Un representante del personal solicitó al Ayuntamiento de l'Ametlla del Vallès diversos informes sobre personal. Tras alegar la falta de respuesta a una instancia reiterativa, la GAIP desestima la reclamación porque el Ayuntamiento facilitó los documentos existentes y los restantes no eran preexistentes a la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública se proyecta únicamente sobre la información que se encuentra efectivamente en poder de la Administración.
2
La información pública objeto del derecho de acceso debe ser temporalmente preexistente a la presentación de la solicitud, según el artículo 53.2 del Decret 8/2021.
3
No puede utilizarse el derecho de acceso para obtener informes que no han sido emitidos en el momento de la solicitud, aunque sean necesarios para la tarea sindical o estén previstos normativamente.
4
La falta de colaboración de la Administración al no remitir la documentación solicitada por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 81/2023, de 2 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1072/2022
Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
Informació reclamada: Informes en matèria de personal.
Sentit de la r esolució: Desestimació
Resum: El dret d’accés a la informació pública es projecta sobre la informació que es troba
efectivament en poder de l’Ajuntament, i aquest ha satisfet la sol·licitud d’informació pública de
la persona reclamant al facilitar-li els dos informes dels quals es disposa. El que no pot
pretendre la persona reclamant és que el dret d’accés a la informació pública fonamenti
jurídicament la seva pretensió d’obtenir informes que no han estat emesos en el moment de
presentar la sol·licitud, per molt necessaris que siguin per a l’exercici de la seva tasca sindical, i
fins i tot encara que fossin previstos normativament. Segons l’article 53.2 del Decret 8/2021,
sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, “en tot cas, la informació pública
objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud
d'accés” i, pel que es pot deduir de la resposta municipal a la sol·licitud de la persona
reclamant, els informes que ha sol·licitat i no li han estat facilitats no ho eren, de preexistents a
la sol·licitud, ja que calia emetre’ls per atendre- la.
Paraules clau: Ajuntaments. Representació del personal. Manca de col·laboració de
l’administració. Informes. Informació preexistent.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 27 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1072/ 2022, presentada pel
representant del personal funcionari contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de maig de 2021 el delegat de personal funcionari fa referència a una persona que
treballa per l’Ajuntament que hauria ocupat un lloc de treball sense procediment selectiu
previ i, a més de pretensions que no tenen relació amb l’accés a la informació pública,
demana a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès la informació següent: Informe de recursos
humans i de secretaria, Informe d’Intervenció que indiqui les retribucions percebudes
actualment per la persona afectada i les que li correspondrien amb el nou lloc de treball,
Informe del responsable de Brigada sobre les funcions del lloc de treball exercit.
3. El 28 de juny de 2021 l’Alcaldia de l’Ametlla del Vallès contesta la sol·licitud anterior,
indicant el següent: “Atesa la instància presentada pels representants dels treballadors de
data 07/05/2021 amb numero de RE ENTRA 2021- 5044, mitjançant la qual es sol·licita
informe de RRHH, informe de secretaria, informe d’intervenció i informe les funcions del
treballadors. Per mitjà del present li adjuntem còpia dels informes que consten en
l’expedient, (de la tècnica de RRHH i del Secretari Municipal). Tanmateix informo que les
tasques que realitza el Sr. RSG són les que consten en la RLT amb el codi de treballador
83, no obstant, s’ha sol·licitat informe a la Cap de Territori en relació amb les funcions
concretes, quan es disposi del mateix es farà arribar als delegats de personal. Tanmateix
comunico que no es sol·licita informe a l’Interventor, atès que les retribucions a percebre
per aquest treballador seran les del lloc de treball que ocupi un cop efectuada la remoció
que és el codi de treballador 29. La qual cosa us comunico als efectes escaients, per a
reiniciar el còmput del termini de 10 dies”.
4. El 20 de juliol de 2021 la delegada de personal laboral presenta la instància 466, indicant
com a objecte de la sol·licitud la indicada per l’antecedent 2.
5. El 10 de setembre de 2021 l’Ajuntament contesta la instància 466 requerint la signatura
per la delegada de personal laboral de l’escrit adjunt a la sol·licitud i advertint que si no
repara aquesta esmena en el termini de 10 dies es donarà per desistida la sol·licitud. No
consta a la documentació aportada per la Reclamació que s’hagi contestat a aquest
requeriment.
6. La Reclamació presentada el 27 de novembre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha
contestat la instància 466.
7. El 12 de desembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
8. El 12 de desembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla
del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment.
9. El 16 de desembre de 2022 la GAIP requereix a l’Ajuntament les dades de la tercera
persona afectada per la Reclamació, per tal de donar-li audiència en aquest procediment.
No consta resposta a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedent 6 i 7 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst pels articles 33.4 i
34.1.bis RGAIP, segons els quals l’administració reclamada ha d’aportar la documentació
relativa a la sol·licitud impugnada (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que
va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un
informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants
per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”) i
la col·laboració per donar audiència a les terceres persones afectades. Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demana informe de recursos humans
i de secretaria, informe d’intervenció que indiqui les retribucions percebudes actualment per la
persona afectada i les que li correspondrien amb el nou lloc de treball i informe del responsable
de Brigada sobre les funcions del lloc de treball exercit, tot en relació amb una persona
treballadora de l’Ajuntament que no hauria passat per un procés selectiu. La manca de
col·laboració de l’Ajuntament impedeix donar audiència a la persona afectada i poder resoldre
havent consultat tota la documentació del cas. Nogensmenys, de la informació aportada per la
persona reclamant se’n pot deduir que la Reclamació ha de ser desestimada, essent per tant
innecessària l’audiència de la tercera persona afectada. Vegem els fets:
La persona reclamant va de manar, el 7 de maig de 2021, un total de quatre informes, dels
quals la resposta que li dóna l’Alcaldia indica que només n’hi ha dos a l’expedient, que un
tercer no el pensa demanar, perquè el considera innecessari i que ha demanat el quart.
El 20 de juliol de 2021 (instància 466) la delegada de personal laboral (intervenció escaient,
perquè la persona sobre la qual es demana informació és personal laboral de l’Ajuntament)
reitera la sol·licitud anterior, que ja havia estat contestada per l’Alcaldia. I l’Ajuntament li
contesta requerint l’esmena de la sol·licitud, amb advertiment de desistiment si no atén el
requeriment en 10 dies.
Al formular la Reclamació, la persona reclamant indica que el seu objecte és la instància 466 i
que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud.
Una qüestió prèvia: intervenen en el procediment dues persones diferents (delegada de
personal laboral i delegat de personal funcionari), fins el punt que qui presenta la Reclamació
és el delegat del personal funcionari, que reclama resposta a la instància presentada per la
delegada de personal laboral. La GAIP admet aquesta dualitat de signatures perquè la
sol·licitud presentada per la delegada de personal laboral es remet a una sol·licitud prèvia del
delegat de personal funcionari, cosa que permet pressuposar que actuen conjuntament.
La Reclamació indica que el seu objecte és obtenir resposta a la instància 466, quan en realitat
l’Ajuntament ja l’ha contestada. Ho ha fet per partida doble. Per una banda, requerint l’esmena
de la manca de signatura, que no consta que s’hagi reparat, fet que pot comportar el
desistiment de la sol·licitud. I, per una altra, va contestar, prèviament a la presentació de la
instància, la sol·licitud que la instància adjunta per indicar quin és el seu objecte, donant part de
la informació sol·licitada i justificant perquè no es facilitava la resta.
La resposta municipal indicada a l’antecedent 3 facilita a la persona reclamant els dos informes
sol·licitats dels quals es disposa, assenyala que un tercer s’hauria demanat al servei
corresponent i que no es pensa demanar el d’intervenció, perquè ve a dir que és innecessari
per les circumstàncies del cas.
El dret d’accés a la informació pública es projecta sobre la informació que es troba efectivament
en poder de l’Ajuntament, i aquest ha satisfet la sol·licitud d’informació pública de la persona
reclamant al facilitar-li els dos informes dels quals es disposa. El que no pot pretendre la
persona reclamant és que el dret d’accés a la informació pública fonamenti jurídicament la seva
pretensió d’obtenir informes que no han estat emesos en el moment de presentar la sol·licitud,
per molt necessaris que siguin per a l’exercici de la seva tasca sindical, i fins i tot encara que
fossin previstos normativament.
Segons l’article 53.2 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació
pública, “en tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment
preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés” i, pel que es pot deduir de la resposta
municipal a la sol·licitud de la persona reclamant, els informes que ha sol·licitat i no li han estat
facilitats no ho eren, de preexistents a la sol·licitud, ja que calia emetre’ls per atendre- la.
En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que l’Ajuntament va atendre
correctament la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació, motiu pel qual aquesta ha de ser
desestimada.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 2 de febrer de 2023, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1072/2022, perquè
l’Ajuntament ha contestat correctament les sol·licituds de les quals deriva i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.