Pérdida de objeto 16/05/2024 · 199 días en resolverse

Reclamación del CEESC sobre incapacidades temporales en centros de justicia juvenil finalizada por pérdida sobrevenida del objeto

El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya solicitó al Departament de Justícia, Drets i Memòria datos sobre incapacidades temporales de profesionales en centros de justicia juvenil. Tras alegar falta de motivación en la denegación parcial, la GAIP resuelve la pérdida sobrevenida del objeto ya que la Administración entregó finalmente la información de los últimos 5 años.

Puntos clave de la argumentación

1 La Administración denegó inicialmente la información de 18 años alegando que su extracción suponía una carga de trabajo inasumible según el artículo 29.1 LTAIPBG y el artículo 66 del Decret 8/2021.
2 El reclamante argumentó que la resolución carecía de motivación al no detallar los recursos humanos y materiales necesarios ni ponderarlos frente a los disponibles.
3 Se sostuvo que la denegación era desproporcionada y que debía aplicarse una interpretación restrictiva de las causas de inadmisibilidad en beneficio del acceso a la información.
4 La GAIP determinó que la entrega extemporánea de los datos de los últimos 5 años en formato reutilizable satisfizo la solicitud tras el desistimiento parcial del recurrente.
5 La resolución concluye que se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica, procediendo el archivo por pérdida sobrevenida del objeto.

Texto completo

Resolució 579/2024, de 16 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 1051/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, Drets i Memòria Informació reclamada: Incapacitats temporals dels professionals de l’educació social dels darrers 5 anys en centres de justícia juvenil. Sentit de la resolució: Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació que té en disposició a l’entitat reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Col·legis professionals. Col·lectius. Recursos humans. Incapacitats laborals. Dades. Models de dades. Sense límits. Mediacions. Reclamació contra resolució. Pèrdua extemporània. Mediador: Josep Ramon Barberà Gomis Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 30 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació contra estimació parcial 1051/2023, presentada per una persona en nom del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) contra el Departament de Justícia, Drets i Memòria (DJDM) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta per part de l’Administració i que se li ha lliurat parcialment la informació. 2. El dia 5 de setembre de 2023 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) demanant: “Volem saber amb dades objectives el nombre d’incapacitats temporals dels professionals de l’educació social (personal laboral, funcionaris de carrera i de la borsa de treball) que ens els darrers 20 anys s’han donat en els centres de justícia juvenil.”. 3. El 2 d’octubre de 2023, mitjançant Resolució de la Direcció de Serveis del Departament de Justícia, Drets i Memòria, s’estima parcialment la SAIP en el sentit de “subministrar la part de la informació sol·licitada relativa a “les incapacitats temporals dels professionals dels centres educatius de justícia juvenil dels darrers dos anys”, en el format sol·licitat” i no s’admet la part d’informació relativa als 18 anys anteriors als 2 subministrats. Pel que fa a la inadmissió, en els fonaments jurídics es diu que “és procedent la inadmissió de la sol·licitud, d’acord amb la lletra b de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i d’acord amb l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en tant que l'extracció o la disposició d’aquestes dades implica una càrrega de treball inassumible, ja que no és possible l’extracció directa amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles del Departament de Justícia, Drets i Memòria”. 4. Respecte a aquesta Resolució, en l’escrit que l’CEESC acompanya a la Reclamació al·leguen el següent: En primer lloc, la resolució objecte de recurs no justifica que la sol·licitud suposi una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, tal com exigeix l’article 66.2 de l’esmentat Decret. I afegeix “no indica quins són els recursos humans i materials necessaris per a l’obtenció i/o elaboració de la informació i tampoc fa cap ponderació entre aquests recursos i els disponibles del Departament de Justícia. Per tant, considerem que la resolució objecte de recursos pateix d’una evident falta de motivació i concreció, el que suposa una vulneració del dret a la informació pública”. En segon lloc, “s’ha vulnerat l’article 64 de l’esmentat Decret pel que fa a la interpretació i aplicació de les causes d’inadmissió. Efectivament, l’apartat 2 de l’article 64 estableix que la interpretació de les causes d’inadmissió s’ha de regir pels principis generals de proporcionalitat i interpretació restrictiva en benefici de l’accés. Doncs bé, considerem que la denegació d’informació relativa a 18 anys és completament desproporcionada tenint en compte que sol·licitàvem informació sobre els últims 20 anys i, sobretot, tenint en compte que en cap cas s’ha motivat les raons per les quals la facilitació d’aquesta informació és una tasca complexa. També ens hem de demanar quin és el criteri seguit pel Departament per aportar informació relativa als 2 últims anys, podent aportar-la dels últims 3, 5 o 10. És més, tenint en compte que la Llei 19/2014, del 29 de desembre va entrar en vigor al cap de 6 mesos de la seva publicació, entenem que les dades que hauria d’aportar el Departament haurien de ser, com a mínim, des de juny del 2015. Entenem que recursos humans del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya hauria de poder disposar d’aquesta informació, encara que la seva facilitació pugui suposar una tasca de reelaboració. No estem parlant d’un Ajuntament petit o d’una Administració Pública amb pocs recursos. La informació rebuda sobre els últims dos anys – des de setembre del 2023 fins al setembre del 2023 - és un Excel amb 4 columnes, any, vincle (funcionari o personal laboral), tipus de baixa (malaltia comuna o accident de treball) i total. No s'entén com aportar 4 dades sobre els últims 20 anys representa tanta feina. A més a més, el fet que el Departament de Justícia sigui l’únic organisme que pot facilitar aquesta informació és un argument de pes per una interpretació restrictiva del que s’ha de considerar una “tasca complexa” en benefici del dret a l’accés. Efectivament, aquest col·legi es va posar en contacte amb el Departament de Salut sol·licitant la citada informació, el qual ens va derivar al Departament de Justícia, Drets i Memòria.”. 5. El 14 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Departament i li informa que es tramitarà el procediment de mediació previst a l’article 42 LTAIPBG i que amb se li requereix que, dins del termini de cinc dies, faci arribar les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran l’administració, dues possibles dates i preferència de modalitat de celebració. 7. El 23 de novembre el Departament comunica les persones que assistiran a la mediació i les dates proposades. 8. El 28 de novembre la persona reclamant tramet a la GAIP autorització de les persones que assistiran a la mediació en nom i representació del CEESC. 9. El 14 de desembre es celebra la primera sessió de mediació realitzada a través de la plataforma TEAMS. De l’acta de la sessió es desprèn que: La part reclamant, reitera la seva reclamació i manifesta que entén que s’hauria d’haver motivat el perquè considera l’Administració reclamada que lliurar la informació suposa una tasca complexa. La representació del Departament de Justícia, Drets i Memòria manifesta que només té accés a les dades de baixes mèdiques de dos anys immediatament anteriors a la data d'extracció de les dades. Indiquen que tot el que va abans dels dos anys s’ha de demanar a Funció Pública. La part reclamant proposa que es proporcionin els dos últims anys mes tres més, un total de 5 anys i que es pregunti el cost exacte de demanar menys anys. 10. El 15 de gener de 2024 es fa una segona sessió de mediació també a través de la plataforma TEAMS sense que es pugui arribar a un acord. 11. El 13 de febrer de 2024 la GAIP requereix al Departament, a l'empara dels articles 33.4 i 34.1 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, que en un termini de quinze dies, ens faci arribar informe exposant els antecedents de fet i fonamenti en dret el seu posicionament en relació a la Reclamació i respecte la SAIP de la qual deriva, que justifiqui raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la informació que en quedaria afectada; que aporti l’expedient complert i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l'accés que es reclama, si n'hi ha. 12. El mateix 13 de febrer la GAIP tramet al Departament l’esborrany de l’acta de la mediació perquè en el termini de 3 dies ens enviïn les esmenes que considerin oportunes. 13. El 19 de febrer el Departament tramet a la GAIP l’acta amb esmenes. 14. El 19 de febrer la GAIP tramet al CEESC l’esborrany de l’acta de la mediació perquè en el termini de 3 dies ens enviïn les esmenes que considerin oportunes. 15. El 22 de febrer el CEESC tramet a la GAIP l’acta amb esmenes. 16. El 4 de març la GAIP tramet l’acta signada pel mediador al CEESC i en la mateixa data la retornen degudament signada. 17. El 7 de març de 2024 a GAIP tramet al DJDM l’acta perquè signi retornada degudament signada en un termini de tres dies i es reitera la petició d’informe al DJDM. L’acta degudament signada s’envia a la GAIP el 12 de març. El 14 de març el DJMD tramet a la GAIP l'informe requerit. 18. El 25 de març la GAIP demana informe al Departament de Presidència, d’acord amb el que determina article 42.7 de LTAIPBG, donat que la informació hauria d'estar en poder de la Direcció General de Funció Pública (DGFP) ateses les seves funcions en matèria de sistemes d'informació de recursos humans de la Generalitat de Catalunya. 19. El 10 d’abril de 2024 la GAIP rep l’informe de la Secretaria d’Administració i Funció Pública del que es desprèn que: El Registre General de Personal (RGP) està constituït pels expedients de personal, en els quals es reuneixen els documents que incorporen els actes referents a la vida administrativa del personal de la Generalitat, i pel Registre Informàtic (RI), conjunt d’inscripcions i anotacions relatives a aquells actes (article 1 del Decret 71/1987, de 15 de gener, d'aprovació del Reglament del Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya). Pel que fa a les incidències en matèria de salut (baixes) cada departament, mitjançant la direcció de Serveis, és gestora i dipositària dels expedients de personal que tenen adscrit i recull la documentació necessària de les incidències de salut per a la seva gestió. Aquestes unitats, mitjançant els serveis propis d’arxiu i documentació, eliminen, conforme a la legislació sobre conservació de la documentació, tota la informació que tinguin a l’expedient personal del treballador en relació a les “baixes” un cop s’exhaureix el termini màxim de conservació. En el RI només es registra data d’inici, data de fi, tipus incidència (incapacitat o llicència, en funció del règim de previsió social) i especificació incidència (malaltia comuna o professional, accident laboral o no laboral). No es recull cap dada addicional. A banda d’aquest RI, hi ha un ecosistema de sistemes d’informació que permeten la planificació i gestió dels recursos humans. Per a l’anàlisi d’aquestes dades RRHH disposa del Centre de dades per a l’Anàlisi d’Informació. Les incidències de salut (IS) en aquest sistema es carreguen i transformen en dades del RI, de manera que es possibilita l’anàlisi de les mateixes, no només la consulta individual. En una de les taules d’aquest sistema es recullen les IS de l’any en curs i de l’anterior. L’accés a aquest recurs està disponible per als usuaris de RRHH de cada departament, pel que fa al seu personal. Als efectes de realitzar estudis estadístics i acreditacions davant de l’administració competent en matèria de seguretat social, les dades recollides al Registre es conserven de forma indefinides al registre de personal, on només poden ser consultades de forma individual pels gestors de RRHH però no es poden tractar amb cap sistema d’informació. Aquest tractament està emparat en l’article 89.1 del RGPD i l’article 25 de la LOPDGDD en relació amb, actualment, el Decret 36/2023, de 7 de març, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2023. En aquest informe es fan un seguit de consideracions particulars respecte a l’explotació d’aquestes dades: - Amb la finalitzat d’analitzar l’absentisme del personal de l’Administració de la Generalitat, es realitzen diferents càrregues semestrals d’aquestes dades que, actualment, es troben incorporades a una eina específica de la Secretaria d’Administració i Funció Pública (Visor d’absentisme) de forma anonimitzada i que incorpora dades de 2018 a 2023. Les direccions de Serveis de cada departament disposen d’entre 1 i 5 usuaris que hi tenen accés i poden consultar les dades. - Les dades anteriors a 2018 no es troben carregades a cap sistema que permeti treballar-les ni analitzar-les de cap manera de forma conjunta. - El Departament de Justícia podria haver obtingut una informació aproximada dels darrers cinc anys a la demanada a la SAIP, però no exactament la que es demanava, atès que cal treballar la informació amb una variable (el cos professional) que no està prevista al visor, però que es troba a la base de dades. - La SFP, mitjançant l’únic analista que té accés a aquesta base de dades, ha pogut extreure les dades dels darrers 5 anys sol·licitades de l’eina esmentada i les incorpora en un annex a aquest informe. 20. El 15 d’abril la GAIP trasllada aquest informe a la persona reclamant amb l’advertiment que si en el termini de 5 dies no ens comunica el contrari, entendrem que la informació rebuda dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública i finalitzarem la reclamació per pèrdua sobrevinguda. 21. El mateix 15 d’abril la persona reclamant presenta un escrit en els següents termes: “volem comunicar-vos que, tot i que inicialment la nostra sol·licitud abastava els darrers 20 anys, entenem les dificultats que poden sorgir en proporcionar aquesta informació completa. Per tant, desistim de mantenir aquest requeriment inicial. Tanmateix, sol·licitem que la informació ens sigui proporcionada en un format reutilitzable, com ara un document Excel o CSV para Excel amb dades absolutes, tal com estipula l’article 5.1 de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. 22. El 23 d’abril es trameten aquestes al·legacions a la Subdirecció general d’Organització, Informació i Difusió perquè, en el termini de 5 dies, pugui fer arribar a aquesta Comissió el seu posicionament al respecte. 23. El 30 d’abril el Departament de Presidència i en resposta a les al·legacions descrites ens informen que ha estat possible extraure la informació en format reutilitzable (Excel) tal com es sol·licitava i ens fan arribar el document així com una nota metodològica. 24. El 3 de maig la GAIP trasllada aquesta informació a l’entitat reclamant i li atorga un termini de 5 dies amb l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que la informació rebuda dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública i finalitzarem la reclamació per pèrdua sobrevinguda. La notificació va ser acceptada el dia 6 de maig i a data d’aquesta Resolució no s’ha rebut cap consideració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Com ja s’ha referit en els antecedents descrits (del 29 en endavant) la GAIP va demanar informe al Departament de Presidència i a través de la Secretaria d’Administració i Funció Pública va rebre informació del sistema d’ingesta de les dades relatives a les incapacitats laborals en l’arquitectura del sistema d’informació per a la planificació, gestió i explotació dels recursos humans. Existeix un Visor d’absentisme que permet consultar dades des de 2018. Aquest informe juntament amb les dades que va trametre SAFP van ser trameses a l’entitat reclamant que, donades les circumstàncies, va acceptar rebaixar substancialment les pretensions inicials (de 20 a 5 anys). Per tant, un cop trasllada la informació en format reutilitzable i depassat el termini atorgat per comunicar-nos qualsevol consideració respecte a la informació rebuda, la Comissió considera que aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de maig de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1051/2023 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.