Se solicitó al Departamento de Interior y Seguridad Pública de la Generalitat de Catalunya documentación del Cuerpo de Agentes Rurales sobre aparcamientos ilegales en el EIN Platja de Torredembarra y Creixell. La GAIP declara la pérdida parcial del objeto por entrega de datos básicos, desestima el acceso a expedientes en curso y estima el acceso a los ya finalizados, previa anonimización.
Puntos clave de la argumentación
1
Se reconoce la pérdida sobrevenida del objeto respecto a la tabla de datos esenciales ya entregada por la Administración.
2
Se desestima el acceso a las copias de actas de expedientes sancionadores en curso basándose en el límite del artículo 21.1.b) de la LTAIPBG para no comprometer la investigación.
3
Se estima el acceso a la documentación de actuaciones ya finalizadas, obligando a la Administración a su entrega previa anonimización de datos personales.
4
Se rechaza la alegación de 'tarea compleja' para denegar la información, ya que el volumen de datos no justifica por sí solo la inadmisibilidad si no requiere análisis o interpretación desproporcionada.
Texto completo
Resolució 1331/2025, de 10 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1072/2024
Administració reclamada: Departament d’Interior i Seguretat Pública-Generalitat de
Catalunya
Informació reclamada: Documentació que obri en poder del Cos d’Agents Rurals (CAR) en
relació amb els aparcaments il·legals situats dins l’Espai d’Interès Natural.
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació. Desestimació i estimació
parcials
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat part de la
informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment; concretament una taula, en la qual es
recullen les dades essencials per donar resposta a la petició del sol·licitant, amb número i tipus
d’acta, servei actuant, any, municipi, paratge, hora d’inici de l’actuació, àmbit general, etiquetes,
coordenades, EIN, àrea bàsica i regió. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de bona
part de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que
la justificaven.
Respecte de part de la informació demanada consistent en la còpia individualitzada de cada
acta, aquesta Comissió aprecia que concorre la limitació invocada referida a l’article 21.1.b) de
la LTAIPBG, atès que s’afirma per l’Administració que es tracta de supòsits en investigació de
fets que pot veure’s afectada per l’exercici del dret d’accés a informació, i desestima aquesta
part de la reclamació. Tanmateix estima la reclamació per al supòsit de les actes demanades
que es refereixin a procediment ja conclosos i que l’Administració hauria de lliurar degudament
anonimitzades. Per aquest cas, no s’aprecia la invocació de la tasca complexa.
Paraules clau: Generalitat. Interior. Entitat ambiental. Agents rurals. Aparcaments il·legals.
Espais d’Interès Natural. Procediments sancionadors. Límits. Tasca complexa. Reclamació
contra silenci. Estimació parcial. Desestimació parcial. Pèrdua parcial de l’objecte de la
reclamació.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 17 de juny de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1072/2025, presentada contra el
Departament d’Interior i Seguretat Pública, en relació amb la sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 23 d’abril de 2025 l’entitat reclamant, va presentar una sol·licitud d’accés a la informació
publica al Departament d’Interior i Seguretat Pública, en els termes següents: “Que es
faciliti l’accés i/o es faci entrega de tota la documentació que obri en poder del Cos
d’Agents Rurals (CAR) en relació amb els aparcaments il·legals situats dins l’Espai
d’Interès Natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell, en concret als termes municipals
de Torredembarra (zona coneguda com les Dunes) i de Creixell.”
“ A títol enunciatiu i no limitatiu, es requereix expressament:
a. Còpia de qualsevol requeriment, ordre, informe, proposta d’actuació, acte d’inspecció o
resolució que hagi estat emesa pel CAR en relació amb els esmentats aparcaments.
b. Còpia de totes les comunicacions, oficis o altres intercanvis documentals que el CAR
hagi adreçat a altres administracions públiques amb competència o implicació en el cas
(ajuntaments de Torredembarra i Creixell, cossos de policia local, departaments de la
Generalitat de Catalunya, Ministeris competents, etc.).
Còpia de les comunicacions, informes o respostes que aquestes administracions hagin
remès al CAR en relació amb aquests aparcaments il·legals.
d. Còpia de tota la documentació en poder del CAR, encara que hagi estat generada per
altres administracions públiques, sempre que estigui en poder o sigui coneguda pel CAR en
el marc de les seves actuacions o tasques de seguiment, inspecció, coordinació o
supervisió sobre aquests espais.
e. Còpia de totes les actes d’inspecció, informes tècnics, documentació gràfica (fotografies,
plànols, etc.), denúncies, atestats o qualsevol altre tipus de document elaborat pel CAR en
el marc de les seves funcions de vigilància, seguiment, inspecció o policia administrativa
dins d’aquest EIN, relacionades amb els aparcaments il·legals indicats.“
Aquesta petició es formula en el context exposat següent “la necessitat d’esclarir la situació
jurídica i administrativa d’un espai protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000, el Pla d’Espais
d’Interès Natural (PEIN) i el Domini Públic Marítimo-Terrestre (DPMT), on, malgrat la seva
protecció legal, es duen a terme activitats incompatibles —i explícitament prohibides— amb
la normativa aplicable en matèria de conservació del medi natural, com ara l’estacionament
i la pernocta de vehicles, la proliferació de deixalles, la greu alteració dels hàbitats naturals i
l’afectació directa sobre espècies de flora i fauna legalment protegides. Així mateix, és
d’interès públic conèixer les actuacions que les administracions competents han dut a
terme —o bé han omès dur a terme— en relació amb aquests fets”.
L’1 de juliol de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’entitat
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
L’1 de juliol de 2025 la GAIP trasllada la Reclamació al Departament d’Interior i Seguretat
Pública i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP,
li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
El 21 de juliol de 2025 la GAIP rep informe de la Direcció general dels Agents Rurals del
Departament d’Interior i Seguretat Publica que, en síntesi, manifesta que:
“Pel que fa als punts dels quals se sol·licita informació, s’informa que s’ha elaborat una
taula, que s’adjunta com a Annex I, en la qual es recullen les dades essencials per donar
resposta a la petició del sol·licitant. Aquesta taula inclou, entre d’altres, les següents dades:
número i tipus d’acta, servei actuant, any, municipi, paratge, hora d’inici de l’actuació, àmbit
general, etiquetes, coordenades, EIN, àrea bàsica i regió. Es fa constar que les actes de
denúncia són trameses a l’òrgan competent per instruir i resoldre, en aquest cas, el
Ministerio para la transición ecològica y el reto demográfico.”
“Tanmateix, no és possible facilitar una còpia individualitzada de cada acta, per dues raons
fonamentals. En primer lloc, la seva anonimització comportaria una tasca complexa de
reelaboració, atesa la quantitat i el detall de la informació continguda en cada acta.
En segon lloc, es tracta d’actuacions encara en curs dins d’un possible procediment
sancionador administratiu, i la seva difusió podria comprometre el correcte
desenvolupament i èxit d’aquestes actuacions. Aquesta afectació implica la concurrència
del límit al dret d’accés a la informació pública contingut a l’article 21.1.b) de la LTC, donat
que la investigació de fets pot veure’s afectada per l’exercici del dret d’accés a informació.”
El 22 de juliol de 2025 la GAIP trasllada aquesta resposta de l’Administració a l’entitat
reclamant amb l’advertiment de que si en cinc dies no manifesta altra cosa es tindrà per
resolta la reclamació per pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
El 31 de juliol de 2025 la GAIP rep escrit de l’entitat reclamant exposa que “la Direcció
General dels Agents Rurals ha entregat a aquesta entitat un document Excel amb el llistat
de les actes de denúncia interposades als vehicles estacionats als aparcaments durant el
mes de maig de 2025. No s’adjunten les actes senceres al·legant que es podria
comprometre el procediment sancionador administratiu, que es troba en curs“ i considera
que “pel que fa a la informació sobre les denúncies, el CAR ha facilitat la informació
sol·licitada en enviar el llistat amb les actes de denúncia. Però no ha lliurat cap dels
altres documents sol·licitats en el nostre escrit amb número de registre 9015-
146479/2025”. Insisteix en el lliurament de tota la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Sobre la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat a la reclamant part
de la resposta sobre la informació sol·licitada, concretament sobre el llistat de les actes de
denúncia interposades als vehicles estacionats als aparcaments durant el mes de maig de
2025 de la zona demanada.
Aquesta resposta comporta la satisfacció extemporània de part de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de la part de l’objecte
d’aquesta.
3. Sobre l’estimació de part de la Reclamació: la relativa a actuacions finalitzades
L’objecte de la reclamació, com es desprèn dels antecedents, consisteix en tota la
documentació que disposi el Cos d’Agents Rurals (CAR) en relació amb els aparcaments
il·legals situats dins l’Espai d’Interès Natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell, a
Torredembarra (zona coneguda com les Dunes) i Creixell. Es detalla les característiques de la
informació demanada que es descriu com: qualsevol requeriment, ordre, informe, proposta
d’actuació, acte d’inspecció o resolució que hagi estat emesa pel CAR en relació amb els
esmentats aparcaments; totes les comunicacions, oficis o altres intercanvis documentals que el
CAR hagi adreçat a altres administracions públiques amb competència o implicació en el cas
(ajuntaments de Torredembarra i Creixell, cossos de policia local, departaments de la
Generalitat de Catalunya, Ministeris competents, etc.); comunicacions, informes o respostes
que aquestes administracions hagin remès al CAR en relació amb aquests aparcaments
il·legals; tota la documentació en poder del CAR, encara que hagi estat generada per altres
administracions públiques, sempre que estigui en poder o sigui coneguda pel CAR en el marc
de les seves actuacions o tasques de seguiment, inspecció, coordinació o supervisió sobre
aquests espais; totes les actes d’inspecció, informes tècnics, documentació gràfica (fotografies,
plànols, etc.), denúncies, atestats o qualsevol altre tipus de document elaborat pel CAR en el
marc de les seves funcions de vigilància, seguiment, inspecció o policia administrativa dins
d’aquest EIN, relacionades amb els aparcaments il·legals indicats.
Com s’ha reconegut al fonament jurídic segon, part de l’objecte d’aquesta reclamació ja ha
estat lliurada, però segons l’entitat reclamant amb aquest lliurament no s’adjunten “les actes
senceres” i insisteix en la seva obtenció però sense aportar cap altra consideració.
L’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG, és informació
pública, doncs és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder
com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article
53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han
elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de
la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. I concreta en l’apartat 2 que “la
informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació
de la sol·licitud d'accés”.
La LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en
els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c) i l’exercici del dret d’accés no resta
condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2
in fine de l’LTAIPBG).
La concurrència de límits d’acord amb les previsions de l’LTAIPBG, poden donar lloc a què es
pugui condicionar el dret d’accés a la informació i determinar el reconeixement d’un accés
parcial o una denegació de l’accés a la informació.
En aquest cas, a l’informe de la Direcció General dels Agents Rurals del departament d’interior,
ha considerat que concorre en la informació demanada el límit previst a l’article 21.1.b) de la
LTAIPBG relatiu a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o
disciplinàries, per tractar-se d’informació sobre “actuacions encara en curs dins d’un possible
procediment sancionador administratiu, i la seva difusió podria comprometre el correcte
desenvolupament i èxit d’aquestes actuacions.”
D’acord amb això, les documentacions demanades relacionades amb aquests procediments
inconclusos, aquesta Comissió aprecia que restarien afectats pel límit invocat i no escau lliurar
a l’entitat reclamant.
Pel que es refereix a aquella informació relativa a actuacions que ja hagin estat finalitzades,
aquesta Comissió reconeix el dret d’accés al reclamant que podria obtenir-les sense
comprometre el límit a dalt esmentat.
Sobre la informació de caràcter personal que pogués contenir aquesta documentació, caldria
anonimitzar-la per tal de donar compliment a allò que disposa l’article 23 de la LTAIPBG, si ,
com sembla, es tracta d’informació relativa a la comissió d’infraccions. Respecte a la
consideració de que aquesta dissociació comportaria una tasca complexa, com afirma la
Direcció general d’Agents rurals “atesa la quantitat i el detall de la informació continguda en
cada acta”, aquesta Comissió no pot apreciar aquesta circumstància ja que no s’acredita de
forma suficient.
Es recorda que l’article 66.3 del Decret 8/2021 quan preveu la inadmissió de les sol·licituds per
consistir en una tasca complexa, també preveu que no es pot justificar exclusivament en el
volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat. Si com
es diu a, les actes contenen molta informació personal, es desprèn que no és la complexitat
sinó la quantitat d’informació allò que complica l’anonimització.
Aqueta Comissió no pot apreciar el volum real de feina que suposaria per a l’organització
atendre la sol·licitud d’accés, manca una explicació detallada sobre el còmput dels mitjans
necessaris, l’equip que seria imprescindible per a dur-la a terme, entre d’altres qüestions. Cal
tenir en compte, a més, que en el cas que ens ocupa, la informació que es sol·licita pot ser
voluminosa però en cap cas requereix de cap “tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una
complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans
informàtics disponibles”.
És per tant rebutjable la invocació d’aquest límit com justificació per a la inadmissió de la
sol·licitud.
És per tot això, que aquesta Comissió reconeix el dret d’accés a la informació sobre les
actuacions demanades que hagin conclòs, si n’hi ha, sempre que s’hagi dissociat degudament i
suprimit les referències a dades personals. Si no es disposa d’aquesta informació, així s’ha de
contestar, sense que l’Administració esdevingui obligada a realitzar-la per donar resposta a la
reclamació.
Estarien excloses, com s’ha dit, d’aquest reconeixement i es desestima l’accés a la informació
continguda en un procediment d’investigació en curs, o en un procediment sancionador en
tramitació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels
titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el
tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les
obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests
són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8).
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents
electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les
prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. I l’article 67 i 68 del Decret
76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de
la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió
han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. I en cas d'emprar
solucions no corporatives, aquestes han de garantir el seu compliment.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients
administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva
recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
10 de setembre de 2025, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua de la part de l’objecte reclamat de la informació sol·licitada que la
Direcció general d’Agents Rurals del departament d’Interior ja ha lliurar d’acord amb el
fonament jurídic 2.
2. Estimar parcialment el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, pel
que respecta a les actuacions finalitzades degudament anonimitzades, d’acord amb les
consideracions del fonament jurídic 3.
3. Requerir al la Direcció general d’Agents rurals del departament d’interior que lliuri a la
persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim d’un mes.
4. Requerir a l’Administració a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o
la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1072/2025 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.