Se solicitó al Ayuntamiento de Sitges el acceso a dos expedientes sobre la relación de puestos de trabajo. Tras alegar el solicitante dificultades para concretar la cita de consulta, la GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento finalmente concedió el acceso a la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública, incluso cuando este haya sido reconocido expresamente.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas legalmente establecidas, interpretándose los límites de forma restrictiva y proporcional.
3
La convocatoria del Ayuntamiento al solicitante para facilitar el acceso a la información supone una satisfacción extemporánea de la solicitud que conlleva la pérdida del objeto de la reclamación.
4
Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso será considerado un incumplimiento de la resolución, con los efectos jurídicos y sanciones previstos legalmente.
5
El incumplimiento de los requerimientos de la GAIP para entregar la información puede ser calificado como una infracción muy grave según la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 1094/2021, de 10 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1051/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sitges
Informació reclamada: Dos expedients sobre la relació de llocs de treball de l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i aparentment estimat,
motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la
GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de
garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta
Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la informació
sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb
l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els
efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntaments. Vista a expedients. Concertar la cita. Relació de llocs de treball.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1051/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Sitges, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 d’agost de 2021 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Sitges de tenir accés
a dos expedients aprovats pel Ple municipal, relatius a la Relació de llocs de treball de
l’Ajuntament.
3. El 27 de setembre de 2021 l’Ajuntament de Sitges comunica a la persona reclamant que li
dóna dia i hora per consultar els dos expedients aprovats pel Ple municipal, als quals
hauria sol·licitat accés.
4. El 28 de setembre de 2021 la persona reclamant indica a l’Ajuntament que per al dia i hora
donats té altres compromisos i ofereix cinc cites alternatives.
5. La Reclamació presentada el 24 de novembre de 2021 indica que la persona reclamant no
ha pogut accedir a la informació sol·licitada i relata els fets referits als dos antecedents
anteriors.
6. El 25 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sitges i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 25 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
8. El 30 de novembre de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP que ha estat convocat
per a l’endemà, dia 1 de desembre de 2021, per tenir vista als expedients sol·licitats.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha convocat a la persona
reclamant per facilitar-li accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i aparentment
estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats
de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de
garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta
Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant la informació
sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb
l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els
efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de desembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 1051/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu de l’accés efectiu a la informació sol·licitada.
3. Disposar la publicació d’aquesta Resolució sobre la Reclamació 1051/2021 al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.