registros horarios del personal interino de la unidad de servicios jurídicos. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. La Comissió Garantidora del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque la solicitud original se hizo por correo electrónico sin acreditar la identidad del solicitante.

Puntos clave de la argumentación

1 La normativa exige que las solicitudes de acceso a la información pública sean nominadas y que se haya comprobado, o se pueda comprobar, la identidad del solicitante.
2 El uso del simple correo electrónico no permite una constatación fehaciente de la identidad del interesado ni garantiza la constancia de la recepción de la solicitud por parte del organismo.
3 A pesar del principio de antiformalismo que rige estos procedimientos, existen elementos de mínima formalidad que deben respetarse obligatoriamente.
4 La falta de acreditación de la identidad en la fase inicial del procedimiento impide que se considere que se ha ejercido correctamente el derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 1067/2023, de 9 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1076/2023 Administració reclamada: Universitat de Barcelona Informació reclamada: Marcatges horaris de personal al servei de la UB. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts que i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació. Paraules clau: Universitats. Sindicats. Reclamació contra silenci. Sense límits. Correu electrònic. Manca de SAIP. Inadmissió. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 4 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1076/2023, presentada per una persona interessada, representant d’un sindicat, contra la Universitat de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 28 de setembre de 2023 la persona reclamant sol·licita, a la UB, per mitjà d’un correu electrònic, on es reitera una petició de 18 de setembre de 2023, feta també per correu electrònic, el següent: “Mitjançant aquest correu us demanem que ens faciliteu els fitxatges dels últims mesos dels companys/es interines que estan treballant a la unitat de serveis jurídics de la UB”. La Reclamació presentada el 4 de novembre de 2023 indica que no s’ha rebut la informació reclamada. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser inadmesa pels motius que analitzarem a continuació. En aquest sentit, aquesta Comissió vol palesar que no ha trobat a l’expedient cap sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per contra, la GAIP ha pogut examinar l’existència de dos de correus electrònics on una persona, demana que se li envií determinada informació. Aquesta comprovació de la identitat, com diem, no es va poder dur a terme en el procés de sol·licitud d’accés a la informació pública, atès que el mitjà emprat per la persona reclamant per demanar l’accés a la informació fou el simple correu electrònic. Essent aquestes les circumstàncies del supòsit que ara ens ocupa, no es pot defensar que en puritat s’estigués exercint correctament el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb les previsions i requisits legals que el regulen. Igualment, l’ús del correu electrònic per a realitzar sol·licituds d’accés a la informació pública no permet deixar constància de quan s’ha rebut aquesta sol·licitud, ni tant sols de si ha estat rebuda, per l’ens reclamat. Aquesta incertesa és el que es pretén evitar justament quan s’imposa, com és el cas, l’ús dels registres de les administracions públiques, accessibles per distintes vies, per a enviar comunicacions formals a les Administracions. Com ha afirmat la Comissió en ocasions anteriors (vegeu la Resolució 0815/2023, de 7 de setembre, i la Resolució 0659/2023, de 20 de juliol, entre d’altres), malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts i que es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat, que necessàriament han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació. Amb tot, aquesta resolució no té pas cap incidència negativa respecte el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, dret que queda totalment preservat, amb el benentès que, si encara pretén accedir a la informació sol·licitada, només ha de dirigir una comunicació a l’ens reclamat on consti de forma fefaent la seva identitat i ho ha de fer a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar la data, l’hora i el número de registre o d’assentament de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. En cas que, passat el termini per resoldre aquesta sol·licitud amb els elements mínims de formalitat exigibles, l’ens reclamat no hagi donat resposta a la sol·licitud formulada, la persona reclamant té expedita la via de reclamació davant d’aquesta Comissió, d’acord amb la LTAIPBG, reclamació que, com no pot ser d’altra manera, serà tramitada en temps i forma per la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de novembre de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 1076/2023, declarar- ne finalitzat el procediment, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.