La fundación FAADA solicitó al Ayuntamiento de Cardedeu información sobre la legalidad y posibles expedientes sancionadores de una perrera de caza. Tras reclamar ante la GAIP por falta de respuesta, la solicitante desistió del procedimiento al haber recibido la información. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el derecho de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
Conforme al artículo 94 de la Ley 39/2015, cualquier interesado puede desistir de su solicitud, siendo procedente que la Administración declare finalizado el procedimiento.
Texto completo
Resolució 1019/2022 , d’1 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1055/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Cardedeu
Informació reclamada: Informació sobre una gossera de caça sense llicència d’activitat
Sentit de la r esolució: Desistiment
Resum: Tenint en compte que, segons l'indicat en l'antecedent 4 , la persona reclamant ha
manifestat explícitament la seva voluntat de renunciar a aquest procediment, és procedent
finalitzar sense més la Reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Fundacions. Gosseres. Caçadors. Protecció d’animals. Reclamació
contra silenci. Desistiment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 22 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1055/ 2022, presentada per
FAADA, contra l’Ajuntament de Cardedeu en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 d’octubre de 2022, la fundació reclamant sol·licita diversa informació a l’Ajuntament de
Cardedeu en relació amb un escrit del 31 de maig de 2021, on sol·licitaven al mateix
Ajuntament la inspecció in incoació d’un expedient sancionador per l’existència d’una
gossera il·legal de caçadors. Concretament sol·liciten: “-Si s’ha incoat expedient
sancionador per manca de Registre de Nucli Zoològic. -Si s’ha procedit a requerir a la
legalització del recinte tenint en compte el que es disposa a l’art. 15 de l’ORDRE de 28 de
novembre de 1988, de creació del Registre de nuclis zoològics de Catalunya. -Si s’ha
procedit a legalitzar la gossera il·legal de caça. -En cas de no haver-se efectuat
requeriment ni incoat expedient sancionador se’ns expliqui i justifiqui els motius”.
3. La Reclamació presentada el 22 d’octubre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha respost
a la sol·licitud d’informació.
4. El 22 de novembre de 2022, la fundació reclamant comunica a la GAIP la seva voluntat de
desistir del procediment de reclamació ja què l’Ajuntament ja els hi ha lliurat la informació
sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les
Administracions Públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en el cas del qual és
procedent que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. Res no impedeix
que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva
Reclamació, amb els efectes que s'acaba de referir.
Tenint en compte que, segons allò indicat per l'antecedent 4, la persona reclamant ha
manifestat explícitament la seva voluntat de renunciar a aquest procediment, és procedent
finalitzar sense més ni més la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 de desembre de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1055/2022 per
desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.