Un sindicato solicitó a Barcelona Activa, SA información detallada sobre retribuciones, tablas salariales y complementos fuera de convenio desde 2019. La entidad denegó parte de la información alegando que no estaba obligada a mantener una Relación de Puestos de Trabajo (RLT). La GAIP estima la reclamación, obligando a entregar los datos por prevalecer el interés público y la transparencia activa.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sujeta a publicidad activa es un subconjunto del derecho de acceso, por lo que no se puede utilizar la falta de publicación activa para denegar el acceso a la información pública.
2
Cuando la ley determina que una información debe ser objeto de publicidad activa, prevalecen los intereses públicos sobre los privados de protección de datos, haciendo innecesaria una ponderación individual.
3
La inexistencia formal de una Relación de Puestos de Trabajo (RLT) según el EBEP no exime a una sociedad mercantil pública de facilitar la información sobre qué puestos perciben complementos fuera de convenio.
4
El concepto de 'personal directivo' no puede aplicarse discrecionalmente por la empresa, debiendo incluirse a quienes ejerzan funciones de carácter superior con autonomía y responsabilidad.
5
La transparencia retributiva es un principio reforzado no solo por la ley de transparencia, sino también por la normativa de igualdad retributiva entre mujeres y hombres.
Texto completo
Resolució 382/2023, de 18 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 1050/2022
Administració reclamada: Barcelona Activa, SA
Informació reclamada: Informació sobre retribucions.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació pública que pot ser objecte del dret d'accés inclou la que ha de ser
objecte de publicitat activa, però té un contingut molt més ampli. Això fa injustificat l’argument
d’intentar justificar en preceptes relatius a la publicitat activa la denegació d'accés a la
informació. Si algun dels articles 9 a 15 LTAIPBG determina amb un grau raonable de certesa
jurídica que una informació indicada ha de ser objecte de publicitat activa, cal entendre que la
determinació del legislador comporta per si sola la prevalença dels interessos públics
favorables a l'accés, per damunt dels privats favorables a la protecció de les dades
concernides.
En tot cas des de l’any 2019 fins a l’actualitat, la persona reclamant té dret a que li siguin
lliurades les taules salarials de l’empresa municipal, amb els imports de les retribucions
bàsiques i de tots els complements, procedents tant de conveni com de fora de conveni, així
com, en particular, la relació dels llocs de treball als quals s’abonen els complements salarials
fora de conveni, desglossant, en relació amb cadascun dels llocs, el número de persones que
els perceben i el número de persones que no. Igualment, s’han de facilitar a la persona
reclamant les retribucions anuals corresponents als llocs ocupats per alts càrrecs, directors i
directores i responsables, amb identificació de nom, cognoms i càrrec, i desglossant les
retribucions bàsiques, els complements salarials específics o de fora de conveni, les dietes i
indemnitzacions i les possibles retribucions variables.
Paraules clau: Administració local. Societats mercantils municipals. Transparència activa i dret
d’accés a la informació pública. Taules salarials i complements fora de conveni. Retribucions i
igualtat.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Mediador: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 21 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1050/2022, presentada per una
secció sindical contra Barcelona Activa, SA, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 d’octubre de 2022 el sindicat reclamant demana a l’Ajuntament de Barcelona la
informació relativa a les retribucions anuals brutes dels alts càrrecs i personal directiu, de
la resta de personal, les taules salarials i la seva publicació al web de Barcelona Activa.
També demana les informacions del període comprès de l’1 de gener de 2019 fins a
l’actualitat i els llocs de treball als quals s’abonen els complements salarials fora de
conveni.
3. El 29 d’octubre de 2022 el sindicat reclamant presenta una sol·licitud similar.
4. El 4 de novembre de 2022 l’Ajuntament de Barcelona contesta la sol·licitud anterior
indicant que no és d’informació pública, i que l’ha remès a Barcelona Activa.
5. La Reclamació presentada el 21 de novembre de 2022 indica que en tot cas la segona
part de la sol·licitud sí que demana informació pública.
6. El 2 de desembre de 2022 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona
reclamant: “En relació amb la Reclamació que heu presentat a aquesta Comissió de
Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que ha tingut entrada el dia
21/11/2022 i s’ha assenyalat amb el número d’expedient 1050/2022, us comuniquem la
necessitat que esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva
admissió a tràmit. Cal que aporteu una còpia de la sol·licitud d’informació registrada que
és objecte de reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la
GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de
les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar
aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances,
s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la
tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre
transcorri el termini per a la seva presentació”.
7. El 4 de desembre de 2022 el sindicat reclamant repara l’esmena.
8. El 12 de desembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
9. El 13 de desembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a Barcelona Activa i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
10. El 21 de desembre de 2022 la part reclamant presenta un escrit d’al·legacions en relació
amb el contingut de la informació retributiva que consta al Portal de transparència de
Barcelona Activa, SA.:
“A) RETRIBUCIONS. Barcelona Activa, SA, SPM, és una societat participada íntegrament
per capital municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
Les societats mercantils locals es regeixen íntegrament per l’ordenament jurídic privat,
excepte aquelles matèries en les quals li sigui d’aplicació la normativa pressupostària,
comptable, de control financer, de control d’eficàcia i contractació (art. 85.ter de LRBRL,
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local).
Tanmateix, li poden ser aplicables altres disposicions de règim local i aquelles que
determini el legislador.
Així a Barcelona Activa li resulta d’aplicació la Llei 19/2021, endavant LTC, (art.3.1 b LTC),
i es considera com una Administració Pública (art.2 f LTC).
A tal efecte, LTC estableix que són d’elaboració i difusió obligada les informacions
regulades dins dels supòsits de “publicitat activa” i s’han de publicar al Portal de
Transparència, en el nostre cas els regulats a l’art 11.1 b) i 11.1.e) de la Llei 19/2014, així
com l’art 25 i 31 del Decret 8/2021.
L’elaboració i difusió és obligada des de l’entrada en vigor de la LTC, l’1 de gener de 2016;
i no des de la sol·licitud d’accés que ara es reclama.
D’altra banda i sobre les retribucions, destaquem la sentencia 546/2020 del TSJ
Catalunya, <<... no tratándose de un dato privado el de las retribuciones íntegras de los
actores, percibidas de un ente público, a los efectos del art. 7.4 de dicha L.O. 1/1982, sino
de una información pública de interés público ...>>
Malgrat això, els representats de la Direcció de Barcelona Activa defensen que Barcelona
Activa no és una empresa pública i que solament publiquen en el Portal de Transparència
les dades salarials que inclou el informe de informació financera i diversitat de 2021 que
acompanya a les Comptes Auditades 2021 (veure doc 13 ). Entre d’altres informacions
aquest informe conté les remuneracions mitjanes i la seva evolució desagregada per sexe,
edat, classificació professional o igual valor (veure doc 14).
També defensen que facilitar les dades salarials vulneraria el dret a la intimitat i a la
protecció de dades.
B) PERSONAL D’ALTA DIRECCIÓ I DIRECTIUS
D’acord l’art. 4.2.b) de l’LTC i I l’art. 7 del Decret 8/2021 tenen la consideració d'alts
càrrecs i de personal directiu local “els càrrecs electes i els titulars dels òrgans que
exerceixen funcions de gestió o d'execució de caràcter superior” i correspon a cada
administració local determinar-los, d'acord amb les seves normes d'organització.
No obstant això, les obligacions de transparència de l’article 11.1.b) LTC es poden fer
extensives, entre d’altres, criteri (IAI 3/2019, IAI 33/2019, IAI 44/2019, IAI 1/2020, o IAI
1/2021), respecte les sol·licituds d’accés a informació, quan afecten al personal que ocupa
llocs d’especial confiança o d’especial responsabilitat dins d’una organització, llocs de
lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu. També caldria tenir en compte
aquest criteri en relació amb llocs que comporten un cert marge de discrecionalitat pel que
fa a la seva provisió.
En el cas de Barcelona Activa, no ens informen de quants òrgans de Direcció existeixen!
Malgrat això, a través de correu del Director General de 15/01/2021 -doc 11 – tenim
constància que l’existència d’un Consell Executiu de Barcelona Activa, màxim òrgan de
gestió, format per: - Director General -Direccions Executives - Direcció Corporativa - Sota-
Direcció Executiva d’Estratègies de Foment de l’Ocupació
D’altra banda, segons l’art. 19.8 del Conveni Col·lectiu 1998-2000 vigent: <<...l’empresa
podrà cobrir lliurament els llocs de treball que tinguin caràcter de confiança, directius o
impliquin funcions de comandament a tots els nivells de l’estructura...>>
No disposem de la relació de llocs de treball, també hem efectuat un altre reclamació per
la seva publicació al Portal de Transparència - que està pendent- , però l’empresa aplica
aquest art. 19.8 CC al personal: - Directors/es - Responsable A - Responsable B
A tal efecte, considerem que se’ns ha de facilitar des de l’any 2019 fins l’actualitat les
retribucions anuals de les persones que ocupen alts càrrecs, personal directiu i
responsables, amb identificació de nom, cognoms i càrrec, i desglossant les retribucions
bàsiques, els complements salarials específics o de fora de conveni, dietes i
indemnitzacions: i possibles retribucions variables.
C) TAULES SALARIALS / LLOCS DE TREBALL EN ELS QUALS S’ABONEN
COMPLEMENTS SALARIALS FORA DE CONVENI
Les entitats del sector públic han de difondre per mitjans electrònics, entre d’altres
informacions, les taules retributives (art.10 Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús de mitjans
electrònics).
La Llei 19/2014 recull aquesta informació dins del supòsits de publicitat activa (art 11.1.b i
11.1.e ) i queda desenvolupat en el RLTC 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i
dret d’accés a la informació pública (art.25 i 31) amb indicació de les retribucions bàsiques,
complementàries, plusos segons conveni o fora de conveni. D’altra banda les normatives
de igualtat i més en concret el RD 902/2020, de 13 d’octubre, de igualtat retributiva entre
dones i homes (art.3) recull el principi de transparència retributiva s’ha d’aplicar a: els
registres retributius, la auditoria retributiva, el sistema de valoració de llocs de treball de la
classificació professional de l’empresa, en el conveni col·lectiu d’aplicació i el dret de
informació de les persones treballadores.
Tanmateix, un altra normativa de igualtat RD 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es
regulen els plans de igualtat i el seu registre i es modifica el Reial Decret 713/2010, de 28
de maig, sobre registre i depòsit de convenis i acords col·lectius (Annex. Disposició
aplicables a l’elaboració del diagnòstic, Apartat 3r ) estableix que tant el registre retributiu
com l’auditoria retributiva formen part de la fase de diagnòstic Pla de Igualtat, i que aquest
diagnòstic ha de contenir tant les dades salarials com el seu anàlisi, criteris en base als
qual s’estableixen de totes i cadascuna de les percepcions salarials.
Barcelona Activa solament publica e informa sobre les retribucions bàsiques i el
complement de lloc de treball – veure taules salarials, doc 15 -.
Mentre que Barcelona Activa no publica, ni facilita els criteris, ni quanties, ni anàlisi sobre
la resta de complements que queden fora de conveni; dels quals solament tenim
constància de la seva existència a partir del registre retributiu – veure registre retributiu,
doc 16 –, els quals detallem: - Complement horari - Millores voluntàries - Plus activitat -
Plus coordinació - Plus direcció - Plus responsabilitat.
Els representants de la Direcció de Barcelona Activa fa 1 any que van denunciar el
conveni col·lectiu (CC), a més també estem negociant el III Pla de Igualtat de Barcelona
Activa. L’absència de aquesta informació i d’altres reclamades, bloqueja temes importants
de la negociació del CC i del Pla de Igualtat.
A tal efecte, considerem que se’ns ha de facilitar des de l’any 2019 fins l’actualitat les
taules salarials amb els imports i criteris que s’apliquen de les retribucions bàsiques i tots
els complements de conveni i fora de conveni.
Tanmateix, demanem la informació de quins llocs de treball s’abonen els complements
salarials fora de conveni, desglossant: tipus, quanties per lloc de treball, i d’aquest llocs el
número de persones que el perceben i el número de persones que no el reben.”
11. El dia 23 de gener de 2023 Barcelona Activa, SA informa a la GAIP:
“Examinada la sol·licitud formulada per la persona reclamant, BARCELONA ACTIVA
considera convenient formular les següents al·legacions:
I. Publicació al Portal de Transparència de Barcelona Activa: Retribucions anuals brutes
d'alts càrrecs i personal directiu, així com de la resta de personal; taules salarials.
Tal i com reconeix el Sr. X en la seva reclamació, respecte la sol·licitud de publicació al
Portal de Transparència de BARCELONA ACTIVA, l’Ajuntament de Barcelona va
comunicar al reclamant que la seva pretensió es tractava d’una actuació diferent a la de
proporcionar informació pública preexistent a la presentació de la sol·licitud, per tant, no
podia ser considerada una sol·licitud d’accés a la informació pública en base als articles
2.b) i 53.1 de la LTAIPBG (s’adjunta Annex 1_Comunicació).
S’informa que BARCELONA ACTIVA té publicats en el Portal de Transparència:
- Les retribucions de l’equip directiu de l’any 2021 així com de la resta de personal
(https://www.barcelonactiva.cat/documents/20124/57357/RETRIBUCIONS+EQUIP+DIREC
TIU+ANY+2021.pdf/edf39107-5211-c06a-2ddd-85931a6aaed4?t=1654180696712).
- Les taules salarials vigents des del mes de novembre de 2022
(https://www.barcelonactiva.cat/documents/20124/57357/Taules+salarials+2022+a+11202
2_.pdf/924dc357-7932-5766-b42c-f8836945de6b?t=1669647316216).
Respecte les dades no actualitzades, BARCELONA ACTIVA es compromet a publicar la
informació vigent durant els propers dies.
II. A més de les informacions anteriors des de l'1 de gener de 2019 fins a l'actualitat, també
el llistat dels llocs de treball i quanties als quals s'abonen complements salarials fora de
conveni.
La part reclamant sol·licita accés a les retribucions anuals brutes d’alts càrrecs i personal
directiu així com de la resta de personal, a les taules salarials i al llistat dels llocs de treball
i quanties als quals s'abonen complements salarials fora de conveni des de l’1 de gener de
2019 fins l’actualitat.
1. Respecte l’accés a la retribució dels alts càrrecs, prenent en consideració la LTAIPBG i
el DTDAIP,
BARCELONA ACTIVA considera que les persones que ocupen actualment càrrecs d’alta
direcció als efectes de la normativa aplicable són: El Director General, XX, atès que és la
màxima persona responsable de direcció i administració de l’entitat segons allò regulat a
l’article 11.a) del DTDAIP en consonància amb l’article 4.2. de la LTAIPBG.
- El Director Executiu d’Estratègies de Foment de l’Ocupació, XX, atès que es vincula a
BARCELONA ACTIVA a través d’una relació laboral de caràcter especial de personal
d’alta direcció segons allò previst a l’article 11.b) del DTDAIP.
Per aquest motiu, BARCELONA ACTIVA, considera oportú donar accés a la següent
informació: (*Taula amb Salaris entre els anys 2019 i 2022*)
Aquestes persones no han cobrat ni dietes ni indemnitzacions.
En contraposició, BARCELONA ACTIVA no considera oportú donar accés a la informació
sol·licitada respecte les persones que ocupen càrrecs directius a la resta de Direccions
atès que aquestes no tenen la condició d’alts càrrecs. Tanmateix, la persona reclamant pot
consultar la informació salarial mitjana, mínima i màxima de les Direccions Operatives a
l’Informe de verificació independent del estat de la informació no financera del exercici
2021 publicat a l’apartat de Transparència del web de BARCELONA ACTIVA. En un
termini breu, es farà públic l’Informe de l’exercici 2022.
2. Respecte l’accés a les taules salarials des de l’1 de gener de 2019 fins l’actualitat,
BARCELONA ACTIVA informa que aquestes van ser degudament publicades al Portal de
Transparència durant els anys 2019, 2020, 2021 i 2022. No obstant això, s’adjunten en
l’Annex 2_Taules salarials.
3. Respecte el llistat dels llocs de treball, cal indicar que la relació de llocs de treball és una
eina de gestió dels recursos humans pròpia de les Administracions públiques, la regulació
de la qual es conté al Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (en endavant,
EBEP). BARCELONA ACTIVA és una societat mercantil municipal que, tot i formar part del
sector públic, no està subjecta a cap article de l’EBEP que faci obligatòria l’elaboració i
manteniment d’una relació de llocs de treball, tal i com resulta del seu article 2, la seva
Disposició Addicional Primera, i concordants. Per aquest motiu, l’empresa no disposa
d’aquest document, ni té previst disposar-ne en un futur immediat.
Així doncs, tenint en compte que BARCELONA ACTIVA, en la seva qualitat de societat
mercantil municipal, no està subjecta amb caràcter general a l’EBEP, les seves relacions
laborals venen regulades per l’Estatut dels treballadors i el seu propi Conveni i acords
col·lectius. Consegüentment, les retribucions es fixen en funció de les taules retributives
elaborades d’acord amb la classificació professional continguda a l’acord signat entre la
Direcció i el Comitè d’Empresa el 14 de maig de 2014, que estableix un sistema de grups
professionals i nivells salarials (s’adjunta Annex 3_Llistat actualitzat).
Per tant, no és tant el lloc de treball el que determina la retribució de la persona
treballadora que l’ocupa, sinó el fet d’estar enquadrada aquesta en un grup i nivell salarial
determinat, a diferència del que succeeix a les administracions públiques, on sí existeix
aquest vincle directe entre lloc i retribució, per aplicació de la normativa que regula les
relacions estatutàries. Conseqüentment, Barcelona Activa no utilitza i, per tant, no disposa
de cap instrument o llistat que vinculi llocs de treball i complements, atès que les
retribucions es gestionen en funció dels grups i nivells esmentats”.
12. El 26 de gener de 2023 la GAIP trasllada l’informe de Barcelona Activa, SA a la part
reclamant concedint un termini de 5 dies per a indicar, de ser el cas, quina part de la
sol·licitud d’accés a informació pública no consideren satisfeta.
13. El dia 30 de gener de 2023 la part reclamant posa de manifest que la informació facilitada
no satisfà la seva sol·licitud d’accés a informació i formula les següents al·legacions en
relació amb l’exercici del dret d’accés a la informació pública:
“a) Retribucions d’alts càrrecs, personal directiu i la resta de personal.
Primer. Barcelona Activa no facilita la informació de les retribucions globals abonades al
personal directiu – al portal de transparència solament publiquen mitjanes i medianes-, lo
qual reclamem.
Del personal d’alta direcció si ens ha facilitat la dada les retribucions globals. Però a més
les retribucions globals d’aquest col·lectiu – alta direcció i directors -, s’han desglossar
amb indicació de les retribucions bàsiques i dels complements, estiguin o no al conveni, lo
qual no ha facilitat Barcelona Activa.
Considerem que aquestes obligacions han de ser extensibles al personal responsable A y
B, en funció dels criteris que recull la GAIP - es mencionarà més endavant – Per la resta
de personal que Barcelona Activa agrupa grups i nivells, no facilita les retribucions globals
ni el detall de retribucions bàsiques i els complements salarials específics o de fora de
conveni, que tornem a reclamar. Solament publica mitjanes i medianes.
Segon. Així segons la normativa de transparència, les retribucions percebudes pels alts
càrrecs i personal directiu, segons l’art. 11.1 b) LTAIPBG també han de ser publicades al
Portal de Transparència de manera individualitzada per cada lloc de treball i per qualsevol
concepte retributiu, indemnització o dieta.
A aquets efectes l’art. 25 a) del Decret 8/2021, (en endavant DTDAIP) detalla que s’entén
per retribucions i disposa que “s’ha de donar informació sobre la retribució anual bruta
global, dels diferents cossos i nivells, amb detall de les retribucions bàsiques i els
complements que corresponguin segons la normativa, i el conveni o els acords fora de
conveni que resultin d’aplicació. En aquest sentit s’han de publicar les taules retributives...
amb indicació de les retribucions bàsiques, complement d’antiguitat, pagues
extraordinàries i altres complements i plusos específics segons conveni o fora de conveni,
en el cas del personal laboral”
Tercer. Aquest personal està englobat el grup I i nivell salarial I, tal i com recull el llistat
que ha facilitat el informe del Director General, d’acord amb la classificació professional
continguda a l’acord signat entre la Direcció i el Comitè d’Empresa el 14 de maig de 2014.
I respecte a les funcions del personal director i, entre d’altres, aquest acord diu: “està
definir les polítiques funcionals de l’empresa; gestionar humans, econòmics i materials
assignats i reportat a la resta de Directors i a la Gerència de l’Àrea Econòmica, Empresa i
Ocupació en l’elaboració de pressupostos”.
Una part del mateix conforma el Consell Executiu de Barcelona Activa, màxim òrgan de
gestió -doc 4 -, format per: - Director General - Direccions Executives - Direcció
Corporativa - Sota-Direcció Executiva d’Estratègies de Foment de l’Ocupació.
Tercer. A més respecte les sol·licituds d’accés a informació diverses resolucions la GAIP
recullen les obligacions de transparència de l’article 11.1.b) LTC es poden fer extensives,
entre d’altres, criteri (IAI 3/2019, IAI 33/2019, IAI 44/2019, IAI 1/2020, o IAI 1/2021), quan
afecten al personal que ocupa llocs d’especial confiança o d’especial responsabilitat dins
d’una organització, llocs de lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu.
També caldria tenir en compte aquest criteri en relació amb llocs que comporten un cert
marge de discrecionalitat pel que fa a la seva provisió.
En relació al punt anterior cal tenir present que segons l’art. 19.8 del Conveni Col·lectiu
1998-2000 (en endavant CC), estableix que “l’empresa podrà cobrir lliurament els llocs de
treball que tinguin caràcter de confiança, directius o impliquin funcions de comandament a
tots els nivells de l’estructura”
Les funcions de comandament segons l’acord de classificació abans mencionat les
realitzen el personal responsable. Per tant, l’art. 19.8 CC afecta al següent personal: -
Directors/es - Responsable A - Responsable B
A tal efecte, considerem que se’ns ha de facilitar des de l’any 2019 fins l’actualitat les
retribucions anuals de les persones que ocupen alts càrrecs, personal directiu i
responsables, amb identificació de nom, cognoms i càrrec, i desglossant les retribucions
bàsiques, els complements salarials específics o de fora de conveni, dietes i
indemnitzacions; i possibles retribucions variables.
b) Les taules salarials amb retribucions bàsiques i complements siguin o no de conveni
complertes. Informació, quanties i criteris de totes les percepcions retributives.
Primer. Les taules salarials solament recullen les percepcions que estan dins del conveni
- retribucions bàsiques i el complement del lloc de treball - tal i com ha facilitat el Director
General en el seu informe -
Demanem aquetes amb totes les percepcions estiguin o no dins conveni, així com els
criteris i quanties. Les percepcions salarials fora de conveni són: - Complement horari -
Millores voluntàries - Plus activitat - Plus coordinació - Plus direcció - Plus responsabilitat
Tenim constància de la seva existència a partir del registre retributiu, que solament conté
mitjanes i medianes – veure extracte registre retributiu, doc 5 –.
Segon. Les empreses mercantils públiques, com Barcelona Activa, estan obligades a
facilitar aquetes informacions sobre les retribucions per la normatives de transparència –
les mencionades en paràgrafs anteriors i d’altres que citarem - ; així com per la normatives
de igualtat RDL 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans de igualtat i el seu
registre i es modifica el Reial Decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i depòsit de
convenis i acords col·lectius (en endavant RD 901/202) i RDL 902/2020, de 13 d’octubre,
de igualtat retributiva entre dones i homes (en endavant RD 902/2020).
Així l’art. 8 d) LTAIPBG, entre d’altres qüestions, obliga a l’empresa a “donar transparència
del seu règim retributiu”, per tant, ha de facilitar informació sobre totes les percepcions
retributives, criteris i quanties. A més l’art. 25.1.a) DTDAIP estableix que “... s’han de
publicar les taules retributives... amb indicació de les retribucions bàsiques, complement
d’antiguitat, pagues extraordinàries i altres complements i plusos específics segons
conveni o fora de conveni, en el cas del personal laboral”
Mentre que en el Annex. Disposició aplicables a l’elaboració del diagnòstic, en l’apartat 3r:
Classificació professional, retribucions i auditories retributives, del RD 901/2020, estableix
que tant el registre retributiu com l’auditoria retributiva formen part de la fase de diagnòstic
Pla de Igualtat, i que aquest diagnòstic ha de contenir tant les dades salarials com el seu
anàlisi, i <<... els criteris sobre la base dels quals s’estableixen els diferents conceptes
salarials. Els conceptes salarials a què es refereix aquest apartat inclouen totes i
cadascuna de les percepcions retributives, sense cap exclusió, incloses les retribucions en
espècie i sigui quina sigui llur naturalesa i origen>>
c) Llistat dels llocs de treball i quanties als quals s'abonen complements salarials fora de
Primer. L’empresa no facilita un llistat dels llocs de treball als quals s’abonen les
retribucions de fora de conveni des del 2019 fins l’actualitat, ho tornem a reclamar.
L’empresa ha de complir amb les obligacions que estableix les normatives de
transparència i les normatives de igualtat, per tant, en base a aquestes disposicions el
departament jurídic i de transparència de l’empresa pot elaborar aquests document.
A més les dades retributives no són privades, ni especialment sensibles (art 23 LTAIPBG),
i l’empresa les facilita dissociades als auditors de comptes i a la consultora que realitza la
auditoria retributiva - especificant els llocs de treball -, i com mínim en les mateixes
condicions i amb més raó, les hauria de facilitar i als representats del comitè d’empresa i
sindicals.
Per altra banda l’EBEP, norma que cita l’empresa, no conté un règim específic i alternatiu
de transparència, per tant, s’ha d’aplicar el que estableixi la Llei de Transparència 19/2014.
Segon. Hem de conèixer el sistema retributiu de l’empresa i vetllar perquè no es
produeixin discriminacions retributives, sobre tot des de la perspectiva de gènere. Reforça
també aquesta argumentació, un altre normativa de igualtat, i entre d’altres, l’art.3.1del RD
902/2020, estableix el principi de igualtat retributiva “...entès com aquell que, aplicat als
diferents aspectes que determinen la retribució de les persones treballadores i sobre els
seus diferents elements, permet obtenir informació suficient i significativa sobre el valor
que se li atribueix a aquesta retribució...”
I l’art. 3.2 estableix que aquest principi té per objecte la identificació de qualsevol tipus de
discriminació, la qual es produeix quan feines de igual valor es retribueixen igual ; i l’art.3.3
determina que s’ha d’aplicar, entre d’altres, al registre retributiu, al conveni col·lectiu i al
dret de informació de les persones treballadores (art. 64 de l’Estatut dels Treballadors, en
endavant ET)
Tercer. Els representants de la Direcció de Barcelona Activa fa un any que van denunciar
el conveni col·lectiu (CC), a més d’això amb la part social també s’està negociant el III Pla
de Igualtat de Barcelona Activa. L’absència de aquesta informació, i d’altres que hem
reclamat, causa un greu perjudici a la part social i als representats sindicals i bloqueja a la
negociació del CC i del Pla de Igualtat”.
14. El 3 de febrer de 2023 es convoca la primera sessió de mediació per al dia 14 de febrer de
2023 a les 9:00 hores. La sessió de mediació finalitza sense que les parts assistents
assoleixin un acord.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre la informació pública sol·licitada. Publicitat activa i dret d’accés a la informació
pública.
Dels antecedents del cas que ens ocupa es desprèn que els diversos escrits d’al·legacions
presentats pel sindicat reclamant demanen a l’Ajuntament de Barcelona la informació relativa -
des de l’any 2019 fins a l’actualitat- a dos blocs principals de qüestions:
- les taules salarials de Barcelona Activa, amb els imports de les retribucions bàsiques i de tots
els complements, procedents tant de conveni com de fora de conveni. En concret, la informació
relativa als llocs de treball als quals s’abonen tots els complements salarials fora de conveni,
desglossant, en relació amb cadascun dels llocs, el número de persones que perceben aquests
complements i el número de persones que no els reben.
- les retribucions anuals de les persones que ocupen alts càrrecs, personal directiu i
responsables de Barcelona Activa, amb identificació de nom, cognoms i càrrec, i desglossant
les retribucions bàsiques, els complements salarials específics o de fora de conveni, dietes i
indemnitzacions, així com possibles retribucions de caràcter variable.
Per part de Barcelona Activa, en resum dels antecedents anteriorment exposats, es considera
que:
- Pel que fa a la informació relativa a les retribucions de conveni i de fora de conveni que
sol·licita el sindicat de manera desglossada (ja sigui en format de taules salarials o de
determinació dels llocs de treball als quals s’abonen tots els complements salarials fora
de conveni), Barcelona Activa afirma que les taules salarials ja es publiquen
degudament al Portal de transparència i que, en tractar-se d’una societat mercantil
municipal, no està obligada a elaborar l’instrument d’una Relació de Llocs de Treball
(RLT).
- Quant a la segona qüestió, la part reclamada "no considera oportú donar accés a la
informació sol·licitada respecte les persones que ocupen càrrecs directius”, atès que
aquestes no tenen la condició d’alts càrrecs. Segons el seu parer, només es podria
accedir a la informació relativa a les persones que ocupen actualment “càrrecs d’alta
direcció”; això és, “el Director General, atès que és la màxima persona responsable de
direcció i administració de l’entitat segons allò regulat a l’article 11.a) del DTDAIP en
consonància amb l’article 4.2. de la LTAIPBG, i el Director Executiu d’Estratègies de
Foment de l’Ocupació, atès que es vincula a l’entitat a través d’una relació laboral de
caràcter especial de personal d’alta direcció segons allò previst a l’article 11.b) del
DTDAIP”.
La informació sol·licitada afecta a un conjunt de dades relatives a les retribucions bàsiques i a
la totalitat dels complements d’una sèrie de llocs de treball, així com particularment a les
retribucions del personal directiu, que han de ser objecte de publicitat activa, com veurem de
manera detallada, per imperatiu dels articles 8.1.d, 9.1.d i 11.1.b de la LTAIPBG.
Algunes de les al·legacions formulades per la persona reclamant i, sobretot, per l'informe de
Barcelona Activa (que invoquen preceptes relatius a la publicitat activa per oposar-se a l'accés
a la informació pública sol·licitada), obliguen a fer algunes consideracions sobre el diferent
abast que tenen les obligacions de publicitat activa, per una banda, i el dret d'accés a la
informació pública, per l'altra. A aquesta qüestió ja s'ha referit anteriorment la GAIP, i de
manera reiterada, des de la Resolució sobre les Reclamacions 34 i 35/2015.
Les obligacions de publicitat activa són les definides als articles 8 a 15 LTAIPBG, que vinculen
els subjectes obligats (entre els quals s'hi inclou Barcelona Activa) a difondre en el portal de
transparència respectiu la informació indicada per aquells preceptes. El dret d'accés a la
informació pública, en canvi, pot tenir per objecte qualsevol "informació elaborada per
l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d'acord amb el que estableix aquesta llei" (article 2.a LTAIPBG, en relació amb els articles 18 i
19 de la mateixa llei). La informació pública que pot ser objecte del dret d'accés inclou la que ha
de ser objecte de publicitat activa, però té un contingut molt més ampli. Per això no es pot
intentar justificar en preceptes relatius a la publicitat activa, com fa explícitament i implícitament
l'informe de Barcelona Activa, la denegació d'accés a la informació.
Així mateix, si algun dels articles 9 a 15 LTAIPBG determina amb un grau raonable de certesa
jurídica que una informació indicada ha de ser objecte de publicitat activa, cal entendre que la
determinació del legislador comporta per si sola la prevalença dels interessos públics
favorables a l'accés, per damunt dels privats favorables a la protecció de les dades
concernides. Això vol dir que si es tracta d'informació en la qual concorren límits d'accés i en
conseqüència, en el marc de l'exercici del dret d'accés, caldria resoldre sobre la sol·licitud
prèvia ponderació dels drets i interessos favorables, respectivament, a la difusió o a la
protecció de les dades demanades. Nogensmenys, si aquesta mateixa informació clarament ha
d'haver estat objecte de publicitat activa la ponderació esdevé innecessària, ja que es pot
considerar substituïda per la determinació legal que imposa la seva publicitat.
Pels mateixos motius i sobre la base dels mateixos raonaments del paràgraf anterior, si bé és
cert que si una determinada informació sol·licitada afecta drets i deures de terceres persones,
els articles 31.1 i 42.3 LTAIPBG preveuen la necessitat de donar-los trasllat de la sol·licitud per
tal que puguin formular-hi al·legacions, quan aquesta informació ha de ser objecte de publicitat
activa és innecessari aquest tràmit del trasllat, doncs el legislador ha determinat que preval la
publicitat pel damunt del que pugui resultar de les al·legacions de les terceres persones
afectades.
D’altra banda, si una determinada informació ha de ser objecte de publicitat activa, per així
determinar-ho clarament algun dels articles 9 a 15 LTAIPBG, i no ho és, de manera que si algú
la vol obtenir no la pot trobar al portal de transparència corresponent i per aconseguir-la ha de
suportar els costos i dilacions del procediment d'exercici del dret d'accés a la informació
pública, i ni així l'obté, resulta que el subjecte públic obligat a facilitar-la incompleix doblement
la legislació de transparència.
En relació amb el cas que ens ocupa, ha de ser legalment objecte de publicitat activa:
- La relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, la plantilla i el
règim retributiu (articles 8.1.d i 9.1.d LTAIPBG).
- L’article 11.1.b LTAIPBG disposa igualment que han de ser objecte de publicitat activa
"les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns (...) del personal
directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les
indemnitzacions que han de percebre en deixar d'exercir el càrrec", de manera que el
portal de transparència de Barcelona Activa hauria de publicar aquestes dades en
relació amb cada una de les persones que integren el seu personal directiu.
- L’article 11.1.e LTAIPBG preveu que també s’ha de fer pública “la informació general
sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics,
agrupada en funció dels nivells i els cossos”.
Als efectes que ara són rellevants, a més, l’article 25.1. a) DTDAIP detalla què s’entén per
retribucions (“la compensació econòmica que es pugui percebre per la feina desenvolupada”) i
disposa que “s’ha de donar informació sobre la retribució anual bruta global, dels diferents
cossos i nivells, amb detall de les retribucions bàsiques i els complements que corresponguin
segons la normativa, i el conveni o els acords fora de conveni que resultin d’aplicació. En
aquest sentit s’han de publicar les taules retributives... amb indicació de les retribucions
bàsiques, complement d’antiguitat, pagues extraordinàries i altres complements i plusos
específics segons conveni o fora de conveni, en el cas del personal laboral”.
Des del punt de vista de la protecció de dades personals, no sembla que la informació
sol·licitada afecti dades especialment protegides. Com estableix l'article 23 LTAIPBG,
únicament tenen la condició de dades especialment protegides "les relatives a la ideologia,
l'afiliació sindical, la religió, les creences, l'origen racial, la salut i la vida sexual, i també les
relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives que no comportin l'amonestació
pública a l'infractor...".
Podrien resultar afectades indirectament dades personals especialment protegides si l'objecte
de la sol·licitud hagués estat la nòmina dels empleats afectats, ja que algun dels conceptes que
s'hi poden incloure (com ara retencions fiscals, o informació relativa a percepcions indiciàries
de baixa laboral...) podrien portar a identificar-les, però no és aquesta la informació econòmica
que es demana per a cada lloc de treball, de manera que no es sol·licita l’accés a dades
personals que estiguin especialment protegides. En aquest sentit, Barcelona Activa no ha
al·legat en cap moment aquest concepte com a límit de l’accés a la informació sol·licitada.
Aquestes darreres consideracions fan innecessària una referència aprofundida a la condició
sindical de la part reclamant, al dret especialment reforçat a la informació pública en l’exercici
de la seva funció de control de la legalitat de les actuacions en matèria de personal de
l’Administració que podria justificar un accés a informació personal sempre que resulti essencial
i rellevant per a aquest control per part dels representants sindicals, amb el respecte del deure
de sigil previst legalment, com ha senyalat reiteradament aquesta Comissió.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada en relació amb les taules salarials, i
particularment sobre els llocs de treball als quals s’abonen tots els complements
salarials fora de conveni
Com reflecteixen els antecedents d’aquesta resolució, una de les informacions sol·licitades
objecte d’aquesta Reclamació és la relativa als llocs de treball als quals s’abonen els
complements salarials fora de conveni, desglossant, en relació amb cadascun dels llocs, el
número de persones que els perceben i el número de persones que no.
Per contra, Barcelona Activa al·lega que no té obligació de disposar d’una RLT, ni té previst de
disposar-ne, atès que –segons afirma en el seu informe- és una societat mercantil municipal
que, tot i formar part del sector públic, no està subjecta a cap article de l’EBEP que faci
obligatòria l’elaboració d’una relació de llocs de treball.
L’article 9.1.d LTAIPBG estableix el deure de publicitat activa en relació amb la RLT del
personal funcionari, laboral i eventual. Per valorar la transcendència d’aquest precepte, cal
determinar el contingut atribuïble al concepte “RLT”. A aquests efectes, l’article 74 del Reial
decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut
bàsic de l’empleat públic (EBEP), estableix el següent: “Las administraciones públicas deben
estructurar su organización a través de relaciones de puestos de trabajo u otros instrumentos
organizativos similares que comprendan, al menos, la denominación de los puestos, los grupos
de clasificación profesional, los cuerpos o escalas, en su caso, a que estén adscritos, los
sistemas de provisión y las retribuciones complementarias. Estos instrumentos son públicos”.
Des del punt de vista del dret d’accés, cal subratllar el caràcter objectiu de les RLT, en el sentit
que es vinculen a llocs de treball i no a persones físiques concretes, de manera que la
informació que conté no planteja problemes directes des del punt de vista de la protecció de
dades de caràcter personal, ja que pròpiament no conté dades personals, i així ho ha
assenyalat aquesta Comissió en diverses ocasions, d’acord amb l’Autoritat Catalana de
Protecció de Dades.
No es pot ignorar, tanmateix, que una RLT és un instrument de gestió de personal pensat
bàsicament per a les administracions públiques, i requerit legalment per a elles. En
conseqüència, cal determinar si l’empresa Barcelona Activa -atesa la seva condició de societat
mercantil pública no subjecta a l’EBEP- ha d’adoptar una RLT, o un instrument equivalent, per
a l’organització interna del seu personal i, si escau, quines característiques hauria de complir
l’instrument equivalent indicat.
El concepte “RLT” inqüestionablement es refereix a una relació singularitzada i individualitzada
de cada un dels llocs de treball de la respectiva Administració o entitat; i l’instrument
organitzatiu equivalent amb què les societats mercantils del sector públic poden substituir una
RLT en sentit estricte només complirà aquest requisit d’equivalència, almenys als efectes de la
legislació de transparència, si és igualment singularitzat i individualitzat i conté el mateix tipus
d’informació que han de contenir les RLT. En qualsevol cas, no és aquesta la qüestió (la de què
cal entendre per RLT als efectes dels articles 8.1.d i 9.1.d LTAIPBG) en la qual hem
d’aprofundir en aquesta Reclamació, sinó que cal fer-ho en el contingut del dret d’accés en
relació amb la informació associable a una RLT, que no és exactament el mateix.
En qualsevol cas, el cert és que la informació sol·licitada per la persona reclamant no està
formulada en relació amb el concepte de RLT, de manera que no té sentit la posició de
Barcelona Activa relativa a la manca d’aplicació de l’EBEP ni, per tant, la negativa d’accés a la
informació sol·licitada, que, recordem-ho un cop més, versa únicament sobre els llocs de treball
als quals s’abonen els complements salarials fora de conveni, amb indicació del número de
persones que els perceben i del número de persones que no ho fan. No hi ha dubte que
aquesta és la voluntat manifestada per la sol·licitud d’informació, i si Barcelona Activa en tenia
algun de dubte, el que havia de fer era demanar a la persona sol·licitant una major concreció
de la sol·licitud, en aplicació del previst per l’article 28 LTAIPBG.
Si Barcelona Activa interpreta de forma més restrictiva les seves obligacions de publicitat
activa, no per això pot desatendre l’actual sol·licitud d’informació. Tingui o no tingui una RLT en
el sentit que donen a aquest concepte els articles 74 EBEP i 29 DL 1/1997, és segur que
Barcelona Activa ha de tenir informació interna prou concreta i prou desagregada com per fer
una relació de tots i cada un dels seus llocs de treball, indicant per a cada un d’ells les dades
que es sol·liciten pel reclamant. S’hagi publicat o no al portal de transparència de Barcelona
Activa, o s’hi hagi de publicar o no, el cert és que aquesta és informació pública i la persona
sol·licitant té dret a obtenir-la, llevat que hi concorrin límits legals, que no s’indiquen en el
nostre cas.
Tal com hem dit anteriorment, una RLT no conté dades personals, si bé pot oferir indirectament
informació sobre la persona que ocupa cada lloc. Tanmateix, aquesta eventual incidència
indirecta en les dades personals no constituiria impediment per donar la informació relativa a
diversos llocs de treball de la relació, ja que aquesta informació pot ser rellevant per controlar la
gestió de personal. I sobretot, cal insistir també que si els articles 8.1.d i 9.1.d LTAIPBG
disposen la publicitat de les relacions de llocs de treball, aquest fet comporta una determinació
legal a favor de la difusió d’aquestes dades, que amb més raó encara han de poder ser objecte
del dret d’accés. I tot això amb independència que l’empresa pública concernida hagi de
disposar formalment o no d’una RLT, en el sentit estricte abans referit. De fet, Barcelona Activa
no va invocar en cap moment de la tramitació d’aquest procediment la protecció de dades
personals com a límit de l’accés a la informació.
Més enllà de la normativa de transparència, convé igualment ressaltar les disposicions relatives
a la igualtat retributiva entre dones i homes, citades reiteradament pel reclamant en els seus
escrits d’al·legacions.
A nivell europeu, la igualtat de retribució es configura com un dret i un principi fonamental
recollit expressament a l'article 157 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (antic 141
TCE), a les directives comunitàries (Directiva 75/117/CEE, Directiva 79/7/CEE del Consell,
Directiva 86/613/CEE, Directiva 92/85/CEE, Directiva 2002/73/CE, Directiva 2006/54/CE) i a
l'article 23 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, destacant la tasca
d'interpretació desenvolupada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb el
concepte d'igualtat retributiva. Des del 1951, a escala internacional, el Conveni 100 de
l'Organització Internacional del Treball (OIT), per tal de promoure i garantir l'aplicació del
principi d'igualtat de remuneració per un treball d'igual valor, obliga els Estats a garantir
l'aplicació del principi d'igualtat de remuneració per una feina no solament igual, sinó també del
mateix valor.
En aquest sentit, el Reial decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a garantia de
la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes a l'ocupació, modifica el contingut de
l'article 28 del Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 de octubre, pel qual s'aprova el text refós
de la Llei de l'Estatut dels Treballadors. En concret, s'introdueix l’obligatorietat que tota
empresa porti un registre salarial amb els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i
les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups
professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o del mateix valor.
Amb caràcter encara més específic, el Reial Decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat
retributiva entre dones i homes, té per objecte establir mesures específiques per a fer efectiu el
dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació entre dones i homes en matèria retributiva. Ho
fa desenvolupant els mecanismes per identificar i corregir la discriminació en aquest àmbit per
tal de remoure els obstacles existents, de conformitat amb allò que estableixen els articles 9.2 i
14 de la Constitució Espanyola i el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del
Consell, de 27 d'abril del 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al
tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades.
D’aquesta manera, l’article 5.1 de l’esmentat Reial Decret 902/2020, disposa que totes les
empreses hauran de disposar d’un registre retributiu de tota la seva plantilla, el qual té per
objecte “garantizar la transparencia en la configuración de las percepciones, de manera fiel y
actualizada, y un adecuado acceso a la información retributiva de las empresas, al margen de
su tamaño, mediante la elaboración documentada de los datos promediados y desglosados”. A
aquest efecte, continua dient l’apartat segon del mateix article, “deberán establecerse en el
registro retributivo de cada empresa, convenientemente desglosadas por sexo, la media
aritmética y la mediana de lo realmente percibido por cada uno de estos conceptos en cada
grupo profesional, categoría profesional, nivel, puesto o cualquier otro sistema de clasificación
aplicable. A su vez, esta información deberá estar desagregada en atención a la naturaleza de
la retribución, incluyendo salario base, cada uno de los complementos y cada una de las
percepciones extrasalariales, especificando de modo diferenciado cada percepción”.
En conseqüència de tot allò exposat fins ara, la persona reclamant té dret a què Barcelona
Activa –des de l’any 2019 fins a l’actualitat- li lliuri les taules salarials de l’empresa, amb els
imports de les retribucions bàsiques i de tots els complements, procedents tant de conveni com
de fora de conveni, així com, en particular, la relació dels llocs de treball als quals s’abonen els
complements salarials fora de conveni, desglossant, en relació amb cadascun dels llocs, el
número de persones que els perceben i el número de persones que no.
4. Sobre el dret a la informació sol·licitada en relació amb el personal directiu
Com hem vist anteriorment, part de la informació demanada està subjecta a un règim
especialment intens de transparència quan es refereix al personal directiu, ja que l’article 11.1.b
LTAIPBG estableix l’obligació de publicitat activa de les retribucions del personal directiu de les
entitats i empreses del sector públic, en els termes apuntats anteriorment en el fonament jurídic
segon. Aquesta condició de “personal directiu”, per la transcendència que té, tant per a
l'efectivitat de les previsions de la LTAIPBG, com per a altres finalitats públiques també
rellevants (incompatibilitats, règim de selecció i contractació o règim retributiu, entre altres) no
pot ser aplicada discrecionalment per cada administració o empresa pública afectades, sinó
que ve determinada legalment.
La regulació d’aquest concepte, tanmateix, és limitada a l’àmbit de les administracions
públiques (article 13 de l’EBEP, disposició addicional 15ª de la Llei 7/1985, de 2 d'abril,
reguladora de les bases del règim local, LRBRL) o, en el cas de la disposició addicional 21ª de
la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector
públic, per a l’àmbit del sector públic de la Generalitat, que no inclou Barcelona Activa. A títol
de mera referència, segons l'apartat 2 d'aquesta darrera disposició addicional, "són personal
directiu del sector públic (de la Generalitat) les persones que ocupen llocs o càrrecs qualificats
expressament com a directius en les normes de creació o regulació de les entitats d'acord amb
l'exercici de funcions d'especial responsabilitat gerencial, enteses com a funcions que
comporten dedicació única o principal de la jornada, participació directa en la definició i
execució de polítiques públiques, sempre que comprometin externament l'organització,
dirigeixin equips de persones, gestionin i executin pressupostos i tinguin responsabilitat pel
compliment d'objectius. Són personal directiu: a) Les persones que formen part del consell
d'administració o, si no n'hi ha, són administradors i assumeixen les funcions de màxima
responsabilitat de les societats mercantils participades. b) Les persones que assumeixen la
màxima responsabilitat en les societats mercantils però que no s'inclouen en la lletra a i les
persones que actuen sota la dependència exclusiva dels màxims òrgans de govern o consells
d'administració o exerceixen funcions amb autonomia i responsabilitat només limitades per les
instruccions o els criteris emesos pels màxims òrgans de govern, consells d'administració o
càrrecs a què es refereix la lletra a".
Per a l'àmbit de l'Administració local, de la qual depèn Barcelona Activa, la Disposició
addicional 15ª LRBRL, estableix en el seu paràgraf 4t que, als efectes de la seva subjecció a la
legislació d'incompatibilitats, "tendrán la consideración de personal directivo los titulares de
órganos que ejerzan funciones de gestión o ejecución de carácter superior, ajustándose a las
directrices generales fijadas por el órgano de gobierno de la Corporación, adoptando al efecto
las decisiones oportunas y disponiendo para ello de un margen de autonomía, dentro de esas
directrices generales". En exercici de la seva potestat normativa, els ens locals poden
determinar els directius professionals de la seva estructura administrativa.
Les disposicions citades als dos paràgrafs anteriors, si bé no són aplicables directament a
Barcelona Activa (la primera perquè, si bé inclou en el seu àmbit d'aplicació les societats
mercantils públiques, només afecta les del sector públic de la Generalitat i la segona perquè, si
bé es refereix a l'àmbit local, és només aplicable a les administracions i no a les empreses que
en depenen), coincideixen en uns criteris bàsics associats a la condició de “personal directiu”:
Allò que el caracteritza des d'un punt de vista material o de contingut de les seves funcions és
que exerceix funcions de caràcter superior i que ho fa amb autonomia i responsabilitat, amb
dependència directa dels màxims responsables de l'entitat o de l'empresa corresponents i
només limitades pels criteris i instruccions d'aquests.
Als efectes dels articles 3.2 i 15.2 de la LTAIPBG, l’article 11 DTDAIP detalla que tenen la
consideració de “càrrecs directius i òrgans de direcció o administració de persones jurídiques”,
aquelles persones que compleixin alguna de les condicions següents:
a) Siguin la màxima persona responsable de direcció o d'administració de l'entitat.
b) Es vinculin amb l'entitat mitjançant una relació laboral de caràcter especial de personal d'alta
direcció.
c) Ocupin llocs qualificats com a directius en els estatuts o normativa específica corresponents.
Per part de Barcelona Activa es reconeix aquesta condició en les persones del Director
General, en la mesura que estaria comprés en la lletra de l’article 11.a) DTDAIP, i del Director
Executiu d’Estratègies de Foment de l’Ocupació, atès que es vincula a l’entitat a través d’una
relació laboral d’alta direcció, segons allò previst a l’article 11.b) del DTDAIP. Cap esment es fa
de la resta de llocs qualificats com a directius en els estatuts (lletra c de l’article 11 DTDAIP),
senzillament perquè els estatuts no preveuen aquesta categoria.
Davant d’això, resulta d’evidència que no es pot deixar en mans de la pròpia empresa
l’aplicació més o menys rigorosa de la normativa de transparència i d’accés a la informació
pública, mitjançant la manca de definició del seu personal directiu. Atès que la normativa
referida no acaba de determinar-ho de manera expressa, haurem d’aplicar al nostre cas les
categories abans referides, relatives al desenvolupament de funcions de caràcter superior, amb
autonomia i responsabilitat, amb dependència directa dels màxims responsables de de
l'empresa i només limitades pels criteris i instruccions d'aquests.
D’acord amb els antecedents reflectits per la part reclamant, en cap moment desmentits per
l’empresa reclamada, queda constància de l’existència d’un Consell Executiu de Barcelona
Activa, màxim òrgan de gestió, format per un Director General, les Direccions Executives, la
Direcció Corporativa i la Sots-Direcció Executiva d’Estratègies de Foment de l’Ocupació. Més
enllà d’això, segons l’article 19.8 del Conveni Col·lectiu 1998-2000, actualment vigent,
“l’empresa podrà cobrir lliurament els llocs de treball que tinguin caràcter de confiança, directius
o impliquin funcions de comandament a tots els nivells de l’estructura...”, la qual cosa és aplicat
per la mateixa empresa al personal qualificat com a “Directors/es” i com a “Responsable A” i
“Responsable B”.
En conseqüència de tot allò exposat fins ara, la persona reclamant té dret a què Barcelona
Activa li faciliti, des de l’any 2019 fins l’actualitat, les retribucions anuals corresponents als llocs
ocupats per alts càrrecs, Directors i Directores i Responsables, amb identificació de nom,
cognoms i càrrec, i desglossant les retribucions bàsiques, els complements salarials específics
o de fora de conveni, les dietes i indemnitzacions i les possibles retribucions variables.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 de maig de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1050/2022 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes als fonaments jurídics 3 i 4.
2. Requerir a Barcelona Activa, SA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a Barcelona Activa a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1050/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.