Inadmisión por prematura de reclamación sobre acceso al expediente de un centro comercial

Resolució 1193/2023 , de 14 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1049/2023 Administració reclamada: Departament d’Empresa i Treball. Direcció General de Comerç. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Accés a un expedient d’un centre comercial. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En el cas que ens ocupa i atès que, d’acord amb el que informa la Direcció General de Comerç, encara està pendent de resoldre, per part de l’òrgan competent, un recurs de reposició contra l’acte que estima parcialment l’accés a la informació pública reclamada davant d’aquesta Comissió, que va ser presentat en data 03 de novembre, cal acordar la inadmissió de la present reclamació per prematura, d’acord amb l’article 32 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, atès que es va presentar en data 24 d’octubre de 2023. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball. Direcció General de Comerç. Interessat. Sense límits. Reclamació contra estimació parcial. Recurs de reposició. Inadmissió. Prematura. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 24 d’octubre entra a la GAIP la Reclamació 1049/2023, presentada per una persona interessada contra la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. En data 30 de març de 2023 la persona reclamant sol·licita a la Direcció General de Comerç determinada informació relacionada amb un centre comercial. 3. La Reclamació presentada el 24 d’octubre de 2023 indica que s’ha estimat la sol·licitud d’accés a la informació pública de forma parcial, però que encara no s’ha lliurat la informació sol·licitada. 4. En data 7 de novembre la GAIP requereix la persona reclamant per a que: “En relació amb la Reclamació que heu presentat a aquesta Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que ha tingut entrada el dia 24/10/2023 i s’ha assenyalat amb el número d’expedient 1049/2023, us comuniquem la necessitat que esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Cal que aporteu una còpia de l’evidència de la notificació del la Resolució del recurs de reposició dictada pel Director de Comerç de la Generalitat de Catalunya per tal que aquesta Comissió pugui tenir coneixement del termini per interposar la Reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació” . 5. En data 9 de novembre la GAIP rep una comunicació genèrica cursada per la persona reclamant amb el contingut següent: “Que se me solicita resolución del recurso de reposición dictada por el director de comercio de la Generalitat de Catalunya. - Que en fecha del 2 de noviembre se me hace entrega de la documentación parcial a falta de documentación requerida. - Que en fecha del 3 de noviembre de 2023 reclamo la documentación”. 6. En data 13 de novembre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Direcció General de Comerç i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. En data 4 de desembre de 2023 la GAIP rep l’informe sol·licitat a la Direcció General de Comerç on es fa avinent el següent: “ En data 3 de novembre de 2023, el Sr. XXX va presentar recurs de reposició contra la resolució de data 9 de maig de 2023, per la què el director General de Comerç estimava parcialment la petició d’accés a informació pública. En el recurs es sol·licita el lliurament dels documents i informes que el recurrent entén integren la documentació completa de l’expedient (...) Amb la nec essària prudència atès que, com s’ha assenyalat, resta pendent de resoldre el recurs de reposició, cal recordar que la resolució estimava el lliurament de tota la documentació que consta en l’expedient. ref LLC-22/15 (B/C- 15), amb la única limitació de la supressió de les dades personals i la previsió que la informació que afectava als drets a la propietat intel·lectual o industrial (plànols i altra documentació similar) no podia ser divulgada, reproduïda o utilitzada amb finalitats econòmiques o professionals sense autorització dels titulars dels esmentats drets. El sol·licitant interposa recurs de reposició atès que considera que la resolució no li lliura una determinada documentació i informació. La realitat però és que la resolució disposa el lliurament de tota la documentació inclosa en l’expedient ref. LLC-22/15 (B/C-15), que és el que va ser objecte de la sol·licitud de transparència – la relació de documentació que inclou la llicència és la que preveu a l’article 20 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials - , una altra cosa és que aquesta documentació o informació que es conté en l’esmentat expedient no sigui tota l’esperada pel recurrent. Respecte la resta de la documentació i informació esmentada, abans de res cal tenir present que la informació pública no inclou la realització d’informes, consultes o peticions jurídiques, però és que, a més, com ja se li va indicar en l’escrit de 3 de maig de 2023, atès que “que ens demana accés a documentació no inclosa en la seva petició inicial, li fem saber que per accedir a aquesta informació haurà de formular una nova sol·licitud de transparència” (el subratllat és nostre). A dia d’avui no s’ha presentat cap nova sol·licitud de transparència amb la qual atendre altra informació o documentació sol·licitada”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació D’acord amb l’article 33 de Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. Igualment, la Comissió pot inadmetre la reclamació si aquesta no compleix els requisits establerts pels articles anteriors. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant. En el cas que ens ocupa i atès que, d’acord amb el que informa la Direcció General de Comerç, encara està pendent de resoldre, per part de l’òrgan competent, un recurs de reposició contra l’acte que estima parcialment l’accés a la informació pública reclamada davant d’aquesta Comissió, que va ser presentat en data 03 de novembre, cal acordar la inadmissió de la present reclamació per prematura, d’acord amb l’article 32 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, atès que es va presentar en data 24 d’octubre de 2023. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de desembre de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 1049/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar -ne finalitzat el procediment relatiu i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.