Se solicitó al Departamento de la Vicepresidencia y de Políticas Digitales y Territorio datos de puntualidad de un tren específico de Rodalies. El solicitante alegó que la Administración disponía de la información pese a negarla inicialmente. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el organismo finalmente facilitó la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
La información pública comprende tanto la elaborada por la Administración como la que tenga en su poder como consecuencia de su actividad, incluyendo la suministrada por otros sujetos obligados.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no son discrecionales y requieren una motivación detallada que justifique el límite aplicado.
4
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
5
Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso a la información ya estimada se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.
Texto completo
Resolució 1160/2021 , de 29 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1074/2021
Administració reclamada: Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori
Informació reclamada: Dades de puntualitat del servei de Rodalies a Catalunya.
Sentit de la Resolució : Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la
informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de
l’estimació de la sol·licitud d’informació de la que deriva i de l’afirmació del DVPDT d’haver facilitat a
la persona reclamant la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o l imitació en
relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb
els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. RENFE. Puntualitat del servei de Rodalies.
Ferrocarrils. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 2 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1074/ 2021, presentada contra el
Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (DVPDT), en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de novembre de 2021 la persona reclamant demana al DVPDT diverses dades de
puntualitat del Servei de Rodalies a Catalunya.
3. El 29 de novembre de 2021 el DVPDT comunica a la persona reclamant el percentatge de
puntualitat del conjunt de les línies de Rodalies els mesos de setembre i octubre i el percentatge
de puntualitat de la línia R4 durant el mateix període. I afegeix: “ En relació a la vostra petició
sobre el percentatge de puntualitat del tren que surt els dies feiners d’Arc de Triomf a les 07:40
hores, us informem que no disposem de les dades de la puntualitat per tren, sinó pel conjunt de
la línia. Per tant, no us podem oferir aquesta informació”.
4. La Reclamació presentada el 2 de desembre de 2021 fa les següents consideracions: “En primer
lloc, la petició estava referida al tren que té prevista la sortida cada feiner, des de l’estació d’Arc
de Triomf, a les 6:40, i no a les 7:40. En segon lloc, i més important, considero que
l’Administració per força ha de disposar de la informació demanada, perquè resulta difícil
d’explicar com poden calcular a la centèsima de punt percentual la puntualitat d’una línia
ferroviària si, com declara la resposta de l’Administració, no disposen de les dades de puntualitat
per tren. L'única conclusió possible és que el Departament no ha volgut donar la informació o no
ha fet els tràmits necessaris davant l’operador ferroviari per aconseguir-la. Reitero, doncs, la
petició, corregida i augmentada: si l’Administració no pot calcular el percentatge de puntualitat
del cinquè tren feiner de la línia R4, que proporcioni les hores d’arribada a cada estació del seu
trajecte entre Terrassa (6:00) i Sant Vicenç de Calders (8:03) o, si més no, suposant que aquest
detall no quedi enregistrat al sistema –cosa inversemblant-, que aporti les hores d’arribada real a
destí d’aquest tren, corresponents a cada feiner dels passats mesos de setembre i octubre. Amb
gust rebria també les dades de novembre. Només cal que el Departament cerqui i faciliti
aquestes dades i jo mateix em calcularé el percentatge de retard, i el podré encarar amb
l’observat empíricament dia rere dia”.
5. El 10 de desembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l DVPDT i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 10 de desembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 21 de desembre de 2021 la GAIP rep l’informe del DVPDT, que indica el següent: “Pel que fa
a les dades de puntualitat dels serveis de Rodalies de Catalunya, l’operador Renfe Viatgers
tramet les dades mensuals pel conjunt de cada una de les línies, però no les dades de cada tren,
i en aquest sentit es va respondre al sr. xxxx el passat 29 de novembre. Atesa la reclamació del
sr. xxxx s’ha demanat la informació a l’operador la qual adjuntem. Es tracta de l’hora exacta
d’arribada a destí del tren que surt a les 6:00h de Terrassa i arriba a Sant Vicença de Calders a
les 8:03h els dies feiners pels mesos de setembre, octubre i novembre de 2021. S’ha tramès
aquesta informació al Sr. xxxx a qui se li ha manifestat la nostra disposició per respondre
qualsevol aclariment, així com la possibilitat de rebre’l si ho considera oportú” .
8. El 27 de desembre de 2021 la GAIP tramet a la persona reclamant l’informe aportat pel DVPDT.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i afirma
haver facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada per la Reclamació, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual
el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la
informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de
l’estimació de la sol·licitud d’informació de la que deriva i de l’afirmació del DVPDT d’haver facilitat a
la persona reclamant la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació en
relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb
els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29
de desembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1074/2021 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució ,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.