Un representante sindical solicitó al Ayuntamiento de Caldes d'Estrac actas de negociación, acuerdos sobre condiciones laborales de la Policía Local y documentos de valoración de puestos. Ante la falta de respuesta, la GAIP estima la reclamación basándose en el derecho de acceso a la información pública y el carácter reforzado del solicitante como representante sindical.
Puntos clave de la argumentación
1
El artículo 31.4 del EBEP otorga un carácter reforzado al derecho de participación institucional de los representantes sindicales.
2
Las Tablas de Acceso y Evaluación Documental (TAAD 1006, 976 y 965) establecen un régimen de acceso libre para actas de negociación colectiva, organización de puestos de trabajo y órganos colegiados de gobierno.
3
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir los informes solicitados por la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
4
La información solicitada es considerada pública al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones, conforme al artículo 2.b de la LTAIPBG.
5
El Ayuntamiento debe aplicar los artículos 23, 24 y 25 de la LTAIPBG para garantizar la protección de datos personales al ejecutar la entrega de la información.
Texto completo
Resolució 1233/2024, de 3 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1056/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Caldes d’Estrac
Informació reclamada: Actes de la Mesa de Negociació i Comissió Paritària, acords que
afectin les condicions de treball de la Policia Local i documents per a la valoració i revisió dels
llocs de treball de tot el personal.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: L’article 31.4 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el
text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) atorga a la persona reclamant
un caràcter reforçat com a representant d’un sindicat. En caràcter general les TAAD 1006, 976 i
965 estableixen un règim d’accés lliure llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler.
Aquesta Comissió no n’aprecia d’ofici més enllà de les dades merament identificatives
relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració. Així,
s’estima el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i reclamada amb el benentès que és
responsabilitat exclusiva del propi Ajuntament aplicar el règim previst als articles 23, 24 i 25 de
l’LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals,
en el moment d’executar d’aquesta resolució. Per al cas que no disposi de la informació o de
les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta
resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Representants sindicals. Sindicats. Recursos humans.
Negociacions. Comissions. Actes de negociació. Actes. Valoracions. Llocs de treballs.
Revisions. Reclamació contra silenci. Sense límits. Manca de col·laboració. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 26 de juliol e 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1056/2024 presentada per una
persona física com a representant de la Secció Sindical del CSIF en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent contra l’Ajuntament de Caldes d’Estrac d’acord
amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP). La persona reclamant acredita la representació que ostenta i manifesta que
no ha rebut resposta de l’Administració i que no se li ha lliurat parcialment la informació.
El 6 de maig de 2024 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a informació
pública (SAIP) formulada a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac en la que demana, entre altres
coses, vista i còpia de: “a) actes de la Mesa General de Negociació de l’any 2023 i 2024; b)
Actes de la Comissió Paritària de l’any 2023 i 2024; c) Acords de la Junta de Govern Local
i/o del Ple que afectin a les condicions de treball dels agents de la Policia Local; d)
Documents per a la valoració i revisió dels llocs de treball de tot el personal de l’Ajuntament
de Caldes d’Estrac”.
El 19 d’agost de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data de 19 d’agost la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de
Caldes d’Estrac i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
En data d’aquesta resolució no s’ha rebut cap comunicació al respecte.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació pública sol·licitada
La informació sol·licitada, actes i informació relacionada les condicions de treball i la valoració i
revisió dels llocs de treball, és, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública perquè és
“informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
S’ha de tenir en compte que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació
pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I
d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal recordar a l’Ajuntament que resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i
queda obligat a resoldre dins el termini i en la forma escaient les sol·licituds d’accés, segons el
que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Així mateix, considerar el caràcter reforçat de la
persona reclamant com a representat d’un sindicat. L’article 31.4 del Reial Decret Legislatiu
5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat
Públic (EBEP) entén per participació institucional el dret a participar, a través de les
organitzacions sindicals, en els òrgans de control i seguiment de les entitats o organismes que
es determini legalment.
Amb caràcter general, la Taula d'accés i avaluació documental (1006, DOGC 8667) relativa a la
negociació col·lectiva de les condicions de treball dels empleats públics estableix un règim
d’accés lliure llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler. En aquest mateix sentit es
pronuncia la TAAD relativa als instruments d'organització dels llocs de treball de l'administració
pública (TAAD 976, DOGC 8296). Pel que a l’avaluació, la TAAD 1006 determina la
conservació permanent de les actes i eliminació total de la resta de documentació en el termini
de quatre anys des de la data de la signatura de l’acta; i la TAAD 976 la conservació permanent
de les actes de la comissió tècnica de treball, dels acords en cas que no constin a les actes
esmentades, de la memòria i de l’instrument de descripció i eliminació total de la resta de
documents que formen l‘expedient en el termini de quatre anys des de la signatura de l’acta.
Pel que fa als acords de millora de les condicions de treball, la TAAD relativa als òrgans
col·legiats de govern (TAAD 965, DOGC 8296) estableix igualment un règim d’accés lliure
llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler i la conservació permanent de les actes.
Quant als límits, aquesta Comissió no n’aprecia d’ofici més enllà de les dades merament
identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de
l’Administració.
Dit això, s’estima el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i reclamada amb el
benentès que és responsabilitat exclusiva del propi Ajuntament aplicar el règim previst als
articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció
de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. Per al cas que no disposi de
la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi
obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/7095, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/7098, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
degudament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria
d’estar classificada dins el nivell Relacions laborals (0067), sèries expedients de la Comissió
paritària (2989) i Negociacions del conveni col·lectiu del personal (1560); Organització dels
recursos humans (codi 0057), sèrie Catàlegs de llocs de treball (1450) i/o Relacions de llocs de
treball (1457) i en darrer terme en el nivell Ple (0004) i/o Junta de Govern Local (0006) i sèries
Sessions del Ple (1032) i/o Sessions de la Junta de Govern local (1045).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1056/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada descrita en l’antecedent 2, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac de què lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’antecedent 2 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1056/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.