Reclamación de acceso al expediente de protección de alertador PPD 5/2024 de la OAC, desestimada por confidencialidad legal

Resolució 107/2026 , de 29 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1070/2025 Administració reclamada: Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Informació reclamada: Accés a un expedient de protecció d’alertador. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La informació sol·licitada relativa a l’expedient PPD 5/2024 té la consideració d’informació pública d’acord amb la Llei 19/2014, si bé l’accés hi resulta legítimament limitat per l’aplicació d’un règim legal específic de confidencialitat. L’Oficina Antifrau de Catalunya, com a subjecte obligat, va denegar l’accés en considerar que es tracta d’un expedient de protecció de l’informant, que no constitueix un procediment administratiu ordinari ni té naturalesa indagatòria o sancionadora, sinó que recull actuacions materials de suport i assessorament confidencial a persones alertadores en situació de vulnerabilitat, d’acord amb la Directiva (UE) 2019/1937 i la Llei 2/2023. Aquesta normativa estableix un règim reforçat de confidencialitat que abasta no només la identitat de la persona informant, sinó també el conjunt de la informació i documentació que integra l’expedient, amb la finalitat de garantir l’efectivitat del sistema de protecció i evitar represàlies. En conseqüència, resulta aplicable el límit previst a l’article 21.1.c) de la Llei 19/2014, en relació amb l’article 21.2, com a límit establert expressament per una norma amb rang de llei, que opera amb caràcter prevalent i impedeix una ponderació favorable a l’accés. Per tot això, es confirma la denegació de l’accés a l’expedient PPD 5/2024 per resultar ajustada al marc legal vigent. Paraules clau: OAC. FCF. Persona jurídica. Accés a expedient. Protecció. Alertadors. Reclamació contra silenci. Desestimació extemporània. Recurs de reposició. Desestimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 16 de juny de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1070/2025, presentada per una advocada en representació de la Federació Catalana de Futbol, i el seu president contra l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant en l’escrit que adjunta al formulari de reclamació presentada davant la GAIP, exposa que en diverses ocasions ha sol·licitat accés, en representació del president de la FCF i del seu president com a interessats, a l’expedient 5/2024 seguint davant l’OAC, sense que tal petició hagi estat atesa, i sol·licita: “1. Estimar la presente reclamación e incoar el procedimiento establecido a tales efectos, dotando a esta parte de un plazo razonable para aportar toda la documentación a la que hacemos referencia a lo largo de este escrito, la cual es muy voluminosa y contiene incluso audios. 2. Declarar el derecho a esta parte reclamante a que se le libre el expediente administrativo completo, inclusive todas las comunicaciones entre la administración y la otra parte que integrarían el mismo, sin perjuicio del resultado de esas comunicaciones. 3. Requerir a la OAC en un plazo de 4 días a que ejecute dicha obligación”. 2. L’1 de juliol la Comissió requereix a la reclamant per tal que, en un termini de 10 dies, aporti una còpia de la sol·licitud d’informació registrada. 3. El 15 i el 25 de juliol la Comissió rep documentació i escrit de la reclamant en el que bàsicament exposa que les comunicacions entre l’ara reclamant i l’OAC sempre s’han efectuat mitjançant correu electrònic, i que aquests correus electrònics s’han rebut correctament i s’han incorporat a l’expedient administratiu, el que demostra l’assentiment de l’OAC pel que fa a la utilització d’aquest mitjà. La reclamant argumenta, citant articles de la LTAIPBG, i la Llei 14/2008, de l’OAC, amb aportació de resolucions i sentències, que el correu electrònic és un mitjà vàlid. Així mateix, la reclamant aporta prova que l’OAC també s’ha comunicat amb la part reclamant a través del mateix mitjà, el correu electrònic. Amb l’escrit s’hi adjunten correus electrònics intercanviats des de l’OAC, amb la Federació Catalana de Futbol (extensió fcf.cat) i l’adreça de l’advocada de la persona reclamant (amb una adreça electrònica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, extensió (ICAB). 4. El 31 de juliol de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Oficina Antifrau de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. 6. El 22 d’agost la GAIP rep l’expedient i informe sol·licitats de l’OAC. En l’expedient hi consta resolució OAC/PA/1451/2025, d’accés a l’expedient administratiu PPD 5/2024, de 30 de juliol de 2025 que donaria resposta als correus enviats a la Unitat de protecció el 21/05/2025 pel Sr. XXX, i el 19/06/2025, i 11/07/2025 per l’advocada de la FCF senyora YYY, i que acorda denegar l’accés sol·licitat per la FCF a la documentació adjunta a les al·legacions de la persona protegida presentades el 04/09/2024 i “informar a la FCF i a la persona protegida que les dades personals que consten a l’expedient PPD 5/2024 i en els documents que en formen part tenen la qualificació de confidencials i la seva revelació a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà, o qualsevol infracció del règim de confidencialitat al qual estan sotmeses, pot ser constitutiva d’una infracció molt greu d’acord amb la normativa d’aplicació”. En l’informe com a qüestió prèvia, l’OAC indica que no queda clar quin és la resolució objecte de la reclamació, que ha demanat aclariment a aquesta Comissió, i no n’ha rebut resposta. Com a altra qüestió prèvia, l’OAC contextualitza la petició d’accés a l’expedient que se circumscriu a l’àmbit regulat per la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, que resulta ser la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019. En aquest sentit, la reclamació es projecta sobre la documentació de què disposa l’OAC com a autoritat de protecció de les pe rsones alertadores. L’entitat reclamant FCF és l’entitat per la que presta serveis la persona protegida i hi té una relació de caràcter laboral i front la qual podrien operar les mesures de suport en el context de la Directiva i la Llei esmentada. Per aquest motiu argumenta l’OAC que : “la documentació sol·licitada es genera a partir de la incorporació de la persona alertadora protegida a la protecció que dispensa l’Oficina Antifrau de Catalunya, com a autoritat de protecció en l’àmbit de Catalunya, per tant, en context molt específic en què s’imposen, ja com a obligacions de Dret Europeu, obligacions molt estrictes de confidencialitat”. L’OAC exposa que la FCF ha presentat diverses sol·licituds d’accés a informació pública (SAIP) d’accés a expedient, que han estat resoltes, o bé donant accés a la informació sol·licitada, o bé denegant-la, i que les resolucions han estat notificades i contra les quals no s’ha presentat recurs pel que son fermes i consentides per la FCF. En aquest sentit relaciona les SAIP i les corresponents resolucions al respecte. Fetes les consideracions prèvies l’informe continua analitzant: 1. Naturalesa de les actuacions de protecció Les actuacions de protecció no constitueixen un procediment administratiu clàssic ni un expedient sancionador, inspector o indagatori. La normativa no regula procediments formals, sinó mesures de suport adreçades a persones alertadores en situació de vulnerabilitat, especialment econòmica, dins del context laboral. Aquestes mesures inclouen informació i assessorament confidencial, assistència davant altres autoritats, assistència jurídica, i eventual suport financer o psicològic. L’anomenat “expedient de protecció” és només la plasmació documental d’actuacions materials de suport, no la tramitació d’un procediment administratiu amb garanties plenes de contradicció o igualtat d’armes. Les actuacions de protecció no afecten directament els drets de l’ocupador, més enllà de la comunicació de la condició de persona protegida i del recordatori de la prohibició de represàlies. 2. Confidencialitat de l’assessorament L’assessorament prestat per l’OAC és absolutament confidencial, d’acord amb la Directiva i la Llei 2/2023, fins i tot en fases prèvies a la denúncia. Aquesta confidencialitat és essencial per garantir l’efectivitat del sistema de protecció i és assimilable al secret professional en l’assessorament jurídic. En conseqüència, la documentació que reflecteix aquest assessorament no pot ser accessible a l’ocupador ni a tercers, i la decisió de no facilitar-la és ferma i no reclamable davant la GAIP. 3. Anàlisi de la documentació denegada La reclamació se centra en diversos documents aportats per la persona protegida. L’OAC justifica la denegació d’accés perquè alguns documents formen part d’actuacions judicials i queden fora de l’àmbit de la normativa de transparència, altres ja són en poder de la reclamant, alguns contenen dades personals especialment protegides, sense consentiment per a la seva cessió, altres tenen una naturalesa disciplinària o provenen d’òrgans no integrats en l’administració pública. L’informe finalitza amb les següents conclusions que resumim: L’objecte de la reclamació davant la GAIP coincideix amb qüestions ja resoltes per l’OAC. La major part de la informació sol·licitada ja ha estat facilitada. La denegació d’accés a l’“expedient d’assessorament” és correcta, ferma i emparada per la confidencialitat legal. La resta de documentació reclamada no pot ser lliurada per raons jurídiques vinculades a transparència, protecció de dades i naturalesa judicial o disciplinària dels documents. L’OAC també informa a la GAIP que la reclamant ha fet manifestacions de les quals es deriva la seva intenció d’interposar recurs de reposició contra la resolució OAC/PA/1451/2025, de 30 de juliol. 7. El 23 de setembre la GAIP rep comunicació de l’OAC en els següents termes: “En relació amb la Reclamació núm. 1070/2025 notificada en data 31.07.2025 en què l’Oficina Antifrau de Catalunya té la condició de part reclamada, i en relació amb la qual se us va trametre en data 22.08.2025 (Reg. S-003952/2025) l’informe jurídic i el corresponent expedient, us informem que, en data 02.09.2025 (Reg. E-005985/2025) ha tingut entrada a l’Oficina Antifrau de Catalunya un recurs potestatiu de reposició interposat per la Federació Catalana de Futbol contra la Resolució OAC/PA/1451/2025, de 30 de juliol de 2025, l’objecte del qual considerem és coincident amb l’objecte de la reclamació referenciada sobre la qual coneix actualment aquesta Comissió, fet que us comuniquem a l’efecte oportú” . Adjunta amb el recurs de reposició. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació del dret d’accés a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, accés a l’expedient PPD 5/2024, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, dins el termini i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. En aquest cas l’OAC va resoldre la SAIP de forma extemporània d’acord amb resolució OAC/PA/1451/2025, d’accés a l’expedient administratiu PPD 5/2024, de 30 de juliol de 2025 denegant l’accés a l’expedient (antecedent 7). L’OAC ha denegat l’accés a l’expedient PPD 5/2024 perquè es tracta d’un expedient de protecció de l’informant i la informació i documentació que conté està afectada per la confidencialitat. L’OAC ha denegat l’accés en aplicació de l’article 21.1.c) i 21.2 de la LTAIPBG, d’acord amb allò previst a la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, que emana de la Directiva (UE) 2019/1937 de 23 de octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. L’objecte de la present reclamació se centra en la sol·licitud d’accés a la informació continguda a l’expedient PPD 05/2024, tramitat per l’Oficina Antifrau de Catalunya en l’exercici de les seves funcions de protecció de les persones alertadores. En aquest sentit l’OAC en el seu informe (antecedent 7), il·lustra sobre la naturalesa i contingut dels expedients de protecció. En aquest sentit exposa resumidament que l’anomenat expedient de protecció de l’informant no constitueix un procediment administratiu en el sentit clàssic previst per la normativa administrativa, ni té naturalesa indagatòria, sancionadora o inspectora, sinó que és la plasmació documental d’un conjunt d’actuacions materials de suport i protecció adreçades a persones informants que, d’acord amb la Directiva (UE) 2019/1937 i la Llei 2/2023, es troben en una situació específica de vulnerabilitat, especialment en l’àmbit laboral i econòmic. Aquest expedient recull, entre d’altres, la documentació relativa als contactes mantinguts amb la persona protegida, l’assessorament individual, independent i confidencial prestat per l’autoritat de protecció, la informació sobre les mesures de suport disponibles i les vies de reacció davant eventuals represàlies, així com la documentació aportada per la mateixa persona informant relativa a les represàlies sofertes o als perjudicis derivats, la sol·licitud de protecció i la certificació de la seva condició de persona protegida. La documentació que integra aquest expedient reflecteix exclusivament actuacions materials d’assistència i acompanyament, i no actes resolutoris que afectin drets o interessos legítims de tercers, i està sotmesa a un règim estricte de confidencialitat legalment imposat, atesa la naturalesa reservada de l’assessorament prestat, fet que n’exclou l’accés per part de l’ocupador o dels ens davant dels quals la persona informant és vulnerable. A aquest respecte, cal tenir en compte que la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, estableix un règim específic i reforçat de confidencialitat aplicable tant a la identitat de les persones informants com a la informació i documentació que integren els expedients tramitats en aquest àmbit. En particular, l’article 31 de la Llei 2/2023 imposa l’obligació de preservar la confidencialitat de la identitat de la persona informant, així com de qualsevol tercer esmentat a la comunicació, prohibint expressament la seva revelació sense el consentiment exprés de la persona afectada, llevat dels supòsits legalment previstos. Així mateix, l’article 33 garanteix el dret de la persona que presenta una comunicació o porta a terme una revelació pública, que la seva identitat no es reveli. Aquest règim de confidencialitat troba el seu fonament en la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, que exigeix als Estats membres assegurar que la identitat de les persones alertadores i la informació obtinguda en el curs de les investigacions es mantingui confidencial, com a condició necessària per garantir l’efectivitat del sistema de protecció i evitar represàlies (articles 16 i 22 de la Directiva). En aquest context, la confidencialitat no es limita únicament a la identitat de l’alertador, sinó que s’estén al conjunt de la informació continguda a l’expedient, en la mesura que la seva divulgació podria comprometre la finalitat del sistema de protecció, la seguretat de les persones implicades o el correcte desenvolupament de les funcions d’investigació atribuïdes a l’OAC. D’acord amb això, l’accés a la informació sol·licitada es veu limitat per l’aplicació del límit previst a l’article 21.1.c) de la Llei 19/2014, relatiu a la protecció de les funcions de prevenció, investigació i sanció d’infraccions, així com pel que disposa l’article 21.2 de la mateixa llei, en tractar -se d’un límit establert expressament per una norma amb rang de llei. Atesa la naturalesa de la informació sol·licitada i el règim legal específic aplicable als expedients de protecció de persones alertadores, aquest límit opera amb caràcter prevalent, sense que resulti procedent una ponderació favorable a l’accés, ja que la revelació de la informació continguda a l’expedient PPD 05/2024 podria comprometre de manera directa la finalitat de protecció establerta per la normativa sectorial. En conseqüència, aquesta comissió no pot més que ratificar la desestimació de la reclamació i confirmar la decisió de l’Oficina Antifrau de Catalunya de denegar l’accés a l’expedient PPD 05/2024, per resultar ajustada al règim legal de confidencialitat previst a la Llei 2/2023 i a la Directiva (UE) 2019/1937, així com als límits al dret d’accés establerts a la Llei 19/2014. Respecte del recurs de reposició interposat per la Federació Catalana de Futbol contra la Resolució OAC/PA/1451/2025, de 30 de juliol de 2025 (antecedent 8), el termini per resoldre i notificar el recurs de reposició és d’un mes (art. 124.2 LPAC). En el cas que ens ocupa, aquest termini ha estat àmpliament superat, sense que s’hagi dictat resolució expressa, el que legitima a aquesta Comissió a acordar la present resolució. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de gener de 2026, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1070/2025 perquè es tracta d’informació pública de caràcter confidencial d’acord amb la legislació específica i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.