Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Fruitós del Bages el acceso electrónico a expedientes de licencias de obras. El solicitante alegó que el Ayuntamiento le obligó a acudir presencialmente para consultar la documentación en papel pese a existir en formato digital. La GAIP estima la reclamación exigiendo la entrega de la información en formato electrónico.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada constituye información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG, al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
El acceso a la información pública debe suministrarse en el formato solicitado por el interesado, y cualquier cambio de formato debe estar debidamente motivado según el artículo 36.1 de la LTAIPBG.
3
Al tratarse de expedientes electrónicos generados bajo la LPACAP, su remisión debe ajustarse al Esquema Nacional de Interoperabilidad (ENI) y las Normas Técnicas de Interoperabilidad (NTI).
4
El artículo 37.1 de la LTAIPBG establece que, si la información existe en formato electrónico, debe ser entregada por medios electrónicos y de forma gratuita.
5
El RD 4/2010 (ENI) garantiza el acceso completo e inmediato a los documentos mediante métodos de consulta en línea, permitiendo la descarga en los formatos originales.
Texto completo
Resolució 1166/2023 , de 30 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1054/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fruitós del Bages
Informació reclamada: Accés en format electrònic a llicències d’obres.
Sentit de la r esolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG. El motiu de la Reclamació no és tant l’accés a la informació pública, que finalment
l’Ajuntament ha posat a disposició de la part reclamant, sinó la forma en que s’ha de fer efectiu
aquest accés. Cal tenir en compte que en el marc de l’administració electrònica, els expedients
són electrònics i en la remissió de l’expedient pren especial rellevància el format electrònic dels
documents que conté. L’article 70.3 de la LPACAP estableix que aquesta remissió s’ha de fer
d’acord amb el que disposen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les respectives Normes
tècniques. Així doncs, i tenint en compte que l’article 37.1 LTAIPBG estableix que l’accés a la
informació pública és gratuït i que si existeixen en format electrònic han d’ésser lliurades per
correu electrònic, es procedent estimar el dret d’accés a la informació pública reclamada en el
mateix format que s’han d’haver generat, és a dir, en format electrònic.
Paraules clau: Ajuntaments. Urbanisme. Llicències d’obres. Piscines. Expedients electrònics.
Esquema Nacional d’Interoperabilitat. Normes tècniques d’interoperabilitat. Formats.
Reclamació contra estimació. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 31 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1054/2023 contra l’Ajuntament de
Sant Fruitós del Bages, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant indica que si se li ha donat accés a la informació malgrat no se li ha
lliurat i afegeix: “No es resol lliurar-me còpia de l'expedient ni el decret sol·licitats, sinó
convocar-me un dia i una hora a les dependències de l'ajuntament per fer-me entrega
presencialment únicament de l'expedient davant d'un funcionari quan tota la informació la
tenen en format digital. A més resolen atorgar-me l'accés a la informació sense que
comporti la visualització de cap dada personal ni entrega de documents ni fotografies de
cap dada sense poderar aquesta decisió quan com explico a la sol·licitud tinc un interès
legítim”.
El 4 d’octubre de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) a l’Ajuntament de Sant Fruitós del Bages en els següents
termes: “accés i còpia de l'expedient de llicència d'obra per instal·lar, presumptament, una
piscina a les terrasses de dos elements comunitaris d'ús privatiu que s'han ajuntat i que
corresponen a les terrasses dels immobles situats a xxxxx, i xxxx, així com accés i còpia
del Decret de la Junta de Govern”.
Motiva la seva SAIP pel fet de formar part de la comunitat de propietaris i no li consta que
la instal·lació compti amb l’autorització de la comunitat. I afegeix com a mitjà per rebre la
informació, l’electrònic i el format preferible “document de text”.
Mitjançant Decret d’Alcaldia 2023- 1890 de 29 d’octubre (la data consignada indica per error
29 de setembre) es resol:
“Primer.- Informar a XXXX que l’accés a la informació pública corresponent a
l’expedient 631/2023 es farà d’acord amb els paràmetres indicats a la seva instància,
dissociant les dades personals protegides per la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de
desembre, de Protecció de Dades i garantia dels drets digitals i el Reglament 2016/679
del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les
persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació de
dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de
dades).
Segon.- Permetre l’accés a la informació descrita als antecedents, obrant a l’expedient
2378/2023 accés que haurà de realitzar-se de la següent manera:
- Es convoca al XXXX el dia 9 de novembre de 2023 a les 17:00 a l’Ajuntament de Sant
Fruitós de Bages.
- Es farà entrega de la documentació obrant a l’expedient 631/2023, en presència d’un
funcionari de l’Ajuntament, un cop feta la corresponent omissió de possibles dades
personals que hi puguin constar.
- Un cop revisada la documentació s’aixecarà la corresponent acta i formarà part del
present expedient”.
El 7 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. La notificació va ser
acceptada el mateix dia.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fruitós del
Bages i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i la identificació de les terceres persones que resultin
afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha i, en general, dels antecedents que puguin
ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 24 de novembre de 2023 la GAIP rep l’expedient i l’informe requerits dels que es
desprèn que:
6.1. La notificació del Decret d’Alcaldia 2023-1890 va ser tramesa i acceptada el dia 30
d’octubre per la persona reclamant.
6.2. “En data 9 de novembre de 2023 es va portar a terme l’esmentada reunió i se li va fer
entrega al XXXX de tot l’expedient (Expedient 631/2023), en format paper amb omissió
de les dades establertes per la corresponent legislació” .
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
L’article 34.1 bis RGAIP disposa que quan l’accés reclamat afecti a terceres persones, hagin
estat prèviament part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la
reclamació perquè puguin al·legar el que estimin oportú per a la defensa dels seus drets o
interessos, i que per a aquesta finalitat, les administracions han de col·laborar amb la Comissió
en la identificació dels tercers i en el trasllat material, en els termes, les condicions i els terminis
fixats per la Comissió.
Els articles 34.2 RGAIP i 47.2 RGAIP estableixen que si terceres persones afectades han
formalitzat la seva oposició durant la tramitació del procediment de sol·licitud o de reclamació,
respectivament, i, tanmateix, es resol estimant l’accés, el lliurament de la informació s’ha de
demorar fins que s’hagi exhaurit el termini de què disposen per a interposar recurs contenciós
administratiu contra aquella resolució estimatòria sense que s'hagi formalitzat o, si s’ha
presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o
si s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de la resolució.
2. Sobre el dret d’accés a la informació, el format de l’accés i lliurament
La informació pública sol·licitada i reclamada (llicències d’obres) és d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té
dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que
s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos
públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal referir també que l’article 18.2 LTAIPBG estableix que “l’exercici d’aquest dret no és
condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix
la invocació a cap norma”. Tot i així, la persona reclamant motiva la seva SAIP manifestant que
forma part de la Comunitat de propietaris on s’han realitzat aquestes obres.
El motiu de controvèrsia en aquesta Reclamació no és tant la informació públic a sol·licitada i
reclamada que l’Ajuntament ha posat a disposició de la persona reclamant de forma presencial
i facilitant còpies en suport paper sinó la forma en que s’ha efectiu aquest d’accés. Indicar que
el sol·licitant havia indicat e l format i forma de lliurament (electrònic, format text) .
Remarcar que la informació pública reclamada ha estat tramitada i generada en suport
electrònic d’acord amb els requeriments de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP) i per tant, es tracta d’expedients
electrònics. D’acord amb l’article 70.1 LPACAP aquest es defineix com “el conjunt ordenat de
documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa,
així com les diligències encaminades a executar -la” i en el punt 2 estableix que el format dels
expedient ha de ser “electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els
documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres
diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que
contingui quan es remeti. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica
certificada de la resolució adoptada”. Per tant, els expedients electrònics es configuren a partir
de documents electrònics i les actuacions dels ens públics queden acreditades, amb plena
validesa legal, en aquests documents electrònics (articles 26 i 34).
En quant a la remissió de l’expedient, pren especial rellevància el format electrònic dels
documents que conté. L’article 70.3 de la LPACAP estableix que aquesta remissió s’ha de fer
d’acord amb el que disposen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les respectives Normes
tècniques.
Aquesta normativa és especialment rellevant en el moment de remetre l’expedient electrònic.
Per una banda, el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat (ENI), té per objecte regular l’ENI i establir criteris i recomanacions de
seguretat, normalització i conservació de la informació així com dels formats i de les aplicacions
que s’hauran de tenir en compte per part de les AAPP per assegurar un adequat nivell
d’interoperabilitat organitzativa, semàntica i tècnica de les dades, informacions i serveis que
gestionen en l’exercici de les seves competències i per evitar la discriminació als ciutadans per
raó de la seva elecció tecnològica; i per una altra, la Resolució de 19 de juliol de 2011, de la
Secretaria d'Estat per a la Funció Pública, per la qual s’aprova la Norma Tècnica
d'Interoperabilitat d'expedient electrònic (NTI), té per objecte establir l'estructura i el format de
l'expedient electrònic, així com les especificacions dels serveis de remissió i posada a
disposició.
El referit RD 4/2010, ja en el Preàmbul, referencia que la finalitat d’aquest esquema és la
creació de les condicions necessàries per a garantir l’adequat nivell d’interoperabilitat tècnica,
semàntica i organitzativa dels sistemes i aplicacions utilitzades per les Administracions
Públiques, que permetin l’exercici de drets i el compliment dels deures a través de l’accés
electrònic als serveis púbics, tothora en benefici de l’eficàcia i l’eficiència. Concretament, en
l’article 21.g s’estableix que les AAPP adoptaran les mesures organitzatives i tècniques
necessàries amb la finalitat de garantir la interoperabilitat en relació a la recuperació i
conservació dels documents electrònics durant el seu cicle de vida i concretament s’ha de
garantir “el acceso completo e inmediato a los documentos a través de métodos de consulta en
línea que permitan la visualización de los documentos con todo el detalle de su contenido, la
recuperación exhaustiva y pertinente de los documentos, la copia o descarga en línea en los
formatos originales y la impresión a papel de aquellos documentos que sean necesarios. El
sistema permitirá la consulta durante todo el período de conservación al menos de la firma
electrónica, incluido, en su caso, el sello de tiempo, y de los metadatos asociados al
documento”.
Altrament, l’article 36.1 de l’LTAIPBG estableix que “si una sol·licitud és estimada totalment o
parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en
què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies. En el cas que es doni accés en un format
diferent al demanat, la resolució ha de ser motivada (article 34.4 c) LTAIPBG). Aquesta darrera
consideració no s’ha produït en la resolució d’accés a la informació pública. Ara bé, amb tot el
que s’ha referit fins al moment, no és possible justificar que l’accés i disposició de la informació
no es realitzi en format electrònic.
En darrer terme, informar a la persona reclamant que pel fa als límits relatius a l’acc és de
dades personals, correspon a l’òrgan competent per resoldre la ponderació raonada de l’interès
públic en la divulgació i els drets de les persones afectades si la documentació conté dades
personals no incloses a l’article 23 LTAIPBG.
Per tot això, i tenint en compte que l’article 37.1 LTAIPBG estableix que l’accés a la informació
pública és gratuït i que si existeixen en format electrònic han d’ésser lliurades per correu
electrònic (o altres mitjans electrònics que garanteixin la seguretat en l’accés a la informació
com pot ser un enllaç protegit), és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública
reclamada en el mateix format que s’han d’haver generat, és a dir, en format electrònic i
d’acord amb els requeriments establerts per l’ENI i les NTI.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 30 de novembre, d’arxius i gestió de documents modificada per
la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedor/a de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsor/a si no en
disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual ell/ella n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització
de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de
formar part de diferents expedients administratius i registres comptables, perfectament
classificats que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de
classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Llicències i
comunicacions urbanístiques (codi 0139) , i en la sèrie Llicències urbanístiques (2436).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 30 de novembre 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1054/2023 i declarar el dret d’accés a la informació pública que no
ha estat satisfeta amb les consideracions i criteris referits en el fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fruitós del Bages que lliuri a la persona reclamant la
informació pública sol·licitada i no satisfeta dins del termini mà xim de quinze dies.
3. Requerir a Ajuntament de Sant Fruitós del Bages informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar al reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1054 /2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 30 de novembre, reguladora de la jurisdicció contenciosa admini strativa. Aquesta
acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat
formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via admini strativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 30 de novembre, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.