Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès el inventario detallado de bienes inmuebles y vehículos según el Reglamento de Bienes de las Entidades Locales. El solicitante alegó que la información facilitada era parcial. La GAIP estima parcialmente la solicitud, deniega el acceso a las matrículas por seguridad y declara la inexistencia de datos catastrales y de ubicación.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública abarca cualquier dato en poder de la Administración derivado de sus funciones, sin limitarse estrictamente a los contenidos de transparencia activa.
2
El hecho de que ciertos campos informativos no sean de obligada publicación activa no excluye que puedan ser objeto de un procedimiento de acceso a la información si la Administración los posee.
3
No es amparada por el derecho de acceso la pretensión de que la Administración elabore información nueva específicamente para satisfacer la solicitud.
4
Se deniega el acceso a las matrículas de los vehículos oficiales basándose en la afectación a la seguridad de las personas.
5
Se declara la pérdida del objeto respecto al valor catastral y la situación física de los inmuebles al haber manifestado el Ayuntamiento su inexistencia en el inventario consolidado.
Texto completo
Resolució 70/2022, de 3 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1061/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Informació reclamada: Inventari de béns immobles i de vehicles de titularitat municipal
Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial i pèrdua parcial d’objecte
Resum: La normativa citada a la sol·licitud fa referència a un gran nombre de camps informatius que
no s’inclouen en l’article 48 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés
a la informació pública, que desplega l’article 11.2.a LTAIPBG indicant que les administracions han de
fer publicitat activa la informació patrimonial següent: els béns que, de conformitat amb els seus
inventaris respectius, siguin de la seva propietat, o sobre els quals disposin de drets d'una altra
naturalesa, amb indicació de la seva titularitat sobre el bé, el títol i la data d'adquisició, l'import total
d'adquisició, una breu descripció de l'ús o destinació i de la situació física i jurídica del bé, que en el
cas de béns immobles inclou el seu valor cadastral, la població i l'adreça d'ubicació, la superfície total
i la superfície construïda del bé, entre d'altres. Però, tanmateix, el fet que la informació dels articles 20
i 25 del Reglament de Béns de les Entitats Locals invocat a la sol·licitud no sigui d’obligada publicitat
activa no exclou, necessàriament, que l’Administració la reculli en el seu inventari general consolidat, i
si està en el seu poder, res obsta per a què pugui ser objecte d’un procediment d’accés a la
informació pública, que no queda limitat als continguts de transparència activa sinó que abasta
qualsevol informació en poder de les administracions públiques com a conseqüència de l’exercici de
les seves funcions, d’acord amb l’article 18 en relació amb l’article 2.b LTAIPBG, de manera que, si la
té en el seu poder, l’Ajuntament l’ha de facilitar un cop li ha estat sol·licitada, tret que resulti justificat
aplicar algun límit legalment previst a l’accés --cosa que no s’ha invocat per l’Ajuntament de Sant
Cugat--, i si no en disposa, ho ha de manifestar, sense que resulti emparada pel dret d’accés a la
informació pública la pretensió de què l’Administració l’elabori arran de la sol·licitud i per satisfer-la.
Paraules clau: Ajuntament. Inventari. Immobles. Vehicles. Reclamació contra lliurament parcial.
Informació pública. Publicitat activa. Seguretat.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 26 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1061/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 d’octubre de 2021 la persona reclamant presenta una instància adreçada a l’Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès on demana: “Que es faciliti el detall previst als articles 20 (inventari de
béns immobles) i 25 (inventari de vehicles) del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, per el que
s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals”.
3. El 4 de novembre de 2021 l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès comunica a la persona
reclamant, en resposta a la seva sol·licitud d’accés a informació pública, dos enllaços web on
estarien publicats els inventaris de béns immobles i de vehicles oficials.
4. La Reclamació presentada el 24 de novembre de 2021 davant del registre de l’Ajuntament de
Pallejà indica que la informació obtinguda és parcial i que no conté les dades concretes previstes
als articles 20 i 25 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, per el que s’aprova el Reglament
de Béns de les Entitats Locals.
5. El 3 de desembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 9 de desembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. El 21 de desembre de 2021 l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès informa a la GAIP que: “Cal
indicar que els camps d’informació indicats en l’esmentat decret (Reial Decret 1372/1986, de 13
de juny, per el que s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals) no son estrictament
matèria de transparència activa, en això ens referim a tal com indica l’article 11.2.a) de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En la
LTC [LTAIPBG s’esmenta que s’ha de publicar: a) La informació sobre les dades més rellevants
de l’inventari general del patrimoni pel que fa als béns immobles de domini públic i patrimonials i
als béns mobles amb un valor especial.
En aquest sentit, cal fer esment a les dades publicades, en especial per ser més completes i
incloure la informació de tot l’inventari consolidat de béns, les publicades a:
https://santcugat.cat/files/651-17422- fitxer/Inventari_consolidat_2020.pdf
(document específic al
qual s’hi accedeix mitjançant l’enllaç enviat a la persona sol·licitant:
https://www.seue.cat/ca/web/santcugatdelvalles/govern- obert-i-
transparencia/gestioeconomica/patrimoni/inventari-general-del-patrimoni )
A aquestes dades hi consten publicats els camps de: Classificació del bé, N. Bé, Descripció,
Cost, Adquisició, Centre ubicació, Planta espai, Valor amortitzat, Valor comptable.
Per altra banda, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la
informació pública, en el seu art. 48 amplia aquest concepte de rellevància, especificant: “1. Als
efectes de la lletra a) de l'article 11.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions
públiques han de publicar la informació relativa als béns que, de conformitat amb els seus
inventaris respectius, siguin de la seva propietat, o sobre els quals disposin de drets d'una altra
naturalesa, amb indicació de la seva titularitat sobre el bé, el títol i la data d'adquisició, l'import
total d'adquisició, una breu descripció de l'ús o destinació i de la situació física i jurídica del bé,
que en el cas de béns immobles inclou el seu valor cadastral, la població i l'adreça d'ubicació, la
superfície total i la superfície construïda del bé, entre d'altres.”
D’aquesta informació més precisa, i com es pot comprovar tant en l’accés a la pròpia font
documental com a les dades indicades, els camps de valor cadastral i situació física son camps
que no estan directament inclosos en el document que hem publicat. Sobre aquests camps,
efectivament, no s’està publicant dita informació. Si més no, cal indicar que el valor cadastral és
una dada de la qual no es disposa en molts casos, sobretot en zones verdes antigues i vials, i en
altres el seu càlcul és complex degut a la no pagament de taxes. En tot cas, si la reclamació, de
la qual no se’n coneix cap detall concret del motiu de la seva presentació, és per la inexistència
d’aquests dos camps, cal indicar que, efectivament, no se’n disposen.
D’acord amb aquest anàlisi, i atès que l’inventari municipal de béns (inventari general consolidat)
publicat és el darrer que s’ha aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat, i acceptant les
millores en la difusió d’aquesta informació, es preveu afegir el camps de situació física de
l’immoble i buscar la sistemàtica per aconseguir obtenir de forma general així mateix el valor
cadastral. Finalment, també s’ha observat que el document no és explotable, per tant, en els
propers inventaris es publicaran les dades en formats oberts que en permetin la seva explotació,
així com una major claredat en els camps d’identificació de les taules publicades.”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de
l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte de la reclamació
La reclamació es presenta contra la comunicació parcial de la informació sol·licitada amb la remissió a
la informació publicada al portal de transparència relativa a l’inventari patrimonial de béns immobles i
de vehicles del municipi, sense que la persona reclamant concreti en la seva interposició ni en escrits
posteriors quina és la informació concreta que no se li ha facilitat i que, com a tal, constitueix l’objecte
de reclamació.
Sí que ho fa, almenys parcialment, l’Ajuntament de Sant Cugat en el seu informe a la Comissió,
indicant que no disposa d’algun dels camps informatius previstos a l’article 48 del Decret 8/2021, del 9
de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública: el valor cadastral i la situació
física, respecte dels quals afirma que actualment no consten en l’inventari general consolidat publicat,
que és el darrer aprovat pel Ple municipal, però que es preveu afegir-los en el futur. Per tant, en
relació amb aquesta informació, cal declarar perdut l’objecte del procediment amb la declaració de la
seva inexistència en poder de l’Ajuntament.
A manca de major concreció de la reclamació per la persona reclamant, que es limita a invocar de
forma genèrica l’incompliment dels articles 20 i 25 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, i a la vista de l’al·legació feta per l’Ajuntament
de Sant Cugat, en el sentit que els camps d’informació d’aquests preceptes “no són estrictament
matèria de transparència activa” d’acord amb l’article 11.2.a LTAIPBG, cal aclarir que el fet que la
norma invocada per la persona reclamant difereixi en el seu contingut del què la legislació de
transparència de Catalunya estableix com a obligació de publicitat activa (i, fins i tot, que la normativa
invocada per la persona sol·licitant no sigui d’aplicació principal a Catalunya pel que fa a la regulació
dels inventaris patrimonials dels ens locals, sinó supletòria del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que
aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals) no exclou que pugui invocar-se per determinar el
contingut de la informació que es sol·licita, sense cap altra conseqüència en l’avaluació de l’adequat
compliment de les obligacions de transparència de les administracions catalanes.
L’article 20 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les
Entitats Locals, objecte de sol·licitud d’informació i la reclamació, fa referència, quant als béns
immobles, a la següent informació: Nom amb el qual es coneix el bé, si en té algun d'especial;
naturalesa de l'immoble; situació, amb indicació concreta del lloc on radica; via pública a la qual
afronta i número que li correspon, en les finques urbanes; paratge, amb expressió del polígon i la
parcel·la cadastral, si fos possible, en les finques rústiques; delimitants; superfície. Quant als edificis,
característiques, dades sobre la seva construcció i estat de la seva conservació; si es tracta de vies
públiques, les dades necessàries per a la seva individualització, amb especial referència als seus
límits, longitud i amplada; classe d'aprofitament en les finques rústiques; naturalesa del domini públic
o patrimonial, amb expressió de si es tracta de béns d'ús o de servei públic, patrimonials o comunals;
títol en virtut del qual s'atribueix a l'entitat el bé immoble; signatura d'inscripció en el Registre de la
Propietat, en el cas que sigui inscriptible; destinació i acord que l'ha disposat; drets reals constituïts al
seu favor; drets reals que graven el bé; drets personals constituïts en relació amb aquest; data
d'adquisició; cost de l'adquisició, si ha estat a títol onerós, i de les inversions i les millores efectuades;
valor que correspon en venda a l'immoble; fruits i rendes que produiria. En el mateix sentit s’expressa
l’article 108 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que aprova el Reglament de patrimoni dels ens
locals).
Pel que fa als vehicles, l’article 25 de la normativa citada per al persona reclamant fa referència a;
classe; tipus de tracció; matrícula; títol d’adquisició; destí; cost d’adquisició i valor actual, sense que
estigui regulat en el Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que aprova el Reglament de patrimoni dels ens
locals.
Com és de veure, la normativa citada a la sol·licitud fa referència a un gran nombre de camps
informatius que no s’inclouen en l’article 48 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i
el dret d’accés a la informació pública, que desplega l’article 11.2.a LTAIPBG indicant que les
administracions han de fer publicitat activa la informació patrimonial següent: els béns que, de
conformitat amb els seus inventaris respectius, siguin de la seva propietat, o sobre els quals disposin
de drets d'una altra naturalesa, amb indicació de la seva titularitat sobre el bé, el títol i la data
d'adquisició, l'import total d'adquisició, una breu descripció de l'ús o destinació i de la situació física i
jurídica del bé, que en el cas de béns immobles inclou el seu valor cadastral, la població i l'adreça
d'ubicació, la superfície total i la superfície construïda del bé, entre d'altres. Però, tanmateix, el fet que
la informació dels articles 20 i 25 del Reglament de Béns de les Entitats Locals invocat a la sol·licitud
no sigui d’obligada publicitat activa no exclou, necessàriament, que l’Administració la reculli en el seu
inventari general consolidat, i si està en el seu poder, res obsta perquè pugui ser objecte d’un
procediment d’accés a la informació pública, que no queda limitat als continguts de transparència
activa sinó que abasta qualsevol informació en poder de les administracions públiques com a
conseqüència de l’exercici de les seves funcions, d’acord amb l’article 18 en relació amb l’article 2.b
LTAIPBG, de manera que, si la té en el seu poder, l’Ajuntament l’ha de facilitar un cop li ha estat
sol·licitada, tret que resulti justificat aplicar algun límit legalment previst a l’accés - cosa que no s’ha
invocat per l’Ajuntament de Sant Cugat-, i si no en disposa, ho ha de manifestar, sense que resulti
emparat pel dret d’accés a la informació pública la pretensió de què l’Administració l’elabori arran de
la sol·licitud per satisfer-la.
D’acord amb l’exposat, es declara la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació en relació
amb la informació relativa a la situació dels béns immobles i el seu valor cadastral, amb la declaració
de l’Ajuntament sobre la seva inexistència en l’inventari general consolidat de què disposa
actualment; pel que fa a la resta d’informació especificada als articles 20 i 25 del Reial Decret
1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals que no
consti publicada a l’enllaç web facilitat en resposta a la sol·licitud d’informació, ni se n’hagi manifestat
la seva inexistència en el marc d’aquest procediment, s’estima la reclamació i es declara el dret de la
persona reclamant a obtenir-la o a que es declari la seva inexistència en poder de l’Ajuntament; quant
als vehicles oficials, es desestima l’accés a la seva matrícula, en consideració a l’afectació de la
seguretat de les persones.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de
febrer de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la
informació especificada als articles 20 i 25 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals que no consti publicada a l’enllaç web
facilitat en resposta a la sol·licitud d’informació ni s’hagi informat de la seva inexistència, o a
obtenir la declaració de la seva inexistència en poder de l’Ajuntament
2. Desestimar la reclamació en relació amb la matrícula dels vehicles oficials, en consideració a
l’afectació de la seguretat de les persones.
3. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació en relació amb la informació
relativa a la situació dels béns immobles i el seu valor cadastral, amb la declaració de
l’Ajuntament sobre la seva inexistència en l’inventari general consolidat de què disposa
actualment.
4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
5. Requerir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1061/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.