Pérdida de objeto 03/02/2022 · 71 días en resolverse

Solicitud de catálogo de servicios y reglamento a la Diputación de Lleida y resolución por inexistencia de la información

El Colegio de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración Local de Lleida solicitó a la Diputación de Lleida el catálogo de servicios y su reglamento. La GAIP finaliza la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración manifestó la inexistencia de dicha información y la Comisión no es competente para obligar a la creación de documentos o al cumplimiento de publicidad activa.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación ante la GAIP es un procedimiento de garantía del derecho de acceso a la información y no puede tener por objeto la revisión o sanción de obligaciones de publicidad activa, gobierno abierto o registros de interés.
2 El derecho de acceso a la información pública no ampara la pretensión de que la Administración elabore información inexistente para satisfacer la solicitud.
3 La manifestación expresa y formal de la Administración sobre la inexistencia de la información solicitada satisface el derecho de acceso y agota el objeto del procedimiento de reclamación.
4 Aunque existan obligaciones legales de publicar catálogos de servicios o disponer de reglamentos, el incumplimiento de dichas normas debe canalizarse a través de otros procedimientos y no mediante la reclamación de acceso a la información.

Texto completo

Resolució 69/2022, de 3 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1047/2022 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Catàleg de serveis del Servei d’Assessorament Municipal i el seu reglament regulador. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: La primera part de la sol·licitud pot ser objecte de reclamació, però la segona no, perquè, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG transcrit al fonament jurídic anterior, la reclamació davant d’aquesta Comissió és un procediment de garantia i revisió de les decisions administratives en matèria del procediment d’exercici del dret d’accés a la informació, sense que pugui tenir per objecte la revisió o sanció de cap altra de les obligacions que imposa l’LTAIPBG als subjectes obligats en matèria de publicitat activa, govern obert o registres d’interès. Per tant, ni aquest procediment de reclamació pot emparar les pretensions de compliment de les obligacions de publicitat activa, ni aquesta Comissió és competent per ordenar-les, i en conseqüència, s’inadmet la pretensió de que es publiqui el catàleg de serveis o el seu reglament regulador al portal de transparència. Quant a la petició d’obtenir una còpia d’aquests documents, és admissible com a objecte de la reclamació, en tant que es demana informació pública, però s’ha de donar per adequadament satisfeta amb la manifestació de la Diputació de Lleida de no disposar-ne, sense que el dret d’accés garantit per l’article 18 LTAIPBG empari la pretensió de què l’Administració elabori la informació per satisfer-lo Paraules clau: Diputació Provincial. Col·legi professional. Catàleg de serveis. Reclamació contra silenci. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 24 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1047/2021 presentada pel Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Lleida contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El col·legi reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 d’octubre de 2021 el col·legi reclamant sol·licita a la Diputació de Lleida la tramesa de la còpia del catàleg de serveis relatiu als punts següents: “1r. Que la disposició addicional segona, punt 7, paràgraf 2n, de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, estableix que es pot integrar a les meses de contractació el personal al servei de les diputacions. 2n. Que la disposició addicional tercera, punt 3, de la mateixa norma, preveu que els serveis d'assistència de les diputacions donin suport als petits municipis a l'efecte d'assistir amb un tècnic especialitzat els òrgans interventors, i als altres efectes previstos per la Llei. 3r. Que l'article 36.1 g) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, també atribueix la competència en matèria de contractació centralitzada en relació amb els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants. 4t. Que l'article 70 bis.3 de la mateixa norma obliga les diputacions a col·laborar amb els municipis en relació amb l'impuls d'enquestes, consultes ciutadanes, entre d'altres. 5è. Que l'article 23.2 de la Llei 18/2020, fixa el deure de les diputacions de posar a disposició dels ens locals les solucions tecnològiques i els instruments necessaris per a prestar, en igualtat de condicions, els serveis de la Finestreta Única Empresarial. 6è. Que, consultat el catàleg de serveis de la Diputació de Lleida, no s'ha trobat informació respecte dels serveis o les competències anteriors” I sol·licita que es publiqui el catàleg de serveis esmentat relatiu als punts esmentats i que es publiqui allò que hi manqui, d’acord amb l’article 9.1.j) de la Llei de Transparència. 3. La Reclamació presentada el 24 de novembre de 2021 indica que la Diputació de Lleida no hauria respost la sol·licitud anterior i justifica la reclamació en l’incompliment de l’article 9.1.j) de la Llei de transparència i de l’article 159 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995 (sobre l’obligació de disposar d’un reglament regulador del servei). 4. El 26 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 26 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 10 de gener de 2022 la GAIP reitera a la Diputació de Lleida el requeriment de documentació notificat el 26 de novembre de 2021. 7. El 17 de gener de 2022 la Diputació de Lleida informa a la GAIP que el dia 17 de desembre de 2021 s’hauria tramès al col·legi reclamant l’informe del Director del Departament de Cooperació Municipal on es posaria de manifest la inexistència de catàleg de serveis sol·licitat, tancant l’expedient sense més tràmit al confirmar -ne la recepció per part del col·legi reclamant en data 21 de desembre. Tenint en compte l’anterior, l’informe de la Diputació de Lleida conclou: que “l’objecte de la reclamació ha estat satisfet com ho demostra la comunicació del reclamant a aquest instructor i que consta a l’expedient tramitat” i que, “en conseqüència, ha de decaure la reclamació presentada davant la GAIP per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la mateixa reclamació atès que, encara que fora de termini, la reclamació ha estat atesa i contestada” i insisteix que “a la data de realització d’aquest informe tota la documentació disponible ha estat lliurada al reclamant entén aquesta Corporació, i així es sol·licita, que una vegada realitzats els tràmits adients es procedeixi a la finalització i arxiu dels expedients sense més tràmits.” 8. El 18 de gener de 2022 el col·legi reclamant formula al·legacions davant la GAIP en relació amb l’informe rebut de la Diputació de Lleida, demana que no s’acor di el decaïment de la reclamació, como sol·licita la Diputació, ja que “El catàleg de serveis i el reglament regulador del servei són d’existència preceptiva, segons es desprèn dels articles 9.1 j) de la Llei de transparència i de l’article 159 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995”, invoca la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya número 5208/2020, i afirma que “ tampoc no se n’ha produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, que creiem plenament vigent, atès que no s’han publicat ni el catàleg de serveis ni el reglament regulador del Servei d’Assessorament Municipal”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació La sol·licitud que aquí es reclama demana la còpia del catàleg de serveis i del reglament regulador dels serveis indicats a la sol·licitud (transcrita a l’antecedent 2), i que es publiqui al portal de transparència en la part que manqui fer-ho. La primera part de la sol·licitud pot ser objecte de reclamació, però la segona no, perquè, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG transcrit al fonament jurídic anterior, la reclamació davant d’aquesta Comissió és un procediment de garantia i revisió de les decisions administratives en matèria del procediment d’exercici del dret d’accés a la informació, sense que pugui tenir per objecte la revisió o sanció de cap altra de les obligacions que imposa l’LTAIPBG als subjectes obligats en matèria de publicitat activa, govern obert o registres d’interès. Per tant, ni aquest procediment de reclamació pot emparar les pretensions de compliment de les obligacions de publicitat activa, ni aquesta Comissió és competent per ordenar-les, i en conseqüència, s’inadmet la pretensió de que es publiqui el catàleg de serveis o el seu reglament regulador al portal de transparència. Quant a la petició d’obtenir una còpia d’aquests documents, és admissible com a objecte de la reclamació, en tant que es demana informació pública, però s’ha de donar per adequadament satisfeta amb la manifestació de la Diputació de Lleida de no disposar-ne, sense que el dret d’accés garantit per l’article 18 LTAIPBG empari la pretensió de què l’Administració elabori la informació per satisfer-lo. En aquest sentit, cal desestimar les al·legacions de la part reclamant, que invocant la producció de silenci presumptament estimatori de la seva sol·licitud i l’obligació legal de publicar aquesta informació, demana que no es consideri perdut el seu objecte i s’obligui a l’Administració a elaborar i publicar la informació reclamada. Certament, l’article 9.1.j) LTAIPBG preveu que al portal de transparència de transparència de les administracions s’hi publiquin el catàleg dels serveis prestats i les cartes de serveis existents, i l’article i l’article 159 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals disposa que la creació d’un servei municipal “s'ha d'instrumentar mitjançant una memòria justificativa, un projecte d'establiment i un reglament que n'estableixi el règim jurídic de la prestació”. Però, en tot cas, la Diputació ja ha afirmat de manera contundent que no disposa d’aquesta informació, i aquesta manifestació expressa i formal de la seva inexistència pot servir per a l’acció corresponent del Col·legi reclamant en un altre procediment o àmbit, però en el marc del procediment de reclamació, aquesta informació sobre la seva inexistència satisfà el dret d’accés reclamat i esgota l’objecte d’aquest procediment . D’acord amb l’exposat, és procedent finalitzar la reclamació per la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte, en haver manifestat l’Administració la inexistència de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de febrer de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1047/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.