Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona la identificación de los funcionarios responsables de ejecutar una resolución de ineficacia de cambio de titularidad de una licencia. El reclamante alegó que el Ayuntamiento permitía una actividad ilegal sin clausurarla. La GAIP finaliza la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento respondió que, al ser un acto declarativo, no existe unidad responsable de su ejecución.
Puntos clave de la argumentación
1
La Administración argumenta que los actos declarativos, al declarar la existencia de un derecho o situación jurídica, no son por naturaleza actos ejecutables.
2
Se concluye que no es posible identificar funcionarios responsables de ejecutar la resolución de ineficacia del cambio de titularidad porque dicha resolución no requiere actuaciones de ejecución.
3
La respuesta proporcionada por el Ayuntamiento supone una satisfacción extemporánea de la solicitud de información.
4
La resolución de la GAIP determina que se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación, procediendo a su finalización por pérdida sobrevenida del objeto.
Texto completo
Resolució 1077/2022, de 30 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1056/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Titulars d’unitats administratives i funcionaris responsables d’una actuació.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, segons l’informe municipal,
que ha estat comunicat a la persona reclamant per aquesta Comissió, “no se li ha facilitat la
informació sol·licitada al peticionari perquè no hi ha unitat responsable d’executar aquest acte, ja que
no es un acte executable, sinó un acte declaratiu, i per tant no es pot identificar els funcionaris
responsables d’executar la resolució de ineficàcia del canvi de titularitat”. La resposta sembla
plausible, perquè, efectivament, la resolució que deixa sense efectes el canvi de titularitat no
requereix actuacions d’execució, sens perjudici que hagi pogut generar un marc jurídic diferent per a
l’exercici de les responsabilitats inspectores del Districte, si escau exercir-les.
Paraules clau: Ajuntaments. Districtes. Transmissió de llicències. Personal de l’Administració
responsable. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1056/2022, presentada contra el
Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 d’octubre de 2022 la persona reclamant exposa a l’Ajuntament de Barcelona les
circumstàncies d’un canvi de titularitat d’un club de fumadors al Districte de Gràcia i demana “que
s’identifiqui els titulars de les unitats administratives i funcionaris del Districte responsables
d’executar la resolució que declarava ineficaç el canvi de titularitat de la llicència de club de
fumadors a favor de l’Associació xxx, als efectes d’exigir les responsabilitats que corresponguin”.
3. La Reclamació presentada el 22 de novembre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud i és fonamentada en les consideracions següents: “El districte de Gràcia està
permetent el desplegament d'una activitat sense disposar de la corresponent llicència,
circumstància que ha quedat acreditada pel mateix Ajuntament de Barcelona. No obstant,
l'Ajuntament encara no ha clausurat un activitat il·legal que comporta risc per a les persones. Per
aquest motiu es va demanar que s'identifiquin els funcionaris que estan impedint la clausura de
l'activitat”
.
4. El 29 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
5. El 29 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 23 de desembre de 2022 la GAIP rep l’informe municipal: “El peticionari sol·licita la
identificació dels titulars de les unitats administratives i funcionaris del Districte de Gràcia
responsables d’executar la resolució dictada pel mateix Ajuntament que declarava ineficaç el
canvi de titularitat de la llicència de club de fumadors en favor de l’Associació xxxx als efectes
d’exigir les responsabilitats que corresponguin. En aquest sentit, cal recordar que els actes
declaratius són els actes que declaren l’existència d’un dret o situació jurídica determinada i, per
la seva pròpia naturalesa, no són actes executables. Tanmateix aquesta declaració deriva de la
presentació d’una comunicació de transmissió de títol habilitant per exercir l’activitat que
consisteix en un negoci jurídic entre particulars, siguin persones físiques o jurídiques, en virtut
del qual la persona o societat adquirent es subroga en els drets i deures associats a la titularitat
de la llicència. Es tracta d’una activitat essencialment privada, en el que l’actuació de
l’administració ha estat en aquest revisora i n’ha declarat una situació jurídica determinada, acte
que com hem dit més amunt no té cap caràcter constitutiu i per tant no és executable. Així doncs,
no se li ha facilitat la informació sol·licitada al peticionari perquè no hi ha unitat responsable
d’executar aquest acte, ja que no es un acte executable, sinó un acte declaratiu, i per tant no es
pot identificar els funcionaris responsables d’executar la resolució de ineficàcia del canvi de
titularitat. (...) Per tant, en base a l’exposat, sol·licito que es tingui per contestat en temps i forma
el requeriment emès per la Presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, i en mèrit dels motius al·legats es procedeixi, previs els tràmits oportuns, a
desestimar la sol·licitud d’identificació dels titulars de les unitats administratives i funcionaris del
Districte responsables d’executar la resolució que declarava ineficaç el canvi de titularitat de la
llicència del club de fumadors ubicat al carrer Jesús, 14, atès que es tracta d’un acte declaratiu
que declara l’existència d’un dret o situació jurídica determinada i, per la seva pròpia naturalesa,
no és executable”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a
la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament,
segons l’informe municipal, que ha estat comunicat a la persona reclamant per aquesta Comissió, “no
se li ha facilitat la informació sol·licitada al peticionari perquè no hi ha unitat responsable d’executar
aquest acte, ja que no es un acte executable, sinó un acte declaratiu, i per tant no es pot identificar
els funcionaris responsables d’executar la resolució de ineficàcia del canvi de titularitat”. La resposta
sembla plausible, perquè, efectivament, la resolució que deixa sense efectes el canvi de titularitat no
requereix actuacions d’execució, sens perjudici que hagi pogut generar un marc jurídic diferent per a
l’exercici de les responsabilitats inspectores del Districte, si escau exercir-les.
En tot cas, la resposta donada per l’Ajuntament (que raona que no hi ha unitat ni funcionaris
responsables d’executar la resolució que deixa sense efectes la transmissió de la llicència) suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30
de desembre de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1056/2022 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.